Invencible (XI)

Anterior

FA MOLT DE TEMPS...

La Jaina Solo i el seu germà Jacen estan vagant pels foscos passadissos sota de l'Acadèmia Jedi de Yavin IV, mantenint-se en els florits passadissos subterranis on ningú més hi va. Tenen catorze, i estan caminant perquè la seva amiga Tenel Ka va perdre el braç en un accident de sabre de llum, i han de fer alguna cosa, encara que caminar sigui l'únic que poden fer. Estan patint, i desitjarien que pogués ser el mateix dolor que sent la seva amiga. Potser si poguessin compartir-lo amb ella, no semblaria tan horrible. Potser se sentiria com si les coses no haguessin canviat tant després de tot.

Però la Jaina sap que no pot ser cert, perquè l'oncle Luke s'ha compromès a cridar-los quan la Tenel Ka estigui a punt per veure els seus amics, i ells han estat caminant durant hores. No obstant això, no hi ha hagut cap crida. Només poden seguir deambulant, junts en la seva solitud, tractant de no ser aclaparats per la impressió i desesperació. I la Jaina percep a través del seu vincle de bessons que Jacen té altres emocions més doloroses. Està ple de vergonya i odi cap a si mateix perquè va ser el seu sabre de llum el que li va llevar el braç a la Tenel Ka... perquè estava tan determinat a mostrar-se davant d’ella que no va poder notar quan la seva espasa va crepitar amb estàtica i mig segon després el seu braç estava tirat a terra.

Així que Jacen també ha perdut una cosa. I tot el que la Jaina pot fer és caminar amb ell, per fer-li saber a través del seu vincle de bessons com ho veu ella: un jove Jedi amable i atent que mai li faria mal deliberadament a una amiga, un germà valent i enginyós, a qui prefereix tenir al seu costat més que a ningú...

CAPÍTOL 11

Quina hora és quan un caminant imperial trepitja el teu crono?

Hora d'aconseguir un nou crono!

-Jacen Solo, edat 14

Les taques corrien des de la mandíbula i coll de la Jaina fins a la seva espatlla, una línia d'ovals color carmesí on havia estat esquitxada per la sang del seu germà. Hi havia tractat de rentar-les amb aigua i sabó, amb desinfectant quirúrgic, fins i tot amb l’enziblanquejador que els ordenances hapans utilitzaven per mantenir impecable la infermeria del Drac Lleial. Ara estava fent servir una pedra sarse relephoniana, literalment tractant d'esborrar fregant les taques... però bé podria haver intentat fregar una cicatriu de blàster. Els seus esforços només semblaven fer que la taca es fes més brillant i més vermella.

Un suau xiuxiueig va sonar darrere de la Jaina, i en el mirall sobre del lavabo, va veure que la partició de privadesa davant de la seva badia de convalescència es feia a un costat. Abans que pogués deixar la pedra sarse, la seva mare estava entrant a través de l'obertura, amb les seves primes celles arquejades de sorpresa.

-Què estàs fent? -va exigir la Leia. La seva boca estava frunzida amb reprovació, però els seus ulls marrons brillaven d’alleugeriment-. Hauries d'estar en un tràngol curatiu.

-Ho he estat. -Jaina va recolzar la pedra sarse al lavabo i va començar a esbandir la sorra de les seves mans-. Des de fa una setmana, crec.

-Sí, bé necessites una altra... i potser molt més -va dir el seu pare, seguint la Leia a l’amuntegada badia-. Luke no es veia tan malament després que el wampa va tractar de menjar-se'l.

-Vaja, gràcies, pare. -Jaina va desviar la mirada al reflex del seu pare i no va pensar que ell es veiés molt millor. Les línies en el seu front s'havien tornat tan profundes que el seu rostre havia passat de toscament maco a demacrat; les bosses sota els seus ulls eren tan grans que pertanyien a un guerrer yuuzhan vong, no a Han Solo-. Això és just el que una dona parada davant d'un mirall vol sentir.

-Sóc el teu pare. -Va tancar la partició mentre entrava-. Ser honest és la meva feina.

-Està bé, però has de ser tan bo en això?

Jaina li va somriure al seu reflex, després va humitejar un drap i va començar a netejar la sorra sarse del coll. No podia recordar molt sobre la seva extracció o de l'última meitat del combat, perquè aquest lleig gran tall sobre del seu ull dret havia vingut amb una desagradable commoció. Tenia vagues records d'una llarga i adolorida carrera amb les cames tan plenes de metralla que dringaven, d'estar sempre sense alè a causa de què li era impossible expandir completament els pulmons amb quatre costelles trencades.

El següent que recordava era entrar ensopegant a l'hangar amb una companyia de soldats d'assalt en la seva cua, llavors Jag, Zekk, la seva mare, i aproximadament mitja dotzena d'altres Jedi -bé, Jag no era un Jedi, però hi havia lluitat com un- van sortir del no-res per expulsar-los. I va recordar al seu oncle advertint als altres sobre les seves lesions, quan es van afanyar a ajudar-la, com havia semblat conèixer cada cop que havia rebut sense si més no haver de mirar en la seva direcció.

Però el que més recordava era la por a la cara del seu pare quan la van carregar a bord del seu bombarder, com el seu cap d'alguna manera va semblar girar 180 graus per mirar per sobre del respatller del seu seient... com havia perdut el color del seu rostre en veure la sang rajant de la seva túnica amarada de vermell.

-Nena, no pots rentar-les -va dir la Leia. Havia arribat fins al lavabo sense que la Jaina se n'adonés, i ara estava aturada al seu costat, agafant la tovallola-. Són cremades.

-No. –La Jaina va tornar a estudiar els petits ovals al mirall. Podia veure per què la seva mare podria confondre-les amb cremades per esquitxada, eren prou brillants, i les vores eren visibles, però la seva mare no havia estat allà. No havia vist com es van fer aquestes taques-. S’esborraran. Són taques de sang. De la seva sang.

Jaina va sentir que el lavabo s'enfonsava en la Força, i la seva mare va apartar el drap.

-Jaina, s’esvairan tan bon punt et puguem ficar en un tanc de bacta -va dir la Leia, tornant-la de volta al llit-. I si no ho fan, farem reparar la pell.

-Mare, no pateixo un xoc de combat -va insistir la Jaina-. És sang! Em va esquitxar quan li vaig tallar el braç a Ja... eh, a Caedus.

-Bé, pren-t’ho amb calma... et creiem. -Han va donar la volta al llit, i després la va agafar del braç i la va encaminar cap a ell-. Però no van a esborrar-se. Li preguntaré al Luke si té algun solvent especial per sang Sith.

-Solvent de sang Sith? -Jaina li va permetre que l'assegués al llit-. Pare, si us plau. No m'ho estic inventant. Recordo haver estat esquitxada.

-De debò? -Això venia de la seva mare, el to dubitatiu suggeria que almenys anava a tractar-la com a un adult amb el cervell no massa confós-. És interessant que recordis això, però no de molt més del combat.

Jaina va arrufar les celles.

-Creus que em va esborrar la ment?

La Leia va bellugar el cap i va assenyalar la ferida palpitant al front de la Jaina.

-Crec que això et va esborrar la ment. O regirar els teus records, i pots no estar recordant les coses exactament de la manera que van succeir.

-Com què? -va preguntar la Jaina.

La Leia ni tan sols va necessitar pensar-ho abans de contestar.

-Bé, recordes el que va passar amb Jag i Zekk?

Han es va mossegar el llavi per evitar somriure, el que només va fer que la Jaina arrufés les celles més fort.

-Ajudaren amb l'extracció -va dir la Jaina-. Tots dos van lluitar molt bé. Això ho recordo.

-Parlem de més tard -va dir el seu pare-. Quan et carregaven al bombarder Skypray.

-Jo, eh... –La Jaina va fer una pausa, intentant agafar una boirosa imatge que surava en les vores de la seva memòria... una del gran somriure nevat de Zekk i els ulls de duracer de Jag fent una cosa que gairebé mai feien, eixamplar-se de sorpresa-. Els ho vaig agrair?

-Suposo que podries dir-ho així -va dir el seu pare. Va arrossegar una cadira des de la paret al costat del seu llit i es va deixar caure sobre ella somrient-. Les hi vas demanar que es fiquessin al llit amb tu.

-Que es fiquessin al llit amb mi? -va preguntar la Jaina-. A tots dos?

-Bé, el que realment vas proposar va ser anar a una cabina junts -va corregir la Leia-. Els tres.

Jaina va captar la brillantor en els seus ulls i es va adonar del que estaven tractant de fer.

-Molt divertit, però parlo seriosament. -Es va tocar la gola-. Aquestes no són cremades.

-Creus que ens ho estem inventant? -va preguntar el seu pare.

-És clar -va dir la Jaina-. Estan executant un clàssic Moviment Zeltron: avergonyir a l’aixafatxidinkalus[1].

-Podríem estar-ho fent, però no -va dir la seva mare, contenint una riallada-. C-3PO va arxivar tota la conversa en la seva memòria. Vols sentir-la? Està aquí fora.

-Això no caldrà -va dir la Jaina. Els seus pares eren tots dos uns grans estafadors... el que significava que mai intentarien enganyar a algú quan seria tan fàcil descobrir-los. Girà i es va recolzar contra la capçalera, llavors va preguntar-: I... van dir que sí?

El seu pare va aixecar les celles, després va sacsejar el cap i es va passar una mà per la barbeta.

-No estàs preparada per això -va dir-. No tens la paciència.

Jaina va riure i va passar un dit sobre les taques al coll.

-Si aquestes són cremades, per què no fan mal? I per què la meva pell no està resseca?

El seu pare va tancar els ulls amb exasperació, però la seva mare va dir:

-Has estat en un tràngol curatiu, Jaina.

-El que vol dir que ja estarien curades -va respondre la Jaina-, si fossin cremades.

El seu pare va obrir els ulls, després es va acostar i li va agafar la mà.

-Mira, va ser un combat difícil -va dir-. I Luke està bastant segur que recordes correctament això del braç. És natural que et sentis una mica culpable.

-No em sento culpable -va objectar la Jaina. Va sentir la mirada de la seva mare en ella, i es va adonar que no estava sent del tot honesta-. No gaire, de totes maneres... no prou per fer-me imaginar coses.

-D’acord, li demanarem a la Cilghal que els miri -va dir la Leia-. Hi pot haver una altra explicació.

-La hi ha. -Jaina podia veure que la seva mare no creia que fos necessària una altra explicació, però la seva resposta va ser totalment raonable, del tipus dissenyat per acabar amb una discussió innecessària-. La Força podria estar tractant de dir-me alguna cosa.

El seu pare es va moure nerviosament i va començar a semblar més incòmode que mai. La seva mare va assentir amb el cap com si cregués que era una possibilitat, després es va asseure als peus del llit.

-D'acord -va dir la Leia-. Alguna idea del que pot ser?

-Potser. -La Jaina no sabia com s’ho anaven a prendre la següent part, perquè no estava segura de com la feia sentir a ella mateixa, si només estava buscant una manera fàcil d'evitar una feina bruta que havia deixat sense fer, o si hi havia renunciat al seu germà abans d'hora quan va decidir matar-lo -. No puc estar segura de si ho estic recordant bé, però jo no vaig ser l'única que estava confosa al final de la baralla. Després que li vaig tallar el braç, Caedus semblava sorprès que fos jo.

-Què? -va preguntar en Han-. No pensava que una noia pogués fer-ho?

-Això no és el que vull dir -va dir la Jaina-. No va semblar adonar-se que havia estat lluitant contra mi fins que vàrem parar, i quan ho va fer, va deixar d'atacar.

-Bé, li faltava un braç -va assenyalar la Leia.

-Però hi havia un parell de soldats d'assalt tractant de disparar-me -va explicar la Jaina-. Ell els hi va ordenar que redirigissin el seu foc.

Els seus pares es van mirar l'un a l'altre per un moment i després la Leia va preguntar:

-I creus que això tingui res a veure amb aquestes marques al teu coll?

-Crec que podria fer-ho. -Jaina va respirar i després va dir-: I si ens equivoquem? Què passa si Jacen encara està allà dins en algun lloc?

El rostre del seu pare es va endurir.

-No ho està.

-Però em va deixar marxar.

-Això no és el que semblava quan vas entrar a l'hangar amb tots aquells soldats d'assalt darrere teu -va dir la seva mare-. Respecte al que va passar després de tallar-li el braç... probablement estava en estat de xoc. Tu mateixa vas dir que semblava tan confós com tu.

-Això és veritat –concordà la Jaina-. I el meu record no està clar. Però aquestes taques...

-Podrien significar qualsevol cosa... fins i tot si són taques -la va interrompre el seu pare-. I si Caedus et va deixar marxar, no va ser perquè se sentia malament per ficar-se en una baralla amb la seva germana.

-El teu pare té raó -va dir la Leia-. Ets gairebé l'única de la família a la qual no ha estat tractant de matar. Seria un error suposar que és alguna cosa més que un accident de les circumstàncies.

Jaina sabia que tenien raó, és clar. Fins i tot si Caedus havia vacil·lat, no s'excusava el que havia fet en el passat... ni significava que vacil·laria de nou. Però ell havia desviat el foc lluny d'ella. Una part de la Jaina volia creure que significava que hi havia alguna esperança de redimir-lo. L'altra part recordava que Caedus havia estat greument ferit en aquell moment, i havia pensat que estava veient al Luke en un altre lloc. Això no havia tingut cap sentit per a ella en el moment -encara no ho tenia, però què tenia més sentit? Que un Lord Sith de sobte s'havia estovat, o que havia pres una decisió tàctica basada en una al·lucinació induïda pel xoc?

-D'acord -va dir la Jaina, assentint amb el cap-. Només esbrinem el que són aquestes marques, perquè no són cremades.

La seva mare va assentir amb el cap.

-Farem que la Cilghal les examini tan aviat com tornem a Shedu Maad.

Jaina va arrufar les celles.

-Anem a tornar? -preguntà-. Però Caedus està a Níquel U.

-Envoltat per tres flotes pròpies i unes sis de la Confederació i de la nostra coalició -va comptar el seu pare-. Els corellians i bothans s'han ficat en l'acció, i el sistema Roche s'està convertint en una tempesta de foc.

-Luke pensa que la nostra lluita s’allunyarà del sistema Roche -va dir la Leia-. I tu necessites algun temps per curar.

Abans que la Jaina pogués preguntar exactament on pensava Luke que la lluita s'anava a anar, la partició de privadesa es va obrir i la forma daurada de C-3PO va aparèixer en l'obertura.

-Disculpin la interrupció -va dir el droide-. El Mand'alor Fett sol·licita tenir unes paraules amb la Jaina.

-Fett? -Han es va posar dret a l'instant-. De cap manera. Digues-li que està...

-No em quedaré gaire temps -va dir Fett, empenyent a C-3PO per passar. Portava el seu nou beskar'gam verd sense casc, sense dubte una concessió a l'obstinada eficiència de les Forces de Seguretat Hapana, que tendien a desaprovar que els estranys emmascarats deambulessin pels seus Dracs de Batalla. Els seus morts ulls marrons no delataven la ira que la Jaina va percebre en ell a través de la Força-. Només necessito una ràpida sessió informativa posterior a l'acció.

-Ho sento -va dir el seu pare, donant un pas endavant. Jaina sabia que no era la primera vegada que Han Solo havia vist a Boba Fett sense casc, però la mirada del seu pare encara semblava clavada al quadrat rostre bru d’en Fett-. Ella no està en condicions...

-Pare -va interrompre’l la Jaina-. Està bé. Es mereix sentir el que va passar... el que jo puc recordar, almenys.

El seu pare la va mirar i va arrufar les celles, després es va tornar de nou cap a Fett i va arrufar encara més les celles.

-Que sigui curt. Ella ha passat per molt.

Fett va assentir.

-No ho hem fet tots?

Per un moment, els dos homes es van quedar mirant-se l'un a l'altre, Fett esperant que els pares de la Jaina sortissin, el seu pare fent-li saber que això no anava a succeir. Fora de la badia, Jaina va albirar a un altre mandalorià d'armadura completa parat darrere de C-3PO. No podia veure’l prou bé com per identificar-lo, però a jutjar per la seva mida i la forma en què estava mantenint un ull a l'esquena d’en Fett, va suposar que era el de facto segon al comandament d’en Fett, Beviin.

Va ser la Leia qui finalment va trencar el punt mort.

-No anirem enlloc, Mand'alor -A diferència d'en Han, ella va tenir la precaució de dirigir-se a Fett pel seu títol-. Si has de preguntar alguna cosa, endavant. Altrament, Han té raó: La Jaina necessita descansar.

La mirada d’en Fett va passar a la Leia, com un narglatch mesurant a una mare shenbit. Va assentir gairebé imperceptiblement, després es va tornar cap a la Jaina.

-Sé que Mirta i el seu equip van fer contacte amb tu en l'emplaçament del BlàsterAntiaeri -va dir-. El que no sé és com els hi va anar.

Jaina va tancar els ulls. Aquests records, els records del que li havia passat a la Mirta i al primer parell de mandalorians, eren massa clars.

-Només van poder ocupar-se de un grapat de Moffs... potser mitja dotzena -va dir-. No sé quins, perquè els Moffs no eren el meu objectiu, i l'última part de la batalla segueix estant bastant confusa per a mi.

-Com de tan confusa? -va exigir Fett.

Jaina va obrir els ulls i el va veure estudiant la ferida en el seu front, sens dubte esperant que ella s'hagués perdut la part de la batalla on els comandos remataven a la resta dels Moffs i escapaven.

-No tan confusa. -Es va concentrar per un moment, tractant de recordar el que havia vist en els últims minuts de lluita-. El teu equip tenia problemes amb els guardaespatlles, llavors va arribar Caedus.

-I?

-I va rescatar a la resta dels Moffs -va dir la Jaina-. No crec que hauries d'haver enviat a l'equip després que els teus Tra'kads van ser colpejats. Tot el que vas fer va ser enfortir la mà d’en Caedus.

Els ulls d’en Fett centellejaren d'irritació.

-La intenció era que Caedus no anava a tenir una mà -va dir-. Se suposava que tu t’encarregaries d'ell.

La Jaina va resistir l'impuls de dir-li que va ser la Mirta la qui havia fet malbé el pla. No tenia sentit augmentar el dolor que ja sentia... i fins i tot podria ser perillós.

El seu pare, per desgràcia, no tenia l'autocontrol de la Jaina.

-No pots culpar-la per això -va dir-. Pel que vaig escoltar, l’hauria atrapat si els mandalorians poguessin seguir les ordres.

Els ulls d’en Fett centellejaren de nou.

-Els mandalorians no segueixen les ordres dels Jedi -va dir, parlant entre dents premudes-. Sabem com van tractar als clons.

-Probablement perquè tenien una sensació de a qui realment servien els clons -li va contestar la Leia-. L'obediència cega mereix menys respecte que els mercenaris...

-Crec que tots ja hem dit prou sobre això -va interrompre’ls la Jaina. Li va llançar una mirada d'advertència primer als seus pares, després a Fett-. A menys que els tres estiguin tractant d'iniciar una altra guerra?

Els tres es van quedar en silenci i es van mirar l'un a l'altre.

-Vaig a prendre’m això com un no -va dir la Jaina-. Mirta va triar el seu moment sense saber on era Caedus, això ho recordo molt clarament, però dubto que mai haguéssim esbrinat on era. Caedus va estar un pas per davant de nosaltres tot el temps.

Fett va arrencar la seva mirada de la Leia, i es va tornar cap a la Jaina.

-Gràcies -va dir-. Què va passar amb la Mirta?

L'estómac de la Jaina es va sentir buit, i de cop i volta no va estar segura de si ell estava preguntant com va morir o si havia sobreviscut. Desafortunadament, la resposta era la mateixa de qualsevol manera.

-Ella va ser la primera a morir -va dir la Jaina. Va veure que la sang abandonava la cara d’en Fett, però no hi va haver cap indici de sorpresa. Podria no haver sentit de la sort de la Mirta, però ho hauria sabut-. Ho sento, Boba.

Fett va abaixar el cap distretament i després va preguntar:

-Estàs segura?

Jaina va assentir.

-Va passar molt temps abans que això... -va fer un gest cap al tall per sobre del seu ull-. Així que tinc un record molt clar d'això. Caedus la va llançar a una cantonada alta, i ella va caure de cap.

-No va ser el que vaig voler dir, Jedi -va dir Fett-. Estàs segura que era morta? No es movia?

-No ho sé... deixa’m pensar-ho. -Jaina va tancar els ulls, tractant de recordar si havia tingut temps per estirar la seva consciència de la Força cap a la Mirta, si tan sols hi havia hagut temps per fer una ullada en aquella direcció. No va veure res; no tenia cap record en absolut de la Mirta després d’allò-. No me'n recordo..., no sé com vaig tenir temps per mirar.

-Així que no saps que està morta, oi? -va preguntar Fett. Hi havia tanta esperança com culpa en la seva veu-. Pel que sabem, podria estar viva. Te’n vas anar sense comprovar-ho.

Jaina va considerar l'acusació, recordant com de frenètica que havia estat la batalla... i va començar a sentir-se molt culpable.

-Probablement ho vaig fer -va dir-. Però no vull donar-te falses esperances. Va ser una llarga caiguda, i conec la Mirta. Si hagués estat capaç de moure’s, hauria estat lluitant.

-Per descomptat. És una mandaloriana. -El que Fett va deixar sense dir, però la Jaina sabia que estava pensant, era que els mandalorians no abandonaven als camarades caiguts, ferits o morts-. Però ella no s'hauria estat movent si només estigués...

-Mirta no era cosa nostra. -La declaració va sorgir des de l'entrada a la badia de convalescència, on Luke acabava d'arribar en la seva habitual túnica fosca. Va entrar i va anar a parar-se cara a cara amb Fett-. No tens cap dret a venir aquí i culpar la Jaina de res. Vosaltres us vau inserir en la nostra missió pensant que anàvem a servir-los d'escuts.

-I vosaltres us vau assegurar que paguéssim el preu. -Hi havia més dolor en la veu d’en Fett del qual la Jaina hauria cregut que fos capaç de mostrar. De sobte va comprendre per què realment havia vingut aquí... i tenia menys a veure amb descobrir la veritat que amb trobar algú a qui culpar per això. Apuntà un polze en direcció a ella, i després va continuar-. Potser ella l’hagués matat si hagués seguit el teu pla, Jedi.

-O si s'haguessin ofert a treballar amb nosaltres en lloc d'intentar utilitzar-nos -va respondre amb calma Luke-. I la primera opció, per cert, encara està oberta.

-No per a nosaltres -Retornà el foc Fett. Es va tornar cap a la Jaina-. Gràcies per la sessió informativa, Jedi.

Fett va parlar en un to que suggeria que realment volia dir gràcies per res, i Jaina va decidir que no només no volia seguir sent el seu cap de turc, sinó que seria perillós fer-ho. Quan es va girar per anar-se'n, ella estendre una mà cap a ell.

-Espera.

Fett es va aturar i va girar el cap cap a ella sense girar el cos.

-Recordes alguna cosa més, Jedi?

-De fet, sí -va dir la Jaina-. No sé el que va passar amb la Mirta, i ho lamento. Però tu vas ser el qui va triar anar darrere dels Moffs sota els nassos d’en Caedus.

-Mandalore té un tractat a honrar -va dir simplement Fett-. Havia de fer alguna cosa.

-Hi havia un munt de coses que podries haver fet -va replicar la Jaina-. Però volies que Caedus sabés que tu estaves darrere de tot això, i ara has arrossegat completament a Mandalore al mig de la guerra. I per què? La teva venjança personal?

Els ulls d’en Fett es van estrènyer.

-Estàs segura que alguna cosa d'això és assumpte teu?

-Tu ho vas fer assumpte meu quan vas enviar la Mirta a Níquel U -va dir la Jaina-. Ella no hi era pel que jo volia. De veritat creies que provocar a Caedus no et costaria? Que ell no t’arrencaria un tros... i que no seguirà arrencant trossos?

-Vaig pensar que havia entrenat a algú per matar-lo -va replicar en Fett.

-I ho faré -va dir la Jaina-. Però això és una guerra, no un assassinat, i en una guerra, tothom pateix baixes.

Fett la va estudiar per un moment, la ira en els seus ulls lentament es va tornar un enigma. Quan ella no va continuar, finalment va preguntar:

-Has acabat, Jedi?

Jaina va assentir.

-Pràcticament. -No es va molestar a preguntar-me si havia arribat fins a ell. Boba Fett sempre havia estat una criatura de rancor i venjança, i suposava que era massa vell per canviar ara-. Dispara dret i corre ràpid, Boba.

Fett realment va somriure.

-Gràcies pel consell, Jedi -va dir-. Mor orgullosa.

Va donar la volta al voltant d’en Luke i va sortir de la badia de convalescència, deixant a ambdós pares de la Jaina arrufant-li les celles a la seva esquena.

-No li disparin -va dir ella, rient-. Així es diu «bona sort» en mando.

El nas arrufat del seu pare només es va aprofundir.

-Estrany llenguatge -va dir, tornant-se a mirar-la-. En realitat, no esperis que ell segueixi cap d'aquests consells, oi?

-Em temo que no faria res si ho fa -va dir en Luke-. El que queda de la Cinquena Flota ja està de camí per a bombardejar Mandalore.

En Han va xiular.

-Això serà un desastre.

-Un gran desastre -va dir en Luke-. Però mantindrà els Bes'uliike mandalorians ocupats defensant el seu planeta natal, quan podrien estar aquí, tornant a inclinar la balança del poder en contra d’en Caedus.

La Leia va alçar una cella.

-Tornar a inclinar en contra? -va preguntar ella-. Això vol dir que has vist alguna cosa decisiva?

Luke va assentir.

-De fet ho vaig fer. -Va somriure i va treure un tros de plastifí de l'interior de la seva túnica-. Segons la Intel·ligència Hapana, Bwua'tu està de camí per fer-se càrrec de les operacions en el sistema Roche.

A la Jaina no li agradava el que això implicava. Com l'almirall més competent i fiable d’en Caedus, Bwua'tu generalment quedava a càrrec dels teatres de guerra on el seu germà no hi era.

-Així que Caedus torna a Coruscant? -va preguntar. A la Jaina no li agradava gens aquesta possibilitat; sense Shevu, seria gairebé impossible identificar una oportunitat quan tinguessin una possibilitat raonable de realment arribar a Caedus-. Això complicarà les coses.

-En realitat, no -va dir en Luke-. Crec que Caedus no tornarà a Coruscant.

Han va aixecar les celles.

-Creus que és un truc?

-No del tipus que estàs pensant -va dir en Luke-. Però tinc la sensació que trobar a Caedus no serà un problema.

Els ulls de la Leia es van estrènyer.

-Has vist alguna cosa, no és així? -Va assenyalar l'informe d'intel·ligència en la seva mà-. I no estic parlant d'alguna cosa en un tros de plastifí.

-No, no és un informe d'intel·ligència. -Luke es va acostar al llit de la Jaina, amb els ulls fixos en les taques carmesines que corrien per la seva gola-. És molt més segur que això.

Següent

---

[1] El Txidinkalu o Corno Txidinkalu era un instrument musical fabricat(un tipus de flauta) pels kitonaks de les branques buides d’una txidinka.  He creat aquesta paraula en substitució del nostre aixafaguitarres. (N. Del T.)