Traïcions (XI)

Anterior

DOTZE ANYS DESPRÉS...

Capítol 11

Obi-Wan va avançar ràpidament pel camí que envoltava el llac. La brisa fresca li fregava la pell i xiuxiuejava entre les branques dels arbres. Fins i tot després de tants anys, va haver de recordar-se a si mateix que la brisa era provocada per uns ventiladors ocults, i l'ombra clapada del sòl del bosc era creada per una sèrie de focus que imitaven la sortida i la posta del sol.

Els seus passos van disminuir quan va escoltar els crits i les rialles dels estudiants Jedi a la vora del llac. Encara que havia rebut un missatge perquè Ànakin i ell es reunissin immediatament amb Yoda, Va desitjar aturar-se uns segons. Ànakin tenia molt poques oportunitats de jugar. I odiava haver d’interrompre’l.

Havien acabat un difícil entrenament quan Obi-Wan va veure els alumnes del curs de l'Ànakin dirigint-se cap al llac. Va notar l'enveja en els ulls del seu padawan de veure els seus companys submergir-se en l'aigua fresca.

–Vés-hi –Li va dir Obi-Wan–, pren-te un descans.

Ànakin el va mirar vacil·lant per un moment, però Obi-Wan va animar-lo amb un gest. Li sorprenia i li preocupava el temps que el seu padawan passava sol. Aquest li havia dit que tenia bons amics a Tatooine, especialment un noi anomenat Kitster, però ja feia tres anys que estava en el Temple, i, encara que havia estat acceptat pels seus companys i es portava bé amb ells, seguia sense fer amics.

Obi-Wan havia intentat parlar amb ell del tema, però el noi es negava en rodó. La seva mirada es tornava opaca i les comissures dels llavis se li estiraven formant una línia recta. Semblava molt distant. Eren moments en què no sabia com dirigir-se a ell, però eren poc freqüents i passaven ràpids com una tempesta d'estiu. Quan es van conèixer, Ànakin era un nen obert i afectuós de nou anys. Ja tenia dotze i mig i havia canviat amb els anys. S'havia convertit en un noi que ocultava el seu cor.

Hi havia intentat ensenyar-li que els amics que fes en el Temple serien per a tota la vida. Els amics que va fer Obi-Wan a classe (Garen, Reeft, Bant) estaven ara disseminats per la galàxia i no els veia sovint, però encara se sentia unit a ells, i volia el mateix per a l’Ànakin.

Qui-Gon havia mort feia tres anys i mig. Algunes vegades li semblava una eternitat, però gairebé tot el temps tenia la sensació que havia passat el dia anterior. Sobretot cada vegada que necessitava el seu consell.

Qui-Gon sempre seria el seu Mestre. L'hi havien arrabassat massa aviat, i encara sentia propera la seva presència.

Fins i tot sabia el que li hauria dit Qui-Gon en aquest moment.

"Tu no pots fer amics pel teu padawan, Obi-Wan. Només ensenyar-li mitjançant els teus actes l'important que són per a tu les amistats."

Qui-Gon ho havia fet així. Obi-Wan seguia trobant-se al llarg i ample de tota la galàxia amb éssers que li parlaven amb admiració, afecte o simpatia de la seva profunda amistat amb el seu Mestre. No hi havia estat conscient de la quantitat de relacions que Qui-Gon havia forjat amb tota mena d'éssers.

Es va aturar darrere d'uns arbres, amb un somriure a la cara. No va poder evitar aturar-se un moment per veure si Ànakin es divertia amb els altres. Va contemplar el feliç grup de banyistes amb un somriure que va ser esvaint en veure que Ànakin no estava entre ells. Va donar un sospir i va reprendre el seu camí.

Es va dirigir al turboascensor més proper. Sabia on era. El noi solia retirar-se al seu dormitori.

Va sortir a la planta de l'Ànakin i es va dirigir ràpidament a la seva habitació. En arribar, la meitat inferior d'un androide de protocol va sortir rodant per la porta. Un moment després, va aparèixer un malmès androide astromecànic que va fer una xiuladeta i va xocar contra la paret.

Obi-Wan es va aturar. Tal com s'esperava, mig segon després, Ànakin va sortir corrent per la porta i va topar de cara contra ell.

–Per tots els sols, creia haver-ho aconseguit aquesta vegada –va cridar, sortejant a Obi-Wan i ajupint-se al costat de l’androide.

–Pensava que et venia de gust nedar –va dir Obi-Wan.

L'expressió hermètica va reaparèixer a la cara de l'Ànakin.

–Tenia treball pendent –va murmurar.

Obi-Wan es va ajupir al seu costat.

–Això no és treball, Ànakin. És una afició. I no et serà molt útil si l’empres per mantenir la distància amb els teus companys.

Ànakin va alçar la vista, amb la mirada brillant de nou.

– Però és que estic fabricant coses, Mestre! Mira, ja gairebé tinc aquest astromecànic a punt per al servei.

–L’habilitat mecànica és un talent molt valuós. No em referia a això, i ho saps.

–No els hi caic bé –va dir Ànakin inexpressiu. Es va acostar a l'androide de protocol i el va aixecar, posant-se les cames de l'androide sota un braç–. No sóc com ells.

Obi-Wan no va poder discutir allò. Ànakin era únic. Això era inqüestionable. Era un estudiant modèlic, molt més connectat a la Força que els nois de la seva edat. Havia arribat tard al Temple. No és que els altres alumnes el rebutgessin, només que no sabien molt bé com tractar-lo.

Quan va passar?, es va preguntar de nou Obi-Wan. Per què va passar? Va ser potser la separació de la seva mare, seguida de la mort d’en Qui-Gon? Obi-Wan no podia substituir aquestes persones en el seu cor, ni volia fer-ho.

Hi havia esperat que l'entrenament Jedi i la seva pròpia relació l’ajudés a aconseguir la pau. Però no havia estat així.

–Yoda ha sol·licitat la nostra presència –va dir-li, portant l'androide astromecànic de tornada al dormitori del noi.

El padawan va respondre animat.

– Una missió?

–No ho crec –va dir Obi-Wan amb molt de tacte.

Tot just dues setmanes abans, Yoda i Mace Windu havien expressat els seus dubtes sobre que l'Ànakin estigués preparat per a una missió. A l’Ànakin li faltava disciplina, van dir. Obi-Wan no va estar d'acord. El seu padawan trencava les normes i omplia els passadissos del Temple d'androides no per falta de disciplina, sinó per avorriment.

Qualsevol tasca que se li encomanava estava per sota de les seves capacitats. Necessitava més reptes. Allà on Yoda i Mace Windu hi veien una manca disciplinar, Obi-Wan veia una inquietud emocional que no podia curar-se ni amb estudis ni amb entrenament.

–Arregla’t la túnica –li advertí–. I renta't el greix de les mans.

Ànakin es va posar mans a l'obra immediatament i va córrer al lavabo de la cantonada. Les seves estances estaven plenes d'eines i peces d'androides. Sobre el catre tenia una sonda robot desmantellada. En una cantonada es veien les cames d'un androide bípede. Obi-Wan sabia que havia aconseguit totes aquestes coses sortint del Temple d'amagat i regatejant al bulliciós mercat negre de Coruscant, però preferia fer els ulls grossos, com havien fet Yoda i Mace Windu. Però això tampoc ajudava a millorar la seva reputació davant del Consell.

Ànakin es va arreglar i es va afanyar per mantenir el pas d'Obi-Wan, que sabia que el noi tenia moltes preguntes a fer, però, per alguna estranya raó, no les hi formulava. I, de fer-ho, Obi-Wan tampoc hagués pogut respondre-les.

Yoda els esperava a la sala de meditació, el seu lloc preferit per a reunions. Obi-Wan sabia que Yoda s'havia reunit sovint amb Qui-Gon en el seu banc preferit de l'Estada de les Mil Fonts, però ja no solia anar-hi. Era l'únic símptoma visible que Yoda seguia trist per la mort del seu amic.

–Una petició per a vosaltres el Consell té –va anunciar Yoda sense més preliminars.

Ànakin no va poder contenir l'emoció.

– Una missió?

Yoda va parpellejar amb els seus ulls gris-blavosos i no va respondre. Es va quedar mirant a l’Ànakin un moment. A Obi-Wan solia fascinar-li l'entusiasme del seu padawan, però a Yoda més aviat semblava preocupar-li.

–Una missió no és –va dir en Yoda–. Sinó un viatge. Que a una nau anomenada Biocreuer viatgeu us demanem; llar permanent d'un grup de persones procedents de molts planetes de la galàxia. De planetes danyats, de planetes que tòxics s'han tornat, han patit epidèmies o pateixen el flagell de bandes de delinqüents o guerres civils els habitants de la nau procedeixen. En altres planetes mai aterren. La galàxia recorren.

– Estàs dient que viuen en una nau? –Ànakin va obrir els ulls com plats–. Quina sort.

– I com ho aconsegueixen? –va preguntar Obi-Wan–. Com es proveeixen de menjar i estris?

–Els seus propis aliments conreen –va respondre en Yoda–. S’autoproveeixen. Però, de tant en tant, per proveir-se i obtenir subministraments addicionals aturar-se deuen. En el proper punt que s'aturin, amb ells us reunireu. Queixes el Senat per part dels habitants de la nau ha rebut. –Yoda es va embolicar en la seva túnica–. Que els seus éssers estimats hagin estat coaccionats o absorbits temen.

– Qui lidera el grup? –va preguntar Obi-Wan.

–Al nom d’Uni respon –va respondre en Yoda–. Sobre ell informació no vam trobar. Per calmar la preocupació del Senat, a una inspecció Jedi ha accedit. Que aneu a córrer perill no preveiem. Només uns dies us ocuparà.

Obi-Wan va fer que sí i es va guardar el seu escepticisme. Ja havia sentit aquestes paraules abans, i després sempre s'havia vist sumit en el perill i la confusió.

–Així que anem a viatjar a una nau on la gent podria estar retinguda com a ostatge –va dir Ànakin en to astut–. A mi em resulta bastant semblant a una missió.

–Només una petició és –li va corregir Yoda.

Després de comunicar-los que aviat tindrien detalls sobre la trobada, Yoda els va indicar que podien anar-se'n.

Ànakin va guardar silenci mentre sortien.

Quant van girar la cantonada, es va girar cap a Obi-Wan amb un somriure de felicitat.

– La meva primera missió!

–Petició –va dir Obi-Wan en to sever. Però va veure que Ànakin negava amb el cap i que els seus llavis dibuixaven amb un somriure la paraula "missió".

Següent