ENTRADA 3
CAPTURA
Localització:
NAU ESTEL·LAR REIAL DE
LA REINA
Hauré de
robar temps per a aquest diari a partir d'ara. Ja no estic actuant com la
Reina. Les donzelles són interrompudes a cada moment.
Estic a
bord de la nau de transport de la Reina. Com vaig arribar aquí encara és
increïble per a mi.
Però deixa’m
començar des del principi.
Els
droides de combat ens van escortar a la sala del tron, on el Virrei Nute Gunray
esperava. Amb ell estaven Sio Bibble, el Capità Panaka, i quatre dels seus
oficials. Nute estava enmig de la sala amb el seu sequaç Rune Haako.
He
entrenat la Sabé per al que vindrà. Podia endevinar tot el que Nute diria. No
era intel·ligent. Seguia el llibre. Finalment, saltaria a les amenaces.
–L’he
portat aquí amb un propòsit, Reina Amidala, –va començar ell.
–No he
estat portada, –va dir Sabé, la seva
veu tallant com una espasa–. Aquesta és la meva sala del tron. No reconec la
teva autoritat, Nute Gunray.
Un punt
per la Sabé! Vaig mantenir el meu cap cot de manera que Nute no pogués veure la
satisfacció en els meus ulls.
Nute
semblava furiós. Va esgrimir un paper i li va dir a Sabé que havia de signar un
tractat que legitimés l'ocupació de la Federació. Li havien assegurat que el
Senat ho ratificaria.
Assegurat per qui? Em vaig preguntar. O
estava mentint Nute?
Sabé li
va dir fredament que no cooperaria. Nute no semblava preocupat.
–Crec que
ho farà quan vegi el que tenim reservat a la seva gent, Sa Altesa. –Ell es va
acostar, portant la seva sosa cara verda prop de la seva. Sabé no va flaquejar–.
He sentit que la Reina és compassiva igual que sàvia. No li agrada veure el sofriment.
–Fes el
que hagis de fer. Mai em rendiré! –Sabé va escopir les paraules.
Bé, vaig pensar. El seu to va ser exactament
tan desdenyós com ho hauria estat el meu.
Nute es
va girar, fent una mostra d'estar avorrit. Va fer un gest de mans cap als
droides i els hi va dir que ens portessin al Campament Quatre.
Vam ser
forçats des del palau fins a la plaça. Normalment, està abarrotada en aquesta
hora del dia. Gent prenent l'aire, venedors de fruita, i músics. Estaven en
campaments ara, i la plaça estava plena de tancs i droides de combat. La fúria
en el meu pit es va multiplicar i es va elevar fins que vaig poder sentir-la
com un gust amarg a la boca.
Marxem
passant els tancs, cap al lateral de la plaça. El silenci de la ciutat
pressionava contra les meves orelles. Podia escoltar el brunzit dels tancs, el
brunzit dels caces STAP[1]
per sobre. Els sons d'una ciutat ocupada.
Dins de
mi, la frustració i la pena lluitaven amb la culpa. Això era culpa meva? Havia
estat innocent?
Em vaig
dir a mi mateixa que la culpa només em frenaria. I al final, sense importar el
que pogués haver fet o no, no importava. És culpa meva. Sóc la Reina.
Faig
aquest jurament aquí. Mai m’agafaran de nou desprevinguda.
Vàrem girar
una cantonada cap a un estret carrer de la plaça. Tot d'una, dos homes van aparèixer,
aparentment del no-res. Un d'ells era bastant corpulent, amb una cara robusta i
tranquil·la, uns ulls blaus perforants. L'home més baix era més jove i prim. Es
movien amb facilitat, però vaig sentir el poder a la seva tranquil·litat.
Llavors
un cap semblant a una granota va aparèixer sobre l'espatlla del més alt. Per la
meva sorpresa era un gungan. Un gungan molt nerviós. Ràpidament va tornar a
ajupir-se.
L'home
alt va parlar primer. Va preguntar a Sabé si era la Reina Amidala de Naboo.
El
sergent droide va moure als droides de combat i els va ordenar que detinguessin
als homes.
Tot
d'una, els dos homes van desenfundar sabres làser de sota de les seves
túniques. Van tallar als droides de combat com si estiguessin tallant el sopar.
El
sergent droide de combat era l'únic que quedava dempeus. Va vacil·lar, llavors
es va girar i va començar a córrer.
L'home
poderós va alçar una mà. El droide va caure cap enrere com si una mà invisible
tirés d'ell. Llavors, gairebé casualment, l'home es va encarregar d'ell amb el
sabre làser.
Tot això
va acabar en l'espai de dos batecs.
–Guausa,
–va sospirar el gungan.
L'home
alt es va presentar com Qui-Gon Jinn i el seu company com Obi-Wan Kenobi. Ja
havia suposat qui eren: els ambaixadors Jedi.
Es va decidir
ràpidament que algú havia d'anar i alertar al Senat. Primer, havíem de trobar
transport. Els droides de combat estaven per tot arreu, però el Capità Panaka
ens va portar cap a l'hangar per una ruta de retorçats carrerons posteriors.
Almenys
cinquanta droides de combat estaven protegint la nau, però Qui-Gon va dir que
no seria un problema.
El
Capità Panaka li va llançar una mirada, entre el respecte i la incredulitat.
Havia sentit parlar dels Jedi, és clar, però mai havia conegut a cap. La calma
d’en Qui-Gon davant les grans probabilitats va enviar una sacsejada d'esperança
a través de mi.
A no ser
que estigués boig, és clar.
Hi havia
esperat que els Jedi deixessin en pau Naboo per contactar amb el Senat. Però
per la meva sorpresa, Qui-Gon va dir a la Reina que hauria d'anar a Coruscant
amb ells. Per descomptat, Sabé es va negar.
–La mataran
si es queda, –va dir Qui-Gon. Podia veure en els seus ulls que no estava
tractant d'espantar la Reina. Estava afirmant una cosa que coneixia com un fet.
–No s'atreviran!
–va protestar Sio Bibble.
–La necessiten
per signar un tractat per fer la invasió legal, –va afegir el Capità Panaka.
Vaig
escoltar les opinions dels meus consellers, però vaig mantenir els meus ulls
sobre Qui-Gon. Ell va registrar el que deien, però la seva mirada va romandre
ferm en la Reina.
–Hi ha
alguna cosa més darrere de tot això, Sa Altesa, –va dir a Sabé–. Estic
preocupat per la il·lògica de la invasió.
Igual que jo, vaig pensar.
–Els meus
sentits em diuen que la destruiran. Llavors poden col·locar a un altre
governador que signi el tractat.
Em vaig enfonsar.
Sabé va vacil·lar.
Sio
Bibble va dir a la Reina que havia d'anar. El Capità Panaka va insistir que era
massa perillós. Sabé es va girar cap a les seves donzelles. La seva mirada va
descansar sobre mi una mica més. Ordena-m’ho, pregava ella.
El
Capità Panaka era valent i savi. Sovint depenia del seu consell. Però les
paraules del Jedi sonaven certes.
Si me
n'anava, semblaria com si estigués fugint. La Federació podia utilitzar això.
Dirien que era una covarda que vaig abandonar a la meva gent per la meva pròpia
seguretat.
Però si
em quedava, què podia fer? Lluitar una batalla desesperançada contra les grans
probabilitats?
No.
Hauré de deixar enrere a tothom que estimo. Hauré de viatjar lluny, fins i tot
mentre ells són apinyats en campaments com animals. Els meus amics, la meva
família...
Hauré de
trobar una forma de suportar aquest dolor.
Vaig
trobar la mirada de la Sabé.
–Som valentes,
Sa Altesa, –vaig dir jo, el que li volia dir, Vés! Vaig sentir una punyalada d'angoixa, com si cor es partís en
dos.
MÉS TARD
Per
continuar: Vaig veure la meva primera batalla real a l'hangar. Els droides de
combat estaven protegint els pilots de Naboo. Necessitaríem a un d'ells perquè
pilotés el transport. Sense un parpelleig de preocupació, Obi-Wan
silenciosament va dir que els alliberaria.
Vaig
assenyalar a Sabé amb els meus ulls, i ella va escollir a Eirtaé, a Rabé, i a
mi per deixar Naboo amb ella. Yané i Saché anaven a quedar-se enrere. Elles són
les més joves i les més recents en el meu servei. Prego que estiguin fora de
perill amb el Governador Bibble.
Qui-Gon
ens va dir que seguíssim caminant, sense importar què. Caminem amb propòsit cap
al transport de la Reina. Al principi, la nostra gosadia va confondre als
guàrdies. Mentrestant, Obi-Wan es va dirigir cap als pilots capturats i la
tripulació.
No podia
imaginar com seríem capaços d'escapar d'aquest número de droides de combat,
però vaig seguir caminant. El cor bategant, els ulls al front.
Llavors
vam ser desafiats per un droide de combat. Qui-Gon li va respondre educadament,
però mai va deixar de caminar. El droide va anunciar que estàvem sota arrest i
va desenfundar el seu blàster.
No vaig
tenir una oportunitat d'agafar alè. El droide de combat de sobte era un munt de
metall i trossos a terra. Qui-Gon mai va trencar el pas.
Però els
altres droides estaven alertats ara, i van córrer cap a ell. El sabre làser de Qui-Gon
era una taca de llum i moviment. Un darrere l'altre, els droides van ser
desmembrats i desmantellats. Vam córrer cap al transport mentre Qui-Gon
reflectia el foc de la batalla.
Mentrestant,
Obi-Wan va aclarir els guàrdies del voltant dels pilots, el seu sabre tallant a
través d'ells, trencant, atacant. Els pilots van córrer cap a la nau.
La
batalla va acabar abans de començar. Dos Jedi contra tants droides! Encara no
puc creure-ho, i jo hi era.
Les
alarmes van començar a sonar. Vam aconseguir pujar a bord quan més droides
entraven a l'hangar. Ens enlairem a la meitat del foc pesat. Només vaig tenir
temps de veure a Sio Bibble sent capturat mentre el transport s'alçava fora de
l'hangar amb Ric Olié en els controls.
Però no
estàvem fora de perill encara. Encara calia encarregar-se del bloqueig. Vam
tenir un viatge de girs, esquivades i tirabuixons a través del foc pesat.
Ficada a la cambra de la Reina, no podia monitorar el que estava succeint a
la cabina de comandaments. Era embogidor. Un cop, l'energia va parpellejar, i
pensàvem que estàvem perduts. Però aparentment un dels droides ens va salvar en
reactivar els escuts de defensa.
La nau
està en una ruta ferma ara. Estem fora del sistema Naboo. He de frenar-me de
córrer a la cabina de comandaments i ordenar-los que em portin de tornada. Quan
tanco els meus ulls, veig droides de combat irrompent a la llar dels meus
pares. Veig tancs a la ciutat de Theed. Veig sang a les fonts, i nens amb
mirades atordides, en blanc.
Però no
hi ha marxa enrere. He de viure amb aquesta decisió. Les conseqüències són
meves.
He rebut
un entrenament intensiu. He estudiat la història i cultura galàctica, la
filosofia governamental, i l'estratègia militar. De vegades els meus ulls
cremen i el meu cap se sent com si anés a explotar. I vaig pensar, amb tot
aquest entrenament, que estava preparada per ser Reina.
Però res
m'havia preparat per això.
Així que
obro els meus ulls. Em trago la malaltia del meu interior. Tom tota aquesta
fúria indefensa, encegadora i la converteixo en resolució. Els derrotaré. Veuré
als meus enemics rendir-se.
Següent
parada, Coruscant. He de pensar en estratègies i plans ara, perquè...
MÉS TARD
Parlo
massa aviat. Qui-Gon, Obi-Wan, el Capità Panaka, i Ric Olié ens han informat
que el nostre hipermotor té una fuita. No tenim prou energia com per a
aconseguir arribar a Coruscant. Hem d’aterrar en un planeta anomenat Tatooine a
la recerca de reparacions.
Sabé va fer
que sí acceptant. Volia cridar. Un retard ara podia costar moltes vides!
No tenim
elecció, diuen ells. Tatooine és aparentment la nostra millor basa. És remot,
més enllà de l'abast de la Federació de Comerç. Però està sent governat per
gàngsters i lladres.
Naturalment,
el Capità Panaka està preocupat. Creu que hauríem de trobar un altre planeta en
el qual aterrar. Però Qui-Gon vol que confiï en ell. Una altra vegada.
No tinc
res en contra d’en Qui-Gon. Però d'ara endavant, mai confiaré en un Jedi. Si un
equip de terra deixa aquesta nau a Tatooine, aniré amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada