Capítol 23
El sol
sortia tard a Tentrix. Després d'esmorzar, Obi-Wan i Ànakin van sortir a la
plataforma d'aterratge principal per veure com el sol inundava l'hangar de
taronja i ruixava de llum al planeta que tenien sota els seus peus.
Ànakin
estava eufòric. Se sentia bé a l'altra punta de la galàxia, lluny de Coruscant
i del Temple, contemplant un planeta desconegut després d'una missió complerta
amb èxit. Per primera vegada, es va sentir un veritable Jedi.
–Em dóna
igual el que digui Yoda –va comentar l’Ànakin–. Crec que descobrir un
sabotatge, ajudar en una evacuació i guiar una nau malmesa a bon port sí que
compta com a missió.
Obi-Wan
va somriure.
–És que
ha estat una missió, Ànakin.
–D'acord
–va dir Ànakin, satisfet–. Però hi ha algunes coses que no m'han quedat clares.
–Això sol
ocórrer després d'una missió.
–Com va
poder Kad perdonar al seu pare al final? –va deixar anar l’Ànakin–. Li havia
traït. I podia haver causat innombrables morts.
–Sí, la
veritat és que va fer moltes coses dolentes –va assentir Obi-Wan–. Però va
demanar perdó al seu fill en morir. Hi havia una mica de bondat al seu
interior. I crec que el fet que pogués perdonar al seu pare, diu molt a favor d’en
Kad.
Ànakin
va negar amb el cap.
–Segueixo
sense entendre-ho.
– Tu
perdonaries a Yoda si fes alguna cosa terrible? –va preguntar Obi-Wan.
–Yoda mai
faria una cosa terrible –va dir Ànakin amb fermesa.
–No, jo
tampoc ho crec –va dir Obi-Wan–, però no oblidis mai com de poderós que pot
arribar a ser el Costat Fosc.
Ànakin
va prémer els llavis. Seguia sense entendre-ho. Va decidir canviar de tema.
–Tant de
bo haguéssim pogut trobar a Kern.
–Potser
Garen ho aconsegueixi.
El Jedi
s'havia ofert voluntari per buscar la càpsula de salvament. Seguien albergant
l'esperança de recuperar el tresor del Biocreuer.
–No entenc
què es portava Kern entre mans –va dir l’Ànakin–. Treballava per a Offworld o
no?
–No ho
crec –va dir Obi-Wan–. Crec que treballa per a algú més. O pot ser que Vox el
cridés en nom d’Offworld, però ell va decidir treballar pel seu compte. Aquest
tresor era una gran temptació. I Kad em va explicar que Kern ha robat també els
plànols del Biocreuer. Té tots els
detalls de les seves innovacions tecnològiques.
– I per
què els voldrà?
–Per vendre'ls
–va dir Obi-Wan–. Una nau en travessia constant, amb una gran població, podria
ser considerada una amenaça per una organització que busqui controlar la
galàxia. Les persones o els motius que movien a Kern buscaven destruir tot allò
aconseguit per Kad, a més de robar el tresor. Si aconseguim trobar a Kern,
potser aconseguim respostes.
–No sembles
tenir molta fe en què Garen el trobi –va dir l’Ànakin.
Obi-Wan
va mirar les estrelles, que començaven a esvair-se amb la llum de l'alba.
–A la
galàxia hi ha molts llocs on amagar-se. I Kern està acostumat a l'engany. Però
és un bon final per a la teva primera missió, Ànakin. Els dolents aconsegueixen
escapar de vegades. I nosaltres fem el que podem.
–Però jo
vull guanyar sempre –va dir l’Ànakin.
Obi-Wan
va arrufar les celles.
–Les missions
no consisteixen en guanyar o perdre. Consisteixen en deixar les coses millor
del que estaven.
Van
escoltar passos. Kad s'acostava cap a ells.
–Tentrix
és un planeta preciós –va dir, mirant a l'esfera blava.
– Et
quedaràs aquí una temporada? –li va preguntar Obi-Wan.
–Em temo
que les reparacions portaran temps –va respondre Kad–. Anem a fer reunions per
decidir quin serà el següent pas. No està clar el que farem. Jo no vull prendre
decisions. Hi ha gent que proposa colonitzar un nou planeta o trobar un en la
Vora Exterior que ens aculli. Ja veurem. He apartat a tots aquests éssers de
tot el que els era familiar, però no puc proporcionar-los un futur.
–Estic segur
que el camí a seguir no trigarà a quedar clar –va dir Obi-Wan.
Kad va
assentir.
–Vull que
sàpigues que potser no sé el que passarà en el futur, però sí que he enterrat
el passat. Espero que tu també. M'has salvat la vida, però no ha estat per
això. Sé que no vas ser culpable de la mort del meu germà. L'amargor sempre ha
estat present en la nostra família. Sé que Bruck era un amargat, i el meu pare
també. I el pitjor ha estat haver de reconèixer que jo també ho sóc. He basat
el meu sistema en el rebuig. He donat l'esquena a la vida. I l'única raó per la
qual ho vaig fer era per la meva amargor. El més curiós és que si per fi he
recuperat la pau ha estat en adonar-me d'això.
Ànakin ho
va observar tot atentament. El seu Mestre i Kad es miraven fixament. Una cosa
va passar entre ells. Va sentir que el seu Mestre es relaxava, com alliberant
d'una pesada càrrega.
–Llavors
la vida t'ha donat un regal –va dir Obi-Wan–. Ara podràs començar de nou.
–M'han dit
que teniu una nau per tornar a Coruscant –va dir Kad–. Veniu a acomiadar-vos d'Andra
i Den? Us estan esperant.
–És clar
–va dir Obi-Wan–. Anem, Ànakin?
–Ara us
segueixo.
No volia
anar-se'n encara de la plataforma d'aterratge. La seva ment bullia amb
preguntes i lliçons apreses.
Es moria
de ganes d'interrogar a Obi-Wan, però no anava a fer-ho.
Fos el
que fos, en el passat d'Obi-Wan hi havia una ferida profunda. Això ho sabia.
Ell també tenia les seves pròpies ferides. Potser algun dia ell també seria un
home, com Obi-Wan, i sentiria com es llevava aquest pes de sobre.
Va
tornar a pensar en Kad, abraçant el seu moribund pare, amb els ulls plens de
llàgrimes. Hi havia nivells de compassió que seguia sense entendre. Com podia
algú transformar la ira en l'amor?
La
frustració li corroïa per dins. Obi-Wan intentava comprendre’l. I ell apreciava
al seu Mestre per això.
Però
ningú podia entendre’l. Ni els seus companys del Temple, ni els seus
professors; ni tan sols Yoda, que semblava comprendre tantes coses. Quant de
temps se sentiria marginat pel seu passat? Podia aquesta sensació de marginació
fer que mai arribés a ser un Jedi de la talla d'Obi-Wan o Qui-Gon? Aquesta era la
seva major por.
Ànakin
es va dirigir cap al refugi de l’espaiport, cap als amics, la calor, la llum i
el seu Mestre. Ja arribaria el futur, es va dir. En aquell moment, l'únic que
sentia era gratitud per tenir a Obi-Wan per guiar-lo a la vida.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada