Els deixebles (XVI)

Anterior

Capítol 16

Ànakin es va quedar bocabadat. Era una afirmació terrible. Ni tan sols en la seva infància a Tatooine, quan era esclau, va desitjar que la seva vida acabés. La mort li semblava tan permanent, tan definitiva.

–Per aquell temps no sabíem que Norval havia estat estudiant compulsivament els escrits del doctor Lundi –va explicar Dedra ràpidament, en veure la reacció dels Jedi–. Ni que cobejava aquest poder i el desitjava desesperadament. Els ensenyaments d’en Lundi el van canviar.

Ànakin no sabia si entenia bé el que volia dir la Dedra. Sabia el que era desitjar alguna cosa amb totes les seves forces. Ell va voler guanyar una carrera a Tatooine, volia alliberar la seva mare, volia ser Jedi; però no creia que aquests desitjos puguin canviar-lo. Simplement formaven part de la seva forma de ser.

Ningú va dir res durant una estona. Ànakin es va adonar que el seu Mestre estava assimilant-ho tot, intentant ordenar tota la informació en la seva ment.

Tot d'una, la veu de l’Omal va trencar el silenci de la cuina. Murmurava alguna cosa a l'altra habitació. Les seves paraules no estaven clares, però el to era desesperat. Una mirada de preocupació va travessar la cara de la Dedra, que va fer el gest d'acostar-se al saló.

–Hi vaig jo –es va oferir l’Ànakin.

Va deixar a Obi-Wan i la dona en la petita cuina i va tornar al saló. Omal seguia assegut a terra, però ara el cap li penjava a un costat. Les llàgrimes li queien per les galtes i li gotejava el nas.

Ànakin va contemplar-lo una estona. Li va fer pena i va desitjar poder fer alguna cosa per ell. Si el que havia dit el seu Mestre era cert, Omal havia patit un canvi horrible i permanent.

–No passa res –va dir l’Ànakin suaument, apartant els seus propis pensaments–. Anem a rentar-te la cara, d'acord? –Va trobar un tros de drap relativament net i el va emprar per netejar la cara a l’Omal, que va alçar la vista i li va mirar agraït per un instant. Després la seva mirada va tornar a desviar-se i va continuar gronxant-se de darrere endavant.

Ànakin va observar-lo durant el que li va semblar una eternitat. Quan va apartar la vista, va sentir el desig irrefrenable de seguir endavant amb aquella missió. Havia de saber el que havia provocat aquella degeneració en Omal, el que preocupava tant al Consell Jedi.

I volia fer-ho ja, sortir d'aquell pis i posar-se immediatament a la feina. Dedra els hi havia explicat tot el que sabia, i era obvi que Omal no podria explicar-los res. Però què feia Obi-Wan encara a la cuina? Per quina raó trigava tant?

Es va sentir inquiet i va començar a mirar al seu voltant. Hi havia muntanyes de roba bruta, restes de menjar i tota mena de coses tirades pel terra. Cap semblava tenir especial interès o importància.

Llavors, de cua d'ull, Ànakin va veure una cosa brillant que sobresortia d'una túnica. La va agafar i va veure que era un petit holoprojector. Ànakin va intentar encendre’l, però es va adonar de seguida que estava trencat.

Des del terra, Omal va començar a gemegar lentament.

–No, Norval. No –repetia.

Ànakin tot just el sentia. Li encantaven els aparells mecànics i no va poder resistir-se a trastejar una mica amb l’holoprojector. Va agafar una eina del cinturó i va començar a toquejar a l'artefacte, però el projector estava encallat.

–Quin rotllo! –va exclamar l’Ànakin. Li va sorprendre la seva pròpia frustració. Normalment li encantaven aquest tipus de reptes.

Estava a punt de tirar a terra el defectuós projector, quan va prémer la seqüència correcta i, de sobte, es va encendre. Al principi la imatge estava borrosa i Ànakin va haver d’imaginar el que era. Però quan es va adonar del que estava veient, es va quedar bocabadat.

Era la imatge del brutal assassinat d'un Jedi.

Ànakin es va quedar immòbil observant allò. A la seva esquena, el lament d'Omal va començar a augmentar de volum. Per fi, Ànakin es va adonar i va intentar apagar el projector, però s'havia encallat i no s'apagava.

L'assassinat es va reproduir una i altra vegada. El Jedi ithorià alçava el sabre làser, però rebia un tret làser per l'esquena i queia mort a terra.

Va començar a bategar-li el cor a corre-cuita. Va intentar no mirar les imatges, però alguna cosa l'obligava a observar-les fixament. I alguna cosa en el que estava veient va començar a resultar-li familiar, era com si, d'alguna manera, ja ho hagués vist i ho conegués. Va començar a trobar-se malament.

Va ficar l'eina a la força a la part inferior del projector i la imatge va desaparèixer.

Va tirar l'aparell a terra i es va allunyar. Les mans li tremolaven una mica i els genolls li flaquejaven. Els gemecs d’Omal eren la representació sonora del que Ànakin sentia per dins.

El padawan va respirar fondo i va intentar aclarir la seva ment. Sabia que aquest tipus de missatges havien circulat per tota la galàxia. Hi havia assistit a la reunió del Consell Jedi i l'havien informat sobre el tema. Però el que no s'esperava era veure’n un. No estava preparat per a això.

I ara, aquella imatge horrible s'havia quedat gravada en la seva ment. Ànakin va mirar a Omal. Ja no es queixava, però els seus ulls anaven ràpidament del noi a l’holoprojector trencat que era a terra.

Ànakin estava a punt d'acostar-s'hi, quan Obi-Wan va entrar sobtadament a la sala amb Dedra trepitjant-li els talons.

–M’acaben de trucar de la nau –va dir–. Sembla ser que el doctor Lundi ha decidit tornar a parlar. I el pilot creu que hi ha malfactors rondant per l'hangar. Amenaça d'abandonar a Lundi i anar-se'n.

Ànakin es va sentir alleujat i es va adonar de com de nerviós que li havia posat l'apartament de l’Omal i el missatge de l’holoprojector. Volia sortir d'allà i aquell instant era el moment adequat.

–Li has dit que ens esperi? –va preguntar agraït, mentre seguia a Obi-Wan cap a la porta.

Obi-Wan va fer que sí.

–Però no sé quant aguantarà. Ha estat una mica inquiet des que vam sortir de Coruscant.

–No cal que ho juris –va dir l’Ànakin–. És un sac de nervis.

Els Jedi es van acomiadar de l’Omal i la Dedra, i es van afanyar a tornar a la nau. Ànakin sabia que havia d’explicar-li al seu Mestre allò del projector i el missatge, però per alguna raó no volia fer-ho. Era estrany, però d'alguna manera se sentia culpable: era com si, d'alguna manera, fos responsable del que passava en les imatges.

Però això no té cap sentit, va pensar. Ni tan sols sé qui són aquestes persones. O millor dit, qui eren.

Mentre corria darrere del seu Mestre, va decidir no dir-li res. Obi-Wan semblava distret, i en el fons ja coneixia l'existència d'aquests missatges. Ja li ho explicaria més tard, quan arribés el moment.

Següent