Vol d'expansió (X)

Anterior

10

–Quina és la teva professió? –va preguntar Thrawn en Txeunh.

–Sóc un comerciant –va dir Car'das acuradament en el mateix llenguatge, forçant els estranys sons a través dels seus reticents llavis i llengua.

Thrawn va alçar les celles educadament.

–Tu ets un vaixell de pesca? –va preguntar, canviant al Bàsic.

Car'das mirà a Maris.

–Això és el que has dit –va confirmar ella amb un somriure divertit a la cara.

Va aixecar una mà lleugerament, deixant-la caure a la falda.

–Sóc un comerciant –va dir, rendint-se i canviant al llenguatge comercial Minnisiat.

–Ah –va dir Thrawn en el mateix llenguatge–. Ets un comerciant?

–Sí –Car'das va sacsejar el cap–. Realment vaig dir que era un vaixell de pesca?

–Pohskapforian; Poshkapforian –va pronunciar Thrawn–. Sents la diferència?

Car'das va assentir. Podia sentir la diferència entre els sons p aspirats i els no aspirats en la segona síl·laba, d'acord. Simplement no podia fer la diferència amb la seva pròpia boca.

–I ho he practicat tota la tarda –es va queixar.

–Et vaig advertir que el Txeunh molt probablement estigués més enllà de les teves capacitats físiques –li va recordar Thrawn–. Tot i així, el teu increment en el nivell de comprensió ha estat molt sorprenent, especialment després de només cinc setmanes. I el teu progrés amb el Minnisiat durant el mateix període no ha estat menys notable. Estic impressionat –Els seus brillants ulls es van posar en Maris–. Amb els dos.

–Gràcies Comandant –va dir Car'das–. Haver-li impressionat és ja un elogi, certament.

–Ara tu m'estàs adulant –va advertir Thrawn amb un somriure–. És la paraula correcta? Adular?

–La paraula és correcta –va confirmar Car'das. Qualsevol progrés que ell i Maris poguessin haver fet en els seus estudis, el propi treball d’en Thrawn en Bàsic els havia sobrepassat de bon tros, un fet encara més notable donat el poc temps que havia dedicat a estudiar l'idioma.

–Però jo discutiria el seu ús –va afegir–. Adular implica exageració o fins i tot falsedat. La meva afirmació era la veritat.

Thrawn va inclinar el cap.

–Llavors accepto l'elogi com a tal –es va girar cap a la Maris –. I ara, Ferasi, tinc llesta la teva petició especial.

Car'das va arrufar les celles.

–Petició especial?

–Ferasi em va demanar que fes una descripció d'una de les obres d'art a bord de la nau pirata Vagaari –li va dir Thrawn.

Car'das la va mirar.

–Oh?

–Volia una pràctica extra amb termes abstractes i adjectius –va dir ella, mirant-lo als ulls tranquil·lament.

–Sí, és clar –va dir Car'das precipitadament–. Només m'ho preguntava.

Ella va mantenir la mirada una fracció de segon més, llavors es va girar cap a Thrawn.

–Puc preguntar quina peça ha triat?

–Certament no –la va reprendre amb un somriure–. Hauràs de deduir-ho de la meva descripció.

–Oh –va dir ella, sonant momentàniament desconcertada. Va mirar a Car'das i va estrènyer la mandíbula amb fermesa–. D'acord. Estic preparada.

Els ulls d’en Thrawn van semblar desenfocar-se mentre mirava a través de l'habitació.

–El canvi de colors és com la vora d'un arc de Sant Martí barrejant-se en una cascada il·luminada pel sol...

Car'das escoltava el melodiós fluir de les paraules Txeunh, esforçant-se per continuar mentre estudiava a la Maris de cua d'ull. Ella estava esforçant-se una mica també, movent ocasionalment els llavis mentre avançava amb dificultat a través dels termes més complexos. Però darrere de la concentració, ell va pensar que podia veure una cosa més en els ulls d'ella mentre mirava a Thrawn.

No era la classe de mirada que un estudiant d'idiomes hauria de tirar-li al seu professor.

Amb tota seguretat, no era una mirada que un captiu hauria de fer-li al seu raptor.

Una sensació desagradable va començar a surar en les seves entranyes. Ella no podia estar-se enamorant d’en Thrawn en realitat, oi? Segurament ella no es deixaria atrapar per la seva intel·ligència, la seva cortesia i la seva sofisticació.

Perquè ella no era només la companya i copilot d’en Qennto, després de tot. I encara que Car'das mai havia vist a Qennto en un atac de gelosia, estava segur que no el volia veure.

... Amb un profund sentiment de desconnexió i antagonisme entre l'artista i la seva gent.

–Preciós –va murmurar Maris, els seus ulls brillaven fins i tot més mentre mirava a Thrawn–. Això era el llenç amb la vora tallada, oi? El paisatge amb la foscor creixent cap amunt des de la cantonada inferior?

–Correcte –va confirmar Thrawn. Va mirar a Car'das–. Vas ser capaç d'identificar-lo?

–Jo, no –va admetre Car'das–. Estava més concentrat en entendre les paraules.

–Un pot concentrar-se tan estretament a les paraules d'una frase que per tant perd el significat –va assenyalar Thrawn–. Igual que pot succeir en qualsevol àrea de la vida. Mai has de perdre l'atenció de l'esquema global –Mirà cap a una sèrie de llums a la paret a sobre de la porta i es va aixecar–. La lliçó d'avui ha acabat. He de veure el meu convidat.

–Convidat? –va preguntar Maris mentre ella i Car'das s'aixecaven també.

–Un Almirall de la Flota de Defensa Txiss està de camí per prendre possessió de la nau vagaari –va dir Thrawn mentre tots ells es dirigien cap a la porta–. Res pel que necessiteu preocupar-vos.

–Podríem observar la cerimònia de benvinguda amb vostè? –va preguntar Car'das–. Aquesta vegada hauríem de ser capaços d'entendre el que es diu.

–Crec que això serà admissible –va dir Thrawn–. L’Almirall Ar'alani certament haurà sentit de la vostra presència per l’Aristocra Chaf'orm'bintrano, i voldrà veure-us per si mateixa.

–Són de la mateixa família? –va preguntar Maris.

Thrawn va sacsejar el cap.

–Els oficials superiors de la Flota de Defensa no pertanyen a cap família –va dir–. Són despullats del nom familiar i de privilegis, i passen a formar part de la Jerarquia de Defensa perquè puguin servir a tots els Txiss sense diferències o prejudicis.

–Així que el comandament militar està basat en mèrits, i no en alguna cosa que ve per les connexions de la Família? –va preguntar Maris.

–Exacte –va confirmar Thrawn–. Els oficials passen a formar part de la Jerarquia un cop que s'han provat a si mateixos, de la mateixa manera que les pròpies Famílies Regents trien els seus mèrits adoptius.

–Què són mèrits adoptius? –va preguntar Car'das.

–Txiss portats des de fora del llinatge de la Família per enriquir, diversificar o revitalitzar-la –li va dir Thrawn–. Tots els guerrers són fets adoptius per mèrits quan són acceptats en la Flota de Defensa o a la Flota Expansionista –colpejà lleugerament el pegat color bordeus de la seva espatlla–. Aquesta és la raó per la qual tots els guerrers porten el color d'una de les Famílies.

–Quina és la teva? –va preguntar Maris.

–La Vuitena –va dir Thrawn–. La meva posició és realment diferent de la de molts guerrers, ja que he estat nomenat nascut a la Prova de la família. La majoria de les posicions dels guerrers acaben automàticament quan deixen les forces armades, però la meva comporta la possibilitat que sigui considerat digne i emparentat permanentment amb la Família. Potser fins i tot em concedeixin la posició de rang distant, el que lligarà als meus descendents i llinatge a la Família.

–Sona complicat –va comentar Car'das.

–Sona intel·ligent –Va rebatre Maris–. La República podria utilitzar molt d'això, en lloc de caminar sempre amb llinatges directes, o el millor postor.

–Mmm –va dir Car'das sense comprometre’s. No era el moment de començar una discussió sobre la política de la República–. I diu que hi ha nou d'aquestes Famílies Regents?

–Hi ha nou en aquest moment –va dir Thrawn–. El nombre varia amb esdeveniments i fortunes polítiques. En diversos moments al llarg dels segles hi ha hagut tantes com dotze i tan poques com tres.

Van arribar a la càmera de benvinguda i van descobrir que havia estat configurada per a la nova arribada. Les domassos de la paret i el sostre eren totalment diferents de les de l'arribada de l’Aristocra Chaf'orm'bintrano, i per Car'das la distribució semblava menys elaborada. Potser fins i tot un oficial militar d'alt rang no estava considerat tan altament com un parent llunyà d'una de les Famílies Regents.

–La cerimònia serà considerablement curta i menys formal que l'última que vau veure –va dir Thrawn mentre els indicava les seves posicions flanquejant-li però dos passos per darrere d'ell–. Hauríeu de ser capaços de seguir la conversa –va semblar considerar-ho, llavors els hi dedicà un petit somriure–. L'aparença de l’Almirall pot sorprendre una mica –va afegir–. Estic desitjant escoltar la vostra opinió més tard.

Es va girar cap a la porta i va assentir a un dels guerrers. Amb un cascavelleig suau que li va recordar a Car'das un carilló d'aigua, la porta es va obrir i Quatre guerrers txiss vestits de negre la van travessar, prenent posicions a cada costat. Preguntant què hauria volgut dir Thrawn amb això de l'aparença de la seva convidada, Car'das es va estirar en la seva millor aproximació d'atenció militar mentre una alta femella txiss va aparèixer a la vista.

Només que en lloc del normal uniforme negre, ella estava vestida des del coll fins a les botes d'un enlluernador blanc.

Car'das va parpellejar per la sorpresa mentre ella sobrepassava al seu escorta entrant a la cambra de benvinguda. Cada guerrer txiss que havia vist fins al moment havia vestit invariablement de negre, excepte els guàrdies clarament basats en la família que havien acompanyat a Chaf'orm'bintrano. Era perquè ella estava connectada amb la Flota de Defensa en lloc de la Flota Expansionista?

L’Almirall va avançar cap al centre de la sala i es va aturar.

–En nom de tots els que serveixen als Txiss, jo la saludo, Almirall Ar'alani –entonà Thrawn, fent un pas cap a ella.

–Accepto les seves salutacions, i el saludo al seu torn, Comandant Mitth'raw'nuruodo –va respondre l’Almirall. Les seves paraules anaven dirigides a Thrawn, però Car'das podia assegurar que els seus ulls estaven fixos en els dos humans darrere d'ell–. Garanteix la meva seguretat, i la seguretat de la meva tripulació?

–Garanteixo la seva seguretat amb la meva vida i les vides d'aquells al meu comandament –va dir Thrawn, inclinant el cap–. Entri en pau i amb confiança.

Ar'alani es va inclinar al seu torn.

–Qui són aquests que estan darrere? –va preguntar canviant de to subtilment.

I amb això, aparentment, la cerimònia va acabar.

–Visitants d'un món llunyà –li va dir Thrawn, girant-se a mitges per indicar-los que s’acostessin–. Car'das i Ferasi, us presento a l’Almirall Ar'alani.

–És un honor, Almirall –va dir Car'das en Txeunh, intentant imitar la inclinació que acabava de veure fer a Thrawn.

Ar'alani va semblar retrocedir.

–L’Aristocra Chaf'orm'bintrano no em va dir que parlessin Txeunh –va dir amb un toc de desgrat en el seu to.

–L’Aristocra Chaf'orm'bintrano no ho sabia –va contestar Thrawn educadament–. Ell va passar poc temps aquí, i no va mostrar cap interès a conèixer els meus convidats.

Els ulls de l’Ar'alani van anar d’en Thrawn a Car'das.

–L’informe deia que hi havia tres d'ells.

–El tercer està ocupat –va dir Thrawn–. Puc convocar-lo si ho desitja.

Ar'alani va alçar les celles.

–Se li permet vagar lliurement a través d'una instal·lació de la Flota Expansionista Txiss?

Thrawn va sacsejar el cap.

–Els tres estan sota constant vigilància.

–Els estudies, doncs?

–És clar –va dir Thrawn, com si fos obvi.

Car'das va suprimir una ganyota. Hi havia sabut des del principi que aquesta era una de les raons d’en Thrawn per mantenir-los a ell i als altres al seu voltant. Però tot i així, era una mica desestabilitzant escoltar-ho en veu alta.

–I què has après? –va preguntar Ar'alani.

–Moltíssim –li va assegurar Thrawn–. Però aquest no és el moment ni el lloc de discutir-ho.

Els ulls de l’Ar'alani es van fixar en els guerrers d’en Thrawn, encara aturats amb atenció contra els murs de la cambra de benvinguda.

–D'acord –va dir –Suposo que desitjarà recórrer la nau capturada abans d’emportar-se-la –va continuar Thrawn–. Tinc una llançadora esperant.

–Bé –va dir Ar'alani aconseguint el seu cinturó i tocant la forma senzillament corbada d'un comunicador txiss subjectat allà–. Deixi que truqui al meu passatger i hi anirem.

Els ulls d’en Thrawn es van estrènyer, i per primera vegada Car'das va sentir un indici de sorpresa a la cara.

–No es va esmentar a cap passatger.

–La seva presència no està autoritzada oficialment per la Flota de Defensa –va dir Ar'alani –. El vaig portar aquí com un favor a la Vuitena Família Regent –darrere d'ella, un jove home txiss va sortir a la vista, amb una túnica curta i botes altes compostes d'un patró de pegats grisos i bordeus, i un petit somriure a la cara.

Thrawn es va posar tens.

–Thrass! –va dir en una respiració. Va avançar cap a l'altre mentre entrava a la cambra, reunint-se amb ell a mig camí.

Alçant la seva mà dreta, va agafar el braç dret de l'altre pel colze, mentre l'altre li agafava al seu torn.

–Benvingut –va dir somrient–. Certament això és una sorpresa.

–Una gesta que rarament he aconseguit –va dir l'altre, inclinant el cap. Ell encara estava somrient, però Car'das va poder veure indicis de tensió en les línies al voltant dels seus ulls mentre la seva mirada passava sobre l'espatlla d’en Thrawn.

Thrawn òbviament es va adonar d'aquest canvi.

–Els meus convidats –va dir, deixant anar el braç de l'altre i assenyalant cap als humans–. Car'das i Ferasi, comerciants K'rell'n de la República Galàctica.

–La descripció de l’Aristocra Chaf'orm'bintrano no els feia justícia –va comentar Thrass, mirant-los de dalt a baix–. Particularment a la roba.

–El seva carregament regular de disseny d'estil des de Csilla deu haver estat retardat –va dir Thrawn secament–. Car'das i Ferasi: aquest és Syndic Mitth'ras'safis de la Vuitena Família Regent –va somriure una mica més àmpliament–. El meu germà.

–El seu germà? –va dir Maris amb una exhalació.

–I ells parlen Txeunh? –va dir Mitth'ras'safis amb un to lleugerament enfosquit.

–Fins a cert punt –va dir Thrawn–. L’Almirall Ar'alani i jo anàvem a visitar la nau pirata capturada. Et faria res acompanyar-nos?

–Aquesta és la raó principal per la qual sóc aquí –va dir Mitth'ras'safis.

–La raó principal? –va preguntar Thrawn.

Els llavis de l'altre es van crispar.

–Hi ha altres.

–Ja veig –va dir Thrawn–. Però parlarem d'elles més tard. Si ve per aquí, Almirall.

En la seva major part, el viatge pel costat de l'asteroide va ser fet en silenci. Thrawn va esmentar ocasionalment alguna cosa tècnica en el disseny de la nau pirata mentre s'aproximaven, però ni l’Almirall ni Mitth'ras'safis semblaven prou interessats com per respondre amb alguna cosa més que grunyits comentaris monosil·làbics o alguna pregunta ocasional.

Un parell de vegades, al llarg del recorregut, Car'das va advertir que Mitth'ras'safis arrufava les celles cap a ell i Maris, com si es preguntés per què Thrawn havia portat gent no txiss al viatge. Però mai va demanar una explicació, i Thrawn mai la va oferir.

Els cossos extraterrestres havien estat feia temps retirats de la nau, però hi havia molts altres detalls i deduccions que Thrawn era capaç d'assenyalar mentre el grup avançava pels corredors, sobretot des de les probables característiques físiques de no menys de tres espècies diferents d'esclaus dels vagaari, fins a l'equip que els seus amos els havien permès utilitzar probablement.

Car'das no havia sentit res d'aquest anàlisi, i escoltava sorprès el monòleg del Comandant. De nou, Ar'alani i Mitth'ras'safis van absorbir la informació en silenci.

Fins que van arribar a la sala del tresor.

–Ah, aquí esteu –ressonà la profunda veu d’en Qennto des d'una de les cantonades posteriors, saludant amb una mà mentre agafava un antic escut de batalla decorat amb l'altra.

–Què fa aquest alien aquí? –va preguntar Ar'alani.

–Està ajudant a catalogar els objectes per a mi –va replicar Thrawn–. Alguns dels sistemes saquejats pels vagaari estan en territori de la República, i ell té alguns coneixements sobre el seu origen i valor.

–Què ha dit? –va preguntar Qennto mirant a Maris.

Ella va mirar interrogativament a Thrawn.

–En Sy Bisti, si us plau –va dir el Comandant, canviant en aquest llenguatge–. No volem deixar a l’Almirall i al Syndic fora de la conversa.

–Sí, Comandant –es va girar cap a Qennto i va traduir l'últim comentari d’en Thrawn.

–Oh, estic ajudant a catalogar, és cert –va dir Qennto observant els nouvinguts amb desconfiança–. També estic triant els objectes que m’emportaré cap a casa.

–Quins objectes són aquests? –va preguntar Ar'alani en Txeunh, estrenyent els seus brillants ulls–. Comandant?

–En Sy Bisti, si us plau, Almirall –li va recordar Thrawn.

–Això no és un cercle de conversa interespècies –Va rebatre Ar'alani agrament ignorant la petició–. Què els ha promès exactament en aquests alienígenes?

–Ells són mercaders i comerciants –li va recordar Thrawn amb una veu una mica rígida–. Els he ofert alguns dels objectes com a compensació per les setmanes de servei.

–Quin servei? –va preguntar Ar'alani, passant la mirada d'en Car'das a Maris i després a Qennto–. Els ha proporcionat menjar i habitacions, ensenyat Txeunh, i per això mereixen una compensació?

–Nosaltres també li hem ensenyat el nostre idioma al Comandant –va dir Maris.

–No parlaràs a un Almirall dels txiss a menys que et parli primer –li va dir Ar'alani bruscament.

Maris va enrogir.

–Demano disculpes.

–Aquí hi ha en abundància de sobres per als nostres visitants i per a l’Ascendència –va dir Thrawn–. Si ve per aquí, hi ha alguns detalls de la cambra de màquines que m'agradaria mostrar-li –va donar un pas cap a la porta.

–Un moment –va dir Ar'alani, els seus ulls estaven de nou en Qennto i en l'escut que seguia subjectant desafiantment–. Qui decidirà els objectes que els seus humans es poden portar?

–La meva intenció era deixar aquesta decisió en gran part al Capità Qennto –va dir Thrawn –. Porta treballant en aquest inventari algunes setmanes i té un extens coneixement del seu contingut. Puc facilitar-li una còpia de la llista completa abans que se’n vagi.

–Una llista del que hi ha aquí ara? –va preguntar Ar'alani–. O una llista del que hi havia aquí abans que s’emportés els seus objectes seleccionats?

–Les dues llistes estaran disponibles –li va assegurar Thrawn fent un altre pas cap a la porta–. I els meus controladors han mostrat que les llistes i les descripcions són prou precises. En qualsevol cas, tindrà temps d'examinar-les totes dues, les llistes i els tresors, en el viatge de tornada.

–O podria examinar-les ara mateix –va dir Ar'alani, fent un gest a un dels seus dos guerrers–. Tu, aconsegueix la llista. Crec, Comandant, que preferiria fer el meu propi inventari.

–Com desitgi, Almirall –va dir Thrawn–. Desafortunadament, no seré capaç d'ajudar-vos en aquesta tasca. Hi ha assumptes administratius que requereixen la meva atenció.

–Puc fer-ho sense la seva ajuda –va dir Ar'alani. Pel to de la seva veu, Car'das va tenir la sensació que ella ho faria tan aviat com no el tingués mirant sobre la seva espatlla–. Assegureu-vos que tinc una llançadora amb la qual tornar a la meva nau quan hagi acabat –els seus ulls es van fixar en el germà d’en Thrawn–. I crec que seria savi si el Syndic Mitth'ras'safis romangués amb mi. Amb el permís del Syndic, és clar.

–No tinc cap objecció –li va assegurar Mitth'ras'safis. Per Car'das, la seva cara semblava una mica molesta.

–Llavors espero conversar de nou amb vostè quan vulgui –va dir Thrawn. Captant la mirada d'en Car'das va assentir cap a la porta.

Van recórrer vint metres pel passadís abans que Car'das s'atrevís a parlar.

–No té realment cap treball administratiu, oi? –li va preguntar a Thrawn mantenint la seva veu baixa–. Només volia mantenir-se allunyat de l’Almirall per una estona.

–Una rude acusació –va dir Thrawn suaument–. Tacaràs l'elevada opinió que té Ferasi sobre mi.

Ferasi què? Car'das va mirar darrere d'ell i va descobrir que de fet Maris els havia seguit fora de la sala del tresor.

–Oh. Hola –va dir dèbilment.

–Crec que no ho has enxampat, Jorj –va dir ella–. El Comandant Thrawn no volia escapolir-se de l’Almirall. La va manejar perquè decidís per si mateixa quedar-se enrere.

–Què t'ha portat en aquesta conclusió? –va preguntar Thrawn.

–El fet que aquesta és la primera vegada que sento que Rak està passant setmanes fent inventari del tresor –va dir ella–. Certament m'hauria esmentat alguna cosa com això.

–Tot i així, no ho ha negat –va assenyalar Thrawn.

–Perquè aquesta part de la conversa va ser en Txeunh –va dir Car'das, agafant-lo finalment–. La que ell no va entendre.

–Excel·lent –va dir Thrawn assentint–. Els dos.

–Llavors què està passant exactament? –va preguntar Maris.

–He rebut un informe d'un altre atac vagaari, aquest encara en curs –va dir–. Vaig a fer una ullada.

–Com de lluny està? –va preguntar Car'das–. Em refereixo que la sala del tresor no va a retenir la seva atenció tant de temps.

–Està aproximadament a sis hores estàndard –va dir Thrawn–. I espero completament que l’Almirall Ar'alani em doni una severa reprimenda quan torni, assumint que retardi la seva partida fins llavors. Per ara, però, tot el que necessito és que estigui prou distreta perquè escapem.

L’estómac de Car'das es va tensar.

–No hi va simplement a observar, oi?

–El propòsit del viatge és avaluar la situació –va dir Thrawn planerament–. Però si jutjo que hi ha una oportunitat raonable d'eliminar aquesta amenaça per a l’Ascendència Txiss... –deixà la frase inacabada, però no hi havia dubte de les seves intencions. Anava a atacar.

I per la manera en què va treure a Car'das de la sala del tresor, estava clar que esperava que el seu tutor de llenguatge li acompanyés en el viatge.

Car'das va respirar profundament. Ell ja havia estat a més batalles espacials de les que li agradaria, i marxar contra un grup invasor vagaari completament armat no era una cosa que volgués fer realment. Però potser encara hi havia una possibilitat de quedar-se enrere i sortir airós.

–Estic segur que farà el que sigui correcte –va dir diplomàticament–. Bona sort, i...

–Podria anar amb vostè? –el va interrompre Maris.

Car'das li va llançar una mirada alarmada. Els seus ulls es van fixar en els d'ell, amb una dura advertència en la seva expressió.

–Podria ser bo tenir un testimoni proper –va continuar ella–. Especialment algú que no té connexió amb cap de les Famílies Regents.

–Hi estic d'acord –va dir Thrawn–. Per això pensava portar a Car'das.

Car'das es va sobresaltar. Massa per a una sortida airosa.

–Comandant, agraeixo l'oferta.

–Dos testimonis serien millor –va dir Maris.

–Realment, Qennto seria una millor opció que Maris o jo –va intentar Car'das de nou–. Ell és el que...

–En teoria, sí –va estar d'acord Thrawn mirant a Maris–. Però no importa com acuradament planejada o executada sigui una batalla; una batalla sempre comporta riscos.

–Ell és qui gaudeix realment d'aquesta classe d'excitació.

–Igual que volar amb Rak –va prosseguir Maris–. Estic disposada a córrer el risc.

–Jo podria tornar i treure’l de la sala del tresor.

–No estic segur que jo ho estigui –va contestar Thrawn en el mateix to–. Si fossis ferida o assassinada, no voldria ser qui li portés aquestes notícies al teu Capità.

–Si estem junts al pont, no haurà de fer-ho –va assenyalar Maris–. Si moro, probablement també morirà vostè, i algú més s'encarregaria d'aquest treball –va assenyalar amb el polze a Car'das–. Sembla que Jorj preferiria quedar-se enrere de totes formes. Pot fer-ho.

–Oblida-ho –va dir Car'das fermament, canviant d'idea. Havia vist les habilitats de combat d’en Thrawn, i havia vist el temperament d’en Qennto, i sabia quin sonava més segur–. Si va Maris, anirem tots dos.

–Estic honrat per la vostra confiança –va dir Thrawn mentre arribaven a la badia de llançament–. Veniu llavors. Potser la fortuna dels guerrers somrigui en els nostres esforços.

Següent