dissabte, 16 de setembre del 2017

Traïcions (XXII)

Anterior



Capítol 22

–Deixeu-me els androides a mi –va dir Obi-Wan. Es va ficar el sabre làser de nou al cinturó i va sortir d'allà.
Va avançar a corre-cuita pels passadissos de la inestable nau. Mentre corria, la seva ment va repassar les coses que sabia, buscant el que no encaixava. Qui-Gon li va ensenyar que ni tan sols en plena batalla podia deixar de reflexionar.
Vox va acusar a Kern de robar el tresor. Si Offworld sabia que Kern anava a robar el tresor abans d'abandonar la nau, per què enviar androides d'abordatge?
L'única resposta era que Offworld no sabia que el botí havia estat robat. O Kern havia enganyat a Offworld o era un agent doble que no treballava ni per a uns ni per a altres.
Però això podia deixar-ho per un altre moment. Obi-Wan va suposar que els androides seguirien el pla original i es dirigirien a la sala de lectures tècniques, per després anar a pel botí. Va desitjar tenir raó.
Va entrar ràpidament a la sala de lectures. Hi havia dos tècnics a terra, atordits per sengles trets làser.
Un altre tècnic s'havia ocultat darrere dels panells. Els androides avançaven cap a ell deixant anar una ràfega constant des del pit i els punys.
Obi-Wan es va abalançar sobre ells, sense deixar de brandar el sabre làser. Amb els androides d'atac no calia preocupar-se per esmerçar-se en l'estratègia. No tenien la capacitat d'improvisació d'un ésser viu. Només eren implacables, amb una capacitat de foc ràpida i potent.
Obi-Wan podria haver-li demanat a algú que li cobrís els flancs, però es va cobrir aprofitant la defensa natural que li proporcionaven les columnes i els panells de la sala. Va utilitzar moviments amplis per fer caure a dos androides al mateix temps. Va fer una tombarella per l'aire, a massa velocitat perquè un androide pogués seguir-la. Decapità a un i va arrencar a un altre el seu panell de control frontal.
Es va girar i d'una puntada va fer saltar pels aires a un dels seus oponents, però un altre va aconseguir posar-se en el seu flanc. Un tret làser li va encertar al braç, però ell va seguir movent-se i va partir a l'androide en dos.
Estava ferit, però no sabia fins a quin punt. El braç esquerre li feia mal i estava inutilitzat. Obi-Wan va passar a l'atac baix, ajupint-se i utilitzant una ràpida combinació de cops alts per acabar amb la resta dels androides.
Per fi, es va aturar. Tenia la cara i la túnica amarades de suor. El terra era ple de restes d'androides.
Es va sentir marejat per la ferida.
El tècnic que s'havia ocultat darrere dels panells va aparèixer de sobte. Obi-Wan va veure que era un Pho ph'eahian.
Els quatre braços i el pèl blau eren inconfusibles.
–T’han ferit.
Obi-Wan va fer cara de dolor en veure la ferida.
–No és molt greu.
–Aquí tenim una farmaciola. Aguanta –el tècnic es va afanyar a portar-li a Obi-Wan–. Tinc formació mèdica, no et preocupis.
Va emprar els quatre braços per desenrotllar una bena al temps que li netejava la ferida, la ruixava amb bacta, li oferia a Obi-Wan una mica d'aigua i li embenava el braç.
–Hauries d’anar a l'hangar –li va dir Obi-Wan quan van haver acabat–. Estan evacuant la nau.
–On és Uni? –va preguntar el tècnic.
–En el pont. No abandonarà la nau fins que tothom estigui fora de perill. I, a més, vol trobar un port per poder salvar el Biocreuer.
–Llavors em quedo. Us cal algú a la sala de lectures per monitorar l'equip.
Obi-Wan va fer que sí, admirant el seu valor.
–Com et dius?
–Rhe Pab.
–Gràcies, Rhe Pab. Jo vaig cap al pont. Li diré a Uni que et quedes.
Rhe Pab va assentir. La nau va tornar a estremir-se. Obi-Wan va trontollar, i el seu braç va xocar contra el panell.
Va ofegar un crit de sorprenent dolor.
–Hauries de veure un metge de veritat –li va dir Rhe Pab.
–I tu hauries de desallotjar –va respondre Obi-Wan.
Tots dos es van mirar somrient, i Obi-Wan va arrencar a córrer pel passadís ple d'habitants del Biocreuer.
Alguns portaven els seus estris a sobre, altres eren presa del pànic i altres simplement estaven atònits. Va poder sentir la tranquil·la veu de l'Andra pel sistema de megafonia:
–El pànic només servirà per retardar-nos. Tingueu cura dels vostres companys. Acudiu als hangars de càrrega. Hi ha lloc per a tothom. La seguretat és el primer. Ajudeu al company.
Obi-Wan es va obrir pas entre la multitud, en direcció al pont de comandament. Quan va irrompre en l'estada, va veure a Kad assegut davant els comandaments.
–Saps pilotar això? –li va preguntar Obi-Wan.
–Sí –Kad tenia la cara tensa–. He enviat als altres als transbordadors d'escapament. Jo no abandonaré la nau.
–La Sala de lectures segueix operativa. Rhe Pab ha accedit a quedar-se.
–Bé. –Kad contemplava el firmament que es veia a l'altre costat del mirador circular de la cabina–. Els teus Jedi estan fent-ho bé. Ja han enderrocat dues naus d’Offworld.
Obi-Wan va veure el caça de l'Ànakin apropant-se a ell i apuntant a un creuer de batalla d’Offworld els canons disparaven contra el Biocreuer, que es va sacsejar per l'explosió. Ànakin es va llançar en picat, disparant torpedes de protons. Tot d'una, una altra nau d’Offworld va deixar d'atacar al Biocreuer i va dirigir les torretes cap a la nau de l'Ànakin.
–Espero que el teu Jedi tingui ulls al clatell –va murmurar Kad.
Obi-Wan ho va desitjar també.

***

Ànakin se sentia molt còmode sol, al seient del pilot d'una nau. Allà estaven sols; ell, la nau i les milers de formes en què podia maniobrar.
Malgrat ser un pilot de reconegut prestigi en el Temple Jedi, tot just tenia ocasions de volar. Per això es va sentir tan frustrat en saber que, d'haver pogut retrocedir en el temps, hauria estat part de l'equip de pilots de la Clee Rhara en el seu programa d'entrenament.
Sabia que tenia una nau d’Offworld darrere, no havia ni de mirar, però no va prendre accions evasives. Encara no. Sabia que la nau que el seguia esperaria a què l'altra nau d’Offworld que l'atacava quedés fora del seu abast, per evitar que les restes de la nau de l'Ànakin xoquessin contra ella.
En l'últim moment, Ànakin va girar bruscament a la dreta i va ascendir, va donar la volta i va aparèixer a la rereguarda de l'altra nau.
–A què això no t'ho esperaves? –va cridar mentre deixava anar una ràfega de torpedes de protons. La nau d’Offworld es va desintegrar en una explosió de foc i llum. Ànakin va notar que el cor se li accelerava en veure allò.
Sabia que no havia de sentir-se triomfant, però se sentia així. Les naus d’Offworld el superaven en armament, però no en capacitat de maniobra.
Va escoltar la veu d’en Garen per la unitat d'intercomunicació.
–Hi ha dues naus atacant els transbordadors d'escapament. Jo vaig a per una des de l'esquerra.
–Rebut –Ànakin va caure en picat. Sentia en els comandaments certa calidesa que sabia que no existia, però és que ell sentia la nau com si estigués viva, com una criatura orgànica a la seva mercè. Es va sentir així des del primer dia que va posar les mans en els comandaments d'una nau, quan era un petit esclau i pilotava beines brutes a Tatooine.
Va veure a Garen davant seu. El Jedi va girar cap a la seva esquerra i Ànakin es va escorar cap a la dreta. Hi havia quatre naus d’Offworld perseguint els transbordadors d'escapament. Podia veure clarament el logotip del Cercle trencat pintat en les ales.
Ànakin va invocar la Força. Va sentir que els motors i ell eren un. La voluntat de la nau i la seva pròpia eren indissolubles. Garen i ell eren un.
Tots dos van forçar els motors al màxim. Es van obrir pas en ziga-zaga cap a les naus de major grandària, que, en veure'ls aproximar-se, van centrar en els dos àgils caces tota la seva capacitat de tret.
–És hora de pujar –va murmurar Ànakin, agafant suaument els comandaments. La nau va començar a ascendir i va canviar de direcció per evitar un projectil que es dirigia al motor d'estribord.
Va traçar una tombarella i, sense parar de llançar torpedes, es va acostar a una nau des de l'angle lateral. Va ruixar les ales de projectils i va tenir sort. Un dels impactes es va produir en el tanc de combustible. La nau va explotar, enviant ones vibratòries que li van colpejar i van fer ballar al seu caça.
–Que bonic! –Li va dir Garen per l’intercomunicador–. Anem a per la segona amb una estratègia en pinça.
–Rebut. Allà anem... –Ànakin es va posar a l'esquerra mentre Garen virava a la dreta. Sense deixar d'expulsar torpedes, van aconseguir atrapar al mig a la segona nau, que va caure descrivint una espiral i amb els motors fora de combat.
Ànakin ja anava a per la tercera, però mentre ell estava ocupat, aquesta ja havia aconseguit danyar l'ala del transbordador de rescat. Ànakin va atacar la nau d’Offworld des de dalt, deixant-se caure sobre ella a tota velocitat, com si desitgés xocar contra el seu pont. Les armes de la nau no podien encertar-lo des d'aquell angle, així que els d’Offworld van girar, però ell va fer el mateix.
Quan va poder centrar el punt de mira, va atacar el motor esquerre. Els torpedes van impactar i el motor va explotar.
La nau d'atac d’Offworld es va dirigir ranquejant cap a la nau nodrissa.
Garen s'havia encarregat ja de l'última nau que quedava. Ànakin va mirar al seu voltant. Ja no quedaven naus enemigues en el firmament.
–Acabo de parlar amb Obi-Wan –li va dir Garen–. Kad i ell es van quedar al Biocreuer. Kad vol veure si aconsegueix arribar a Tentrix. El sistema d'orientació ha explotat, així que ens necessitaran d'escorta.
Ànakin va interpretar en les concises paraules d’en Garen que el Biocreuer corria greu perill. I podia adonar-se'n: la nau anava perillosament escorada i grans columnes de fum rajaven dels motors. El Biocreuer era un parany mortal.
L'última cosa que volia fer l’Ànakin era quedar-se allà mentre el seu Mestre romania tancat a l'interior d'una nau moribunda. Volia estar al seu costat.
Però era un Jedi. I estava aprenent que això significava fer el contrari al que un desitjava. Va dirigir el caça cap a la dreta i seguir a Garen.

***

–Rebo dades que indiquen que el sistema d'energia secundari funciona –va dir en Rhe Pab. La seva veu era tranquil·la, però Obi-Wan i Kad es van mirar preocupats. Si el sistema secundari s'activava, la nau entraria en mode de catàstrofe i no els donaria temps a agafar una càpsula de salvament.
–Rhe Pab, és hora que marxis –va dir Kad amb veu ferma.
–No, senyor, crec que vaig a quedar-me una estona més.
Kad va deixar anar una bufada d'exasperació.
–Bé. Llavors mantingues-nos informats –es va tornar cap a Obi-Wan–. Me la vaig a jugar. Podria emprar menys energia, la qual cosa podria salvar tot el sistema. Però només hem de mantenir la nau operativa una mica més de temps. I estan començant a fallar altres sistemes. Així que vaig a augmentar la potència per poder arribar com més aviat millor a Tentrix.
Obi-Wan va fer que sí.
–D'acord.
Kad es va tornar cap als comandaments.
–És un bon moment perquè te’n vagis de la nau.
–Em quedo –va dir Obi-Wan.
–Aquesta no és la teva guerra.
–Ara sí que ho és –va respondre Obi-Wan.
Va ser una travessia agònica. Els controls funcionaven de forma erràtica. Gairebé tots els llums d'emergència parpellejaven.
Obi-Wan va mantenir la vista fixa en les naus que els flanquejaven. Estaven tan a prop que podia veure l'expressió tensa de l'Ànakin, la tensió a la cara mentre intentava somriure i donar una mica de confiança a Obi-Wan.
– Per què t'obstines a salvar el Biocreuer? –va preguntar a Kad.
–Perquè jo vaig convidar a venir a tots els seus habitants –va dir amb expressió seriosa–. Ells van abandonar les seves llars. Han perdut els seus diners. Això és l'únic que els queda, i no penso perdre-ho.
La veu d’en Garen va ressonar en l'intercomunicador.
–Tentrix està a la volta de la cantonada. La plataforma d'aterratge en òrbita estarà en posició en vuit minuts.
–Anem a aconseguir-ho–va murmurar Kad.
Obi-Wan va admirar l'enorme planeta Tentrix. La plataforma d'aterratge era un petit punt en la llunyania, tot just més gran que una estrella. Quan es van acostar i la plataforma va començar a orbitar cap a ells, la seva grandària va quedar patent.
–Ja gairebé estem –va xiuxiuejar Kad.
Tot d'una, l’alarmada veu d’en Rhe Pab els va advertir des de l’intercomunicador.
– Encara hi ha androides d'atac a bord! Els he vist dirigint-se al pont!
Obi-Wan es va girar mentre desembeinava el sabre làser, just quan es van obrir les portes del pont de comandament. Un batalló d'androides de combat va entrar disparant. Els projectils làser van anar a parar a la consola i van foradar la tapisseria dels bancs del panell de comandament.
Obi-Wan va saltar per sobre de la consola quan dos androides van apuntar cap a Kad. Va rebutjar els trets amb el sabre làser, alhora que s'abalançava contra els androides. A un d'ells li va partir el tauler de control en dos, mentre donava un cop de peu a l'altre. Tots dos van caure a terra amb estrèpit. Es va girar i va partir al següent per la meitat. Va avançar sense aturar-se, desviant els trets, fins arraconar els androides, per després, d'una sola passada, tallar a tots dos a l'altura dels genolls. Van caure a terra sense deixar de disparar, i llavors, Obi-Wan els va decapitar. Els androides van rodar junts i es van quedar immòbils.
–Començarem amb els procediments d'aterratge –va dir Kad amb veu tremolosa. Va mirar a Obi-Wan agraït–. Anem a aconseguir-ho, gràcies a tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada