Capítol 22
–Deixeu-me
els androides a mi –va dir Obi-Wan. Es va ficar el sabre làser de nou al
cinturó i va sortir d'allà.
Va
avançar a corre-cuita pels passadissos de la inestable nau. Mentre corria, la
seva ment va repassar les coses que sabia, buscant el que no encaixava. Qui-Gon
li va ensenyar que ni tan sols en plena batalla podia deixar de reflexionar.
Vox va
acusar a Kern de robar el tresor. Si Offworld sabia que Kern anava a robar el
tresor abans d'abandonar la nau, per què enviar androides d'abordatge?
L'única
resposta era que Offworld no sabia que el botí havia estat robat. O Kern havia
enganyat a Offworld o era un agent doble que no treballava ni per a uns ni per
a altres.
Però
això podia deixar-ho per un altre moment. Obi-Wan va suposar que els androides
seguirien el pla original i es dirigirien a la sala de lectures tècniques, per
després anar a pel botí. Va desitjar tenir raó.
Va
entrar ràpidament a la sala de lectures. Hi havia dos tècnics a terra, atordits
per sengles trets làser.
Un altre
tècnic s'havia ocultat darrere dels panells. Els androides avançaven cap a ell
deixant anar una ràfega constant des del pit i els punys.
Obi-Wan
es va abalançar sobre ells, sense deixar de brandar el sabre làser. Amb els
androides d'atac no calia preocupar-se per esmerçar-se en l'estratègia. No
tenien la capacitat d'improvisació d'un ésser viu. Només eren implacables, amb
una capacitat de foc ràpida i potent.
Obi-Wan
podria haver-li demanat a algú que li cobrís els flancs, però es va cobrir
aprofitant la defensa natural que li proporcionaven les columnes i els panells
de la sala. Va utilitzar moviments amplis per fer caure a dos androides al
mateix temps. Va fer una tombarella per l'aire, a massa velocitat perquè un
androide pogués seguir-la. Decapità a un i va arrencar a un altre el seu panell
de control frontal.
Es va
girar i d'una puntada va fer saltar pels aires a un dels seus oponents, però un
altre va aconseguir posar-se en el seu flanc. Un tret làser li va encertar al
braç, però ell va seguir movent-se i va partir a l'androide en dos.
Estava
ferit, però no sabia fins a quin punt. El braç esquerre li feia mal i estava
inutilitzat. Obi-Wan va passar a l'atac baix, ajupint-se i utilitzant una
ràpida combinació de cops alts per acabar amb la resta dels androides.
Per fi,
es va aturar. Tenia la cara i la túnica amarades de suor. El terra era ple de
restes d'androides.
Es va
sentir marejat per la ferida.
El
tècnic que s'havia ocultat darrere dels panells va aparèixer de sobte. Obi-Wan
va veure que era un Pho ph'eahian.
Els
quatre braços i el pèl blau eren inconfusibles.
–T’han
ferit.
Obi-Wan
va fer cara de dolor en veure la ferida.
–No és
molt greu.
–Aquí tenim
una farmaciola. Aguanta –el tècnic es va afanyar a portar-li a Obi-Wan–. Tinc
formació mèdica, no et preocupis.
Va
emprar els quatre braços per desenrotllar una bena al temps que li netejava la
ferida, la ruixava amb bacta, li oferia a Obi-Wan una mica d'aigua i li
embenava el braç.
–Hauries
d’anar a l'hangar –li va dir Obi-Wan quan van haver acabat–. Estan evacuant la
nau.
–On és
Uni? –va preguntar el tècnic.
–En el
pont. No abandonarà la nau fins que tothom estigui fora de perill. I, a més,
vol trobar un port per poder salvar el Biocreuer.
–Llavors
em quedo. Us cal algú a la sala de lectures per monitorar l'equip.
Obi-Wan
va fer que sí, admirant el seu valor.
–Com et
dius?
–Rhe Pab.
–Gràcies,
Rhe Pab. Jo vaig cap al pont. Li diré a Uni que et quedes.
Rhe Pab
va assentir. La nau va tornar a estremir-se. Obi-Wan va trontollar, i el seu
braç va xocar contra el panell.
Va
ofegar un crit de sorprenent dolor.
–Hauries
de veure un metge de veritat –li va dir Rhe Pab.
–I tu
hauries de desallotjar –va respondre Obi-Wan.
Tots dos
es van mirar somrient, i Obi-Wan va arrencar a córrer pel passadís ple d'habitants
del Biocreuer.
Alguns
portaven els seus estris a sobre, altres eren presa del pànic i altres
simplement estaven atònits. Va poder sentir la tranquil·la veu de l'Andra pel
sistema de megafonia:
–El pànic
només servirà per retardar-nos. Tingueu cura dels vostres companys. Acudiu als
hangars de càrrega. Hi ha lloc per a tothom. La seguretat és el primer. Ajudeu
al company.
Obi-Wan
es va obrir pas entre la multitud, en direcció al pont de comandament. Quan va
irrompre en l'estada, va veure a Kad assegut davant els comandaments.
–Saps
pilotar això? –li va preguntar Obi-Wan.
–Sí –Kad
tenia la cara tensa–. He enviat als altres als transbordadors d'escapament. Jo
no abandonaré la nau.
–La Sala
de lectures segueix operativa. Rhe Pab ha accedit a quedar-se.
–Bé. –Kad
contemplava el firmament que es veia a l'altre costat del mirador circular de
la cabina–. Els teus Jedi estan fent-ho bé. Ja han enderrocat dues naus d’Offworld.
Obi-Wan
va veure el caça de l'Ànakin apropant-se a ell i apuntant a un creuer de batalla
d’Offworld els canons disparaven contra el Biocreuer,
que es va sacsejar per l'explosió. Ànakin es va llançar en picat, disparant
torpedes de protons. Tot d'una, una altra nau d’Offworld va deixar d'atacar al Biocreuer i va dirigir les torretes cap
a la nau de l'Ànakin.
–Espero que
el teu Jedi tingui ulls al clatell –va murmurar Kad.
Obi-Wan
ho va desitjar també.
***
Ànakin
se sentia molt còmode sol, al seient del pilot d'una nau. Allà estaven sols;
ell, la nau i les milers de formes en què podia maniobrar.
Malgrat
ser un pilot de reconegut prestigi en el Temple Jedi, tot just tenia ocasions
de volar. Per això es va sentir tan frustrat en saber que, d'haver pogut
retrocedir en el temps, hauria estat part de l'equip de pilots de la Clee Rhara
en el seu programa d'entrenament.
Sabia
que tenia una nau d’Offworld darrere, no havia ni de mirar, però no va prendre
accions evasives. Encara no. Sabia que la nau que el seguia esperaria a què
l'altra nau d’Offworld que l'atacava quedés fora del seu abast, per evitar que
les restes de la nau de l'Ànakin xoquessin contra ella.
En
l'últim moment, Ànakin va girar bruscament a la dreta i va ascendir, va donar
la volta i va aparèixer a la rereguarda de l'altra nau.
–A què
això no t'ho esperaves? –va cridar mentre deixava anar una ràfega de torpedes
de protons. La nau d’Offworld es va desintegrar en una explosió de foc i llum. Ànakin
va notar que el cor se li accelerava en veure allò.
Sabia
que no havia de sentir-se triomfant, però se sentia així. Les naus d’Offworld
el superaven en armament, però no en capacitat de maniobra.
Va
escoltar la veu d’en Garen per la unitat d'intercomunicació.
–Hi ha
dues naus atacant els transbordadors d'escapament. Jo vaig a per una des de
l'esquerra.
–Rebut –Ànakin
va caure en picat. Sentia en els comandaments certa calidesa que sabia que no
existia, però és que ell sentia la nau com si estigués viva, com una criatura
orgànica a la seva mercè. Es va sentir així des del primer dia que va posar les
mans en els comandaments d'una nau, quan era un petit esclau i pilotava beines
brutes a Tatooine.
Va veure
a Garen davant seu. El Jedi va girar cap a la seva esquerra i Ànakin es va
escorar cap a la dreta. Hi havia quatre naus d’Offworld perseguint els
transbordadors d'escapament. Podia veure clarament el logotip del Cercle
trencat pintat en les ales.
Ànakin
va invocar la Força. Va sentir que els motors i ell eren un. La voluntat de la
nau i la seva pròpia eren indissolubles. Garen i ell eren un.
Tots dos
van forçar els motors al màxim. Es van obrir pas en ziga-zaga cap a les naus de
major grandària, que, en veure'ls aproximar-se, van centrar en els dos àgils
caces tota la seva capacitat de tret.
–És hora
de pujar –va murmurar Ànakin, agafant suaument els comandaments. La nau va
començar a ascendir i va canviar de direcció per evitar un projectil que es
dirigia al motor d'estribord.
Va
traçar una tombarella i, sense parar de llançar torpedes, es va acostar a una
nau des de l'angle lateral. Va ruixar les ales de projectils i va tenir sort.
Un dels impactes es va produir en el tanc de combustible. La nau va explotar,
enviant ones vibratòries que li van colpejar i van fer ballar al seu caça.
–Que
bonic! –Li va dir Garen per l’intercomunicador–. Anem a per la segona amb una
estratègia en pinça.
–Rebut.
Allà anem... –Ànakin es va posar a l'esquerra mentre Garen virava a la dreta.
Sense deixar d'expulsar torpedes, van aconseguir atrapar al mig a la segona
nau, que va caure descrivint una espiral i amb els motors fora de combat.
Ànakin
ja anava a per la tercera, però mentre ell estava ocupat, aquesta ja havia
aconseguit danyar l'ala del transbordador de rescat. Ànakin va atacar la nau d’Offworld
des de dalt, deixant-se caure sobre ella a tota velocitat, com si desitgés
xocar contra el seu pont. Les armes de la nau no podien encertar-lo des d'aquell
angle, així que els d’Offworld van girar, però ell va fer el mateix.
Quan va
poder centrar el punt de mira, va atacar el motor esquerre. Els torpedes van
impactar i el motor va explotar.
La nau
d'atac d’Offworld es va dirigir ranquejant cap a la nau nodrissa.
Garen
s'havia encarregat ja de l'última nau que quedava. Ànakin va mirar al seu
voltant. Ja no quedaven naus enemigues en el firmament.
–Acabo de
parlar amb Obi-Wan –li va dir Garen–. Kad i ell es van quedar al Biocreuer. Kad vol veure si aconsegueix
arribar a Tentrix. El sistema d'orientació ha explotat, així que ens
necessitaran d'escorta.
Ànakin
va interpretar en les concises paraules d’en Garen que el Biocreuer corria greu perill. I podia adonar-se'n: la nau anava
perillosament escorada i grans columnes de fum rajaven dels motors. El Biocreuer era un parany mortal.
L'última
cosa que volia fer l’Ànakin era quedar-se allà mentre el seu Mestre romania
tancat a l'interior d'una nau moribunda. Volia estar al seu costat.
Però era
un Jedi. I estava aprenent que això significava fer el contrari al que un
desitjava. Va dirigir el caça cap a la dreta i seguir a Garen.
***
–Rebo dades
que indiquen que el sistema d'energia secundari funciona –va dir en Rhe Pab. La
seva veu era tranquil·la, però Obi-Wan i Kad es van mirar preocupats. Si el
sistema secundari s'activava, la nau entraria en mode de catàstrofe i no els
donaria temps a agafar una càpsula de salvament.
–Rhe Pab,
és hora que marxis –va dir Kad amb veu ferma.
–No, senyor,
crec que vaig a quedar-me una estona més.
Kad va
deixar anar una bufada d'exasperació.
–Bé.
Llavors mantingues-nos informats –es va tornar cap a Obi-Wan–. Me la vaig a
jugar. Podria emprar menys energia, la qual cosa podria salvar tot el sistema.
Però només hem de mantenir la nau operativa una mica més de temps. I estan
començant a fallar altres sistemes. Així que vaig a augmentar la potència per
poder arribar com més aviat millor a Tentrix.
Obi-Wan
va fer que sí.
–D'acord.
Kad es
va tornar cap als comandaments.
–És un
bon moment perquè te’n vagis de la nau.
–Em quedo
–va dir Obi-Wan.
–Aquesta
no és la teva guerra.
–Ara sí
que ho és –va respondre Obi-Wan.
Va ser
una travessia agònica. Els controls funcionaven de forma erràtica. Gairebé tots
els llums d'emergència parpellejaven.
Obi-Wan
va mantenir la vista fixa en les naus que els flanquejaven. Estaven tan a prop
que podia veure l'expressió tensa de l'Ànakin, la tensió a la cara mentre
intentava somriure i donar una mica de confiança a Obi-Wan.
– Per
què t'obstines a salvar el Biocreuer?
–va preguntar a Kad.
–Perquè jo
vaig convidar a venir a tots els seus habitants –va dir amb expressió seriosa–.
Ells van abandonar les seves llars. Han perdut els seus diners. Això és l'únic
que els queda, i no penso perdre-ho.
La veu d’en
Garen va ressonar en l'intercomunicador.
–Tentrix
està a la volta de la cantonada. La plataforma d'aterratge en òrbita estarà en
posició en vuit minuts.
–Anem a
aconseguir-ho–va murmurar Kad.
Obi-Wan
va admirar l'enorme planeta Tentrix. La plataforma d'aterratge era un petit
punt en la llunyania, tot just més gran que una estrella. Quan es van acostar i
la plataforma va començar a orbitar cap a ells, la seva grandària va quedar
patent.
–Ja gairebé
estem –va xiuxiuejar Kad.
Tot
d'una, l’alarmada veu d’en Rhe Pab els va advertir des de l’intercomunicador.
– Encara
hi ha androides d'atac a bord! Els he vist dirigint-se al pont!
Obi-Wan
es va girar mentre desembeinava el sabre làser, just quan es van obrir les
portes del pont de comandament. Un batalló d'androides de combat va entrar
disparant. Els projectils làser van anar a parar a la consola i van foradar la
tapisseria dels bancs del panell de comandament.
Obi-Wan
va saltar per sobre de la consola quan dos androides van apuntar cap a Kad. Va
rebutjar els trets amb el sabre làser, alhora que s'abalançava contra els
androides. A un d'ells li va partir el tauler de control en dos, mentre donava
un cop de peu a l'altre. Tots dos van caure a terra amb estrèpit. Es va girar i
va partir al següent per la meitat. Va avançar sense aturar-se, desviant els
trets, fins arraconar els androides, per després, d'una sola passada, tallar a
tots dos a l'altura dels genolls. Van caure a terra sense deixar de disparar, i
llavors, Obi-Wan els va decapitar. Els androides van rodar junts i es van
quedar immòbils.
–Començarem
amb els procediments d'aterratge –va dir Kad amb veu tremolosa. Va mirar a Obi-Wan
agraït–. Anem a aconseguir-ho, gràcies a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada