Vol d'expansió (I)

vol d'expansió





Timothy Zahn

1

El vaixell de càrrega lleuger Caçador de Gangues es movia a través de l'espai, d’un gris platejat contra la negror, la llum de les estrelles distants es reflectia en el seu casc. Els seus llums de marxa estaven apagades, els seus fars de navegació silenciosos, els seus finestrals, en la major part, tan foscos com l'espai al seu voltant.

El seu motor intentava que tot això valgués per alguna cosa.

–Aguanteu! –va bordar Dubrak Qennto sobre el tens rugit dels motors–. Aquí ve de nou.

Estrenyent les dents fermament per evitar que petessin, Jorj Car'das es va agafar al braç del seu seient amb una mà, mentre acabava d'introduir les coordenades a l'ordinador de navegació amb l'altra. Just a temps; el Caçador de Gangues va zigzaguejar amb dificultat cap a l'esquerra mentre un parell de brillants raigs làser de color verd passaven al costat del parabrisa del pont.

–Car'das? –va cridar Qennto–. Eleva't, noi.

–M’estic elevant, m'estic elevant –va respondre Car'das, resistint el desig d'assenyalar que l'antiquat equip de navegació era d’en Qennto i no seu. Així com la manca de diplomàcia i sentit comú que els havien ficat en aquest embolic en primer lloc –. No podem simplement parlar amb ells?

–Una idea formidable –va contestar Qennto–. Assegura't d'elogiar a Progga per la seva justícia i la seva encertada aptitud per als negocis. Això sempre funciona amb els hutts.

L'última paraula va ser puntualitzada per un altre grup de trets làser, aquest cop més a prop que els últims.

–Rak, els motors no podran mantenir aquesta velocitat per sempre –va avisar la Maris Ferasi des del seient del copilot, el seu pèl brillava amb reflexos verds cada vegada que passava un tret.

–No ha de ser per sempre –va dir Qennto amb un grunyit–. Només fins que tinguem alguns números, Car'das?

Al tauler d’en Car'das una llum va parpellejar.

–Llest, –va dir, introduint els números en el lloc del pilot–. Tot i que no és un salt molt llarg.

Va ser interromput per un grinyol d'alguna part de popa, i els brillants raigs làser van ser reemplaçats per brillants línies estel·lars quan el Caçador de Gangues va sortir disparat cap a l'hiperespai.

Car'das va respirar profundament, deixant anar l'aire silenciosament.

–No em vaig allistar per això, –va murmurar per a si mateix. Gairebé sis mesos estàndard des que es va unir a Qennto i la Maris, aquesta era realment la segona vegada que havien de córrer per les seves vides.

I aquesta vegada era un hutt al qual havien irritat. Qennto, va pensar obscurament, tenia un talent genuí per triar els seus baralles.

–Estàs bé, Jorj?

Car'das va aixecar la mirada, parpellejant per treure’s una gota de suor que d'alguna manera havia trobat el seu camí cap al seu ull. Maris estava girada a la cadira, mirant-lo amb preocupació.

–Estic bé –va dir ell, sorprenent per la tremolor de la seva veu.

–És clar que ho està -li va assegurar Qennto a la Maris mentre es girava també per mirar al seu jove tripulant–. Aquells trets ni tan sols es van apropar.

Car'das es va armar de valor.

–Ja saps, Qennto, que no estic en posició de dir això.

–No ho estàs, i no –va dir Qennto bruscament, tornant-se cap al seu panell. –Progga el Hutt no és la classe d’ésser que t'agradaria tenir enfadat amb tu –va dir Car'das de totes maneres–. Vull dir que primer estava aquest rodià.

–Unes paraules sobre el protocol de bord, noi –li va tallar Qennto, girant-se prou per llançar una mirada furiosa a Car'das–. No discuteixis amb el teu Capità. Mai. No a menys que vulguis que aquest sigui el teu primer i últim viatge amb nosaltres.

–Em conformaria que no fos l'últim viatge de la meva vida, –va murmurar Car'das.

–Què va ser això?

Car'das va fer una ganyota.

–Res.

–No deixis que Progga et preocupi –va tranquil·litzar-lo Maris–. Té un mal temperament, però es calmarà.

–Abans o després que ens torturi i ens arrenqui la pell? –va contestar Car'das, mirant les lectures de l’hiperpropulsor ansiosament. Aquesta inestabilitat porpra de l’anul·lador estava empitjorant definitivament.

–Oh, Progga no ens torturaria –es va mofar Qennto–. Deixaria això per a la Drixo quan li diguem que Progga ens ha robat la seva càrrega. Tens el proper salt preparat, oi?

–Estic treballant en això –va dir Car'das, comprovant el seu ordinador–. Però l’hiperpropulsor...

–Endavant –el va interrompre Qennto–. Sortim.

Les línies estel·lars es van col·lapsar en estrelles, i Car'das va teclejar un escàner complet dels sensors.

I va ser sacsejat mentre una salva de trets làser passava crepitant al costat del parabrisa.

Qennto va bordar una curta exclamació.

–Que dimonis!

–Ens ha seguit –va dir Maris, sonant atordida.

–I ens té a l'abast –va grunyir Qennto, mentre llançava el Caçador de Gangues en una altra sèrie maniobres evasives que retorçaven l’estómac–. Car'das, treu-nos d'aquí!

–Això intento –va respondre Car'das, lluitant per llegir les imatges de l'ordinador mentre aquestes botaven i trontollaven davant dels seus ulls. No hi havia manera de calcular el següent salt abans que Qennto perdés la seva sort i el fumejant Hutt els atrapés finalment.

Però si Car'das no podia trobar un lloc on anar, potser podria trobar tots els llocs als quals no anar...

El cel directament davant estava ple d'estrelles, però hi havia molt buit negre entre elles. Va escollir el més gran dels espais, va introduir el vector a l'ordinador.

–Prova aquest –va dir, teclejant-lo per a Qennto.

–Què vols dir amb prova? –va preguntar la Maris.

El vaixell de càrrega es va balancejar quan un parell de trets van donar de ple en els deflectors de popa.

–No hi fa res –va dir Qennto abans que Car'das pogués respondre. Va prémer el tauler, i un cop més les línies estel·lars van sortir disparades i es van esvair al tacat cel de l’hiperespai.

Maris respirà enutjada.

–Això va estar molt a prop.

–D'acord, potser està enfadat amb nosaltres –va concedir Qennto–. Ara, com va dir Maris, noi, què volies dir amb prova aquest?

–No vaig tenir temps de calcular un salt adequat, –va explicar Car'das–. Així que ens vaig apuntar cap a un punt buit sense estrelles.

Qennto es va girar.

–Vols dir un punt buit sense estrelles visibles? –va preguntar amenaçador–. Un punt sense col·lapses estel·lars, fosques masses pre-estel·lars o alguna cosa oculta darrere de núvols de pols? Aquesta classe de punt buit? –Va moure una mà cap al parabrises–. I a sobre fora cap a les Regions Desconegudes?

–No tenim dades suficients en aquesta direcció perquè hi hagués fet un càlcul adequat de totes formes –va dir Maris, venint en defensa d’en Car'das inesperadament.

–Aquesta no és la qüestió –va insistir Qennto.

–No, la qüestió és que ens va allunyar de Progga –va dir la Maris–. Crec que almenys es mereix que li donis les gràcies.

Qennto va posar els ulls en blanc.

–Gràcies –va dir–. Aquestes gràcies seran anul·lades sempre que travessem un estel que no vas veure, és clar.

–Crec que és més probable que l’hiperpropulsor exploti primer –li va advertir Car'das–. Recordes aquest problema de l'anul·lador del que et vaig parlar? Crec que està...

Va ser interromput per un gemec provinent de sota d'ells, i amb una batzegada el Caçador de Gangues va saltar cap endavant com un giffa després d'un rastre.

– Corre! –va cridar Qennto, tornant al seu panell–. Maris, apaga’l!

–Això intento –va respondre Maris sobre el gemec mentre els seus dits ballaven sobre el panell–. Les línies de control estan donant voltes, no puc fer arribar un senyal.

Amb una maledicció, Qennto va deixar anar les seves subjeccions i va treure el seu cos del seient. Va córrer per l'estret passadís, a punt de colpejar amb el colze el clatell d’en Car'das mentre passava.

Colpejant inútilment els seus propis controls, Car'das descordà les seves pròpies subjeccions i va començar a seguir-lo.

–Car'das torna aquí –va cridar Maris, gesticulant cap endavant.

–Pot necessitar-me –va dir Car'das mentre seguia cap endavant sense canviar de direcció.

–Seu -li va ordenar, assenyalant amb el cap al buit seient de pilot d’en Qennto–. Ajuda’m a vigilar el rastrejador; si ens desviem d'aquest vector abans que Rak esbrini com treure el tap, necessito saber-ho.

–Però Qennto...

–Un consell, amic –el va interrompre, els seus ulls seguien en la seva pantalla–. Aquesta és la nau d’en Rak. Si cal fer alguna reparació delicada, ell és qui la farà.

–Fins i tot si resulta que sé més sobre un sistema en particular del que ell sap?

–Especialment si resulta que saps més sobre això del que ell sap –va dir ella secament–. Però en aquest cas, no ho saps. Confia en mi.

–Bé –va dir Car'das amb un sospir–. Aquesta confiança serà anul·lada sempre que explotem, és clar.

–Estàs aprenent –va dir amb aprovació–. Ara fes una comprovació dels sistemes en els escàners i mira si la inestabilitat ha arribat fins a ells. Després fes el mateix amb l'ordinador de navegació. En aquest punt, vull assegurar-me que podem trobar el nostre camí a casa de nou.

Li va portar quatre hores a Qennto trobar la manera d'apagar l’hiperpropulsor desbocat sense fer-lo trossos. Durant aquest temps Car'das va oferir la seva ajuda tres vegades, i Maris va oferir la seva dues. Totes les ofertes van ser immediatament rebutjades.

En algun moment durant la primera hora, tan aproximat com Car'das podia imaginar-se de les lectures que voltejaven a través de la pantalla, van deixar el relativament familiar territori de la Vora Exterior, endinsant-se en una part poc profunda del gens familiar territori conegut com Espai Salvatge. En algun moment previ a la quarta hora, van deixar enrere fins i tot això i van creuar la boirosa línia, endinsant-se en les Regions Desconegudes.

Arribats en aquest punt, on eren o dins de què estaven volant exactament eren suposicions.

Però almenys el gemec s'havia esvaït, i uns minuts després el cel de l’hiperespai es va col·lapsar en línies estel·lars i després en estrelles.

–Maris? –va cridar la veu d’en Qennto des del panell de comunicacions.

–Estem fora –va confirmar ella–. Executant comprovació de posició ara.

–Estaré just allà –va dir Qennto.

–Onsevulga que estiguem, estem molt lluny de casa –va murmurar Car'das, mirant a un petit, però brillant cúmul globular d'estrelles en la distància–. Mai he vist res com això en cap dels mons de la Vora Exterior en què he estat.

–Jo tampoc –va estar d'acord Maris solemnement–. Esperem que l'ordinador pugui solucionar-ho.

L'ordinador seguia garbellant dades quan Qennto va reaparèixer en el pont. Car'das s'havia assegurat d'estar de tornada en el seu propi lloc per llavors.

–Bonic cúmul –va comentar el gran home mentre es deixava caure al seient–. Algun sistema proper?

–El més proper és a un quart d'any llum directament davant –va dir Maris, assenyalant.

Qennto va grunyir i va teclejar en el seu panell.

–Vejam si podem fer-ho –va dir–. L’hiperpropulsor de suport hauria de tenir encara prou suc per a un salt tan curt.

–No podríem treballar a la nau aquí fora? –va preguntar Car'das.

–No m'agrada l'espai interestel·lar –va dir Qennto distretament mentre configurava el salt–. És fosc, fred i solitari. A més, aquest sistema d'allà potser tingui un bonic planeta o dos.

–El que significa una possible font de subministraments, en cas que acabem quedant-nos més temps del que esperem –va explicar Maris.

–O un possible lloc on assentar-nos lluny del soroll i l'agitació de la República per un temps –va afegir Qennto.

Car'das va sentir comprimir la seva gola.

–No voldràs dir...

–No, no vol dir això –Li va assegurar Maris–. Rak sempre parla d'escapar de tot cada vegada que té problemes amb algú.

–Ha de parlar així molt –va murmurar Car'das.

–Què dius? –va preguntar Qennto.

–Res.

–No ho crec. Aquí anem. –Hi va haver un grinyol, més refinat que el so d’hiperpropulsor principal del Caçador de Gangues, i els estels es van estirar fins a formar línies estel·lars.

Silenciosament, Car'das va comptar els segons per a si mateix, esperant completament que l’hiperpropulsor de suport es col·lapsés en qualsevol moment. Però no ho va fer, i després d'uns tensos minuts les estrelles es van col·lapsar de nou per revelar un petit sol groc directament davant.

–Allà anem –va dir Qennto amb aprovació–. Totes les comoditats de la llar. Has esbrinat ja on som, Maris?

–L’ordinador segueix treballant-hi –va dir Maris–. Però sembla com si estiguéssim dos-cents cinquanta anys llum dins de l'Espai Salvatge –elevà les celles cap a ell–. Crec que tindrem un munt de sancions per lliurament retardada quan arribem finalment a Comra.

–Oh, et preocupes massa –la va renyar Qennto–. No portarà més d'un dia o dos reparar l’hiperpropulsor. Si el forcem una mica no hauríem d’endarrerir-nos més d'una setmana.

Car'das va reprimir una ganyota. Forçar l’hiperpropulsor, si tenia raó, era el que havia espatllat les coses per començar.

Hi va haver un refilo al comunicador.

–Estem sent saludats –va informar, arrufant les celles mentre teclejava. Va fer una mirada a les pantalles, buscant al seu emissor desconegut.

I va sentir com tot el seu cos es posava rígid.

–Qennto! –va dir bruscament–. És... –Va ser interromput per una profunda riallada eixordadora del comunicador.

–Així que, Dubrak Qennto –ressonà una veu massa familiar en huttès–. Penses escapar de mi tan fàcilment?

–En això dius fàcil? –va murmurar Qennto mentre teclejava el seu transmissor–. Oh, hola, Progga –va dir–. Mira, com et vaig dir abans, no puc deixar que tinguis aquestes pells. Ja tinc un contracte amb la Drixo.

–Oblida les pells –el va tallar Progga–. Mostra’m el teu amagat tresor amuntegat.

Qennto va arrufar les celles mirant a Maris.

–El meu què?

–No et facis el ximple –va advertir-lo Progga, posant la seva veu una octava més baixa–. Conec els de la teva classe. No escapeu simplement d'alguna cosa, sinó que més aviat correu cap a alguna cosa més. Aquest és l'únic sistema estel·lar en aquest vector, i mira, tu estàs aquí. Cap a on podries haver corregut sinó cap a una base secreta i un tresor amuntegat?

Qennto va silenciar el transmissor.

–Car'das, on és?

–A cent quilòmetres fora de l'arc d’estribord –li va dir Car'das, les seves mans se sacsejaven mentre executava una cerca de la distant nau hutt–. I s'està acostant ràpidament.

–Maris?

–El que vulgui que fessis per apagar l’hiperpropulsor, vas fer un gran treball –va dir prement les dents–. Està completament tancat. Encara tenim el de suport, però si intentem córrer i torna a rastrejar-nos.

–I ho farà –va grunyir Qennto. Respirant profundament va tornar a encendre el transmissor–. No era això, Progga –va dir conciliadorament–. Només estàvem intentant...

–Suficient! –va rugir el hutt–. Ara.

–No hi ha cap base –va insistir Qennto–. Aquestes són les Regions Desconegudes. Per què establiria una base aquí fora?

Una llum va brillar en el sensor de proximitat d’en Car'das.

 –Arribant! –va dir bruscament, els seus ulls anaven d’un costat a l'altre entre les pantalles mentre buscava la font de l'atac.

–On? –va contestar Qennto.

Car'das ja el tenia, venint directament des de baix del Caçador de Gangues: un llarg i fosc míssil dirigint-se directament cap a ells.

–Aquí –va dir, assenyalant amb un dit directament a baix, mentre mirava a la pantalla.

Va ser només llavors quan el seu cervell va aconseguir el fet que aquest no era el vector que un míssil prendria des de la nau hutt entrant. Estava obrint la seva boca per assenyalar això quan el míssil es va obrir, el seu nas va expulsar una bola d'algun tipus de material. La bola va començar a expandir-se mentre buidava els fragments del seu contenidor, obrint-se com una flor de ràpid floriment en una paret transparent estirant-se al llarg d'un quilòmetre.

–Fora l’energia! –va dir Qennto bruscament, abalançant-se sobre el seu panell cap a la fila d'interruptors mestres d'energia–. De pressa!

–Què és això? –va preguntar Car'das, agafant el grup d'interruptors del seu panell.

–Una xarxa Connor, o alguna cosa així –va dir Qennto serrant les dents.

–Què, d'aquesta mida? –va preguntar Car'das amb incredulitat.

–Només fes-ho –va grunyir Qennto. Els llums d'estat parpellejaven en vermell mentre els tres corrien contra la xarxa imminent.

La xarxa va guanyar. Car'das havia desconnectat tot just dos terços dels seus interruptors quan les corbades vores van estar a la vista al voltant dels costats del casc. Es van replegar cap a dins, corbant-se al voltant del pont.

–Tanqueu els ulls –va advertir Maris.

Car'das va estrènyer els seus ulls amb força. Fins i tot a través de les seves parpelles va veure un indici del brillant flaix quan la xarxa va descarregar el seu corrent d'alt voltatge dins i mitjançant la nau, enviant un breu formigueig al llarg de la seva pell.

I quan va tornar a obrir les ulls amb cura, tots els llums que havien estat lluint al pont s'havien apagat. El Caçador de Gangues era mort.

A través del parabrisa va arribar un parpelleig de llum des de la direcció de la nau del hutt.

–Sembla que han atrapat a Progga també –va dir Car'das, la seva veu va sonar inusualment alta en el sobtat silenci.

–Ho dubto –va dir Qennto amb veu profunda–. La seva nau és prou gran per tenir condensadors de descàrrega i altres coses per protegir-se de trucs com aquest.

–Deu a un a que lluitarà també –va murmurar Maris, la seva veu va sonar tensa.

–Oh, és clar que lluitarà –va dir Qennto enèrgicament–. És massa estúpid per adonar-se que qualsevol que pugui construir una xarxa Connor tan gran, tindrà un munt de trucs en la seva màniga.

Una resplendor múltiple de verd foc làser va fer erupció des de la direcció de la nau hutt. Va ser respost per brillants centelleigs blaus seguint un vector des de tres direccions diferents, disparats des de naus molt petites o molt fosques per veure-les en el camp visual del Caçador de Gangues.

–Creus que qui vulgui que siguin, podrien quedar-se tan ocupats amb Progga que s'oblidin de nosaltres? –va preguntar Maris esperançada.

–No ho crec –va dir Car'das, assenyalant fora del parabrisa cap a la petita nau grisa que havia pres posicions amb el seu morro apuntant cap al costat de babord del vaixell de càrrega.

Era gairebé de la mida d'una llançadora o una caça pesat, construït en una classe de disseny corbat i fluid que mai havia vist abans.

–Ens han deixat un vigilant.

–Xifres –va dir Qennto, mirant un cop a la nau alienígena i tornant a mirar els centelleigs verds i blaus–. Cinquanta al fet que Progga dura almenys quinze minuts i s’emporta un dels seus atacants amb ell.

Cap dels altres va igualar l'aposta. Car'das observava la batalla, desitjant tenir els seus sensors operatius. Havia llegit una mica sobre tàctiques de batalla espacial a l'escola, però la metodologia dels atacants no semblava encaixar amb res que pogués recordar.

Encara intentava imaginar-s’ho quan, amb una salva final de llum blava, es va acabar.

–Sis minuts –va dir Qennto, la seva veu ombrívola–. Qui vulgui que siguin aquests tipus, són bons.

–No els reconeixes? –va preguntar Maris, mirant cap al seu silenciós vigilant.

–Ni tan sols reconec el disseny –va grunyir ell, deixant anar les seves subjeccions i aixecant-se–. Comprovem els danys, vegem si podem almenys preparar la nau per rebre companyia. Car'das, queda't aquí i vigila la botiga.

–Jo? –va preguntar Car'das, sentint com es tensava el seu estómac–. Però què passa si ells, ja saps, ens truquen?

–Tu què creus? –va grunyir Qennto mentre Maris i ell es dirigien cap a popa–. Els hi respons.

Següent