Els deixebles (IV)

Anterior

Capítol 4

Obi-Wan va intentar obrir la porta encara que sabia que era inútil; cap de les portes del passadís hi havia cedit. Així que li va sorprendre trobar una que lliscava fàcilment cap a la paret.

L'olor de tancat que emanava de la sala va confirmar que, tot i que la porta no estava tancada, ningú l'havia obert en molt de temps. Aquella sala d'atmosfera rància seria perfecta.

Després d’indicar-la-hi al seu Mestre, Obi-Wan va entrar per fer una ullada. Semblava una bugaderia abandonada. Hi havia piles d'uniformes amuntegats a terra i aigua estancada en dos grans recipients.

Qui-Gon va arrugar el nas quan va entrar.

–Bon treball, Obi-Wan –va dir amb serenitat mentre tancava la porta––. Ningú ens buscarà aquí.

Va agafar l'intercomunicador del cinturó i va trucar al Temple.

–Raó tens a seguir-lo –va dir Yoda després d'escoltar l'informe d’en Qui-Gon–. L’Holocró trobar devem.

I Lundi és l'única pista que tenim, va pensar Obi-Wan.

Bant i Kit Fisto no van poder proporcionar-los cap pista sobre on podia estar l’Holocró. El millor era seguir a Lundi per arrabassar-l’hi quan el trobés.

Qui-Gon va tallar la transmissió. Obi-Wan es va adonar que ell opinava el mateix. Llevat que sabessin on anaven, seria gairebé impossible trobar l’holocró abans que Lundi.

–Necessitem més informació –Va murmurar Qui-Gon, reactivant l'intercomunicador.

Un moment després, la veu de la Jocasta Nu va ressonar a la petita estada.

–S'han sentit rumors sobre l'existència d'holocrons Sith en diversos llocs de la galàxia. Lisal, Korriban, Kodai, Doli. Gairebé tots han estat investigats per equips Jedi, però mai s'ha trobat res.

–Gràcies, Jocasta. Com sempre, ens has estat de molta ajuda.

–Estic aquí per subministrar informació. No dubteu de posar-vos en contacte amb mi si necessiteu saber alguna cosa més –va respondre ella.

–És clar –Qui-Gon va tallar el senyal i es va girar cap al seu padawan–. Lundi deu estar buscant l’holocró de Lisal –Va dir.

Això és massa fàcil, va pensar Obi-Wan.

–Necessitem saber més. Vaig a buscar a Lundi –va dir el padawan. Es va treure la túnica que s'havia posat per no cridar l'atenció entre els estudiants.

–Paciència, Obi-Wan –va dir Qui-Gon per calmar-lo–. Cada cosa al seu temps.

Obi-Wan sabia que el Mestre tenia raó, però se sentia frustrat. Va anar donant cops de peu a la pila d'uniformes que tenia als peus fins a trobar un que semblava més o menys de la seva talla. Després de provar-se’l per sobre, se’l va posar. Li anava força bé.

–Aquesta nit no descobrirem res –va dir Qui-Gon–. Hem de donar temps a Lundi perquè es confiï i baixi la guàrdia. Lisal està a dos dies d'aquí. Tenim temps. –Es va arrepapar en una de les piles de roba i es va disposar a dormir.

Obi-Wan va sospirar i va fer el mateix. Qui-Gon tenia raó, va pensar. Però, per a ell, esperar era la pitjor part de les missions. Li posava molt nerviós. I quan estava nerviós no conciliava fàcilment el son.

***

Obi-Wan es va despertar bruscament. Alguna cosa no anava bé. Es va recolzar i va invocar la Força per intentar trobar la font del perill que sentia. Quan es va assegurar que a la bugaderia no hi havia ningú més a part del seu Mestre i ell, va deixar anar l'empunyadura del seu sabre làser.

Al seu costat, Qui-Gon respirava rítmicament, adormit o en meditació profunda. El que havia pertorbat a Obi-Wan semblava no haver afectat al seu Mestre.

Obi-Wan es va estirar i va tancar els ulls per intentar recapturar una imatge del que li havia espantat. Havia estat un somni? Una presència? O només un pressentiment?

Els holocrons piramidals flotaven en la seva ment. Era veritablement inquietant pensar que podia haver-hi un bon nombre d'aquestes potents càpsules a la galàxia, però no era això el que li havia despertat.

Els holocrons es van esvair i en el seu lloc va aparèixer una figura. Obi-Wan va deixar créixer el seu temor a mesura que es perfilava la figura. Després es va relaxar, va deixar de sentir por i es va centrar en la figura. Però per molt que ho intentés no podia veure-li la cara. La cara romania oculta en ombres i es va fer palesa una sensació: la de que algú els havia descobert.

Quan Obi-Wan va sortir de la seva meditació, va veure que el seu Mestre estava despert i havia estat testimoni de la seva agitació.

–És un avís -li va dir quan Obi-Wan li ho va explicar tot–. Hem d'actuar amb molta cautela i esbrinar on anem. Ràpid.

Obi-Wan va riure quan va veure a Qui-Gon aparèixer al passadís amb un uniforme de mecànic.

Els pantalons amb prou feines li arribaven a la canya de la bota, i s'havia arremangat per ocultar el fet que les mànigues eren almenys deu centímetres massa curtes. Però va haver d'admetre que ningú el prendria per un Mestre Jedi.

–Doncs tu tampoc estàs molt millor –va dir Qui-Gon al seu aprenent.

Obi-Wan n’era conscient. Després de portar el brut uniforme que havia tret la nit anterior de la pila, fins i tot feia olor de mecànic.

–M'imagino que Lundi haurà demanat una cabina privada. Anem a separar-nos i a inspeccionar la nau. Hem de trobar-lo a ell i les seves estances –va dir Qui-Gon posant fil a l’agulla–. No deixis que et vegi el capità.

Obi-Wan va fer que sí i va començar a recórrer tranquil·lament el passadís, allunyant-se d’en Qui-Gon.

Va intentar obrir portes i va buscar amb els seus sentits. Lundi era una presència tan forta que no li costaria molt trobar-lo.

Al cap d'uns minuts, Obi-Wan va veure les portes obertes que donaven al pont. Es va posar contra la paret del passadís, es va aturar i va escoltar. El capità estava al comandament, és clar, però allà hi havia algú més.

Obi-Wan no va trigar a adonar-se que era Lundi. Però què feia als comandaments de la nau?

Va mirar al seu voltant i va descobrir una escala de manteniment. Portava a una passarel·la que passava sobre el pont de comandament fins als panells d'accés als motors d’hipervelocitat.

Si es penjava cap per avall i el capità i Lundi no alçaven la vista, podria apropar-se prou per sentir el que deien. Obi-Wan va començar a pujar.

–Crec que no m'entén, capità –va dir Lundi en veu baixa i to amenaçador–. No li pregunto si ha de parar a Nolar. Li estic dient que pari a Nolar.

–I el que vostè no sembla entendre és que aquesta nau no va a Nolar. Va a Lisal! –va cridar el capità. Després va colpejar amb el fornit puny en els comandaments, fent saltar una peça.

–Però és que jo no he d'anar a Lisal! –va dir Lundi mantenint-se ferm.

Obi-Wan es va acostar més i més per la passarel·la fins a gairebé estar sobre Lundi i el capità.

Lundi movia lentament el cap d'endavant enrere, mentre manipulava alguna cosa que tenia sota la túnica. El capità seguia amb la mirada el moviment del petit cap del quermià.

–Només ho diré una vegada més –va dir Lundi sense deixar de balancejar el cap–. L'equip que necessito està a Nolar. Vostè s'aturarà a Nolar. Faré que el desviament li valgui la pena.

Amb gran esforç, el capità va apartar la vista de la cara del quermià i es va fixar en els plecs de la túnica del professor.

Obi-Wan gairebé va poder veure alguna cosa que brillava a les mans d’en Lundi, potser un objecte realment valuós. Fos el que fos, va semblar aconseguir que el capità canviés d'opinió.

–Em detindré, però no em quedaré esperant –finalment, va deixar anar al capità.

–No es penedirà -li va respondre Lundi.

Següent