CAPÍTOL 19
Quina és
la diferència entre un Cavaller Jedi i un Mestre Jedi?
Pregunta-m’ho
d'aquí a vint anys!
-Jacen Solo, edat 15
Les
estrelles finalment havien arribat als cels negres de Shedu Maad. Ben podia
veure a mil d'elles perseguint-se entre si a través de la nit. S'estaven
llançant petites estelles de llum cap endavant i cap enrere, fent erupció en
noves taronges i supernoves platejades, caient del cel arrossegant llargues
cintes de flames. Prop d'un centenar estaven baixant en impredictibles hèlixs
salvatges, tractant d'evadir un torrent de ratlles i centelleigs que les
perseguia. La majoria fallava... llavors florien en una rosada de colors i
acabaven el seu descens com dotzenes de motes brillants.
Però amb
massa freqüència, els estels fugaços s'inflaven ràpidament per convertir-se en
els rombes de morros ardents de les naus del Romanent. Van fer un revolt llarg
escombrant cap al complex miner abandonat que els Jedi havien estat utilitzant
com a base, llavors van començar a intercanviar foc de canons amb els
emplaçaments d'armes hapans amagats en el terreny circumdant. Alguns feien una
sola passada sobre el complex central, deixant anar una andanada de míssils en
els edificis que ja estaven en flames, després giraven i queien entre els
arbres.
Als
imperials no semblava importar-los que la majoria dels edificis estiguessin
buits... tal com ho havien estat abans de l'arribada dels Jedi. Ni tampoc
semblava importar-los que gran part del foc amb el qual ensopegaven provenia de
les enormes mines a cel obert i subterrànies adjacents al complex. Els hi havien
donat un objectiu a capturar i el capturarien, sense importar com d’inútil que
fos, o quantes vides de soldats d'assalt costés. Una vegada que ho haguessin
aconseguit, Ben i la resta dels habitants de la base retrocedirien encara més
en el laberint de túnels, passadissos i pous oberts que era el món miner de
Shedu Maad. Els comandants imperials analitzarien la situació i assignarien un
altre objectiu als seus soldats d'assalt, i així seguirien fins que una banda
cometés un error o simplement desgastés als seus adversaris.
-Anem a
resistir -va dir en Ben. Estava dret a l'antiga terrassa d'una mina a cel
obert, estudiant la batalla des de l'interior d'un matoll de canyes gomoses
maboo que d'alguna manera prosperaven en aquest tipus particular de sòl
devastat per la mineria-. No estan desembarcant suficients tropes per
tancar-nos.
-Bé, això
és un alleujament -va dir la Trista, ara usant ulleres de visió nocturna i
l'armadura d'auto-camuflatge d'una major en els Comandos Selectes de Sa Majestat-.
Aquí em preocupava que realment haguéssim de lluitar.
-Sigues
amable, Trista -la va renyar Taryn. També portava ulleres de visió nocturna i
armadura de comando amb la insígnia d'oficial a les espatlles, però Ben tenia
els seus dubtes sobre si alguna de les germanes estava realment en les forces
armades. Encara que cap dels seus compatriotes hapans, ni tan sols la general
Livette, semblava qüestionar el seu dret a fer servir els uniformes, mai van
saludar a ningú, ni ningú mai les va saludar-. Com havia de saber Ben que ets
supersticiosa?
-No sóc
supersticiosa –contraposà la Trista-. Només estic dient que és millor no fer
prediccions. Mai res passa com esperes.
Taryn va
negar amb el cap.
-Aquest sempre
ha estat el teu problema. Et preocupes massa. -Es va encongir quan una nau de
desembarcament va volar baix en cercles sobre ells, amb un InvisibleX
seguint-la de prop llançant-li sagetes de canó a la cua, i després va afegir-:
No obstant això, m'agradaria que fos Zekk el que em digués això. -Va tornar les
ulleres a la direcció d’en Ben-. Sense ànim d'ofendre, guapo.
-No ho
has fet, -va dir en Ben-. Zekk té una millor oportunitat de seguir-te el ritme,
de totes maneres.
Taryn li
va fer un somriure murri, després va alçar una cella.
-Com de
bona l’oportunitat?
-Molt bona
-va dir Ben-. Suposo. No puc creure que estiguis pensant en això ara.
-Puc pensar
en moltes coses al mateix temps –roncà la Taryn-. És senyal d'una ment sana.
Ben va
sentir la calor pujant a les seves galtes i va començar a donar-se la volta...
fins que va sentir una sobtada sacsejada de xoc i desesperació en l'aura de la
Força de la Trista. La va mirar i la va trobar pressionant el dit sobre el seu
comunicador auricular, murmurant silenciosament en el seu micròfon de coll,
fent preguntes com, «Sabem si va sobreviure?» I «Qui ha sentit parlar d'això?
Algú ja s'està movent?».
Ben mirà
la Taryn i també la va trobar sostenint un dit en el seu comunicador auricular,
escoltant atentament però sense parlar. Ella el va veure estudiant-la i li va
indicar que s'acostés.
-Hi ha
hagut un atac a bord de la Reina Drac
-xiuxiuejà-. Gairebé tothom amb sang reial és mort.
El cor d’en
Ben va caure tan lluny que hauria de recollir-lo del sòl.
-Tenel
Ka?
Taryn va
negar amb el cap.
-Encara no
sabem.
-Allana?
Taryn de
nou va sacsejar el cap i no va respondre.
Les dues
germanes van escoltar per un altre moment, llavors la Trista es va
desconnectar. Va treure el rifle blàster de la seva funda i va comprovar el seu
cartutx d'energia.
- «Anem
a resistir» -va dir, citant-lo -. Havies de dir-ho, no?
Ben va arrufar
les celles, lluitant per fer la connexió entre el que havia passat a la Reina Drac i la batalla de Shedu Maad.
-Estàs dient
que jo vaig atreure la mala sort?
-No és
culpa teva. Això és una cosa hapana. -Taryn va revisar el seu propi rifle blàster,
després va assenyalar al sabre de llum encara penjant del cinturó d'ell-. Sí
saps com utilitzar això, oi?
-Uh, és
clar. -Ben va desprendre el sabre de llum del seu cinturó-. Si tinc una bona...
No es va
molestar a acabar la frase, ja que ambdues germanes ja s'havien retirat del
matoll de maboo i es dirigien cap a una vella galeria d'accés de la mina que
entrava pel vessant del turó darrere de la terrassa. Els dos guàrdies apostats
a la boca del túnel li van donar un cop d'ull als blàsters en les mans de les
germanes i van apartar la mirada, òbviament esforçant-se per no veure a la
parella.
Una
vegada que havien entrat a la fresca olor d’humitat de la galeria d'accés, Ben
va preguntar:
-De què
es tracta tot això?
-El Megador encara té a la majoria de la
Flota Llar embotellada a l'Estació Uroro. -Trista es va treure les ulleres de
visió nocturna i va obrir el camí pel passadís, seguint una línia de llums de
sostre precipitadament connectades cap al centre de comandament dels hapans-.
Així que allà dalt només hi ha la Reina
Drac i alguns dels Dracs de Batalla de la Dutxa Requud. Des de l'atac a la
Reina Mare, SigTel[1]
ha estat captant molt trànsit de comunicacions entre l’Ànakin Solo i la Gemma
Meritòria.
-Això explica
les coses... més o menys -va dir en Ben. SigTel era la unitat d'Intel·ligència
de Senyals dels hapans. Pel que semblava, sospitaven que els Moffs estaven
tractant d'arribar a un acord amb la Dutxa Requud per ocupar el lloc de la Tenel
Ka-. Però en realitat preguntava per què els guàrdies van fingir no veure'ns.
-Oh, això.
-La veu de la Taryn es va tornar burleta, i Ben va saber que no anava a obtenir
una resposta directament-. De vegades com que podem tornar-nos invisibles. No
poden els Jedi?
-És diferent
per a nosaltres -va respondre en Ben-. Realment hem de passar d'amagat.
Els
llums van acabar mil metres més endavant, al costat d'una vella càmera de
reparacions excavada a un costat de la galeria d'accés. Una vegada més, els
guàrdies apostats a la porta van mirar a un costat quan Trista i Taryn es van acostar,
i Ben va seguir a les germanes al centre de comandament provisional de la
general Livette.
Al
voltant d'una dotzena d'oficials d'alt rang -totes dones, és clar- estaven
reunides al voltant d'una gran holotaula que mostrava l'estranya topografia de
Shedu Maad. Al centre hi havia el pou miner principal, un abisme envoltat d’enfiladisses
de més de deu quilòmetres d'ample, amb un llac verd grisós omplint la part
inferior. Estava envoltat per vessants en terrasses uniformes cobertes de
canyes maboo i enormes extensions cobertes de boscos de kolg, antigues mines a
cel obert i basses de residus sent lentament reclamats per la natura. La
pantalla també mostrava una teranyina irregular de línies vermelles sota la
superfície del terreny; aquestes representaven el poc que els equips de mapeig
havien esbrinat sobre la xarxa de túnels i pous subterranis que alveolaven la
zona.
Quan les
oficials es van adonar d’en Ben i les germanes, el brunzit d'urgència que havia
omplert la càmera es va esvair ràpidament, i es van tornar a enfrontar al trio
amb expressions que anaven des de la irritació a la por. Trista va anar a
l'esquerra i Taryn va anar a la dreta, deixant a Ben preguntant-se el que
volien que ell fes. Decidint que el més segur seria quedar-se on pogués bloquejar
la porta, Ben es va aturar al peu de la taula i va sostenir l'empunyadura del
sabre de llum a la vista de totes.
Taryn es
va aturar a la meitat de la taula, col·locant-se darrere de les oficials i
agitant un dit d'advertència quan una d'elles va començar a donar-se la volta.
Trista es va dirigir directament a la general Livette, una dona amb una
mandíbula d'aspecte sever que no es molestava amb les habituals vanitats hapanes,
deixant sense alterar el seu cabell gris i la vella cremada de blàster que li
creuava la galta.
Livette
li va arrufar les celles a la Trista.
-Serà millor
que tinguin una bona raó per interrompre'ns ara... especialment amb blàsters a
les mans.
-No fingeixis
que no ho has sentit -va dir la Trista, apuntant el blàster al cap de la Livette-.
Et fa semblar còmplice.
L'expressió
de la Livette va passar de supèrbia a resignada, i uns sentiments de
culpabilitat van tacar la seva aura a la Força.
-És clar
que he sentit dels desafortunats atacs a bord de la Reina Drac -va dir ella-. La notícia corre per tota la flota.
Trista
va utilitzar la mà lliure per assenyalar el comunicador de la Livette.
-Obre un
canal amb la Gema Meritòria -li va
ordenar-. Que l'oficial de comunicacions et comuniqui amb la Dutxa Requud i
digues el que sents.
Livette
va obeir, i de sobte va semblar una mica malalta i va estendre el comunicador
de manera que tots poguessin sentir-ho. Era la veu d'una dona, cridant de
terror i pregant per la seva vida.
-No hi
haurà cap classe d'acord amb els Moffs -va dir la Trista-. Espero que això
quedi clar.
-Ab...
Absolutament. -Livette es va quedar en silenci en contemplar alguna cosa,
llavors va somriure i va dir-: De fet, estava a punt de trucar. Hem rebut
informes d'una dona Jedi penetrant el nostre perímetre amb un esquadró de
soldats d'assalt de la Guàrdia d'Elit.
-Una
Jedi? -va preguntar la Trista-. Amb els imperials?
-Aquesta
no és una Jedi -va dir en Ben, avançant cap a la vora de la taula. Estava
bastant segur que la general Livette en realitat havia autoritzat la penetració,
però no anava a discutir el punt si Trista i Taryn no ho feien-. On són?
Abans de
respondre, Livette mirà la Trista.
-Espero que
te n'adonis que ningú en aquesta sala era conscient de la traïció de la Dutxa
Requud. -No sonava molt convincent; Ben ni tan sols va necessitar la Força per
notar que estava mentint-. Les nostres lleialtats són estrictament amb la
legítima successora de Sa Majestat Tenel Ka... suposant que hi hagi necessitat
d'una successora, és clar.
-Hem dit
alguna cosa per fer-te creure que dubtàvem de tu, general? -va preguntar
tranquil·lament la Taryn-. Sempre i quan guanyem la batalla, no hi haurà cap
raó per sospitar de la lleialtat de ningú en aquesta habitació.
-M'alegra
que tots estiguem d'acord. -Livette es va dirigir a una de les seves oficials,
i després va dir-: Mostra'ls-ho.
L’oficial
va teclejar un control remot. Una estrella blava va aparèixer a l’holo, al
voltant d'un quilòmetre de la caserna per la terrassa... però només a uns
escassos centenars de metres de l'hangar subterrani que els caces estel·lars
Jedi utilitzaven per proveir-se i rearmar-se.
-Creiem que
aquest pot ser el seu objectiu -va dir l'oficial, assenyalant l’hangar-. Hi ha
informes d'un pou ocult aquí -va assenyalar a l'estrella blava-, que
proporciona accés a l'hangar.
Trista va
mirar a Taryn.
-Porta a
Ben. Jo em quedaré aquí per protegir la general Livette en cas que trobis
problemes. -Es va girar una altra vegada cap a la general-. Però clar que
espero que això no passi. No volem una repetició del desafortunat accident de
la Dutxa Requud, oi?
Livette
finalment va empal·lidir.
-Seria
prudent portar un esquadró dels Comandos de Sa Majestat -va dir-. Els estaran
esperant a fora.
Ben va
permetre que la Taryn fos per davant fins a la galeria d'accés, després es va
posar al seu costat i li va preguntar:
-Què va
passar a la Reina Drac?
-Sona com
un nanoassassí -va respondre la Taryn-. La Reina
va portar alguns presoners a bord. Mitja hora més tard, unes glopades de boira
platejada van començar a sortir pel sistema de ventilació i van matar qualsevol
amb sang reial.
-Però tots
els altres estan bé? -va preguntar en Ben.
Taryn el
va mirar.
-Hi havia
molta sang reial a bord de la Reina,
Ben.
-Ho sé
-va respondre en Ben-. Però algú ha d'estar viu... no tothom a bord tenia sang
reial. Així que per què ningú ens ha dit el que li va passar a la Tenel Ka? Si
ella està morta, haurien de saber-ho amb certesa.
-Creus que
Sa Majestat va sobreviure –conjecturà la Taryn-. I també l’Allana.
-Crec que
podrien haver-ho fet -va dir en Ben esperançador-. La Tenel Ka hauria detectat
els problemes apropant-se, i ha estat mantenint a l’Allana molt a prop seu.
La boca
del túnel va aparèixer per davant, un arc negre on els llums del sostre
simplement acabaven, i la Taryn va apartar la mirada.
-Així és
com fem les coses -va dir la Taryn-. Quan una Reina Mare mor, ens agrada
mantenir les coses incertes per algun temps. Ens dóna l'oportunitat
d'intensificar la seguretat al voltant de les potencials successores... i de
veure quina sembla una mica massa preparada per substituir-lo.
-Com la
Dutxa Requud -va dir en Ben. Ell podria estendre’s en la Força per veure si la Tenel
Ka era viva, però no serviria de res excepte satisfer la seva curiositat... i
podria ser una distracció que la Tenel Ka no necessitava, si estava viva-.
Suposo que això té sentit. Però, qui fa això exactament?
Taryn no
el va mirar.
-Qui
creus, Ben?
-No tinc
idea.
-Bé -va dir
la Taryn, tornant-se a posar les ulleres de visió nocturna-. Hauria estat una
pena haver de matar-te.
Per
variar, ella no sonava com si estigués fent broma. Ben es va posar les seves
pròpies ulleres i la va seguir a la nit, on es van reunir amb una dotzena de
comandos homes i van començar a avançar per la terrassa cap al seu punt
d'intercepció. Era un viatge difícil a través de tancats grups de maboo,
especialment perquè havien de viatjar en silenci sobre un terreny desigual.
Taryn va sorprendre a Ben imposant un ritme brutal gairebé en complet silenci i
ell va haver de recórrer a la Força per seguir-li el pas.
Els
comandos eren poc sorollosos però no del tot silenciosos, i quan van arribar a
dos-cents metres de l'objectiu, Taryn els va fer senyals que fossin més a poc a
poc i amb més cura. Va dur a Ben i va continuar cap endavant, després es va
arrossegar cap a un matoll de canyes a la vora de la terrassa i va observar el
bosc.
Fins i
tot amb les ulleres de visió nocturna, era difícil veure molt a través de les
vaporoses corones dels arbres kolg. A uns setanta metres de la base de la seva
terrassa, una manada de micos-rat de pelatge desigual estaven agrupats en una
branca alta, les seves siluetes infraroges s'encongien de temor pel rugit constant
dels caces estel·lars Jedi entrant i sortint de l'hangar proper.
Una cosa
sobre els micos li va semblar rara a Ben. Si estaven tan atemorits del soroll i
la llum dels caces, per què s'estaven refugiant a la part alta de l'arbre kolg?
Va començar una recerca sistemàtica del dosser del bosc proper i aviat va veure
un altre grup de micos-rat grimpant al capdamunt dels arbres.
-Allà
-va xiuxiuejar, senyalant-. Vénen cap a nosaltres.
Taryn va
passar la seva mirada des del braç d'ell cap als arbres, llavors va dir:
-Ben, no
estem buscant...
Va
deixar la frase inconclusa quan es va adonar de la importància del que
assenyalava, llavors va mirar cap al matoll de maboo. Els comandos encara no
estaven a la vista.
-Què els
està prenent tant de temps? -va xiuxiuejar.
A Ben li
va venir una idea desagradable.
-No creus
que eren lleials a...
-No, només
són homes. –Girà les seves ulleres en direcció a Ben-. Sense ànim d'ofendre,
guapo.
Taryn va
sortir de l'espessor i es va moure en angle cap al punt on esperava interceptar
l'enemic, que Ben va suposar seria al voltant d'on el bosc es trobava amb el
pendent. La terra encara estava prou fangosa com perquè ell i la Taryn fossin
deixant un camí fàcil de seguir. Però les canyes maboo no eren tan espesses al
terraplè com ho eren en la part plana de la terrassa, així que hi havia un risc
de ser descobert en el camí cap avall.
Per quan
Ben i Taryn van arribar al fons del pendent, se sentia el suau murmuri de les
fulles i el frec de les branques contra les armadures de plastoide. Es va tirar
a terra darrere d'un arbre kolg caigut al costat de la Taryn i va treure el cap
a través de la mala herba, ocultant la seva presència a la Força. Era només
qüestió de temps abans que la Tahiri percebés la Taryn i als comandos, però
almenys no s'adonaria que estaven acompanyats per un Jedi.
Afortunadament,
la Tahiri semblava estar concentrant-se en altres coses de moment. Va sortir
del bosc al capdavant de la columna, una silueta infraroja amb una mà estesa,
amb el palmell cap avall, com si percebés alguna cosa aixecant-se del terra.
Darrere d'ella va arribar una línia de gairebé una dotzena de soldats, els
quatre del mig portaven una llitera amb un con de metall descansant al centre.
Ben va
pensar que el con podria ser un contenidor ple del nanoassassí del Romanent...
fins que va veure un conjunt de llums de colors parpellejant en un patró 3-vermelles-2-grogues-1-verda
que havia estat entrenat per reconèixer en els seus primers dies com a agent
antiterrorista de la GAG: una ogiva de
baràdium.
Ben va
tocar l'avantbraç de la Taryn i va dirigir la seva atenció cap a l'ogiva... i
la va sentir tibar els músculs sota el seu toc. Fins i tot una ogiva de baràdium
petita seria prou poderosa com per volar la part superior de tota la cresta...
i una ogiva que requeria de quatre homes per transportar no era petita.
Tahiri
es va aturar a uns quinze metres de distància, al centre d'un cercle de
sotabosc sense arbres i va indicar al soldat d'assalt darrere d'ella que
s'aturés.
-Crec que
és aquí -va dir-. Portin les càrregues de penetració. Però mantinguin aquesta
ogiva enrere. No volem detonar-la només tractant d'entrar als túnels.
Els
soldats que portaven l'ogiva es van allunyar, però la resta se li va acostar.
Un d'ells es va treure la motxilla i va treure una sèrie de barres buides i
telescòpiques de l'interior, que va estendre i va passar als seus companys. Mentrestant,
la Tahiri va començar a vagar pel perímetre del cercle sense arbres, sondejant-lo
amb la Força i indicant als soldats d'assalt que clavessin les seves barres a
terra sorrenc cada tres metres.
Mentre
Ben els observava treballar, lentament es va sentir cada vegada més ultratjat
per la profunditat de la traïció que la general Livette gairebé havia comès. No
només havia accedit a permetre que un equip d'atac del Romanent destruís
l'hangar dels Jedi, ella òbviament els havia proporcionat dades d'intel·ligència
molt precises sobre un túnel d'accés enterrat... i el que necessitarien per
obrir-lo. Encara més sorprenent, ningú va semblar sorprès -o ni tan sols
particularment molest- per la traïció. Simplement esperaven i tractaven amb
aquest tipus de comportament de les seves nobles «lleials». Gairebé era
suficient per fer que un home assenyat es preguntés si Caedus podria tenir raó
sobre que la galàxia necessitava d'un puny de ferro... gairebé.
Després
de veure els soldats d'assalt treballant durant uns instants, Taryn es va tirar
sobre el seu ventre i lentament va començar a ficar el seu rifle blàster en un
buit sota l'arbre kolg. Comprenent que la seva intenció era disparar-li a la Tahiri,
Ben va atrapar el seu braç i va negar amb el cap. No estava sent compassiu. El
mateix segon que Taryn fixés la mira en el seu objectiu -potser fins i tot
abans- s'activaria el sentit de perill de la Tahiri. I a Ben realment no li
agradava la idea d'iniciar un tiroteig en desavantatge numèric de més de sis a
un.
Taryn va
arrufar les celles i va tractar de deixar-se anar el braç, però va cedir quan
Ben va moure el cap i es va negar a deixar-la anar.
Una
vegada que els soldats d'assalt havien acabat de clavar els pals, un segon home
va obrir la seva motxilla i va començar a armar i repartir les càrregues de
penetració, que els seus companys van inserir per les barres buides que havien
clavat al terra sorrenc. Quan això va estar acabat, l'home de les demolicions
li va passar un petit detonador a la Tahiri. Ella li va indicar a l'esquadró
que es retirés, seguint-los uns passos per darrere.
L'últim
home acabava de sortir del cercle de barres quan la Tahiri sobtadament va
girar, mirant no cap a Ben i la Taryn, sinó cap a la costa per la qual havien
arribat uns minuts abans.
-Algú ve
-va dir la Tahiri, assenyalant.
Taryn ja
s'aixecava sobre un genoll, posant el canó del rifle blàster sobre el tronc de
kolg.
-Ara puc
disparar-li? -va xiuxiuejar.
-Qui t'ho
impedeix? -va respondre Ben en murmuris.
-Homes.
Un raig
blau es va disparar xisclant del canó del seu rifle, però la Tahiri ja s’estava
capbussant als arbres. Girà el detonador sota del seu cos, assenyalant cap al
cercle de càrregues de penetració.
En Ben va
sentir en les entranyes el cop de l'ona de xoc d'una detonació massa a prop,
llavors les seves ulleres van quedar momentàniament a les fosques quan les
òptiques van ser aclaparades per la lluentor de l'explosió. Es va encongir
darrere del tronc de kolg amb la Taryn mentre era apedregat per la sorra i
enderrocs que queien.
A
l'instant següent el bosc va fer erupció en rugents sagetes de foc blàster. Ben
va treure el cap per sobre de l'arbre i va veure una columna de sorra que
estava tornant a caure cap a terra... i enfonsant-se en ell, on un enorme forat
s'esfondrava cap al túnel o pou o el que fos que la Tahiri i els seus homes
acabaven de obrir.
A
l'esquerra del forat, una dotzena dels Comandos Selectes de la Tenel Ka estaven
carregant a través dels arbres, intercanviant foc blàster amb els sobresaltats
imperials. Darrere seu, dos soldats estaven arrossegant la llitera amb la gran
ogiva de baràdium cap al forat, defensats per la girant fulla del sabre de llum
de la Tahiri.
-Jo m'encarrego
dels soldats -va dir la Taryn, empenyent el seu rifle blàster a les mans d’en
Ben-. Tu mantingues a la Jedi ocupada.
-Ella no
és una...
Ben va
deixar la frase inconclusa quan Taryn va arrencar un trio de granades de
fragmentació del seu arnès d'equip i va pressionar l'interruptor d'activació de
la primera. Ell va recolzar el canó a l'arbre i va obrir foc contra la Tahiri,
passant d'un cantó del seu cos a l’altre, perquè ella hagués de moure la fulla
a través de la major distància per defensar-se.
Però la Tahiri
va ser tan ràpida com precisa, batent el primer tret d’en Ben a l'arbre darrere
del que s'estaven amagant, llavors desviant-los cap a la granada que la Taryn
acabava d'enviar volant en arc en la seva direcció. El tercer raig que va
desviar va donar en el blanc, i la granada va detonar inofensivament sobre el
pou de la mina recentment reobert.
Taryn va
prémer els interruptors d'armat de les seves últimes dues granades.
-He dit
que mantinguis ocupada a la Jedi!
Ben va
saltar i va començar a disparar... no a la Tahiri, sinó a l’ogiva de baràdium,
obligant-la a tornar a una posició per protegir la bomba. Taryn va enviar dues
granades volant sobre el pou just quan la Tahiri va caure amb una tombarella.
La hapana va cridar d'alegria quan la maniobra va portar-la més enllà de l’ogiva...
i fora de posició per defensar els soldats que l'arrossegaven cap endavant.
Les granades
van detonar a banda i banda de la llitera, destrossant les armadures dels
soldats d'assalt i llançant els seus cossos trencats a un costat. La Tahiri va
quedar atrapada per l'ona expansiva i va ser llançada fora de la vista als
arbres. L’ogiva va caure a la terra sana i salva.
-Bon treball.
-Taryn va agafar-li el rifle blàster i es va enfilar al tronc-. Ara anem a
acabar...
Va
deixar de parlar i va obrir foc cap al bosc. Ben va agafar el sabre de llum i
va saltar sobre el tronc, llavors va veure la Tahiri carregant darrere dels
arbres, plena de sang i malferida però encara batent els trets de blàster de la
Taryn de tornada a ella. Ell va activar el seu propi sabre de llum, i va fer un
pas endavant per defensar la hapana... llavors va veure amb sorpresa com la
Tahiri desactivava el seu sabre de llum i es llançava en un alt arc cap al pou,
estenent una mà cap a l'ogiva.
-Uh-Oh.
-Ben es va obrir a la Força i va estendre la mà cap a l’ogiva, tractant d’agafar-la
amb la ment... la va veure aixecar-se de la seva llitera trencada, començant a
surar cap al pou-. Maledicció!
Va
córrer cap endavant, preparant-se per saltar, i va sentir la Taryn cridant-li
darrere d'ell.
-Ben?
Ben, espera. No!
Però Ben
ja estava donant un salt mortal a l’encalç de la Tahiri, caient cap al pou per
sobre d'ella. Mentre queien, ella es va girar i va aixecar l'espasa cap amunt,
tallant cap el seu coll, però no prou ràpid per evitar ser bloquejada. Ell va
respondre amb un cop de peu ràpid a la columna vertebral que va provocar un
grunyit de dolor i la va enviar volant contra la paret.
Encara
caient, ella va tornar ensopegant cap a ell, amb una ganivetada doble a la seva
secció mitjana, i després plantant-li una bota a les costelles que li va treure
l'alè i el va enviar a ell a estavellar-se contra la paret rocosa. Va caure
fora de control per un instant, donant tombs per la foscor, però després va
utilitzar la Força per posar-se sota control.
Com de profund era aquest forat?
L'espasa
de la Tahiri va sortir de la foscor obrint-se camí cap a ell, i Ben es va
adonar que havia perdut les seves ulleres de visió nocturna. Va bloquejar, va
bloquejar de nou, llavors es va adonar que havia deixat el seu estómac al
descobert... i se les va arreglar per baixar l'espasa una fracció de segon
abans que la Tahiri aprofités el seu avantatge.
Panteixant
d'alleujament -ella el tenia, però una altra vegada havia estat massa lenta- li
va fúmer una puntada al maluc i va xocar contra la paret darrere d'ell, llavors
va utilitzar la Força per enganxar-se a ella, amb força. Era una forma calenta
i dolorosa per frenar el seu descens, però era millor que l'alternativa.
Ben va
veure una resplendor per sobre d'ell i va aixecar la vista per veure la Tahiri
fent el mateix en el costat oposat del pou, una figura fosca darrere d'una fulla
brillant, mirant cap a ell amb els ulls brillants. Va pressionar més fort,
frenant més el seu descens perquè ella no tingués l'avantatge de l'altitud...
llavors va escoltar un fort xipolleig de sota quan l'ogiva va arribar al fons.
Aigua. Genial.
La Tahiri
es va apartar de la paret, caient cap a ell darrere d'un violent cicló de botes
que fotien coces i espases que acoltellaven.
Era un
atac insensat. Tot el que Ben havia de fer era mantenir la guàrdia alta,
llavors bloquejar i tallar les cames pels genolls. Va aixecar l'espasa per fer
precisament això... llavors finalment es va adonar del que estava veient i va
esquivar sense contraatacar.
Tahiri
va caure passant-li, el seu rostre no mostrava alleujament, sinó que estava
retorçat en una màscara de sorpresa i ràbia, i Ben va comprendre que ella
realment no volia matar-lo. Potser ni tan sols volia sobreviure.
Va xocar
contra l'aigua amb un xipolleig, i després va cridar i va quedar en silenci.
Ben va
colpejar mig segon després, deixant escapar el seu propi crit quan els genolls
li van arribar fins a la barbeta. L'aigua freda i fosca va caure sobre el seu
cap i va començar a córrer per la seva gola. Va tossir a l'aigua, empassar més
aigua, i finalment va recuperar el control dels seus reflexos i va tancar la
boca.
Hi tenia
aigua a les orelles, i podia sentir el seu cabell arremolinant-se al seu
voltant, però no tenia ni idea de com de profund que era. Va mirar cap amunt i
va veure el vapor que s'elevava passant la punta del seu sabre de llum, de
manera que va saber que no podia estar tan profund. Així que per què no
s'elevava a la superfície?
Ben va
tractar de picar de peus... i immediatament es va adonar del problema. Tot
aquest sòl sorrenc que havia vist caure en el pou havia d'anar a algun lloc, i
ara estava enterrat fins la cintura en ell. Encara lluitant per no tossir i
empassar més aigua, va agafar la roca relliscosa al costat d'ell, ondulant les
cames i tractant d'arrossegar-se cap endavant, obrint lentament una cavitat al
voltant dels seus malucs.
Després
d'uns segons, Ben va aconseguir deixar-se anar i mig va grimpar, mig va surar a
la superfície, on va demorar uns segons en adonar-se que només la meitat dels
esbufecs i tos que escoltava eren seus. Es va tornar i va trobar la silueta del
cap i les espatlles de la Tahiri a uns tres metres de distància, el seu sabre
de llum entre ells, però sense atacar, amb la mà lliure estesa cap a una línia
de llums que parpellejaven en el distintiu patró de 3-vermelles-2-grogues-1-verda
de l’ogiva de baràdium.
-Tahiri,
tu no vols fer això. -Ben va intentar posar-se dempeus i immediatament va
tornar a enfonsar-se fins als genolls en les deixalles humides-. Sé que no ho vols,
perquè no ets més adequada que jo per ser un aprenent Sith.
Tahiri
el va mirar, però va mantenir la mà estirada cap a l'ogiva.
-Mantingues-te
fora d'això, Ben. -La seva cara estava enfonsada en les ombres, però encara
podia veure-li el cabell i els ulls, tots dos brillant platejats a la llum de
l'espasa que es reflectia en l'aigua-. No has de sortir ferit.
-Veus?
Això és el que vull dir. -Ben va deixar d'intentar posar-se dret i simplement
es va agenollar, usant els barbs per distribuir el seu pes sobre la pila
humida-. Si fossis material Sith, no et faria res si jo surto ferit. No
t'hauries posat tan boja quan vas matar a Shevu.
-No m'agrada
matar ningú, Ben -va dir la Tahiri. Va canviar la seva mà lliure al seu sabre
de llum, de manera que ara el sostenia en una poderosa adherència amb les dues
mans-. Això no vol dir que alguna vegada dubti.
Ben va
deixar anar un esbufec.
-Ni tan
sols ets una bona mentidera. -Va començar a caminar sobre els seus genolls cap
a l’ogiva-. Hauria pensat que Caedus t'hauria ensenyat això.
Tahiri
va sostenir l'espasa al davant del pit d’en Ben.
-No estic
mentint, Ben.
-Llavors
hauràs de demostrar-m’ho -va dir en Ben. Va usar la seva pròpia espasa i la va
estrènyer contra la de la Tahiri, empenyent-la a un costat-. Penso anar-hi per
treure la càrrega detonant d'aquesta ogiva. Només hi ha una manera de detenir-me...
i no ho faràs.
Tahiri
va apagar el seu sabre de llum... després el va encendre de nou tan ràpid que
Ben amb prou feines va tenir temps d’apartar-se del camí abans que la fulla
s'estengués on la seva gola havia estat un moment abans. No obstant això, el
següent moviment mai va arribar, i el cap d’en Ben va romandre fermament unta a
les seves espatlles.
-A prop...
ho reconec. -Per la manera com el cor d’en Ben martellejava, es va sentir com
si anés a morir de por, fins i tot si la Tahiri no el matava... però estava
disposat a córrer aquest risc. Es va inclinar al voltant de l'espasa i va
començar de nou a caminar de genolls cap a l’ogiva-. Però no prou a prop. Quan
tornis a l'Orde, li demanarem a l’oncle Han que t’ensenyi algunes coses sobre
enganyar.
Tahiri
va sospirar i després va apagar la seva espasa.
-No vaig
a tornar a l'Orde, Ben.
La
tensió va abandonar el cos d’en Ben tan ràpid que les seves mans van començar a
tremolar incontrolablement. Ella es
donava per vençuda.
-No?
Llavors, què faràs? Convertir-te en una mena de caça-recompenses? -Ben va
arribar a l’ogiva i va començar a desenterrar-la -. Perquè saps que no podràs
tornar amb Caedus.
-Sí, però
ja he acabat amb ell -va dir amb amargor. Ja he acabat amb tots els Solo.
Tahiri
es va penjar el sabre de llum del cinturó, després va treure una barra
lluminosa i va il·luminar el túnel ple d'aigua.
-Algú m’estarà
buscant aquí baix? Preferiria que no em matessin mentre intento escapar.
-No ho
faran, si m'ajudes amb això -va dir en Ben, grunyint mentre s'esforçava per
donar la volta a l’ogiva per poder assolir el panell d'accés-. A mi em van
perdonar.
-Sí? Bé,
tu eres només un nen. I encara ho ets. –La Tahiri es va agenollar a l'aigua al
costat d’en Ben, i després va usar la Força per fer girar l'ogiva perquè el
panell d'accés els enfrontés-. Amb mi serà diferent.
-Probablement
-va admetre en Ben-. Prendrà un temps, i hauràs de respondre per les teves
accions. Però et perdonaran... ho prometo.
-No estic
segura que tu puguis prometre això -va dir l Tahiri.
Abans
que Ben pogués respondre, un fort xipolleig va sonar a prop, i Ben va mirar per
veure una corda ballant al seu costat.
-Si vas
a fugir, és millor que ho facis ara -va dir en Ben-. Jo els hi diré que et vas
ofegar i te’n vas anar surant o alguna cosa així.
La Tahiri
va alçar les celles.
-Mentiries
per mi?
-Si tu
vols que ho faci -va dir en Ben-. I no et preocupis... sóc molt millor que tu
en això. Aquesta és una cosa que Jacen em va ensenyar i encara no he oblidat.
Tahiri
va tornar a encendre la barra lluminosa. El seu rostre estava solemne però
resolt.
-Crec que
és hora de deixar enrere les mentides -va dir ella-. És hora de deixar moltes
coses enrere.
Per un
moment, Ben no va estar segur de si ella es referia a tornar amb ell, o
simplement deixar que la matessin.
Llavors
una llum brillant va començar a brillar per sobre d'ells, i la veu de la Taryn
va fer ressò des de dalt.
-Mou-te,
i ets dona morta –La va advertir-. Ben, allunya't d'ella.
Ben va
mirar cap amunt per veure la hapana baixant ràpidament en ràpel pel pou,
sostenint la corda en una mà i el seu rifle blàster en l'altra.
-Està bé
Taryn -va respondre-. Ella està amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada