Traïcions (VI)

Anterior

Capítol 6

No vaig poder fer res més per Obi-Wan, va pensar Qui-Gon mentre pujava a l’aerotaxi rumb a Centax II. Hi havia dit tot el que podia dir-se. Una de les pitjors obligacions d'un Mestre era haver de quedar-se al marge.

El seu padawan havia d'enfrontar-s’hi sol.

I la Tahl necessitava la seva ajuda, tant si la volia com si no.

Va aterrar a Centax II i va agafar la passarel·la mòbil fins a la base Jedi. Va trobar la Tahl a la carpa, repassant les especificacions dels caces.

–Vaig pensar que més em valdria familiaritzar-me una mica amb el motor d'un caça –Va dir ella sense preàmbuls, perquè ja el podia reconèixer pels seus passos. Va apartar la gravadora que li llegia les especificacions i es va girar cap a ell –. Què tal ha anat la vista?

–No sabria dir-te –Qui-Gon es va asseure al costat d’ella–. Ha estat difícil per a la Bant.

– Per a la Bant? Per què? -la veu de la Tahl va sonar tallant. Qui-Gon es va fixar en com saltava instintivament en defensa de la Bant.

–Sano Sauro la va interrogar despietadament sobre quant aguanta una Mon Calamari sota l'aigua. Bant es va veure obligada a dir que no estava segura de si va estar a punt de morir.

Tahl va grunyir.

–I Bant se sent ara com si hagués traït a Obi-Wan.

–Em temo que sí. Espero que Obi-Wan parli amb ella al Temple. Sé que voldrà consolar-la, tot i que ell ho està passant malament també. A ell mateix li ha costat mantenir les bones formes.

Ella va sospirar.

–Han fet molt i han arribat molt lluny. No podem oblidar que segueixen sent joves.

–Sé que sortirà bé –va dir Qui-Gon, estudiant-la amb la mirada–. Però em costa quedar-me quiet mirant com passa per això. Encara que també és satisfactori ser-hi per donar–li suport.

Tahl es va girar i va passar la mà per uns plans. Les línies estaven en relleu perquè pogués percebre les formes amb els dits. La gravadora li va explicar el que examinava.

–No m'havia adonat que els frens estaven tan enrere –va dir ella amb fredor.

Era obvi que la Tahl tendia a ignorar fins al menor suggeriment que una relació Mestre / padawan podria ser beneficiosa per a ella. Qui-Gon va decidir seguir-li el corrent. Sobretot perquè no tenia una altra opció.

– Has parlat ja amb els dos encarregats? –va preguntar ell.

–No, estava a punt de fer-ho. Saben que hi ha un investigador. Volia posar-los nerviosos. Vols venir?

–Si no t'importa...

–Doncs clar que m'importa –va dir ella, alçant lleument la veu–. Però des de quan et deté a tu això?

Almenys el seu to de veu no era d'enuig. Qui-Gon va caminar al seu costat fins a l'hangar veí, on els caces eren reformats.

Quant van entrar en l'hangar, a Qui-Gon li va costar no agafar la Tahl del braç. El terra era ple d'eines i munts de peces, grans i petites. Però la Tahl lliscava sense problemes per entre els obstacles, gràcies als seus extraordinaris reflexos i el seu entrenament especial.

–Veig que ja no necessites a DosJota per a la navegació –va comentar Qui-Gon, referint-se a l’etern xerraire que era l'androide personal de navegació de la Tahl.

Ella va somriure.

–M'ha costat molt aconseguir-ho. Tot i així, me’l vaig portar per si el necessitava; malauradament, segueix sent vital per a algunes coses.

–Els mecànics estan a l'esquerra –li va indicar Qui-Gon.

Els va observar detingudament a mesura que s'acostaven a ella. Un era twi'lek i tenia els llargs lekku del cap embolicats en un turbant perquè no li molestessin. La seva pell era de color blau clar. L'altre era humà, de baixa estatura i complexió fornida, amb els laterals del cap afaitats de manera que el pèl curt només li brollava a la part superior del crani.

–Ens agradaria parlar amb vosaltres –va dir la Tahl.

Els dos mecànics van deixar les eines i es van tornar cap a ells.

–És clar –va dir el twi'lek una mica nerviós–. Jo sóc Haly Dura i aquest és Tarrence Chenati. Què podem fer per vosaltres?

–Investiguem les fallades mecàniques dels caces –va explicar Qui-Gon.

–Ja ens han investigat –va dir Haly Dura–. I som innocents.

–Només volem fer-vos unes preguntes –va dir la Tahl–. Clee Rhara ens ha demanat ajuda.

–Estic segur que ja haurem respost a aquestes preguntes –va dir Haly Dura amb impaciència.

–Llavors haureu de respondre-les una altra vegada –va dir la Tahl, imprimint duresa al seu to tranquil.

Tarrence Chenati va mirar al seu company.

–És clar que cooperarem. No volem que ningú dubti de nosaltres. També estem preocupats. Hem repassat cada instant dels nostres torns amb Clee Rhara, però seguim sense entendre com ha pogut passar.

–Aquesta és una zona restringida –va dir Haly Dura–. Nosaltres som els únics que podem entrar-hi. Això vol dir que algú va haver d'entrar quan no hi érem.

Qui-Gon va examinar a tots dos mecànics. Es va concentrar en les seves mirades i els seus gestos per obtenir algun indici que mentien, sabent que la Tahl reconeixeria qualsevol pista en la seva veu.

–Vosaltres us ocupeu de fer totes les reparacions dels caces, oi? –va preguntar la Tahl.

Els dos van assentir, i després es van adonar que la Tahl no podia veure'ls.

–Sí –van dir a l'uníson.

– I què passa amb la càmera d’ionització? –va preguntar la Tahl.

Qui-Gon sabia que l'últim accident havia estat provocat per un mal funcionament de la cambra d’ionització.

–La cambra d'ionització no necessitava retro-reparacions –va dir Haly Dura–. Però la vam comprovar, és clar.

– I com es comprova? –va preguntar la Tahl en to amable.

–Amb aquest tauler de control –Haly Dura va assenyalar un tauler informàtic–. No va donar cap problema.

–El caça va rebre permís per volar l'endemà –va dir Tarrence Chenati–. Fins a aquell moment, la nau va romandre aquí, a l'hangar, sota estricta vigilància.

– Us importa si fem una ullada? –va preguntar Qui-Gon.

–Endavant.

Els dos mecànics van prosseguir amb el seu treball, soldant convertidors de potència làser. Qui-Gon i Tahl van passejar per l'hangar.

– Has detectat alguna cosa en els nostres dos amics? –va murmurar Qui-Gon.

–Una olor –va xiuxiuejar la Tahl–. Tarrence Chenati feia olor d'una manera determinada, però Haly Dura no. Potser no sigui res. És una olor industrial. Tinc una idea: tornem quan no hi siguin.

No van haver d'esperar molt. Els dos treballadors van acabar aviat la seva jornada. Clee Rhara havia proporcionat als Jedi tots els codis de seguretat, i no van trigar a tornar a entrar. Qui-Gon va encendre els llums. Fins feia poc temps, hagués tingut les seves reticències pel que fa a fiar-se del sentit de l'olfacte de la Tahl.

Però ja no.

La Tahl va seure en un banquet.

–Qui-Gon, porta-me'n les diferents substàncies que utilitzen. Oli, conductors, dissolvents... Han d'estar per la paret oriental. Hi ha una unitat d'emmagatzematge. Ho sé per l'esquema del sector de reparació. Porta-me-les una a una.

Qui-Gon sentia massa curiositat com per sentir-se molest en rebre ordres. Va trobar la unitat d'emmagatzematge. Tot estava acuradament etiquetat. Qui-Gon sabia bastant sobre motors de caça, però fins i tot ell es va sorprendre en veure la quantitat d'olis, conductors i dissolvents que s'empraven per al funcionament d'una nau.

Va començar per l'oli. Tahl va inspeccionar els diferents tipus tancant els ulls per concentrar-se. Després d'inhalar profundament, negava amb el cap. Alguns dels productes químics li feien tossir violentament i se li van omplir els ulls de llàgrimes, però no es va aturar. Ja havien passat per onze compostos químics diferents quan Qui-Gon li va portar una cosa que en l'etiqueta dels només deia: "CONDUCTOR X–112".

Tahl el va inhalar profundament i es va posar a tossir. Es va inclinar i va respirar fondo. Quan va recuperar la parla, va dir amb veu entretallada:

–És això. No m'estranya que no se li tragués l'olor.

Qui-Gon va introduir el nom del compost a l'ordinador per saber quina utilitat tenia.

–Només té una funció: és el conductor de la cambra d’ionització.

Tahl va donar un copet al seient.

–Era el que m'esperava. Chenati ha mentit. Va estar manipulant la càmera d'ionització. Però ens van dir que no havia estat necessari.

–I va ser aquí on es va produir l'error de funcionament –va dir en Qui-Gon–. Tornem a repassar l'expedient d’en Chenati.

***

Després d'unes frustrants hores de recerca, Tahl i Qui-Gon no van aconseguir esbrinar res.

–Tot correcte –va dir la Tahl amb un sospir–. Però el que jo hagi captat una olor a la granota de treball d'aquest home no vol dir que sigui un sabotejador. Probablement hi hagi una altra explicació.

–Té un expedient impecable –va dir Qui-Gon, contemplant la informació que havien reunit. Té un historial completament net.

–Però no té família. Mai s'ha casat ni ha tingut fills –va mussitar la Tahl–. I el que és segur és que s'ha mogut per la galàxia.

–Això són coses que també podries dir de mi –va dir en Qui-Gon.

Els llavis de la Tahl es van corbar en un somriure.

–És que tu també ets un tipus molt sospitós.

Estava a punt de l’alba. Molt aviat despertarien els pilots i Clee Rhara, i donaria inici a un nou dia.

Un dia en què els pilots dels caces havien de sortir a volar.

–Potser el seu historial sigui massa bo –va dir la Tahl–. Se m'acut una altra cosa.

Els seus dits van volar per les tecles del monitor. Qui-Gon es va aproximar per mirar el que estava fent.

– Estàs buscant en els expedients de defuncions?

–Espera.

Qui-Gon va suprimir un badall mentre observava la pantalla. Per fi va aparèixer una llista de dades. Mentre ell fullejava les entrades, una veu automàtica les llegia per la Tahl.

Era el mateix expedient que el d’en Tarrence Chenati. Els mateixos permisos de seguretat. El mateix escàner de retina.

Però aquest Tarrence Chenati havia mort vint anys abans.

Següent