Vol d'expansió (XII)

Anterior

12

–Allà –va dir C'baoth, assenyalant a través del finestral mentre el seu transport arribava al voltant de la corba de Yaga Menor–. Ho veus?

–Sí –va dir Lorana mentre contemplava el sòlid objecte suspès en una òrbita baixa sobre el planeta. Sis naus de guerra cuirassades completament noves, disposades en un patró hexagonal al voltant d'un nucli central d'emmagatzematge, tot això unit per una sèrie de sòlids pals turboascensor–. És realment impressionant.

–És més que impressionant –va dir C'baoth greument–. Aquí jeu en futur de la galàxia.

Lorana el va mirar furtivament. Durant les últimes tres setmanes, fins i tot des de la seva ascensió oficial de Padawan a Cavaller Jedi, C'baoth havia mostrat un notable canvi d'actitud. Parlava amb ella més sovint i durant més temps, demanant-li la seva opinió sobre política i altres assumptes, obrint-se a ella com a un igual.

Era gratificant, fins i tot afalagador. Però al mateix temps, despertava alguns sentiments incòmodes. Igual que havia esperat tant d'ella com el seu Padawan, semblava que ara esperava que tingués de sobte tota la saviesa, l'experiència i el poder d'un madur Jedi experimentat.

Aquest viatge a Yaga Menor era només un exemple més. A fora, sota el cel clar i serè l'havia convidat a anar amb ell per observar les fases finals de la preparació.

Hauria estat més apropiat, en la seva opinió, que convidés al Mestre Yoda o un dels altres membres del Consell perquè anés a acomiadar-lo en el seu històric viatge.

Però en el seu lloc l'havia triat a ella.

–La tripulació i les famílies ja estan a bord, assegurant les seves pertinences i fent les preparacions finals –va continuar C'baoth–. Igual que la majoria dels Jedi amb ens acompanyaran, encara que dos o tres encara estan de camí. Voldràs reunir-te amb tots ells abans que partim, és clar.

–És clar –va dir Lorana automàticament, sentint tensar els músculs mentre un pensament terrible se li acudia de sobte–. Quan diu nosaltres, Mestre C'baoth, exactament a qui... vull dir...

–No titubegis, Jedi Jinzler –la va renyar C'baoth suaument–. Les paraules d'un Jedi, com els seus pensaments, han de ser sempre clares i confiades. Si tens alguna pregunta, fes-la.

–Sí, Mestre C'baoth –Lorana va agafar forces–. Quan diu nosaltres... espera que jo l'acompanyi en el Viatge d'Expansió?

–És clar –va dir arrufant les celles cap a ella–. Per què si no creus que vaig recomanar la teva ascensió a Cavaller Jedi tan aviat?

Una opressió familiar es va enrotllar al voltant del pit de la Lorana.

–Vaig pensar que era perquè estava preparada.

–Òbviament ho estaves –va dir C'baoth–. Però encara tens molt per aprendre. Aquí, a bord del Vol d'Expansió, tindré el temps necessari per a ensenyar-te.

–Però no puc anar –va protestar Lorana, el seu cervell es movia desesperadament buscant alguna cosa a dir. No volia deixar la República i la galàxia. Certament no amb tanta feina que fer per aquí–. No he fet cap preparatiu, no he demanat permís al Consell Jedi..

–El Consell m'ha garantit qualsevol cosa que necessiti –la va tallar C'baoth agrament–. I pels preparatius, quina classe de preparatius necessita un Jedi?

Lorana va prémer les dents fermament. Com havia pogut prendre una decisió així sense consultar-la ni tan sols amb ella?

–Mestre C'baoth, agraeixo la seva oferta. Però no estic segura.

–No és una oferta, Jedi Jinzler –la va interrompre C'baoth–. Ara ets una Jedi. Aniràs a qualsevol part que el Consell triï enviar-te.

–A qualsevol part de la República, sí –va dir Lorana–. Però això és diferent.

–Només diferent en la teva ment –va dir C'baoth amb fermesa–. Però ets jove. Creixeràs –va assenyalar al grup de naus que s’aproximaven–. Un cop hagin entès el que hem fet i coneguis als altres Jedi estaràs més entusiasmada pel destí que ens espera.

***

–Què hi ha d'aquest? –va preguntar Tarkosa colpejant amb els dits un prestatge d'acoblaments negatius–. Chas?

–Només un segon, només un segon –va grunyir Uliar, escanejant els prestatges ja al seu lloc mentre maleïa en silenci al grup d'assistents tècnics que l'Oficina del Canceller Suprem havia enviat des de Coruscant per ajudar amb el carregament. Durant la major part, havien demostrat ser completament inútils: deixant caure components delicats, col·locant altres en àrees d'emmagatzematge incorrectes, i més sovint usant el doble de peces de recanvi mentre l'equip adequat quedava enterrat en algun lloc de les entranyes del nucli molt per sota d'ells.

–Això va aquí –va dir Tarkosa assenyalant a un punt proper a un prestatge de parts d'una bomba refrigerant.

–Què dimonis? –va dir una profunda veu darrere d'ell.

Uliar es va girar per veure un home calb de mitjana edat parat a l'entrada.

–Qui ets tu? –va preguntar ell.

–Mestre Jedi Justyn Ma'Ning –va dir l'altre arrufant el front mentre observava el caos de l'habitació–. Aquest equip hauria d'haver estat assegurat fa dos dies.

–Ho va ser –va dir Uliar–. Pèssimament. Estem intentant arreglar-ho.

–Ah –va dir Ma'Ning amb una irònica mirada sagaç. Aparentment, també havia conegut als assistents tècnics de Coruscant–. Millor que us doneu pressa. El Mestre C'baoth arriba avui, i no estarà gens content si veu les coses així –Amb un assentiment es va girar i va avançar pel corredor.

–Com si la felicitat Jedi fos el nostre problema –va murmurar Uliar en veu baixa cap a l'entrada buida. Es va tornar cap als prestatges; i mentre ho feia, la pantalla del diagnòstic repetidor va parpellejar sobtadament.

–Ho tens? –va cridar una veu, i un home jove va treure el cap a través d'un panell d'accés obert a terra.

–Espera –Uliar va activar la pantalla i va explorar la llista d’opcions–. Sembla perfecte –va confirmar. Els assistents tècnics de Coruscant podien ser inútils, però els pocs tècnics reals que havien vingut amb ells eren una altra història–. Gràcies.

–No hi ha problema –va dir l'altre, col·locant la seva caixa d'eines a terra al costat del panell i sortint del forat–. Encara tens problemes amb el repetidor a la badia del reactor de popa?

–A menys que el que acabes de fer l'hagi arreglat també –va dir Tarkosa.

–Probablement no –va dir el jove mentre col·locava el panell d'accés de tornada al seu lloc–. Aquestes coses estan connectades en paral·lel, però dubto que el circuit s'estengui tan lluny. Intentaré acostar-me quan torni del C-U.

–Per què no fer-ho ara? –va suggerir Uliar–. El C-U està al costat oposat de l'hexàgon. Per què fer tot el camí fins allà i després haver de tornar?

–Perquè el C-U és també la nau de comandament –li va recordar el tècnic–. Els Mon Cal poden semblar fluixos, però quan el Capità Pakmillu diu que vol alguna cosa arreglada, vol dir ara.

Tarkosa va esbufegar.

–Què va a fer, degradar a civils?

–No sé el que et faria a tu –va dir el tècnic secament–. Però jo preferiria seguir tenint una feina una vegada que us endinseu en la salvatge negror. No em portarà molt, ho prometo.

–Et prenem la paraula –va dir Uliar–. Estàs segur que no et podem convèncer perquè vinguis? Estàs a anys llum de molts dels nostres tècnics regulars.

Un múscul es va agitar a la galta de l'altre.

–Ho dubto, però gràcies de totes maneres – va dir–. No estic preparat per deixar la civilització encara.

–Faries millor en esperar que la civilització no et deixi a tu –li va advertir Tarkosa.

–Tal com estan anant les coses a Coruscant, no apostaria per això.

–Potser –va dir el tècnic, agafant la seva caixa d’eines–. Ens veiem després.

–D'acord –va dir Uliar–. Gràcies de nou.

L'altre va somriure i va deixar l'habitació.

–Un bon home –va comentar Tarkosa–. Saps el seu nom?

Uliar va sacsejar el cap.

–Dean alguna cosa més, crec. No importa, no és com si anéssim a tornar-lo a veure després de demà. D'acord, aquest prestatge de condensadors de xoc va al costat dels acoblaments negatius.

***

–El sistema sencer pot ser manejat des d'aquí –va dir el Capità Pakmillu, onejant una mà aleta al voltant del vast Centre d'Operacions conjuntes–. Això vol dir que si hi ha una emergència o desastre en qualsevol de les naus, es poden establir contramesures immediatament sense la necessitat d'enviar a ningú físicament en aquests llocs.

–Impressionant –va dir Obi-Wan mirant al seu voltant. Situat justament a la part posterior de la cruïlla de passadissos darrere del complex pont / sala de monitors, el Centre OpCom s'estenia probablement trenta metres cap a popa i ocupava tot l'espai entre els dos passadissos principals de proa del cuirassat. Actualment era un rusc d'activitat, amb dotzenes d'humans i aliens corrent d'un costat a l'altre i la meitat dels panells d'accés i consoles de comandaments oberts per comprovacions o ajustos d'últim minut.

–Què és aquesta cosa? –va preguntar Ànakin, assenyalant a un panell de control dues files més enllà d'on ells es trobaven–. S'assembla al sistema i de la pantalla de control d'una Beina de carreres.

–Tens vista de linx, jovenet –va dir Pakmillu girant els seus enormes ulls cap al noi–. Sí, així és. El fem servir per controlar la nostra flota de lliscants i motos.

–Està fent broma –va dir Obi-Wan, arrufant les celles cap al panell de comandaments–. Fa servir motos per aquests passadissos?

–El Vol d'Expansió és un lloc enorme, Mestre Kenobi –li va recordar Pakmillu –. Mentre que cada cuirassat està connectat mitjançant els pals turboascensor als seus veïns i al nucli, hi ha una gran quantitat de viatge involucrat fins on no arriben els turboascensors. Els lliscants són vitals per moure multituds d'un costat a un altre tant en situacions d'emergència com normals.

–Sí, però motos? –va insistir Obi-Wan–. No hauria estat més segur i eficient un sistema de turboascensors més extens?

–Certament –ressonà Pakmillu–. Desafortunadament, també hauria estat més car. Els cuirassats originals no incloïen aquest sistema, i el Senat no desitjava pagar el cost del recondicionament.

–Encara que aquests sistemes de control són realment bons –li va assegurar Ànakin–. Alguns dels corredors de Tatooine els usen quan proven un nou circuit.

–No hi ha cinquanta mil persones entrant i sortint d'un circuit de Beines en el qual podrien ser atropellats –va assenyalar Obi-Wan.

–Però hi ha molts animals en els recorreguts –va contestar Ànakin, una mica asprament–. Ja saps, com dewbacks i banthes.

–Ànakin –va començar Obi-Wan a manera d'avís.

–Ja hem provat el sistema, Mestre Kenobi –va dir Pakmulli ràpidament–. Com el Padawan Skywalker diu, funciona realment bé.

–Li prendré la paraula –va dir Obi-Wan mirant a Ànakin misteriosament. El noi havia desenvolupat el mal hàbit de falta de disciplina últimament, especialment en públic quan potser pensava que el seu mestre estaria poc disposat a reprendre'l. En part era per la seva edat, Obi-Wan ho sabia, però tot i així era inacceptable.

Però Ànakin també sabia fins on podia anar. En resposta a la mirada reprovatòria d'Obi-Wan, va abaixar la mirada, la seva expressió indicava almenys un penediment extern.

I amb això, aquest incident particular havia acabat aparentment. Prenent una nota mental per mantenir una altra xerrada amb el noi la propera vegada que estiguessin sols, Obi-Wan es va tornar cap a Pakmillu.

–Entenc que farà un curt recorregut per l'espai de la República abans d'entrar a les Regions Desconegudes.

–Una classe de creuer de prova, sí –va dir Pakmillu–. Hem de confirmar que el nostre equip funciona adequadament abans d'anar més enllà de qualsevol instal·lació de reparació.

Es va col·locar al costat d'una consola de navegació i va prémer un botó, i un holo de la galàxia va aparèixer sobre el seu cap.

–Des d'aquí anirem fins a Lonnaw en el sector Droma –va dir assenyalant-lo–. Després d'això, travessarem per la vora del sector Glythe cap a Argai en el sector Haldeen. Llavors viatjarem a través dels sectors Kokash i Mondress, amb una possible parada final en el sector Albanin si es considera necessari.

–Aquestes són un munt de parades –va dir Obi-Wan.

–La majoria seran de passada –li va assegurar Pakmillu–. En realitat no pararem llevat que hi hagi problemes.

–Què passarà llavors? –va preguntar Ànakin.

–Si tot va bé, d'aquí a tres setmanes entrarem formalment a l'Espai Desconegut –va dir Pakmillu–. En aquest punt, aproximadament a dos-cents trenta anys llum de la vora de l'Espai Salvatge ens aturarem per un calibratge de navegació final –els circells de la seva boca es van moure mentre apagava l’holo–, i llavors començarem el nostre viatge de debò. A través de les Regions Desconegudes, i cap a la propera galàxia.

Ànakin va xiular suaument.

–Quant de temps passarà abans que tornin?

–Diversos anys almenys –li va dir Pakmillu–. Però el nucli d'emmagatzematge té subministraments suficients per a deu anys, i esperem ser capaços de complementar les provisions de menjar i aigua al llarg del camí. A més, la nostra població pot disminuir si trobem mons habitables que colonitzar.

–No anirà a deixar gent enrere en les Regions Desconegudes, oi? –va preguntar Ànakin arrufant les celles.

–Si ho fem, serà amb prou menjar i equip per assentar-se –li va assegurar Pakmillu–. També deixaríem un dels cuirassats per a defensa i transport. Com pots veure en el disseny del Vol d'Expansió, serà relativament fàcil desenganxar una sola nau de la resta del complex.

Ànakin va sacsejar el cap.

–Tot i així sona perillós.

–Estem ben preparats –li va recordar Pakmillu–. I per descomptat, tenim divuit Jedi a bord. Serà segur.

–O almenys tan segur com un pot estar en qualsevol part en aquests temps –va murmurar Obi-Wan.

–I també serà una gloriosa aventura –va continuar Pakmillu mirant a Ànakin–. Una pena que no t’uneixis a nosaltres.

–Encara hi ha moltes coses que vull fer aquí –va dir Ànakin amb una inesperada espurna d'emoció tenyint la seva veu i el seu sentit. Va mirar de reüll a Obi-Wan, i l'emoció es va esvair sota unes bones formes més pròpies d'un Jedi–. A més, no puc deixar al meu Mestre fins que el meu entrenament estigui complet.

–Amb sis Mestres Jedi a bord tindries moltes opcions on escollir un mestre –va assenyalar Pakmillu.

–Realment no funciona així –va dir Obi-Wan. A vegades li sorprenia com la gent no tenia ni idea del funcionament intern de la metodologia Jedi i no obstant això tenien igualment pocs escrúpols per mostrar aquesta ignorància–. Va dir que el Mestre C'baoth arribarà aviat?

–De fet ja és aquí –la veu d’en C'baoth va retrunyir per tota l'habitació.

Obi-Wan es va girar. Allà, entrant en aquest moment a la sala, estaven C'baoth i Lorana Jinzler.

–Això és una sorpresa, Mestre Kenobi –va continuar C'baoth mentre avançava casualment a través de l'aldarull d'activitat. En realitat ningú havia de moure’s per deixar-lo passar, va observar Obi-Wan, però hi va haver un bon nombre de fallades. Afortunadament, molts dels tècnics estaven massa preocupats per notar el seu pas. Lorana va escollir el seu camí a través de la multitud amb més cura, amb un aspecte clarament incòmode.

–Pensava que estaries de camí a Sulorine a hores d'ara.

–Vaig ser rellevat d'aquesta missió –va dir Obi-Wan–. Hi ha alguna cosa que he de discutir amb vostè Mestre C'baoth.

C'baoth va assentir.

–Certament. Endavant.

Obi-Wan es va donar ànim. Entre C'baoth i Ànakin, això probablement anava a ser desagradable.

–Ànakin i jo volem unir-nos a l'expedició.

De cua d'ull va veure a Ànakin girar-se cap a ell, atònit.

–Volem? –va preguntar el noi.

–Volem –va dir Obi-Wan amb fermesa–. Almenys fins a la vora de la galàxia.

Els llavis d’en C'baoth es van corbar.

–Així que el Mestre Yoda finalment accepta que podria trobar de fet la Vergere?

–Qui és la Vergere? –va preguntar la Lorana.

–Una Jedi perduda –va dir C'baoth amb els ulls encara fixats en Obi-Wan–. El Mestre Kenobi va intentar un cop trobar-la i va fallar.

–No hi ha res en el pla de viatge sobre una missió de recerca i rescat –va dir Pakmillu amb una veu sobtadament alerta.

–Això és perquè són assumptes Jedi, Capità, i no de la seva incumbència –va dir C'baoth–. No es preocupi, no interferirà amb el nostre itinerari –va alçar les celles cap a Obi-Wan–. Espero que no demanessis venir amb l'esperança d'apaivagar algun sentiment de culpa.

–No vaig demanar venir en absolut –va dir Obi-Wan–. Simplement faig el que el Consell m'ordena.

–Com ho fem tots –va dir C'baoth, amb un toc d'ironia en la veu mentre fixava la seva atenció en Ànakin–. Què hi ha de tu, jove Skywalker? No sembles content amb aquest canvi de plans.

Obi-Wan va contenir la respiració. Hi havia diverses raons per les quals no li havia parlat a Ànakin prèviament l'encàrrec d’en Windu, no era l'última d'elles el fet que òbviament el noi encara tenia a C'baoth en gran estima. Si li hagués dit a Ànakin que venien a Yaga Menor a fer-li una ullada a l'home, hauria insistit en una explicació més gran. Això no hauria fet més que desil·lusionar-lo amb les inquietuds d’en Windu sobre la possible implicació d’en C'baoth en l'incident de Barlok.

Afortunadament, va ser ràpidament evident que la decisió de mantenir al noi en la ignorància havia estat l'adequada.

–No estic desil·lusionat en absolut, Mestre C'baoth –va dir Ànakin amb una veu clara i un sentit de completa honestedat–. Només estic sorprès. El Mestre Obi-Wan no m'havia parlat d'això.

–Però tu vols venir a veure les Regions Desconegudes amb mi?

Ànakin va vacil·lar.

–No vull deixar la República per sempre –va dir–. Però em va impressionar la manera amb la qual va manejar les coses a Barlok, posant fi aquell punt mort i tota la resta. Crec que aprendria molt simplement observant-lo en les seves activitats diàries.

C'baoth va somriure burleta cap a Obi-Wan.

–Al menys li has donat una cosa al noi, Mestre Kenobi: una llengua refinada.

–Espero haver-li donat més que això –va dir Obi-Wan planerament–. Tot i així, té raó sobre el molt que podria aprendre de vostè –va assentir cap a Lorana–. Com estic segur que la Padawan Jinzler i estarà d'acord.

–Certament –va dir C'baoth–. I ara és Jedi Jinzler. Va ser ascendida a Cavaller Jedi fa tres setmanes.

–De debò? –va dir Obi-Wan ocultant acuradament la seva sorpresa. Per la manera en què ella havia parlat a Barlok, ell hauria pensat que aquest esdeveniment tindria lloc alguns anys en el futur–. Les meves disculpes, Jedi Jinzler, i les meves felicitacions. Llavors també viatjaràs a bord del Vol d'Expansió amb el Mestre C'baoth?

–És clar que ho farà –va dir C'baoth abans que Lorana pogués contestar–. Ella és una dels escollits, una de les poques persones, fins i tot entre els Jedi en què confio completament.

–No confia en tots els Jedi? –va preguntar Ànakin sonant sorprès.

–He dit que confio en ella completament –va dir C'baoth greument–. Certament hi ha altres en qui confio. Però només fins a cert punt.

–Oh –va dir Ànakin, clarament agafat per sorpresa.

–Afortunadament, tu i el teu mestre esteu entre aquest grup una mica més gran –va dir C'baoth amb un petit somriure tocant els seus llavis–. Molt bé, Mestre Kenobi. Vostè i el seu Padawan poden acompanyar-me fins a la vora de la galàxia, comptant que faci els seus propis arranjaments per al retorn a la República.

–Gràcies –va dir Obi-Wan–. La Delta-12 Skysprite que farem servir per al nostre retorn està en la superfície, a punt per ser pujada a bord.

–Bé –va dir C'baoth–. Us quedareu aquí, a bord del Cuirassat-U. Capità, disposi unes habitacions per a ells.

–Sí, Mestre C'baoth –ressonà Pakmillu–. L'hi diré a l'oficial d'Intendència.

–Vostè disposarà unes habitacions per a ells –va repetir C'baoth, amb un subtil però inconfusible èmfasi en la primera paraula–. Aquests són Jedi. Seran tractats en conseqüència.

Els circells de la boca d'en Pakmillu es van crispar.

–Sí, Mestre C'baoth –es va acostar a una de les consoles i va teclejar amb les seves mans aleta–. I la Jedi Jinzler?

–Ja he reservat la seva habitació a prop de la meva –li va dir C'baoth–. Coberta 3, Suite A-4.

–Molt bé –va dir Pakmillu, observant la pantalla–. Mestre Kenobi, vostè i el Padawan Skywalker tindran la Suite A-8 a la Coberta 5. Confio que serà acceptable.

–Ho serà –va dir C'baoth abans que Obi-Wan pogués respondre–. Ara pot assignar a algú que els escorti a les seves habitacions.

Des de darrere d'ells va arribar un so sobtat de metall estripant. Obi-Wan es va girar i va veure que una planxa gran de reixeta conductora secundària s'havia deixat anar de la paret, i estava penjant precàriament sobre un grup de panells de control. Es va estendre amb la Força, C'baoth va arribar fins allà primer, agafant la làmina en una agafada de la Força mentre es deixava anar del tot.

–Jedi Jinzler: ajuda'ls –li va ordenar.

–Sí, Mestre C'baoth –va dir Lorana apressant-se.

–Capità Pakmillu, anava a buscar una escorta per als nostres nous passatgers? –va continuar C'baoth en un to de conversa, mentre seguia mantenint la reixeta en l'aire.

–Això no caldrà –va dir Obi-Wan–. He estudiat els plànols de les cobertes del cuirassat en el viatge fins aquí. Podem trobar el nostre propi camí.

C'baoth va arrufar les celles lleument i per un segon Obi-Wan va pensar que anava a insistir en la qüestió de l'escorta de totes maneres, com corresponia al tractament Jedi adequat. Però llavors les arrugues es van allisar i va assentir.

–Molt bé –va dir–. El Capità Pakmillu és l'amfitrió d'un sopar de Primera Nit a la sala d'oficials superiors a les set. Els meus companys Mestres Jedi hi seran. Acudireu també.

–Serà un honor –va dir Obi-Wan.

–I haureu de parar al centre mèdic del Cuirassat-U –va afegir Pakmillu–. El representant del Canceller Suprem ha donat instruccions que se li faci una revisió completa a tot el personal, incloent anàlisi de sang i mostres de teixit per enviar-les a Coruscant. Aparentment, hi ha alguna preocupació sobre virus de rusc o epidèmies potencials.

–Anirem a la revisió –li va prometre Obi-Wan–. Llavors fins al vespre.

Li va donar un cop de colze a l’Ànakin, i junts es van obrir pas a través de la cambra.

–El Mestre C'baoth certament sembla saber el que vol oi? –Va comentar.

–No hi ha res dolent en això –va dir Ànakin amb serietat–. Si el Mestre Yoda o el Mestre Windu li parlessin d'aquesta forma al Canceller i al Senat de tant en tant, potser es farien més coses.

–Sí –va murmurar Obi-Wan–. Potser.

***

La reixeta era pesada, i prou flexible per ser difícil d'agafar.

Afortunadament, aquest no era un problema per a un Jedi. Estenent-se amb la Força, Lorana el va pujar a la seva posició, subjectant-la al seu lloc mentre els tècnics treballaven de pressa en les seves fixacions.

–Gràcies –va panteixar el supervisor quan la va assegurar finalment–. Aquestes coses són realment odioses, fan un autèntic mal quan es deixen anar així.

–Cap problema –li va assegurar Lorana–. M'alegro de poder ajudar.

–Jo també –va grunyir ell–. He sentit a algú dir que el teu nom era Jinzler?

–Sí –va confirmar ella–. Per què?

–Perquè nosaltres tenim un Jinzler en el nostre grup de treball –va dir ell, traient a les palpentes un comunicador i teclejant un codi–. Un tipus anomenat Dean. És parent teu?

–No ho sé –va dir Lorana–. Tenia només deu mesos quan vaig entrar al Temple Jedi. No sé res de la meva família.

–Què? Mai van anar a veure't?

–No es permeten les visites de les famílies –va dir Lorana.

–Oh –va dir l'altre sonant sorprès. Un to va sonar, i va pujar el comunicador als seus llavis. – Jinzler? Brooks. On estàs?... D'acord, troba un lloc on aturar-te i vés d'un salt a la sala comuna... Perquè vull veure't, aquest és el per què.

Va apagar el comunicador i el va tornar al seu cinturó.

–Per aquí Jedi Jinzler –va dir assenyalant cap a una de les portes d'estribord del Centre OpCom.

–Però ja t'he dit que no el conec –va protestar Lorana mentre li seguia.

–Sí, però potser ell et conegui a tu –va dir Brooks. Van travessar la porta entrant al corredor i van girar cap al turboascensor més pròxim–. Val la pena comprovar-ho de totes maneres, no?

Lorana va sentir encongir la seva gola.

–Suposo.

Van baixar amb turboascensor tres nivells des de la coberta de comandament i van avançar al llarg d'un estret corredor fins a una sala plena de llargues taules amb un taulell de servei estenent-se al llarg d'un extrem. Una dotzena d'humans i aliens estaven escampats en grups de dos i de tres al voltant de diverses taules, conversant en veu baixa sobre líquids multicolor, mentre que tres droides de servei estaven ocupats darrera el taulell.

–Aquí està –va dir Brooks, assenyalant una taula al costat de la paret posterior. Un home solitari de pèl fosc s'asseia allà, amb l'esquena cap a l'habitació, subjectant una beguda fumejant entre les mans–. Vine, et presentaré.

Va avançar a través de l'habitació, intercanviant assentiments i salutacions amb alguns dels altres mentre passava. Lorana el va seguir, els seus petits dubtes es tornaven cada vegada més forts... i quan estaven a tres metres de l'home, ell es va girar a mitges, i ella va tirar la primera mirada al seu perfil.

Era l'home que havia vist tantes vegades a Coruscant.

Es va parar en sec, amb tot el seu cos posant-se tens. Brooks no es va adonar, sinó que va continuar la resta del camí fins a la taula.

–Ei, Jinzler –va dir fent un gest cap a ella–. Vull presentar-te a algú.

El jove es va girar completament a la seva cadira.

–No cal –va dir, la seva veu era estable però tenyida amb una barreja desagradable de tensió i amargor–. Jedi Lorana Jinzler, suposo.

Amb un esforç, Lorana va trobar la seva veu.

–Sí –va dir. La paraula va sortir més calmada del que havia esperat–. Dean Jinzler, suposo.

–Us coneixeu? –va preguntar Brooks, arrufant les celles d'un a un altre.

–Amb prou feines –va dir Jinzler–. Només és la meva germana.

–La teva? –Brooks el va mirar fixament, després a la Lorana–. Però jo vaig pensar...

–Gràcies –va dir Lorana, captant la seva mirada i assentint microscòpicament cap a la porta.

–Uh... Si –mirant-los encara amb confusió, Brooks es va retirar d'esquena entre les taules amb les mans temptejant darrere seu pels obstacles. Va aconseguir arribar a la porta i va escapar de l'habitació.

–Suposo que vols voler seure –va dir Jinzler amb un toc de desafiament a la veu.

Lorana tornà la seva atenció cap a ell. L'estava mirant amb la mateixa amargor que havia notat en les seves altres trobades. Els seus ulls, al contrari del que s'esperava, no eren foscos sinó del mateix to estrany de gris dels seus.

–Sí –va dir ella, anant a per una cadira al costat oposada de la taula. Reunint les seves robes al seu voltant, es va asseure.

–Suposo que hauria de felicitar-te per passar les proves –va dir Jinzler–. Ara ets una Jedi autèntica.

–Gràcies –va dir Lorana observant la seva cara. Hi havia una semblança familiar aquí, podia veure-ho. Era estrany que no s'hagués adonat abans–. Estàs al corrent d'aquest tipus de coses?

–Els meus pares ho estan –la seva boca es tensà–. Els nostres pares ho estan –es va corregir a si mateix.

–Sí –va murmurar ella–. Em temo que no sé res sobre ells. O sobre tu.

–No, és clar que no –va dir ell–. Però jo ho sé tot sobre tu. Tot, des del teu entrenament com a jove aprenent, el teu aprenentatge amb Jorus C'baoth, el teu primer sabre làser, fins a la teva ascensió a Cavaller Jedi.

–Estic impressionada –va dir Lorana, intentant un somriure vacil·lant.

–No ho estiguis –va dir ell sense tornar-li el somriure–. Només ho sé perquè els meus pares tenien un amic que seguia treballant dins del Temple. Ficaven a la força cada assoliment teu per la meva gola. T’estimaven, ja saps –esbufegà amablement–. No. És clar que no. Mai et vas molestar a descobrir-ho.

Va baixar els ulls de la seva cara i li va fer un glop a la seva beguda. Lorana el va mirar, estremint-se per la còlera i l'amargor que suraven cap a ella com el vapor de la seva beguda. Què havia fet ella per enfadar-lo tant?

–No se'ns permet com a Padawans saber res de les nostres famílies –va dir ella al silenci–. Fins i tot ara que sóc una Jedi, és complicat.

–Sí –va dir ell–. Segur.

–I hi ha bones raons per a això –va continuar ella tenaç–. Hi ha molts mons en la República on les connexions i posicions familiars són les parts més importants de la seva cultura. Un Jedi que sabés de quina família provenia podria trobar impossible intervenir imparcialment en qualsevol de les disputes de la seva gent.

–Encara que això no evita que la família et trobi a tu, oi? –li va contestar ell–. Perquè la meva ho va fer clarament. Fins i tot després que els teus preciosos Jedi els acomiadessin, van seguir espavilant-se-les per observar-te.

–Espera un minut –el va interrompre Lorana–. Què vols dir amb que els van acomiadar? Qui els va acomiadar?

–Vosaltres els Jedi teniu problemes d'oïda? –va preguntar ell–. Ja t'ho he dit: un dels teus elevats i poderosos Jedi. La mare i el pare eren treballadors civils del Temple, ocupant-se del manteniment electrònic i les reparacions en les àrees públiques. Eren bons en això, també. Només després que vas ser escollida, ells van ser acomiadats. Els teus Jedi no els volien ni tan sols en el mateix edifici que tu, suposo.

Lorana va sentir un nus a l'estómac. Ella no sabia res d'aquest incident en particular, encara que hi havia hagut altres que ella havia sentit. Però estava clar que no faria cap bé en donar-li al seu germà les raons que hi havia darrere de l'estricta política d'aïllament del centre.

–Van ser capaços de trobar altres treballs?

–No, tots nosaltres ens morim de gana –va replicar ell–. I tant que van trobar altres treballs. Treballs mal pagats, per descomptat, treballs en els que van haver de lluitar per aconseguir que empaquetéssim i ens mudéssim perquè ningú s'havia molestat tan sols en dir-los que no podrien seguir al Temple una vegada que estiguessis allà. Però aquesta no és la qüestió.

–Llavors, quina és la qüestió?

Durant un llarg minut simplement la va mirar, amb la seva agitació sorgint com la vora d'un oceà en una tempesta hivernal.

–Vosaltres els Jedi penseu que sou perfectes –va dir per fi–. Penseu que sabeu el que és millor per a tothom i per a totes les coses. Doncs bé, no ho sou, i no ho sabeu.

Lorana va sentir estrènyer la seva gola.

–Què t'ha passat, Dean? –li va preguntar educadament.

–Oh, així que ara és Dean, no? –va dir ell amb menyspreu–. Ara vols fer veure que ets la meva estimada germana gran? Creus que pots agitar la mà o el teu preciós sabre làser i canviar-ho tot?

–Canviar el què? –va insistir Lorana–. Si us plau, vull saber-ho.

–Pensava que els Jedi ho sabíeu tot.

Lorana va sospirar.

–No, és clar que no.

–Bé, mai ho hauries sabut escoltant als teus pares –va dir ell–. Eres la noia perfecta, amb la qual la resta del nosaltres érem comparats. Lorana hauria fet això, Lorana hauria fet allò, Lorana hauria dit això, Lorana mai hauria dit això. Era com viure amb un déu menor. I tan completament absurd, ells possiblement no podien tenir la més mínima idea del que realment podries fer o dir en aquestes situacions. Tot just si podies caminar quan et van deixar.

Els seus ulls es van enfuriar encara més.

–Però per descomptat, tu no estaves, oi? Això era el que feia que tot funcionés. Mai estaves per cometre errors o perdre les formes o llençar el sopar per terra. Ells podien col·locar el seu petit altar en el teu honor sense tan sols haver vist res que pogués explotar la bombolla de perfecció que havien construït al teu voltant.

Va aixecar de nou la seva beguda, però la va tornar a deixar sense haver begut.

–Però jo ho sé –va grunyir mirant la seva beguda–. T'he estat vigilant. No ets perfecta. Ni tan sols ets a prop de ser-ho.

Lorana va pensar en tots els cansats anys d'entrenament, i les crítiques constants d’en C'baoth.

–No –va murmurar ella–. No ho sóc.

–Tampoc ets molt observadora –va fer un gest cap a ella–. Deixa’m veure la teva arma fantàstica.

–El meu sabre làser? –Arrufant les celles, el va despenjar del seu cinturó i el va posar sobre la taula.

–Sí, aquest és –va dir sense fer cap moviment per tocar-lo–. És una ametista, oi?

–Sí –va dir ella, centrant-se en el botó d’activació–. Va ser un regal d'unes persones a les que el Mestre C'baoth i jo ajudem en un dels nivells mitjans de Coruscant.

Jinzler va sacsejar el cap.

–No, va ser un regal dels teus pares. Coneixien aquella gent, i els van demanar que te la donessin –la seva boca es va tòrcer–. I tu ni tan sols vas poder endevinar-ho, oi?

–No, és clar que no –va dir Lorana, la seva frustració amb aquest home i la còlera d'ell amenaçaven amb convertir-se en la còlera d'ella–. Com podria?

–Perquè ets un Jedi –li va contestar–. Se suposa que ho sabeu tot. Aposto a què el teu Mestre C'baoth sabia d'on venia.

Lorana va respirar amb cura.

–Què vols de mi, Dean?

–Ei, tu ets la que ha vingut buscant-me, no a l'inrevés –va contestar ell–. Què vols tu?

Durant un moment es van mirar als ulls. Què volia ella d'ell?

–Vull que acceptis el que és–, li va dir–. El passat s'ha anat. Cap de nosaltres pot canviar-lo.

–Vols que jo no canviï el passat? –va dir amb menyspreu–. Sí, d'acord, crec que podré fer-ho.

–Vull que ho acceptis, siguin quins siguin els teus sentiments pels teus... pels meus pares, el teu valor no es defineix per les seves opinions o judicis –va continuar ella, ignorant el sarcasme.

Ell va esbufegar.

–Perdó, però ja has dit que no canviï el passat –va dir–. Alguna cosa més?

Ella el va mirar directament als ulls.

–Vull que deixis d'odiar –va dir tranquil·lament –. Deixa d’odiar-te a tu mateix... i deixa d'odiar-me a mi.

Va veure els músculs tensar-se breument en el seu coll.

–No odio –va dir ell amb una veu ferma–. L'odi és una emoció, i els Jedi no tenen emocions, oi?

–Tu no ets un Jedi.

–I aquest és el veritable problema, no? –va dir amargament–. Això és el que la mama i papa volien: un Jedi. I jo no ho sóc, oi? Però no et preocupis, puc seguir jugant el joc. No hi ha emoció; hi ha pau. Els Jedi serveixen als altres en lloc de governar, pel bé de la galàxia. Els Jedi respecten totes les formes de vida. Ho veus?

Tot d'una, Lorana havia tingut prou.

–Ho sento, Dean –va dir aixecant-se–. Ho sento pel teu dolor, el qual no puc guarir. Ho sento per la teva pèrdua percebuda, la qual no et puc tornar –es va forçar a fixar la mirada en la d'ell–. I sento que estiguis desaprofitant la teva vida, una decisió que només tu pots canviar.

–Genial –va dir ell–. L'única cosa en la qual ningú pot superar a un Jedi és donant discursos. Especialment discursos de comiat –va alçar les celles–. Això era un discurs de comiat no?

Lorana va mirar al seu voltant, recordant tardanament on era. Vol d'Expansió...

–No he pres una decisió.

Ell va alçar les celles.

– Realment tens decisió? –va dir ell–. Pensava que el Consell Jedi prenia totes les teves decisions per tu.

–Espero que trobis el teu camí, Dean –va dir la Lorana, agafant el seu sabre làser i col·locant-se’l al cinturó–. Espero que trobis la teva cura.

–Bé, pots passar-te els propers anys preocupant-te per això –va dir ell–. Torna aviat. Tenim molt de què parlar. Germana –agafant la seva beguda es va girar en el seu seient per donar-li l'esquena.

Lorana va mirar la part posterior del seu cap amb el sabor àcid de la derrota a la boca.

–Parlarem més tard –va dir ella. Germà... meu.

Ell no va replicar. Parpellejant per evitar les llàgrimes, Lorana va sortir ràpidament de la sala.

Durant un moment considerable vagabundejà pel laberint de passadissos, maniobrant mecànicament al voltant dels tècnics i els droides mentre intentava superar el dolor que li feia fosc els ulls i la ment. Va ser de fet amb un cert sentit de xoc distant que els seus ulls es van aclarir per mostrar-li que estava de tornada al Centre OpCom del cuirassat.

C'baoth i Pakmillu encara hi eren, mantenint una discussió sobre una de les consoles de navegació.

–Ah, Jedi Jinzler –va dir C'baoth, fent-li un gest–. Confio que les teves habitacions siguin satisfactòries.

–En realitat, no les he vist encara –va admetre Lorana.

–Però s'unirà a nosaltres, oi? –va afegir Pakmillu amb la seva greu veu–. Entenc que hi ha certa confusió en aquest punt.

–No hi ha confusió –va insistir C'baoth–. Ella ve amb nosaltres.

Els enormes ulls d’en Pakmillu estaven fixos en ella.

–Jedi Jinzler? –la va convidar.

Lorana va respirar profundament, amb la cara del seu germà surant al davant d'ella. La cara que a partir d'aquest moment voletejaria per sempre a les vores de la seva vida.

–El Mestre C'baoth té raó –va dir al Capità–. Serà un honor per a mi viatjar amb vostè a bord del Vol d'Expansió.

I, amargament va afegir per si mateixa, com més aviat ens anem, millor.

Següent