Vol d'expansió (XXI)

Anterior

21

El fet que Mitth'raw'nuruodo fos un humanoide vivint tan lluny de l'espai República havia estat la primera sorpresa de la Lorana. Més sorprenent que això van ser la cultura i el refinament de la seva conducta i discurs mentre parlava amb ella i amb C'baoth des de l'altre costat de la taula de la sala de reunions.

La seva raó per interceptar el Vol d'Expansió era la sorpresa més gran de totes. I la més esgarrifosa.

C'baoth, predictiblement, no estava impressionat per res d'això.

–Ridícul –va dir burleta quan Mitth'raw'nuruodo va haver acabat–. Una misteriosa espècie de conqueridors movent-se a través de la galàxia cap a nosaltres? Si us plau. Aquesta és la classe d'història amb la qual els mals pares espanten als seus fills.

–Llavors sap tot el que cal saber sobre l'univers? –va preguntar Mitth'raw'nuruodo educadament–. Tenia la impressió que aquesta regió de l'espai li era desconeguda.

–Sí, així és –va dir C'baoth–. Però els rumors i les històries no estan limitades per barreres geogràfiques o polítiques. Si una espècie tan perillosa existís realment, segurament hauríem sentit alguna cosa sobre ella a hores d'ara.

–Què hi ha de la Vergere? –va murmurar Lorana al seu costat–. Una cosa com això podria explicar la seva desaparició.

–O no –va contestar C'baoth–. Una espècie de conqueridors no es dediquen a silenciar a un sol Jedi –els seus ulls llampeguejaren–. Silenciar un grup de Jedi, per descomptat, és un assumpte completament diferent. I respecte a aquest Darth Sidious de qui parla, poso menys fe en les seves paraules que en les enraonies. Darth és el títol d'un Lord Sith, i els Sith es van extingir fa molt temps de la galàxia. Això el converteix en un mentider des del principi.

–Potser –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Però no vaig venir aquí per a un debat obert. El fet segueix sent que no puc, no i no permetré que continuï a través d'aquesta regió de l'espai. Ha de tornar a la República i de comprometre’s a no tornar mai.

–O si no? –li va desafiar C'baoth.

Els brillants ulls d’en Mitth'raw'nuruodo estaven clavats en ell.

–O em veuré obligat a destruir-los.

Lorana es va preparar per a la inevitable explosió. Però C'baoth merament va somriure lleument.

–Li va dir el pollet al drac de billinus. Realment creu que les seves dotze naus podrien sobreviure deu minuts contra la potència de foc que tinc entre les meves mans?

Mitth'raw'nuruodo va alçar les celles educadament.

–Les sevess pròpies mans? –va preguntar.

–Els meus Jedi estan fins i tot ara esperant al Centre OpCom sobre nosaltres, així com en els llocs d'armament de cada Cuirassat –va dir C'baoth–. Aviat m'uniré a ells... i si mai abans s'ha enfrontat amb els reflexos i la compressió Jedi, trobareu una experiència supèrbia.

L'expressió d’en Mitth'raw'nuruodo no va canviar.

–Qualsevol que sigui el seu entrenament, no els hi servirà de res –va dir–. Les seves úniques opcions són anar-se'n ara i portar la seva gent a casa, o morir. Quina és la seva resposta?

–I si prometem envoltar aquesta regió? –va preguntar Lorana.

C'baoth la va mirar, i ella va sentir com la seva sorpresa pel seu atreviment es convertia ràpidament en ràbia.

–Jedi Jinzler.

–Em refereixo a tot al voltant –va continuar Lorana, lluitant contra el pes del disgust d'ell pressionant contra la seva ment–. Podríem anar a una part diferent de la Vora i saltar a la propera galàxia des d'allà.

–No –va dir C'baoth amb fermesa–. Això ens trauria milers d'anys llum del nostre rumb.

–Això seria acceptable –va dir Mitth'raw'nuruodo mirant la Lorana–. Sempre que evitin tota la regió que jeu al llarg del seu actual vector.

–No –va dir C'baoth amb els ulls flamejant. –Lorana, et quedaràs callada. Comandant, no ens dóna ordres. Ni vostè; ni ningú més.

Abruptament, va apartar d'una empenta la seva cadira i es va aixecar en tota la seva alçada.

–Nosaltres som els Jedi, el poder definitiu de l'univers –va declarar, les paraules sonaven a través de la sala de conferències–. Farem el que vulguem. I destruirem a qualsevol que s'interposi en el nostre camí.

Lorana el va mirar sorpresa, amb el cor bategant-li sobtadament a la gola.

Què estava dient? Què estava fent?

No hi ha emoció; hi ha pau...

–En aquest cas, la conversa ha acabat –va dir Mitth'raw'nuruodo. La seva expressió no havia canviat, però mentre Lorana apartava la mirada d’en C'baoth i mirava al Comandant va poder sentir la duresa de la seva resolució que enviava un nou calfred a través de la seva esquena–. Li dono una hora per considerar la meva oferta.

–No, vostè cessarà el que vulgui que estigui fent per mantenir-nos en aquest sistema i apartarà les seves naus del nostre camí –va contestar C'baoth.

–Una hora –va repetir Mitth'raw'nuruodo, tirant cap enrere la seva pròpia cadira i aixecant-se–. Jedi Jinzler, potser pugui escoltar-me de tornada al meu transport.

–Com desitgi, Comandant –va dir Lorana, sense atrevir-se a mirar a C'baoth mentre es posava dreta–. Segueixi’m, si us plau.

El Capità Pakmillu havia ofert al seu personal de seguretat per portar a Mitth'raw'nuruodo a bord. Típicament, C'baoth ho havia rebutjat, insistint que ell i Lorana no necessitaven tal demostració de força per mantenir al Comandant alienígena en ordre.

El que feia que ara Lorana i Mitth'raw'nuruodo estiguessin sols mentre tornaven cap a l'hangar.

–El teu Mestre C'baoth és arrogant i tossut –va comentar Mitth'raw'nuruodo mentre caminaven–. Una mala combinació.

–Ell és tot això –va concedir Lorana–. Però també és un Mestre Jedi, i com a tal té uns coneixements i poders ocults per a la resta de nosaltres. Pel seu propi bé, li prego que no li subestimi.

–Si el seu coneixement està ocult, com pots estar segura que és encertat?

Lorana va fer una ganyota. Aquesta era, malauradament, una bona qüestió.

–No ho sé –va dir ella.

–Segurament no ets l'única –va assenyalar Mitth'raw'nuruodo–. Hi deu haver altres a bord que s'oposen a la tirania del Mestre C'baoth.

Tirania. Era una paraula que Lorana no s'havia atrevit a utilitzar ni tan sols en la privadesa de la seva ment. Ara, de sobte, no podia ser evitada per més temps.

–Sí, n'hi ha –va murmurar, arrufant les celles. Directament davant en el passadís, canviant nerviosament el pes d'un peu a l'altre, va poder veure a Chas Uliar del C-Quatre recolzat contra la paret. Estava aquí per enfrontar-s'hi amb algun nou problema, sens dubte.

Però no va dir res mentre ella i Mitth'raw'nuruodo s'aproximaven, merament els va seguir amb ulls amenaçadors mentre li sobrepassaven.

Hi havia una altra llançadora aparcada al costat del vehicle txiss, es va fixar ella, un dels transports del Vol d'Expansió. Què curiós; no havia estat aquí quan el Comandant txiss va arribar.

–No li desitgem cap mal a la seva gent –va dir a Mitth'raw'nuruodo mentre es detenien enfront de l'escotilla de la seva llançadora.

–La crec –va dir–. Però només desitjar-ho no té significat. Les vostres accions són el que determinaran el vostre destí.

Lorana va empassar saliva.

–Ho entenc.

–Teniu una hora –Inclinant el cap cap a ella, Mitth'raw'nuruodo es va girar i va desaparèixer dins del seu vehicle.

Lorana es va apartar per deixar-li espai al pilot per maniobrar... i mentre ho feia, va sentir una presència familiar. Girant-se, va veure a Uliar caminar cap a ella.

Avançant darrere d'ell, amb un foc gelat als ulls, estava C'baoth.

–Jedi Jinzler –va dir C'baoth mentre la llançadora d’en Mitth'raw'nuruodo sortia per l'escut atmosfèric i desapareixia en la negror de l'espai–. Tinc una altra feina per a tu.

Les converses s'havien allargat més del que Uliar havia esperat, i havia tingut temps suficient de desfer-se de la seva moto i trobar un lloc al passadís fora de l'hangar davanter del C-U on podria esperar.

Havia estat esperant al voltant de vint minuts. Temps més que suficient perquè la seva tensió interna comencés a desaparèixer i tornés a sorgir de nou.

On inferns estaven Pressor i els altres?

Podia trucar a Pressor i preguntar-li, és clar. Però les comunicacions entre diferents Cuirassats passaven a través d'un nòdul de commutació central. Si C'baoth havia assumit el control del sistema de comunicacions de la mateixa manera que havia assumit el control de tota la resta, això li mostraria que Uliar no era al C-Quatre com se suposava i li alertaria que alguna cosa estava passant.

I llavors, mentre intentava trobar una altra manera de contactar amb Pressor, els va veure venir caminant pel corredor: Lorana Jinzler i un humanoide de pell blava i ulls encesos que havia de ser el Comandant Mitth'raw'nuruodo.

Així que era un alien desconegut, o almenys un que Uliar mai havia vist. Més important, ell no portava la roba o altres abillaments que indiquessin que era algun oficial de Coruscant. Uliar va fer una ganyota, amb una part de la seva esperança morint al seu interior.

Però només una part. Ja fos un genuí Comandant militar o només algun pirata amb un títol assumit, Mitth'raw'nuruodo semblava determinat a evitar que passessin a través del seu territori. Si Uliar podia persuadir-lo perquè els hi ordenés tornar a la República o fins i tot si ell i la seva banda eren capaços de saquejar suficients subministraments del Vol d’Expansió perquè Pakmillu es veiés forçat a tornar per recanvis encara podrien ser capaços d'aconseguir que Palpatine fes alguna cosa a prop de la creixent opressió d’en C'baoth sobre l'expedició.

Si més no, Uliar i els altres tindrien llavors l'oportunitat de saltar en una nau i trobar alguna cosa més que fer amb les seves vides.

Jinzler i Mitth'raw'nuruodo estaven arribant fins a ell... i amb la resta del comitè encara absent, tot depenia d'ell. Prenent aire profundament, va obrir la seva boca per parlar.

Més ben dit, va intentar obrir-la. Per al seu horror, la seva boca i la seva llengua es negaven a treballar.

Ho va intentar una vegada i una altra, mirant com Jinzler i Mitth'raw'nuruodo escurçaven la distància, la seva gola i les galtes estaven tenses per l'esforç. Però no funcionava.

I llavors hi van ser, just davant d'ell. Va intentar posar-se davant d'ells, per mantenir-los almenys allà fins que trobés la manera de descongelar la seva boca. Però les seves cames no van funcionar tampoc. Silenciosament, els va veure passar de llarg, aliens a la seva urgència, agonia i impotència.

–Així que penses trair-me, Uliar? –va arribar una tranquil·la veu fins a la seva oïda.

El coll d’Uliar encara funcionava, però no hi havia necessitat de girar-se. Coneixia aquesta veu massa bé.

–Realment pensaves que podies conduir una moto per tot el Cuirassat-Quatre sense que la meva gent de l’OpCom ho notés i m’alertés? –va continuar C'baoth–. D'aquesta manera la traïció sempre es traeix a si mateixa.

Amb una sacsejada com si fos una pinça deixada anar sobtadament, Uliar va sentir la seva boca alliberada de la restricció d’en C'baoth.

–Això no és traïció –grallà–. Només volem recuperar la nostra missió.

–La meva missió, Uliar –va dir C'baoth secament–. La meva missió. Qui més està dins d'aquesta petita i patètica conspiració?

Uliar no va respondre.

–Bé, anem a veure –va dir C'baoth–. Discretament, per descomptat, si tu vols.

Com si Uliar tingués una altra opció. Amb la mà d’en C'baoth posada relaxadament sobre la seva espatlla, els dos homes van avançar pel corredor darrere de Jinzler i l'alienígena de pell blava. Van aconseguir arribar a l'hangar just quan els altres arribaven a la nau d’en Mitth'raw'nuruodo. A pocs metres més enllà hi havia una de les llançadores del Vol d’Expansió...

Uliar va sentir que se li tallava la respiració quan es va adonar de sobte per què la resta del comitè no havia aparegut. En lloc de portar a tothom pels passadissos i turboascensors com una desfilada improvisada, Pressor els havia muntat a bord d'una de les llançadores del C-Quatre i Mosh els havia portat volant.

El que volia dir que encara hi havia una oportunitat. Tot el que Pressor havia de fer era obrir l'escotilla, i abans que C'baoth s'adonés del que estava passant estarien davant d’en Mitth'raw'nuruodo, llestos per suplicar per la seva causa. Segurament fins i tot un Mestre Jedi no podria reprimir les paraules de tots ells al mateix temps.

Però l'escotilla no es va obrir. Amb la seva llengua congelada de nou, Uliar observava amb impotència com Mitth'raw'nuruodo parlava breument amb Jinzler, després va entrar a la seva llançadora i va tancar l'escotilla.

I amb això, la seva última oportunitat desapareixia.

La mà d’en C'baoth es va clavar a l'esquena d’Uliar, empenyent-lo cap endavant.

–I ara –va dir el Jedi amb freda satisfacció–, tot el que em queda és decidir què fer amb tots vosaltres.

Jinzler es va girar mentre s'aproximaven, amb una expressió de sorpresa davant la seva presència.

–Jedi Jinzler –li va saludar C'baoth–. Tinc una altra feina per a tu.

Va moure una mà casualment cap a la silenciosa llançadora.

L’escotilla es va obrir de cop, llançant a Pressor i a Mosh a fora. Per la manera en què van caure sobre la coberta, era obvi que havien estat empenyent l'escotilla amb tot el seu pes quan C'baoth va alliberar la seva adherència.

–Així que estaven intentant obrir-la –va murmurar Uliar.

–És clar que ho estaven –va dir C'baoth despectiu–. Si una moto no pot escapar al meu control, com esperes que ho faci tota una llançadora? –va alçar la veu–. Vosaltres, tots vosaltres, sortiu. Vull veure les vostres cares.

–Què està passant? –va preguntar la Jinzler, mirant fixament a la gent mentre començaven a sortir silenciosament a la coberta.

–Això, Jedi Jinzler, és una conspiració –va dir C'baoth amb una veu tan fosca com mai havia sentit Lorana–. Aquesta gent aparentment no agraeix tota la feina i l'esforç que hem invertit en fer del Vol d'Expansió un lloc el més gratificant possible en el qual treballar i viure.

–Potser simplement no volem les seves idees del que és gratificant –va dir Uliar–. Potser no volem ser tractats com a nens que no poden decidir per si mateixos què fer amb les seves vides.

–Teniu la Força? –va contestar C'baoth–. Podeu connectar amb el que manté unit l'univers, i per tant defineix automàticament el que és millor per a tots nosaltres?

–No crec que la Força vulgui controlar cada aspecte de les nostres vides –va replicar Uliar–. I certament no crec que sigui el portaveu escollit per aquest control.

La cara d’en C'baoth es va enfosquir.

–I qui ets tu per...?

–Mestre C'baoth –va cridar una veu.

Uliar es va girar. Aturat a l'entrada de l'hangar, mirant-los amb una cara com esculpida en roca, hi havia el Mestre Ma'Ning.

–Unes paraules amb vostè, si us plau –va dir–. Ara.

–Què està fent aquí? –va dir C'baoth, i Lorana va poder sentir tant sorpresa com sospita emanant d'ell. –Hauria d'estar al seu lloc de treball.

–Unes paraules amb vostè, si us plau –va repetir Ma'Ning.

Esbufegant en veu baixa, C'baoth va caminar a grans passos a través de la coberta cap a ell.

Lorana va vacil·lar un moment, després el va seguir.

–Serà millor que sigui important – va advertir C'baoth mentre arribava a l'altre Mestre Jedi–.Tenim feina a fer.

–Ho és, –li va assegurar Ma'Ning, amb la seva veu sota un meticulós control–. He invertit gran quantitat de temps aquests últims dies considerant i meditant sobre la situació a bord del Vol d'Expansió... i he arribat a la conclusió que hem sobrepassat el nostre lloc adequat com a guardians i assessors d'aquestes persones.

–Vagi amb compte, Mestre Ma'Ning –li va advertir C'baoth amb un toc d'amenaça en la seva veu–. Està parlant amb el líder legal i degudament designat d'aquesta expedició.

–Aquest és vostè –va reconèixer Ma'Ning–. Però fins i tot el més poderós i savi dels Jedi pot de vegades cometre un error. És la meva opinió que en el seu afany per guiar ha creuat la línia cap al govern total.

–Llavors la seva opinió està equivocada –va contestar C'baoth planerament–. Estic fent el que és necessari i només el que és necessari per mantenir la missió funcionant sense problemes.

–Altres estarien en desacord –va dir Ma'Ning, els seus ulls es van posar un moment, passant per sobre d’en C'baoth, sobre la tripulació i les seves famílies reunides al costat de la llançadora que van prendre prestada–. En qualsevol cas, ara és un assumpte que han de decidir tots els Jedi del Vol d'Expansió.

C'baoth va semblar retreure’s una mica.

–Està suggerint que convocarà un Cercle de Judici?

–En realitat, Mestre C'baoth, ja he fet els arranjaments –va dir Ma'Ning–. El cercle es reunirà tan aviat com la situació amb els txiss hagi estat resolta.

Durant un llarg moment els dos homes es van mirar un a l’altre, i Lorana va poder sentir la tensió arquejant-se al llarg de la línia entre els seus ulls.

–Llavors serà reunit –va dir C'baoth per fi–. I quan s'acabi, entendrà que faig el que és millor per al Vol d'Expansió i la seva gent–. Va mirar a Lorana–. Tots vosaltres ho entendreu.

Es va tornar cap a Ma'Ning.

–Fins llavors, segueixo estant al comandament –va continuar–. Tornarà immediatament al Cuirassat-Quatre i es prepararà per al combat.

Els llavis d’en Ma'Ning es van crispar.

–Les negociacions amb el txiss han fracassat?

–No hi havia res a negociar –va dir C'baoth–. Torneu al Cuirassat-Quatre.

Els ulls d’en Ma'Ning es van posar en Lorana, com si es preguntés si havia de demanar-li la seva opinió en això. Però si així va ser, va deixar la pregunta inarticulada.

–Molt bé –va dir, mirant de nou a C'baoth. Girant-se, va abandonar l'hangar.

C'baoth va respirar profundament, deixant sortir l'aire en un llarg i controlat sospir.

–Sabíeu alguna cosa d'això? –va preguntar tranquil·lament.

Lorana va sacsejar el cap.

–No.

–Una pèrdua de temps –va dir C'baoth despectiu–. Tot i així, si això posa fi en aquesta perillosa desunió, llavors pot convocar el seu petit cercle. Ara, vine.

Girant-se, la va conduir fins a Uliar i els altres.

–Em pregunto de què estaran parlant –va murmurar Pressor al costat d’Uliar.

–Ni idea –va dir Uliar, estudiant als tres Jedi detingudament. Fins i tot si haguessin estat més a prop, la pèssima acústica de l'hangar probablement hauria fet la seva conversa impossible de sentir.

Però ni la distància ni l'acústica podien amagar les seves expressions... i per Uliar, estava molt clar que cap d'ells estava molt content en aquests moments.

–Potser finalment s'estan enfrontant –va suggerir.

–Ho dubto –va dir Pressor–. Els Jedi estan tan units com les planxes de coberta.

–Sí, ho he notat –va estar d'acord Uliar agrament–. Probablement només sigui una diferència d'opinió sobre com aixafar aquest Mitth–el que sigui.

–Probablement –Pressor es va aclarir la gola–. Saps, Chas, em sembla que encara tenim una carta que podríem jugar –va dir baixant la veu fins i tot més–. Enrere en l'àrea d'emmagatzematge del reactor de popa tenim un parell de droidekes empaquetats per a defensa d'emergència per intrusos. Si els traiem i els deixem solts, fins i tot els Jedi hauran de seure i prestar atenció.

Uliar va esbufegar.

–Oh, prestarien atenció, d'acord. Tots els cossos jaient al voltant serien un toc d'atenció mortal. Aquestes coses són massa perilloses perquè uns aficionats trastegin amb elles.

–Potser –va dir Pressor–. Però tot i així...

–Fi del descans –el va interrompre Uliar quan la conversa Jedi va acabar.

Ma'Ning es va girar i va deixar l'hangar, mentre C'baoth i Jinzler conversaven un moment més i després es dirigien cap a la llançadora. Segons l'opinió d’Uliar, tots dos semblaven fins i tot menys contents del que havien estat abans.

Van arribar al silenciós grup de la llançadora, i per un moment C'baoth els va mirar un a un com si memoritzés les seves cares.

–Jedi Jinzler, escoltaràs aquesta gent de tornada al Cuirassat-Quatre –va dir per fi–. No, millor pensat, porta'ls al nucli d'emmagatzematge i posa’ls al centre d'entrenament Jedi.

Jinzler es va tornar cap a ell, amb els ulls oberts per la sorpresa.

–Al centre d'entrenament?

–No et preocupis, hi ha molt espai –va dir C'baoth–. He enviat a tots els estudiants al Centre OpCom del Cuirassat-U, on poden observar la propera fusió amb seguretat.

–Però estaran tancats allà baix. –La mirada de Jinzler va anar d’Uliar als nens que agafaven fermament les mans dels seus pares–. A més, estem en alerta màxima de combat –va afegir–. Han d'estar en els seus llocs.

–On poden predicar la sedició a altres? –va contestar C'baoth obscurament–. No. Estaran apartats dels problemes allà baix fins que tingui temps de decidir una solució més permanent.

Jinzler va semblar donar-se ànims.

–Mestre C'baoth...

–Obeiràs la meva ordre, Jedi Jinzler –va dir C'baoth. La seva veu era tranquil·la, però Uliar va poder escoltar el pes de la seva voluntat, edat i història al darrera. –Entre els txiss i qualsevol joc que aquest Sidious impostor està jugant, el Vol d'Expansió no té temps ara mateix de tractar amb desacords interns.

I mentre Uliar observava, el breu parpelleig de desafiament de la Jinzler es va esvair.

–Sí, Mestre C'baoth –va murmurar.

Amb una mirada final a la gent que s'alineava a la coberta, C'baoth es va girar i va marxar.

–Si us plau, Uliar? –va dir Jinzler tranquil·lament, evitant la seva mirada.

Uliar va mirar a través de l'hangar a l'esquena minvant de C'baoth. Algun dia, es va prometre a si mateix. Algun dia.

–Ja heu sentit al nostre estimant mestre d'esclaus Jedi –Va grunyir–. Tothom a la llançadora.

***

El palpitant cel hiperespacial fluïa al voltant de la nau de guerra vagaari, més proper, més vívid i més aterridor del que Car'das hagués vist mai. Amb només una prima capa de plàstic entre ell i les ones, no podia treure’s de sobre la sensació que en qualsevol moment aquestes podrien penetrar a través i emportar-se'l de la precària seguretat de la seva bombolla en el casc, deixant-li morir sol a la incomprensible immensitat de l'univers. Va intentar tancar els ulls, o donar-se la volta perquè la seva cara mirés cap al casc. Però d'alguna manera això ho va fer pitjor.

I era un viatge de sis hores de tornada a la base Crustai, sis hores d'incerta agonia mental juntament amb la tensió emocional del cel hiperespacial colpejant contra el seu taüt transparent. Més d'una vegada es va preguntar si aconseguiria arribar amb el seu seny encara intacte.

Mai va tenir la probabilitat de descobrir-ho. Menys de dues hores després de deixar el planeta natal geroon, el cel hiperespacial es va transformar sobtadament en línies estel·lars i després en estrelles. Hi va haver un espetec en algun lloc al seu costat.

–Humà! –va grunyir la veu de Miskara en la seva orella.

Car'das es va sobresaltar, un cop al cap contra el fred plàstic. Pels mons?

–Humà! –va arribar la veu de nou.

I aquest cop es va adonar que venia del dispositiu amb forma de diamant sobre el qual s'havia preguntat abans. Aparentment, la versió vagaari d'un comunicador.

Arribant maldestrament sobre la seva espatlla, el va agafar.

–Sí, Sa Eminència?

–Què és aquest parany al qual ens has conduït? –va exigir saber el vagaari, el seu to va enviar un calfred a través del cos d’en Car'das.

–No ho entenc –va protestar Car'das–. Va agafar la seva gent les coordenades errònies de l'ordinador del transport?

–Hem estat introduïts massa aviat en l'espai real –va dir el Miskara–. La xarxa de naus robada ha estat usada contra nosaltres.

Darrere d’en Car'das va arribar el subtil espetec de panys mentre algú es preparava per obrir la seva presó.

–Però com podrien els txiss haver planejat tal cosa? –va preguntar, buscant a les palpentes les paraules abans que poguessin obrir la porta. Si li portaven davant el Miskara ara, moriria d'una forma ràpida i molt desagradable–. La deu estar usant amb algú més, i simplement ens hem topat amb ella.

–Amb tot l'espai per triar? –va replicar el Miskara. Tot i així, Car'das pensava que havia sentit un lleu descens en el nivell de ràbia de l'altre–. Ridícul.

–Coses més rares han passat –va insistir Car'das, sentint la suor sorgint en el seu front.

Darrere d'ell, el casc es va obrir. Car'das es va tensar, però els vagaari de fora merament li van llançar uns macrobinoculars de llançadora txiss a les seves mans.

–Mira enllà –li va ordenar la veu del Miskara–. Explica’m la història d'aquesta nau.

La porta es va tancar de nou darrere d'ell. Exhalant part de la seva tensió, Car'das va activar els macrobinoculars i va escanejar el cel davant seu.

L'objecte d'interès del Miskara no va ser difícil de localitzar. Era un conjunt de sis naus, enormes, disposades al voltant d'un nucli cilíndric amb extrems esmolats.

Era el Vol d’Expansió.

Va respirar a poc a poc.

–Mai havia vist res com això –va dir a Miskara–. Però coincideix amb la descripció d'un projecte d'exploració i colonització a gran escala anomenat Vol d’Expansió. Hi ha cinquanta mil persones de la meva gent a bord d'aquestes naus, amb suficients subministraments en el nucli d'emmagatzematge perquè puguin subsistir durant diversos anys.

–Quantes màquines lluitadores tenen?

–No ho sé –va dir Car'das–. Hi haurà algunes, certament, en la seva major part aquests enormes droidekes amb trípode per usar-los com guardes dels límits de la colònia. Probablement uns quants centenars d'aquests. Encara que la majoria dels seus droides seran de servei i de reparacions. Probablement tindran almenys vint mil d'aquests tipus.

–I aquests esclaus mecànics tindran els mateixos cervells i mecanismes artificials que les màquines lluitadores?

Car'das va fer una ganyota. Estava molt clar a on volia arribar el Miskara amb això.

–Sí, probablement tots puguin ser adaptats per al combat d'alguna manera –va estar d'acord–. Però la gent d'allà no va a llançar-se simplement sobre vostè. I aquests Cuirassats reuneixen moltíssima potència de foc.

–La teva preocupació és commovedora –va dir el Miskara amb la veu plena de sarcasme–. Però nosaltres som els Vagaari. Prenem el que volem.

Hi va haver un espetec, i el comunicador es va apagar.

–Sí –va murmurar Car'das–. Això he sentit.

***

–Allà –va dir Mitth'raw'nuruodo assenyalant a través del parabrisa del Falcó Fogós–. Els veu, Comandant?

–Són una mica difícils de passar per alt –gargamellejà Doriana, la seva gola estava tensa mentre mirava les centenars de naus alienígenes que havien aparegut de sobte en la vora del parany del camp de gravetat d’en Mitth'raw'nuruodo–. Qui dimonis són?

–Una raça nòmada de conqueridors i destructors anomenada els Vagaari –li va dir Mitth'raw'nuruodo.

–Què estan fent aquí? –va preguntar Kav, amb la veu tremolant–. Com ens han trobat?

–M'imagino que hem d’agrair-ho a Car'das –va dir Mitth'raw'nuruodo tranquil·lament–. Ja que aquest sistema està en una línia directa entre l'última posició Vagaari coneguda i la meva base Crustai.

Doriana va mirar fixament a l'altre.

– Vol dir que Car'das l'ha traït?

–Car'das té les seves pròpies preocupacions i prioritats –Mitth'raw'nuruodo va alçar les celles intencionadament cap a Doriana–. Igual que tots nosaltres.

No hi va haver una resposta real en això, almenys cap que Doriana estigués interessat a expressar.

–Què farem amb ells? –va preguntar en canvi.

–Esperem i vegem les seves intencions –va dir Mitth'raw'nuruodo girant-se per mirar pel parabrisa del pont–. Potser hi col·laborin.

Doriana va arrufar les celles.

–Col·laborin com?

Mitth'raw'nuruodo va somriure lleument.

–Paciència, Comandant. Esperem i vegem.

***

–Han aparegut sobtadament –va arribar la veu d’en C'baoth des del comunicador de la Lorana, tranquil·la però amb un toc en ella que rarament havia sentit abans–. Alguna estratègia dels txiss, m'imagino.

–Què estan fent? –Preguntà la Lorana, mantenint la veu baixa mentre mirava davant d'ella a la fila d'homes, dones i nens caminant al costat de munts de caixes d'emmagatzematge cap al centre d'entrenament Jedi. No hi havia cap motiu per preocupar aquesta gent més del que ja ho estaven.

–Fins ara, només esperen –li va dir C'baoth–. El Capità Pakmillu m'ha informat que el disseny de les seves naus és radicalment diferent al dels txiss, però és clar això no vol dir res.

–Li ha preguntat al Comandant sobre ells? –va preguntar Lorana. Uliar caminant al final de la fila de presoners, va mirar per sobre de la seva espatlla i va començar a caminar cap a ella–. Potser no tinguin res a veure amb ell.

C'baoth va esbufegar.

–Amb tot l'espai per a ells pel qual navegar? Si us plau.

–Què està passant? –va preguntar Uliar suaument.

Lorana va vacil·lar. Però tots en el Vol d'Expansió estaven junts en això.

–Ha arribat una flota no identificada –li va dir–. Al voltant de dues-centes naus, almenys un centenar d'elles semblen ser naus de guerra.

–Amb qui estàs parlant? –va preguntar C'baoth.

–Estem intentant descobrir si són naus txiss, aliats txiss o algú completament diferent –va continuar Lorana, ignorant la pregunta.

–Com són les seves emissions del reactor? –va preguntar Uliar–. És un espectre similar al de les naus de Mitth–el que sigui, o alguna cosa diferent?

–Qui és aquest? –demandà C'baoth–. Jedi Jinzler?

–El tècnic del Reactor Uliar diu que podem deduir la seva identitat o afiliació per l'espectre de les emissions del seu reactor –va dir Lorana.

–I què està fent precisament el tècnic del Reactor Uliar fora del confinament que vaig ordenar per a ell i per als seus companys conspiradors? –va preguntar C'baoth àcidament.

–Estem de camí cap a allà –va dir Lorana, sentint com s'erosionava la seva resolució sota el pes i la pressió de la seva personalitat–. Vaig pensar que ja que és un expert en aquestes coses...

–També tenim experts aquí dalt –la va interrompre C'baoth–. Experts lleials. Tu concentra't en posar a Uliar on no pugui causar més danys i deixa la flota alienígena per...

Es va aturar quan una veu melodiosa, o possiblement dues, van començar a parlar en el rerefons.

–Què és això? –va preguntar Lorana.

–Sembla que ens estan saludant –va dir C'baoth. Les veus alienígenes es van intensificar quan el Mestre Jedi es va acostar fins a un dels altaveus del pont.

Lorana va escoltar atentament. Era un llenguatge estrany, altament musical, amb un component monòton diferent a part.

–Uliar? –va murmurar ella.

Ell va negar amb el cap, amb el front arrugat per la concentració.

–Mai abans havia sentit res semblant –va murmurar en resposta. –Però no sona com el tipus de llenguatge que uns humanoides com els txiss utilitzarien.

Lorana va assentir mostrant el seu acord.

–Mestre C'baoth? –li va cridar. –No sona com...

–Posa als conspiradors en la seva àrea de confinament, Jedi Jinzler –la va interrompre C'baoth–. Després vés al Cuirassat-Quatre i informa al Mestre Jedi Ma'Ning a les bombolles d'armament, –hi va haver un espetec quan va apagar el seu comunicador.

Lorana va sospirar.

–Sí, Mestre C'baoth –va murmurar mentre tornava el comunicador al seu cinturó.

–Estem en problemes, oi? –va preguntar Uliar tranquil·lament.

–Tots estarem bé –li va assegurar Lorana, intentat comunicar una confiança que no sentia. Primer Mitth'raw'nuruodo, i ara aquesta nova amenaça... i amb la defensa del Vol d'Expansió descansant directament sobre les espatlles del seu grapat de Jedi.

I de cop i volta va tenir un molt mal pressentiment sobre tot allò.

–Necessito pujar fins al C-Quatre per ajudar al Mestre Ma'Ning –va dir a Uliar–. Fica a la teva gent dins, i quan aquests assumptes estiguin resolts, solucionarem el vostre problema.

Uliar va esbufegar.

–No és el nostre problema.

Lorana va fer una ganyota.

–Ho sé –va admetre ella–. No et preocupis. El solucionarem.

***

–Probablement no responen perquè no l'entenen –li va explicar Car'das tan pacientment com el seu martellejant cor li permetia–. Com he dit, són de la mateixa regió de l'espai que jo, i no coneixem l'idioma dels poderosos i nobles Vagaari.

–Aviat l’aprendreu –li va prometre fredament el Miskara–. Mentrestant, serviràs de traductor.

Car'das va fer una ganyota. Això era tot el que necessitava: la gent del Vol d'Expansió assumint que era un renegat o, pitjor, un traïdor. El que sigui necessari...

–Per descomptat, Sa Eminència –va dir–. Estic humilment preparat per servir al Miskara i al poble Vagaari de qualsevol forma que desitgi.

–És clar –va dir el Miskara, com si fins i tot la mínima vacil·lació per part d’en Car'das fos inimaginable–. Digues-me primer: com de profund dins de les naus estan emmagatzemades les màquines lluitadores? Estaran en la superfície o en el profund del seu interior?

–En el profund del seu interior –li va dir Car'das, sense saber si era cert però no volent trobar el temps d'intentar realment pensar-hi.

–Bé –va dir el Miskara amb satisfacció–. Llavors podem destruir tant com vulguem sense arriscar el nostre premi.

Una sensació desagradable formiguejà a través de la pell d’en Car'das. Amb un centenar de naus de guerra vagaari tapant el paisatge estel·lar al seu voltant, les paraules del Miskara estaven tan a prop d'una sentència de mort com res que hagués escoltat mai.

I ell era el que havia dirigit als vagaari en aquesta direcció.

–Ara, digues això –va continuar el Miskara–. Vosaltres de la nau coneguda com Vol d'Expansió: nosaltres som els Vagaari. Us rendireu o sereu destruïts.

Següent