diumenge, 10 de setembre del 2017

Reina Amidala (XI)

Anterior



ENTRADA 11

REINA

Localització:
CORUSCANT



Des de l'espai, Coruscant brilla com un estel. Penses que t’estàs aproximant a un món de plata i llum.
I ho estàs fent, en certa manera. La ciutat principal de Coruscant feia temps s'havia estès per albergar el terreny que l'envoltava. Va créixer amb la riquesa i poder de la República fins que va cobrir tot el planeta. Rierols, rius, i boscos havien estat tots coberts per capes de carreteres i edificis.
Les torres platejades resplendien al sol. És una vista preciosa, però no una vista a la qual estigui acostumada.
Jo prospero en els milers de verds de Naboo. M'agrada veure els rius córrer salvatges, i que els arbres estenguin les seves branques com ballarines, i que l'herba onegi a la brisa.
Però Coruscant és el món al que he d’adaptar-me. És aquí on he de fer la meva parada.
Quan vam arribar, el Senador Palpatine i el Canceller Suprem Valòrum en persona es van trobar amb nosaltres a l’espaiport. Ho vaig prendre com un bon senyal.
El Canceller li va dir a Sabé que tothom al Senat estava consternat per la situació de Naboo. Espero que ho digui seriosament. Ha cridat a una sessió especial del Senat perquè pugui presentar el meu cas.
Vaig haver d'esperar fins que arribéssim a la sala Senatorial de Palpatine per intercanviar posicions amb la Sabé. Aquí, ningú es donarà compte si Padmé desapareix. I Sabé s'embolicarà i s'esvairà en el fons.
Mentre Sabé i jo intercanviàvem llocs, li vaig donar les gràcies pel seu coratge i habilitat.
–Tots necessitem coratge ara. Vostè més que ningú, –Va respondre Sabé i va pressionar la meva mà. Hi ha una ferocitat en els seus modals silenciosos. El seu toc era gentil, però els seus ulls cremaven–. Sé que ens traurà d'aquesta, Reina Amidala.
La seva fe em fa tenir coratge.
Sé que Sabé s'alegra d'ajudar. Però vaig percebre el seu alleujament quan es va posar la seva capa de donzella de nou. Jo estic alleujada, també. Almenys, puc actuar. Tot el que hem fet ens ha portat en aquest moment davant el Senat.
El Senador Palpatine va sol·licitar una audiència perquè poguéssim xerrar d'estratègies. Era bo veure’l de nou, i de conferenciar amb ell. Sempre ha estat un dels meus consellers de més confiança. Quan aquells en el Consell de Governants dubtaven de les meves habilitats, ell sempre em recolzava. Junts, hauríem de ser capaços de persuadir al Senat.
Però, sorpresa, Palpatine em va informar que el Canceller havia estat debilitat per acusacions de corrupció. Havia pensat que el Canceller Valòrum encara sostenia la seva base de poder. Les notícies que possiblement fos més feble que jo eren desconsoladores.
–Les acusacions són sense fonament, però no importa–, em va dir Palpatine amb un nas arrufat de preocupació–. Els debiliten.
Vaig considerar això. Potser Palpatine estava sobreestimant els efectes de l'escàndol. Li vaig preguntar quines podien ser les nostres opcions.
–La nostra millor opció és pressionar per a l'elecció d'un nou Canceller Suprem–, va dir ell–. Algú fort, un aliat. Ell o ella podria prendre el control de nou i forçar al Senat a actuar. Tindríem justícia a la fi.
No em va agradar sentir això. Valòrum no havia estat tan eficient com m'hauria agradat, però encara és un fort aliat per Naboo.
–No hi ha una altra manera? –vaig preguntar a Palpatine.
–Podríem sotmetre l'assumpte a les corts... –va dir ell, la seva veu perdent–se.
Això ho tancava. Les corts significaven més retard. No hi havia temps per perdre. Naboo està sent devastada mentre sóc aquí asseguda, esperant, hauré de convèncer al Senat. No hi ha una altra forma. Tot depèn d'això.


MÉS TARD
Ànakin ha vingut a veure la Padmé. Creu que entrarà en l'entrenament Jedi, i ha vingut per dir adéu.
No pot dir-li adéu a la Padmé, és clar. Només vaig poder dir-li, com la Reina Amidala, que sabia que el cor de la Padmé era amb ell. Ell semblava tan trist quan va assentir.
Tant de bo pogués haver-li donat un adéu més càlid. No sé per què aquest noi s'ha tornat tan important per a mi, però ho és.
He creat una divisió en mi mateixa. Està la Reina, i està la Padmé. Sóc les dues, és clar. Però crec que només puc ser una alhora.
Em pregunto com seria no tenir secrets. Ser Padmé i Reina juntes. Governant i noia. Ment i cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada