Vol d'expansió (i XXIV)

Anterior

24

El brillant cel hiperespacial fluïa davant el finestral del cuirassat mentre el Vol d'Expansió s'endinsava en el desconegut. Lorana sabia que el cel hi era, però no havia tingut temps per centrar l'atenció en la vista realment. Cada tros d'atenció estava enfocat als sistemes del C-U mentre feia servir la Força per sentir l'estat de l'equip i mantenir els controls correctament ajustats.

Era una feina dura. Era un treball odiosament dur.

Vagament, va sentir un murmuri de moviment al seu costat.

–Lorana? –va preguntar Thrass, la seva veu va sonar distant en la seva consciència sobre-estesa.

–Els tens? –va preguntar ella. El moment de distracció va ser massa; al mateix temps que acabava la pregunta un dels alimentadors del reactor va començar a sobrecarregar-se. Mossegant-se fortament el llavi inferior, es va estendre i va tornar el flux al seu nivell correcte.

–Ho sento –va dir Thrass–. Ni tan sols puc trobar la manera de sortir d'aquesta nau. Tots els túnels del pilar del turboascensor estan bloquejats en un grau o en un altre. Potser si ens treus de l’hiperespai, podria trobar un vestit de buit i obrir-me camí a través del nucli d'aquesta manera.

–No –va dir Lorana. La paraula va sortir grollerament i agra, sospitava ella, però no tenia la concentració de sobres per ser cortesa–. L’hipermotor no està bé.

De fet, l’hipermotor no estava gens bé. Estava funcionant roent, i això era tot el que ella podia fer per evitar que els circuits giressin i estripessin la cosa fora de control. Si l’apagava ara, tenia totes les possibilitats que no es tornés a encendre de nou. Fins i tot si no ho feia, probablement es col·lapsaria per si mateix finalment.

D'altra banda, amb la velocitat extra que els havia proporcionat la fugida, la vora del cúmul estava ara a poques hores estàndard de distància. Si podia continuar pilotant la nau i usant les tècniques de navegació Jedi al mateix temps per portar-los amb seguretat entre les estrelles estretament empacades, tindrien una bona oportunitat d'aconseguir arribar a un dels sistemes objectiu d’en Thrass abans que passés.

–Entenc –va dir Thrass–. Seguiré intentant trobar una via de comunicació que em porti fins a ells.

Va marxar, i Lorana va sentir una punxada de culpabilitat. Si els supervivents encara estaven esperant allà baix com ella els hi havia dit, segurament estarien preguntant-se on era. Podrien fins i tot haver arribat a la conclusió que havia fugit i els havia abandonat.

A través del pont, una intermitent llum vermella avisava que els amortidors al·luvials estaven descompensant-se. Arrufant les celles per la concentració, intentant mantenir la seva adherència de Força en els altres innombrables controls que estava manejant simultàniament, va aixecar una mà i va ajustar acuradament els amortidors en la seva alineació adequada. Una vegada que arribessin al seu destí i pogués deixar que els sistemes es posessin en espera, ella i Thrass podrien arribar fins a Uliar i la resta i explicar-los el que havia passat.

I ells ho entendrien. Segurament ells ho entendrien.

A l'altra banda del pont, una altra llum vermella estava parpellejant. Respirant profundament, preguntant-se fins quan seria capaç de mantenir això funcionant, es va estendre amb la Força.

***

–Pagareu per això –va grunyir Chaf'orm'bintrano, anant d'un costat a un altre de la sala de conferències davant dels tres presoners que romanien callats davant seu. Hi havia una cadira encoixinada darrere d'un estret escriptori, però aparentment estava massa enfadat per seure. –Em sentiu? Ho pagareu. –Centrà la seva furiosa mirada primer en Doriana, després en Car'das i finalment en Thrawn–. I els càrrecs són alta traïció.

Aturada darrere de l'escriptori, ben apartada del camí de l’Aristocra, l’Almirall Ar'alani es va agitar.

–No crec que aquests càrrecs puguin aplicar-se, Aristocra –va dir.

La seva expressió, va notar Car'das, havia mantingut una acurada neutralitat mentre escoltava els desvaris d’en Chaf'orm'bintrano. Tot i així, ell pensava que podia detectar cert alleugeriment darrere del distanciament.

Petita suposició. Ella tenia el que volia: el Vol d'Expansió estava segur, fora de les mans de Chaf'orm'bintrano. El que els ocorregués a un parell de presoners probablement era una qüestió de completa indiferència per a ella.

O almenys, el que els hi passés als dos presoners no txiss.

–No creu que els càrrecs puguin aplicar-se? –va cridar Chaf'orm'bintrano, centrant la seva furiosa mirada en ella.

Ar'alani es va mantenir ferma.

–No, no ho crec –va dir ella–. Car'das ja ha declarat que el Syndic Mitth'ras'safis i l'humà Lorana Jinzler van ser els perpetradors.

–Amb la seva assistència i consell.

–Aconsellar només és només traïció menor –va dir Ar'alani–. I com un no txiss, no pot ser acusat amb cap grau de traïció de totes formes. I Doriana, clarament no va tenir res a veure amb això.

–Sobre què estan parlant ara? –va murmurar Doriana a cau d'orella d’en Car'das.

–L’Aristocra vol rostir-nos a foc lent –va murmurar Car'das–. L’Almirall està suggerint que necessita replantejar els seus càrrecs.

–Ah.

El part no va passar desapercebut.

–Desitgen els presoners unir-se al procés? –va preguntar Chaf'orm'bintrano mordaçment.

–En realitat, els presoners seran alliberats –va dir Thrawn, les primeres paraules que havia pronunciat des que havien estat ficats a la sala de conferències, on Chaf'orm'bintrano podia amenaçar-los en privat–. No han fet res del que puguin ser acusats. Si vol culpar algú, culpi’m a mi.

–Tinc la intenció de fer-ho totalment –va respondre Chaf'orm'bintrano–. Després que m'hagi encarregat dels teus còmplices.

–No són els meus còmplices –va dir Thrawn amb calma–. És més, són els meus presoners, i com a tals estan sota l'autoritat legal de la Flota Expansionista Txiss –va alçar les celles–. Igual que jo, ja que estem.

–Ja no –va dir Chaf'orm'bintrano–. Pel crim d'un atac no provocat contra éssers sensibles, per la present revoco la seva posició militar.

–Esperi un moment, Aristocra –va dir Ar'alani, donant un pas cap endavant–. No pot revocar la seva posició per un crim pel qual encara ha de ser condemnat.

–Suggereixo que torni a llegir les lleis, Almirall –va dir Chaf'orm'bintrano agrament –. El Comandant Mitth'raw'nuruodo ha forçat els límits per última vegada i aquesta vegada tenim proves, escampades pel sistema davant nostre.

–Els vagaari eren una amenaça imminent per a l’Ascendència –va dir Thrawn–. I aquest sistema està dins de l'espai txiss.

–Però aquesta vegada va oblidar deixar que les seves víctimes disparessin primer –va dir Chaf'orm'bintrano amb un toc de triomf en la seva veu–. No ho negui, tinc els enregistraments de les seves pròpies naus.

–Els vagaari ens van amenaçar tant a nosaltres com al Vol d'Expansió –va dir Thrawn–. Jo afirmo que aquestes amenaces, recolzades amb la seva òbvia potència de foc, eren provocació suficient per a accions txiss.

–Pot afirmar el que vulgui –va dir Chaf'orm'bintrano–. Però el pes de les proves està sobre vostè, no sobre mi –Va mirar l’Ar'alani–. I fins que el seu judici tingui lloc, puc revocar-lo i així ho faré, tant la seva posició com la protecció militar sota la qual tan clarament esperava emparar-se.

Ar'alani no va respondre. Per un moment Chaf'orm'bintrano va continuar mirant-la, i llavors es va girar cap a Thrawn.

–I els seus companys presoners seran així mateix portats a judici –va dir–. Aquests, juntament amb els altres dos que té a Crustai –Van fer una pausa–. A menys, és clar, que tingui la suficient estima pel seu benestar com per fer un tracte.

Thrawn mirà a Car'das i a Doriana.

–Com què?

–Renunciarà a la seva posició, completament i permanentment –va dir Chaf'orm'bintrano–. Així mateix renunciarà a la seva posició de nascut a la Prova de la Vuitena Família i desapareixerà entre la gran massa de la ciutadania txiss, i mai més arribarà a una posició on pugui amenaçar les lleis o els costums.

–Em demana la meva vida sencera a canvi d'uns quants presoners alienígenes –va assenyalar Thrawn tranquil·lament–. Està segur de voler viure amb les conseqüències?

Chaf'orm'bintrano va esbufegar.

–Quines conseqüències?

–Per començar, la Vuitena Família no permetrà que un nascut a la Prova renunciï simplement a la seva afiliació –va dir Thrawn–. Insistiran en una audiència... i no crec que em deixin anar. No quan vegin el premi que els hi portaré.

Chaf'orm'bintrano es va tensar.

–No s'atrevirà –ressonà, amb la veu enfosquida amb amenaçades. Si el Vol d'Expansió reapareix en una fortificació de la Vuitena Família...

–El Vol d'Expansió s'ha anat –va tallar Thrawn–. I em refereixo a un altre tipus de tecnologia totalment diferent –mogué una mà cap a les estrelles–. Per ser específics, el dispositiu que vaig fer servir per treure tant al Vol d'Expansió com a la flota vagaari fora de l'hiperespai.

Chaf'orm'bintrano va llançar una mirada alarmada a Ar'alani.

–Ell? Està dient que no van venir aquí per pròpia elecció?

–L’elecció va ser només meva –li va assegurar Thrawn–. Puc fer-li una demostració si ho desitja.

–Aquest dispositiu no és de la seva propietat –li va advertir Ar'alani, la seva expressió neutral va desaparèixer sobtadament–. Pertany a la Flota de Defensa Txiss.

–I si em mantinc com a membre de la Flota Expansionista, per descomptat li faré entrega a vostè –li va assegurar Thrawn a ella–. Però si la meva posició militar és revocada, ja no tindré cap lleialtat oficial excepte cap a la meva família adoptiva. En aquest cas... –va deixar la frase sense acabar.

Clarament Chaf'orm'bintrano no estava tenint cap problema en unir els punts.

–Almirall, no pot permetre que la manipuli d'aquesta manera –va insistir–. Això és ni més ni menys que extorsió.

–Això no és ni més ni menys que realitat –li va corregir Thrawn–. I l’Almirall Ar'alani no té res a dir sobre això. Vostè és el que està amenaçant amb revocar la meva posició.

Durant un llarg moment els dos txiss es van mirar fixament. Llavors, abruptament, Chaf'orm'bintrano es va girar i va sortir a grans passos de la sala de conferències.

–Això no semblava estar bé –va murmurar Doriana.

–En realitat, ho estava –va dir Car'das mirant a Thrawn–. Almenys, això crec.

–Sí –va confirmar Thrawn, la seva cara i el seu cos tremolaven una mica–. Està furiós, pitjor no s'atrevirà a revocar la meva posició ara –Va mirar l’Ar'alani–. I una vegada que la Flota de Defensa tingui el projector gravitacional, estic segur que em protegiran de qualsevol futur esforç per part seva.

Els llavis de l’Ar'alani es van contraure.

–Farem el que puguem –Va dir ella–. Però entengui això, Comandant. Si continua actuant fora dels límits legals establerts per la Flota de Defensa i les Nou Famílies, arribarà un punt en què no podrem seguir donant-li suport.

–Ho entenc –va dir Thrawn–. Entengui al seu torn que continuaré protegint a la meva gent de qualsevol manera que consideri necessària.

–No esperaria ni més ni menys de vostè –va dir Ar'alani. Els seus ulls es van posar una vegada en Doriana i en Car'das–. Deixaré anar als seus presoners per vostè. Torneu a Crustai, i deixeu-me a mi encarregar-me de la resta de la runa vagaari.

–Obeeixo –va dir Thrawn inclinant el cap cap ella–. El projector gravitacional l’estarà esperant a Crustai per quan vulgui recollir-lo.

Ar'alani es va inclinar al seu torn i va sortir de la sala.

Thrawn va respirar profundament.

–I amb això, crec que finalment s’ha acabat –va dir–. Una llançadora està esperant per portar-nos de tornada al Falcó Fogós –va fer un gest cap a Doriana–. I després els tornaré a vostè i al Vicelord Kav a la seva nau.

–Gràcies –va dir Doriana–. Estem desitjant tornar a casa.

I mentre sortien de la sala, Car'das es va preguntar sobre la rara rigidesa de l'esquena d’en Doriana.

***

Estaven travessant un dels sistemes del mig del cúmul estel·lar quan l’hipermotor finalment va morir.

–No hi ha manera d'arreglar-ho? –va preguntar Thrass.

Lorana va sacsejar el cap.

–No per la meva –va dir–. Possiblement no per ningú, almenys fora d'un gran drassana.

Thrass va mirar a l'exterior del parabrisa cap al distant sol.

–Aquí tens cinc cuirassats, cada un amb el seu propi hipermotor –li va recordar–. Podríem accedir des d'aquí a un dels altres i usar els seus sistemes?

Lorana es va fregar el front, fent una ganyota de dolor quan la pressió va augmentar el palpitant dolor darrere dels seus ulls.

–D'acord amb les lectures d'estat de l’OpCom, cap dels altres hipermotors està operatiu –va dir–. I a més, totes les línies de control fins als altres cuirassats estan tallades. El que fos que el teu germà utilitzà per a... per aturar l'atac d'en C'baoth, va cremar gran quantitat d'equip delicat a bord. Portaria mesos, potser fins i tot anys, desprendre'l i arreglar-ho.

Thrass va colpejar amb els dits pensativament en la vora de la consola més propera.

–Llavors en aquest sistema és on ens aturem –va dir–. Apagarem el motor, agafaré la nau Delta-12 de la qual parlaves i me n'aniré a intentar aconseguir un tracte per la teva gent.

–No crec que haguem d’apagar el motor –va dir Lorana, intentant pensar–. En la condició en què està, si l’apaguem podríem no ser capaços d’engegar-lo de nou.

–Però si no l’apaguem, el Vol d'Expansió no trigarà molt a recórrer tot aquest sistema –va assenyalar Thrass–. Podríem estar un mes o més negociant amb la Flota de Defensa i les Nou Famílies. En aquells dies, la nau podria haver entrat en espai interestel·lar, on tindríem problemes per localitzar-la.

I si l’hipermotor resultava ser irreparable, l'espai interestel·lar seria on el Vol d'Expansió romandria.

–Llavors serà millor que trobem algun lloc per aquí on puguem aparcar-lo per una estona –va dir ella–. Una agradable òrbita alta al voltant d'un dels planetes, diguem. Disparem el que queda dels sensors i vegem quines són les nostres opcions.

El reconeixement va portar més de dues hores. Al final, va resultar que només hi havia una única alternativa viable.

–És més petit del que havia esperat –va dir Thrass mentre s'inclinava un al costat de l’altre sobre la consola principal de sensors–. Menys gravetat significa menys estabilitat de l'òrbita per les pertorbacions d'objectes passatgers.

–Però també significa menys atmosfera que podria causar que l'òrbita es fes malbé –va assenyalar Lorana–. I està gairebé directament al llarg del nostre vector, el que significa res de capritxoses maniobres per portar-nos-hi. Jo dic que hi anem.

–D'acord –va dir Thrass–. Esperem que el motor aguanti prou.

Havien arribat al planetoide objectiu i estaven en la seva aproximació final a l'òrbita quan el motor va donar un últim impuls i es va apagar.

–Informi –va dir Lorana mentre s'estenia amb la Força, intentant sense èxit tornar el sistema a la vida–. Thrass?

–La corba vermella es doblega massa cap a dins –va informar Thrass intensament des de la consola de navegació–. Quinze òrbites des d'ara, i xocarà contra la superfície.

Una onada de desesperació va pujar com àcid per la gola de la Lorana. Decididament la va obligar a baixar. Després de tot el que havia passat, el Vol d'Expansió no anava a acabar destruint-se a si mateix. No ara.

–Vés al lloc de sensors –li va ordenar ella–. Mira si hi ha un lloc, qualsevol lloc– on puguem aterrar aquesta cosa.

–Aquesta nau no va ser dissenyada amb un aterratge en ment –li va avisar Thrass mentre s'afanyava a arribar a la consola adequada–. Encara podríem fer òrbita?

–Estic treballant en això –va dir Lorana, creuant fins al grup de monitors d'enginyeria i buscant entre els llums vermells alguna cosa que pogués estar encara en verd. Dos dels frens davanters i propulsors de maniobra, va veure ella, encara estaven operatius. Si poguessin girar d'alguna manera el Vol d'Expansió 180 graus i usar aquests propulsors per impulsar-los a llarg del seu vector actual...

S'havien endinsat en el camp gravitatori del planetoide i havien gastat la primera de les seves quinze òrbites abans que a contracor arribés a la conclusió que tal maniobra no seria possible. Simplement hi havia massa massa a moure, i massa poc temps per moure-la.

–No hi ha hagut sort –va dir col·locant-se al costat d’en Thrass–. Has trobat alguna cosa?

–Potser –va dir ell vacil·lant–. He localitzat una vall llarga i tancada que crec que serà prou profunda per acollir-nos.

–No veig com això ens aporta alguna cosa –va dir Lorana–. Valls tancades impliquen murs a la vall, el que implica una parada sobtada en algun lloc al llarg de la línia.

–En aquest cas, la parada serà d'alguna manera menys violenta –va dir Thrass assenyalant a la pantalla–. Aquesta vall en particular està plena de petites roques.

Lorana va arrufar les celles, inclinant-se per veure-la més de prop. Ell tenia raó: tota la vall era plena gairebé fins al límit amb el que semblaven ser roques de la mida de grava.

–Em pregunto com va passar això –va comentar ella.

–Múltiples col·lisions d'asteroides o meteorits, més probablement –va dir Thrass–. No importa. Aquest és l'únic lloc en el planetoide que ofereix una oportunitat de supervivència.

Lorana va fer una ganyota. Però ell tenia raó. Amb el motor perdut, baixar en qualsevol altre lloc del planetoide significaria una col·lisió perforadora a velocitat gairebé orbital. Amb la grava, almenys tindrien una desacceleració lleument més gradual.

–Podem aconseguir-ho amb el motor apagat? –va preguntar ella, teclejant per a una anàlisi.

–La vall no està lluny del nostre camí orbital actual –va dir Thrass–. Crec que els sistemes de maniobra han de ser adequats per a col·locar-nos en posició, i per donar-nos almenys una petita desacceleració abans de l'impacte.

L'anàlisi va aparèixer a la pantalla.

–L’ordinador està d'acord amb tu –li va confirmar ella, mirant cap al fosc món que girava sota ells mentre ella intentava pensar–. D'acord. Som aquí al C-U, el Delta-12 és al C-Tres, i la resta dels supervivents són al nucli. Si volem que el C-Tres acabi al capdamunt de la grava, hem de girar el Vol d'Expansió per posar el C-Sis a sota. Aquest colpejarà primer, rebent l'impacte inicial i esperem que alentint-nos prou perquè el dany en les altres naus sigui mínim quan s'enfonsin.

–Incloent el dany en aquesta? –va preguntar Thrass amb mordacitat.

Lorana va fer una ganyota.

–Ho sé, però no tenim una altra opció. Necessitem que l'hangar del C-Tres quedi sobre la superfície si anem a treure el Delta-12 fora. Així que girarem el C-Sis fins a baix, com he dit, llavors traurem a la gent del nucli a...

–Hola? –Va arribar sobtadament una veu des dels altaveus del pont–. Jedi Jinzler? Estàs aquí en algun lloc? Sóc Chas Uliar. Ens hem cansat d'esperar, així que anem tots cap al C–Quatre. Jinzler?

Durant un llarg segon Lorana i Thrass es van mirar un a un altre aterrits.

Llavors, sortint de la seva paràlisi, Lorana es va llançar cap al lloc de comunicació.

–Aquí Lorana Jinzler –va cridar urgentment–. Uliar, porta a tothom de tornada al nucli d'emmagatzematge immediatament. Em sents? Porta a tothom de tornada al...

–Jinzler, estàs aquí? –Va arribar de nou la veu d’Uliar–. Jedi, si ens has abandonat estaré realment enfadat amb tu.

–Uliar? –va cridar de nou Lorana–. Uliar!

Però no hi va haver resposta.

–No pot sentir-te –va dir Thrass amb desgrat–. El comunicador no transmet en aquest extrem.

Lorana va girar el coll per mirar el planetoide, el seu pols bategava violentament contra l'agonia del seu cap. C-Quatre. Per què havien d'haver anat al C-Quatre?

Perquè era el més proper a l'escola Jedi, on ella els havia deixat, per suposat.

I ara hi havia cinquanta-set persones vagabundejant per allà, completament inconscients del que estava a punt de succeir.

Thrass estava mirant-la, amb tensió a la cara.

–No tenim una altra opció –va dir ella amb calma–. Hem de girar i posar el C-Quatre a sobre.

La seva expressió ni tan sols va canviar. Clarament ell ja havia arribat a la mateixa conclusió.

–El que posarà al C-U, aquest, en el més baix –va dir ell.

On es rebria tot l'impacte del seu aterratge d'emergència.

–No tenim una altra opció –va dir de nou Lorana. –És només una suposició que el cuirassat més baix rebrà prou l'impacte per deixar els altres intactes. Pel que sabem, tots ells podrien xocar amb prou força per obrir-se de cop al buit. Hem de tractar de mantenir al C-Quatre tan lluny de les roques com sigui possible

–Entenc –Thrass vacil·là–. Hi ha temps suficient perquè te’n vagis, ja saps. Almenys pots arribar al nucli abans que xoquem, potser fins i tot fins al C-Quatre.

Lorana va negar amb el cap.

–No pots gestionar l'aterratge tu sol –li va recordar ella –. Però jo podria fer-ho mentre tu te'n vas.

–I qui evitaria que els sistemes restants s’autodestrueixin mentre obries un camí a través dels pilars per a mi? –va contestar Thrass–. No, Jedi Jinzler. Sembla que tots dos donarem les nostres vides per la teva gent.

Lorana va sentir que la seva vista s’entelava amb llàgrimes. En el profund de les esquerdes posteriors de la seva ment, s'havia preguntat per què havia sentit la forta necessitat d'enviar a casa a Car'das amb aquest missatge per al seu germà. Ara sabia que havia estat la subtil incitació de la Força.

–Aquest és difícilment la llar temporal que havia previst per a ells –va continuar Thrass, com si parlés amb si mateix–. També és probablement molt més permanent del que havia esperat.

–La teva gent vindrà aquí algun dia –li va assegurar Lorana, preguntant-se per què deia això. Bons desitjos? O més incitacions de la Força? –. Fins llavors, tindran prou menjar i subministraments per aguantar durant generacions. Sobreviuran. Sé que ho faran.

–Llavors, preparem-nos a la fi tal –Thrass va vacil·lar, llavors va allargar la seva mà cap a ella. –Us he conegut a tu i la teva gent només breument, Jedi Lorana Jinzler. Però en aquest temps, he après a admirar-vos i respectar-vos. Espero que algun dia humans i txiss siguin capaços de treballar junts en pau.

–A l’igual que jo, Syndic Mitth'ras'safis de la Vuitena Família Regent –va dir Lorana prenent la seva mà.

Durant un minut van romandre en silenci, amb les mans agafades, cadascun preparant-se per a la mort. Llavors, respirant profundament, Thrass va deixar anar la mà.

–Llavors acabem amb aquesta part de la història –va dir enèrgicament–. Que la fortuna dels guerrers somrigui en els teus esforços.

–Sí –va dir Lorana–. I que la Força ens acompanyi –va fer un gest cap avall, cap al C-Quatre–. I a ells.

***

–Com pot veure, hem deixat la seva nau i el seu equip tranquil –va dir Mitth'raw'nuruodo, fent un gest mentre dirigia a Doriana i a Kav a través del pont del Fosca Venjança cap a la sala de comandament d’en Kav–. Sé amb certesa que estava preocupat per això –va afegir mirant a Kav sobre la seva espatlla.

El neimoidià no va replicar.

–En qualsevol cas, imagino que estaran ansiosos per tornar a casa –va continuar Mitth'raw'nuruodo mentre entraven a l’oficina–. Només hi ha un o dos punts que necessito aclarir abans que se’n vagin.

–És clar –va dir Doriana, donant un pas precipitadament cap a un costat quan Kav passà empenyent-lo, fregant a Mitth'raw'nuruodo i envoltant l'escriptori per deixar-se caure desafiadorament a la seva cadira adornada.

–Farem el que sigui necessari –va afegir mentre agafava una cadira en un racó de l'escriptori.

–Gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo, asseient-se en una cadira a l'altra cantonada i mirant a través de la vora de l'escriptori a Doriana–. Bàsicament, crec que tots dos desitgem assegurar-nos que aquest contacte entre els nostres pobles segueixi sent l'últim.

–No l'entenc –va dir Doriana, forçant el desconcert en la seva veu–. La nostra relació fins ara ha resultat ser mútuament beneficiosa. Per què no voldríem que continués?

–Vinga, Comandant –va dir Mitth'raw'nuruodo suaument–. El meu costat de l'acord ja és segur, és clar. No té ni idea d'on està la meva base, o on hi ha els mons de l’Ascendència Txiss. Podem romandre ocults per a vostès tant com desitgem –va fer una pausa–. Per tant, només li queda assegurar la seva pròpia satisfacció que mai portaré notícies a la República de la seva traïció al Vol d'Expansió.

Doriana el va mirar fixament, una mà gelada es tancava sobre el seu cor. Coneixia Mitth'raw'nuruodo les seves converses amb Kav?

Havia vist ell o un dels altres txiss com Kav li passava el blàster ocult?

O simplement havia deduït que Doriana decidiria assassinar-lo?

Lentament, gairebé involuntàriament, la seva mà es va arrossegar cap al blàster amagat, el moviment va quedar ocult a la vista d’en Mitth'raw'nuruodo per la vora de l'escriptori.

Certament tenia sentit cobrir el seu rastre d'aquesta manera, es va recordar a si mateix fermament. Els caps per lligar podien ser fatals per a algú que vivia aquesta classe de doble vida. Sidious insistiria en això, també, especialment ja que Mitth'raw'nuruodo havia vist al Lord Sith i havia sentit el seu nom.

I després d'ajudar a causar les morts de cinquanta mil persones en el Vol d'Expansió, una mort més certament no importava.

Mitth'raw'nuruodo encara estava esperant, mirant-lo silenciosament. Doriana va tancar la mà al voltant de la culata del seu blàster...

I va fer una pausa. Mitth'raw'nuruodo, brillant tàctic. Estrateg igualment brillant.

Un ésser que podia enfrontar-se a naus de guerra de la República, pirates nòmades i fins i tot Jedi, i guanyar contra tots ells.

I Doriana estava realment considerant matar-lo?

–A què està esperant? –va interrompre’l Kav violentament en els seus pensaments–. Li té sol i desprotegit. Dispari-li!

Doriana va somriure intensament, i amb això, la tensió subjacent que havia estat molestant-lo contínuament des de la destrucció de la seva força de xoc es va esvair finalment.

–No sigui absurd, Vicelord –va dir. Traient el blàster, es va inclinar i el va col·locar en una cadira buida entre ell i Mitth'raw'nuruodo–. Voldria fer trossos un cristall de mil anys tant com matar un ésser com aquest.

Mitth'raw'nuruodo va inclinar el seu cap, els seus ulls brillaven.

–Així que certament tenia raó respecte a vostè –va dir.

–Finalment –va concedir Doriana–. Imagino que no s'equivoca molt sovint.

–Llavors deixem que aquest sigui el seu error final –va dir Kav, colpejant el braç de la seva cadira d'escriptori i obrint un plafó ocult. En un únic moviment suau va extreure un altre blàster, el va apuntar cap a Mitth'raw'nuruodo, i va disparar.

El tret mai el va tocar. En el seu lloc, va colpejar la feble boirina que havia aparegut de sobte entre ells, llavors va rebotar directament cap al tors d’en Kav.

El neimoidià va tenir el temps suficient per mirar-lo amb sorpresa abans que caigués cap endavant sobre l'escriptori i jagués immòbil.

Va ser només llavors, mentre Doriana canviava la seva atordida mirada del cos d’en Kav a la boirina que envoltava l'escriptori, quan va reconèixer la forma i la coloració.

Va mirar a través de la vora de l'escut a Mitth'raw'nuruodo.

–Malgrat tot va ser una mica arriscat, oi? –va preguntar, esforçant-se per mantenir un to col·loquial.

–Realment no –li va assegurar l'altre–. El generador d'escut era prou simple per treure'l d'un dels droidekes que em va proporcionar. Com vaig dir en el seu moment, tenim certa experiència amb invertir la polaritat d'aquests dispositius –va fer un gest–. I era fàcilment predictible que el Vicelord Kav reclamaria la seva cadira i el seu escriptori per a ell, i per tant es col·locaria a si mateix per a la seva pròpia destrucció.

–Em referia al risc que va prendre amb mi –va dir Doriana–. L'escut no hauria bloquejat el meu tret.

–No, no ho hauria fet –va estar d'acord Mitth'raw'nuruodo–. Però havia d’assegurar-me que era algú en qui podia confiar.

Doriana va arrufar les celles.

–Per què?

Durant un moment Mitth'raw'nuruodo no va respondre. Llavors, inclinant-se, va agafar el blàster que Doriana havia deixat.

–Vostè i el seu Mestre, Darth Sidious, em van parlar d'una gent a la qual anomenen els Estrangers Llunyans reunint-se en la vora de la galàxia –va dir, girant l'arma a les seves mans–. Han vist realment aquests éssers?

–Fins on jo sé, no els hem vist –va admetre Doriana.

–Ja pensava que no –va dir Mitth'raw'nuruodo, sobtadament intens–. Però nosaltres sí.

Un gelat calfred va pujar per l'esquena d’en Doriana.

–On?

–En la vora més llunyana de l’Ascendència Txiss –va dir Mitth'raw'nuruodo, amb una veu fosca i torba–. Va ser una petita força de reconeixement, però va lluitar amb una ferocitat salvatge abans que fos finalment repel·lida.

–Quantes naus hi havia? –va preguntar Doriana, la seva ment funcionava a tota velocitat.

Darth Sidious cobejava informació d'aquest tipus. Suficient d'ella podia fins i tot persuadir-lo de perdonar-lo per la pèrdua de la seva força de xoc de la Federació de Comerç.

–Quina classe d'armament tenien? Té alguna dada de combat?

–Tinc algunes –va dir Mitth'raw'nuruodo–. L’Almirall Ar'alani estava al comandament de la força que finalment els va rebutjar. Això és pel que va venir personalment a investigar a Car'das i als seus companys. Ens preguntàvem si la República de la qual parlaven podria estar aliada amb els invasors.

–I també és per això pel que ella estava desitjant mirar cap a un altre costat mentre vostè s'encarregava dels vagaari –va dir Doriana quan l'última peça enutjosa del puzle va encaixar finalment en el seu lloc–. Una guerra amb dos fronts seria excepcionalment desagradable.

–Correcte –va dir Mitth'raw'nuruodo, i Doriana va pensar que podia escoltar un nota d'aprovació per la seva ràpida deducció–. Les meves accions eren contràries a la política oficial txiss, però ella sabia també com jo que calia tractar amb els vagaari, tan ràpidament i decisivament com fos possible. Parlaré amb ella; si està d'acord, li proporcionaré còpies de la informació que busca.

–Gràcies –va dir Doriana–. Ara. Fa un moment va parlar de confiança entre nosaltres. Què té en ment exactament?

–De moment, res –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Cada un de nosaltres té la seva pròpia gent a defensar i els seus propis polítics amb els quals tractar. Però en el futur, qui pot dir-ho? Potser algun dia els nostres pobles acabin lluitant l'un al costat de l'altre contra aquesta amenaça.

–Això espero –va dir Doriana–. Jo, per la meva banda, intentaré treballar amb els nostres líders per preparar-nos, tan bé com pugui per aquest dia.

–Igual que jo –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Tot i que els obstacles en el meu extrem poden ser difícils de superar.

Doriana va pensar en Lord Sidious i el seu odi cap als no humans. No seria exactament fàcil en el seu extrem, tampoc.

–Li he vist fer miracles militars –va dir–. Estic segur que pot fer també miracles polítics.

–Potser –va dir Mitth'raw'nuruodo–. El meu germà pot ser capaç d'ajudar-me en aquesta àrea quan torni –es va aixecar i li va allargar el blàster–. En qualsevol cas, vostè i la seva nau són lliures per marxar.

Doriana va rebutjar l'arma oferta amb un gest.

–Guardi-la, Comandant –va dir–. Prengui-la com un record de la nostra primera victòria conjunta.

–Gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo greument, guardant el blàster en una butxaca–. Que no sigui l'última.

–Certament –va estar d'acord Doriana–. El que em recorda. Hi ha una petita qüestió que m'agradaria discutir amb vostè...

***

–Està fent broma –va dir Car'das mirant a Thrawn amb les celles arrufades–. Ell m'està oferint una feina?

–No només una feina, sinó una posició de lideratge molt benestant –va dir Thrawn –. Vol que li convidi a acompanyar-lo de tornada a la República en el Fosca Venjança perquè pugueu discutir-ho.

–Això no té cap sentit –va protestar Car'das–. Acabo de sortir de l'escola. Per quina classe de posició d'alt poder podria estar qualificat?

–L’edat no és necessàriament el millor indicador de talent i habilitat –va assenyalar Thrawn–. En el teu cas, es va quedar molt impressionat pel paper que vas jugar enganyant als vagaari perquè es col·loquessin en la posició adequada per a l'atac. Has demostrat ser intel·ligent, enginyós i capaç de romandre tranquil sota el foc, qualitats que ell aprecia de la mateixa manera que jo.

Car'das es va gratar la galta pensativament. Tot i així era ridícul, és clar. Però també era massa intrigant com per descartar-ho simplement de seguida.

–Va dir quina mena de treball seria?

–Suposo que implica alguna mena de la mateixa feina de contraban que estàs fent per al Capità Qennto –va dir Thrawn–. Però sota aquestes activitats superficials, la teva funció primària serà crear i operar una xarxa d'informació primària per a ell.

Car'das va arrufar els llavis. Només contraban era una cosa que podia prendre o deixar, però aquesta altra banda sonava molt més interessant.

–No estarà esperant que construeixi aquesta xarxa per mi mateix, oi?

Thrawn va sacsejar el cap.

–Començarà donant-te diversos mesos d'entrenament i instruccions sobre el terreny. Després d'això, tindràs algun dels seus contactes i recursos de la República als quals recórrer.

–Els quals suposo que seran molt impressionants –va dir Car'das, pensant-s’ho seriosament. Això significava no més despreocupades maneres llunàtiques d’en Qennto de tractar amb els clients i competidors. No més naus caient a trossos sota ell per falta de fons o interès. El millor de tot, no més Hutts.

–És la teva decisió, per descomptat –va dir Thrawn–. Però crec que tens les qualitats necessàries per sobresortir en un treball com aquest.

–I com una bonificació afegida això també incrementaria la meva utilitat com un possible contacte futur amb la República? –va preguntar Car'das irònicament.

Thrawn va somriure.

–Com he dit, tens les qualitats necessàries.

–Bé, no em farà mal comprovar-ho –Car'das va estudiar la cara d’en Thrawn–. Hi ha res més?

Per a la seva sorpresa, l'altre va vacil·lar realment.

–Volia demanar-te un favor –va dir per fi–. Sigui quina sigui la nau que triïs per tornar, et demanaria que mai li expliquessis a Qennto o a la Ferasi el que li va passar al Vol d'Expansió.

Car'das va fer una ganyota. Pensaria en això per si mateix. Pensaria moltíssim en això, de fet.

–Especialment la Ferasi?

–Especialment ella –va dir Thrawn, la seva veu estava tenyida de tristesa–. Hi ha molts pocs idealistes en aquest univers, Car'das. Molt poca gent que s'esforça sempre per veure només el bo en els altres. No voldria ser el responsable de destruir ni tan sols un d'ells.

–I a més, li va agradar tota aquesta adulació incondicional cap a vostè?

Thrawn va somriure lleument.

–Tothom agraeix aquesta admiració –va dir–. Tens una comprensió excel·lent dels cors dels altres. Stratis ha triat bé.

–Suposo que ho descobrirem –Car'das li va allargar la mà–. Bé. Adéu, Comandant. Ha estat un honor conèixer-lo.

–El mateix dic –va dir Thrawn prenent la seva mà–. Adéu... Jorj.

***

–No se –Va dir Qennto sacsejant el cap–. Per a la meva butxaca, això sona com una idea realment dolenta.

–Estaré bé –li va assegurar Car'das–. Thrawn diu que Stratis no és la classe de gent que m’enganyaria per pujar-me a bord només per crear problemes. No és el seu estil.

–Potser –remugà Qennto–. O potser no. L'últim que un tipus com aquest voldria és que algú com tu es plantés a la cantonada d'un carrer de Coruscant i cridés les seves activitats passades des del fons dels teus pulmons.

–I què passa amb nosaltres? –va afegir la Maris–. També sabem el que estava planejat per al Vol d’Expansió.

–Però mai vau saber el seu veritable nom –li va recordar Car'das–. Tot el que teniu és un àlies i un rumor. Això no va a portar-vos a cap costat.

–Fins i tot si fóssim prou estúpids com per intentar-ho? –va preguntar Qennto, llançant una mirada d'advertència a la Maris.

–Quelcom així –va estar d'acord Car'das, esperant que cap d'ells tragués a la llum el fet que havien sabut el nom real d’en Kav. Encara que, Kav era un nom neimoidià prou comú; i ja que el Vicelord era mort, probablement no seria un gran problema. Certament el propi Stratis no semblava preocupat per això–. De tota manera, Thrawn avala aquest home.

–Per a mi això és suficient –va declarar la Maris–. Només espero que Drixo la Hutt sigui tan raonable.

–No et preocupis per la Drixo –va dir Qennto amb un grunyit–. Ella no serà un problema, no amb tot el seu botí extra per calmar-la. De fet, apostaria al fet que fins i tot puc convèncer-la que ens doni una bonificació.

Maris va posar els ulls en blanc.

–Allà hi anem una altra vegada.

–Ei, sóc un home de negocis –va protestar Qennto–. Això és el que faig.

–Només fes-ho prenent atenció, d'acord? –va dir Car'das–. No vull haver de preocupar-me per vosaltres dos.

–Preocupa’t per tu mateix –va dir Qennto amenaçadorament, clavant un dit llarg al pit d’en Car'das per donar-li èmfasi–. Digui el que digui Thrawn, aquest Stratis sona tan relliscós com un dug engreixat, i dues vegades menys amistós.

–I haver frustrat Thrawn el seu atac al Vol d'Expansió no hi haurà ajudat a millorar res el seu ànim –va dir la Maris. El seu front es va arrugar lleument–. Thrawn va detenir el seu atac, oi?

Car'das va sentir un nus a l'estómac. Maris havia estat una companya de nau, algú amb qui havia passat mig any vivint, treballant i lluitant al seu costat. Més que això, ell la considerava una amiga.

Mai havia mentit a un amic abans. Realment volia començar ara? I amb una mentida tan terrible com aquesta?

I llavors, la veu d’en Thrawn va semblar arribar surant des de la seva memòria. Hi ha molt pocs idealistes en aquest univers...

La veritat no desfaria la mort del Vol d'Expansió. Tot el que podria fer seria ferir la Maris.

–És clar que va detenir l'atac d’Stratis –li va assegurar amb tota la falsa cordialitat que va poder crear–. Jo hi era mateix quan el Vol d'Expansió va escapar.

Les arrugues del seu front es van allisar, i Maris va somriure.

–Sabia que podria fer-ho –va dir, tendint la seva mà–. Bona sort, Jorj, i cuida't. Potser ens topem de nou alguna vegada.

Car'das es va obligar a somriure mentre prenia la seva mà.

–Sí –va dir suaument–. Potser ho fem.

***

El devastador impacte havia passat, la violenta sacsejada s'havia esvaït, i la pols estava començant a posar-se sobre la fosca coberta. A poc a poc, amb compte, Uliar va alçar el cap de la massa d'encoixinada de cadires amb la qual s'havia enrotllat, encongint-se mentre una punxada de dolor li recorria el coll.

–Hola? –va cridar, la seva veu va ressonar misteriosament a través de la sala silenciosa.

–Uliar? –va cridar una veu al seu torn–. Sóc... –es va interrompre quan un accés de tos sobtada li assaltà–. Sóc Pressor –va dir quan va tenir la tos sota control–. Estàs bé?

–Sí, això crec –va dir Uliar, aixecant-se i caminant de manera inestable cap a la veu.

Totes les llums estaven apagades excepte per les permallums dels panells d'emergència, fent que el C-Quatre semblés i se sentís incòmode com una tomba.

–I tu?

–Això crec –va dir Pressor. Un parell de figures ombrívoles van sortir de sota d'un escriptori a l'altre costat de la sala, convertint-se en Díl·lian Pressor i el seu fill, Jorad, mentre es col·locaven sota una de les permallums–. On són els altres?

–No ho sé –va dir Uliar–. Tothom es va posar a cobert quan vas donar l'avís d'impacte –Mirà al voltant–. Quin desastre.

–Això segur –va estar d'acord Pressor torbament, rascant una mica de sang que degotava per la seva galta–. Em pregunto què haurà passat.

–No semblava ser foc làser o torpedes d'energia –va dir Uliar–. A part d'això, no tinc ni la més remota idea.

–Bé, el primer és el primer –va dir Pressor–. Necessitem reunir a tothom i comprovar el menjar, l'aigua i els subministraments mèdics. Després d'això, podem ocupar-nos de l'energia i de les habitacions. Després, podem intentar arribar al pont i descobrir què inferns ha passat.

Va començar a obrir-se pas a través de la runa, amb Jorad al seu costat, agafant la seva mà amb força.

–Sí, va ser fantàstic que ens donessis aquest avís, d'acord –va comentar Uliar mentre arribaven a la porta–. Com vas saber que s'acostava?

Pressor va sacsejar el cap.

–No ho sé –va dir–. Simplement va sorgir al meu cap.

–Vols dir com alguna classe de cosa Jedi?

–No sóc un Jedi, Chas –va dir Pressor amb fermesa–. Probablement vaig sentir alguna cosa movent-se o esgarrapant contra el casc. Grava precursora d'asteroide, o potser fricció atmosfèrica. Una mica d'això.

–És clar –va dir Uliar–. Probablement sigui això.

Però fora o no Pressor un Jedi, hi havia definitivament alguna cosa estranya en ell. I després del que els Jedi li havien fet al Vol d'Expansió, Uliar vigilaria a Pressor i la seva família. Els vigilaria molt de prop.

Mentrestant, hi havia una petita qüestió de supervivència de la qual encarregar-se.

Ajupint-se sota una secció torta d'un panell del sostre, va seguir a Pressor pel corredor.

FI