Els deixebles (VIII)

Anterior

Capítol 8

Qui-Gon va donar les gràcies al pilot i es va posar dempeus. No tenia manera de saber si la nau s'havia dirigit de veritat a Kodai o no. El doctor Lundi era prou llest com per deixar-los pistes falses o fins i tot tendir-los un parany, però no tenien res més. Com més aviat aconseguissin arribar a Kodai per investigar, millor.

– Necessites ajuda per anar algun lloc? –va preguntar Qui-Gon al pilot.

El pilot es va aixecar. Estava bastant serè tot i haver passat tot just uns minuts des que va recuperar la consciència.

–No, estic bé –va respondre–, però si trobeu la meva nau ja sabeu on sóc.

–És clar –va dir Qui-Gon–. Farem el que puguem.

Obi-Wan i Qui-Gon van sortir ràpidament del petit hangar i van baixar pel carrer cap a una gran avinguda. Estava plena de naus de totes les mides i de pilots de tota la galàxia, negociant o arreglant els seus vehicles. Semblava bastant fàcil contractar els seus serveis.

Qui-Gon es va acostar a un pilot i li va preguntar si els podia dur a Kodai.

–A Kodai? –va repetir el pilot–. Us equivoqueu d'home.

–Jo us portaré, però no prendré terra. Almenys, no fins a la setmana que ve –va dir un altre.

Qui-Gon va preguntar a altres sis pilots abans de trobar a un que estava disposat a realitzar la travessia, un humanoide que no va voler dir el seu cognom.

–Digueu-me Elda –va dir ella abans d'accedir a deixar-los a Kodai, però marxaré res més tocar terra. No van poder convèncer-la perquè els esperés allà i els portés de tornada. No es podien permetre ser primmirats i van acceptar. Van embarcar immediatament. Mentre la pilot preparava la nau, es van posar còmodes per al viatge.

–No és fàcil trobar gent que vulgui anar a Kodai –va dir Elda mentre introduïa els punts de destinació a l'ordinador de navegació.

Qui-Gon va alçar una cella.

–Ja me n'havia adonat –va dir–. A què es deu?

La pilot es va tornar per mirar de dalt a baix a Qui-Gon, oferint-li una expressió de "Si no ho saps, no seré jo qui t'ho expliqui".

Qui-Gon no va insistir. Deixem-ho així, va pensar. Ja obtindré la informació del Temple.

Va sortir de la cabina cap a la zona de càrrega i va encendre l'intercomunicador. Havia sentit parlar de Kodai i creia que es trobava en els territoris de la Vora Exterior. Si no s'equivocava, la superfície del planeta estava coberta en la seva major part per un vast oceà.

El seu intercomunicador va emetre un so, i un moment després la veu de la Jocasta Nu, documentalista del Temple, va ressonar plàcidament a la zona de càrrega de la nau.

–M'alegra parlar amb tu, Qui-Gon –va dir–. Què tal va la missió?

–Ara mateix no sabria dir-te –va respondre Qui-Gon amb sinceritat–. Volia que em busquessis informació sobre el planeta Kodai.

–Kodai, a la Vora Exterior –Va dir. Hi va haver un breu silenci mentre Jocasta buscava a l'ordinador del Temple les dades que li havia demanat–. Crec recordar alguna cosa d'un oceà gegantí.

Qui-Gon va poder sentir a Jocasta prement botons i tecles a l'ordinador. Ella va seguir parlant.

–Sí, Kodai està recobert per un enorme mar..., un mar que va créixer fa centenars d'anys per empassar-se la major part dels habitants del planeta, que vivien a la superfície -li va informar –. Actualment, tot just queda una mica de superfície, i una sola ciutat. Compta amb una població escassa, uns milers de kodaians que es passen gairebé tot el temps intentant conservar la seva forma de vida a terra, encara que la majoria d'ells creu que el mar tornarà a enfurir-se i acabarà amb tots –Jocasta es va quedar callada un moment. Qui-Gon va suposar que estava llegint més dades.

–Què interessant –va murmurar la documentalista–. Sembla ser que el mar no ha mostrat signes d'enfuriar-se en els últims centenars d'anys. De fet, més aviat sembla el contrari. Cada deu anys, quan coincideixen les dues llunes del planeta, el mar experimenta una marea espectacularment baixa.

–Entenc –va dir Qui-Gon, emmagatzemant aquesta informació en la seva memòria.

–Però això no és tot –va dir Jocasta–. El que és especialment fascinant és que les llunes del planeta coincidiran demà passat.

–Quina casualitat –va assentir Qui-Gon. Era obvi que la visita d'en Lundi a Kodai en aquest moment concret i la seva recerca d'eines mineres no era una coincidència. Però seguia sense tenir clar per què havia estat tan difícil trobar un pilot que els portés fins al planeta.

Jocasta va guardar silenci una estona mentre Qui-Gon digeria la informació. En veure que no tallava la transmissió, Qui-Gon va suposar que hi havia alguna cosa més que volia dir-li.

–Alguna cosa més? –va preguntar.

–Sí –va respondre la Jocasta lentament–. S'ha trobat una altra col·lecció d'objectes Sith, aquest cop al planeta Tynna, a la Regió d'Expansió. I s'ha produït una estranya explosió al planeta Núbia. Ningú s'ha adjudicat l'autoria, però l'edifici derruït tenia un tosc dibuix d'un holocró Sith a la paret de durciment.

Qui-Gon va tancar els ulls un moment. El descobriment d'aquella nova col·lecció no li sorprenia, però una explosió era una cosa sense precedents, una cosa letal. La situació empitjorava, i se sentia obligat a fer alguna cosa.

–Gràcies per la informació –va dir a Jocasta–. Seguirem en contacte per si necessitem més coses.

–És clar, Qui-Gon. Aquí estic per al que necessitis.

Quan Jocasta va tallar la transmissió, Qui-Gon va sentir una punxada de dolor. Va desitjar que aquelles paraules de comiat les hagués pronunciat una altra dona, una dona del Temple que el va ajudar molt a investigar en el passat: Tahl. Havia estat profundament enamorat d'ella, i encara que havien passat mesos des del seu assassinat, la seva absència seguia fent-li mal com un punyal clavat al pit.

Va guardar l'intercomunicador i es va asseure a terra per meditar, fins que la seva ment es va aclarir. Estava començant a relaxar el seu cos quan Obi-Wan va entrar a l'estança.

–Mestre! –va cridar alarmat–. Hi ha una bomba a bord!

Següent