Vol d'expansió (XIII)

Anterior

13

... I la tripulació final i llista de passatgers –va dir el Capità Pakmillu, lliurant l'última targeta de dades.

–Gràcies –va dir Doriana, acceptant la targeta i guardant tot el munt a la seva jaqueta–. No necessita res més?

–Res que a mi o als altres cinquanta mil persones se'ns ocorri –va dir Pakmillu amb el típic humor sec Mon Cal–. Crec que el Vol d'Expansió està a punt per partir.

–Excel·lent –va dir Doriana–. El Canceller Suprem Palpatine estarà encantat d'escoltar-ho.

–No ho hauríem aconseguit sense la seva ajuda –va dir Pakmillu greument–. Si us plau, transmeti-li la nostra gratitud una última vegada per tots els seus esforços en la nostra representació.

–Així ho faré –va prometre Doriana. També seria una última vegada–. Llavors això és tot. Li veuré en, quant? Cinc anys? Deu?

–El temps que sigui necessari –va dir Pakmillu, mirant el pont de comandament del Cuirassat-U–. Però tornarem.

–Esperaré amb il·lusió el seu retorn –va dir Doriana amb tota la falsa sinceritat que va poder reunir–. Mentrestant, que tinguin un viatge segur. I no ho oblidi, si se li ocorre alguna cosa més que necessiti, l'Oficina del Canceller Suprem està preparada per atendre'l. Encara té tres setmanes abans d'abandonar l'espai de la República, temps suficient per reunir i transportar subministraments i equip d'emergència fins aquí.

–Ho recordaré –va dir Pakmillu inclinant el cap–. Puc acompanyar-lo fins al seu transport?

–No cal –va assegurar Doriana–. Sé que deu tenir centenars d'assumptes per resoldre encara, abans de deixar Yaga Menor. Voli sense contratemps, i que la Força us acompanyi.

–Amb dinou Jedi a bord, estic segur que així serà –li va assegurar Pakmillu–. Més aviat, dinou i mig.

–Definitivament –va assentir Doriana, mantenint el seu somriure al seu lloc mentre arrufava les celles per dins. Dinou Jedi? I mig? –. Adéu Capità.

Va esperar fins que el pilot va haver tret el transport de l'hangar del Cuirassat-U i van haver passat fregant suaument els voltants de l'atmosfera de Yaga Menor abans de treure la llista de passatgers d’en Pakmillu i introduir-la en el seu datapad. Els darrers números Jedi que havia sentit parlaven d'un total de disset, no dinou. S'havia produït un sobtat canvi de plans? I què dimonis era mig Jedi, de totes maneres? Els rumors sobre com havia mort Darth Maul van venir desagradablement al seu cap...

Va treure la llista de Jedi i va començar a revisar-la. Els noms eren molt familiars, la majoria d'ells potencials problemàtics que ell mateix havia acostat subtilment fins a C'baoth perquè els convidés a la seva gran expedició. La primera de més a més a la llista, Lorana Jinzler, no era una sorpresa realment; Doriana sempre havia pensat que possiblement la Padawan d’en C'baoth decidiria quedar-se amb ell una mica més. Els altres dos eren Obi-Wan Kenobi i el seu Padawan, Ànakin Skywalker.

Doriana va somriure per a si mateix. Així que Skywalker era el mig Jedi d’en Pakmillu. Encantador; i una gratificació inesperada per tot el seu dur treball, també. Des que Kenobi i el noi gairebé havien fet naufragar l'operació de Barlok, havia tingut una sensació poc confortable sobre aquest parell. Les seves morts a bord del Vol d'Expansió serien agradablement convenients.

Vol d'Expansió s'havia desenganxat de l'últim dels equips d'amarratge i suport i es dirigia des del pou de gravetat de Yaga Menor cap a l'espai profund.

Un minut després, mentre Doriana seguia mirant pel parabrisa del transport, va parpellejar i va desaparèixer en l'hiperespai.

Va tornar la vista al seu datapad. De tota manera, gratificació o no, millor que ho comprovés amb Sidious i li fes saber que Kenobi i Skywalker estaven a bord, només per assegurar que això coincidia amb els plans del Lord Sith.

I seria millor que ho comprovés abans que el Vol d'Expansió serpentegés fora de la República. Per sempre.

La llançadora el va portar a l'espaiport de Yavvitiri, a pocs quilòmetres del Centre de Preparació on havia tingut lloc tot el treball preliminar al Vol d’Expansió.

Palpatine i el Senat havien intentat no cridar l'atenció sobre el projecte, potser tement una reacció violenta per tots els diners que s'havien gastat, i en la seva major part ho havien aconseguit. En els seus diversos viatges oficials i no oficials de les últimes sis setmanes, Doriana no havia trobat ningú que hagués sentit res d'això.

Encara que aquí, en el mateix centre del projecte, difícilment podia ser ignorat. Però per a la seva humil sorpresa, no havia escoltat ni una sola paraula sobre la partida del Vol d'Expansió mentre caminava pels passadissos de l’espaiport. La veritat, el treball havia estat traslladat en la seva major part als propis Cuirassats feia Quatre setmanes, traient el projecte de la vista quotidiana del públic. Però tot i així havia esperat que algú hagués aixecat el cap del fang prou per notar tal esdeveniment històric.

Potser en aquests dies de creixent confusió política i social, va meditar, fins i tot els esdeveniments històrics s'oblidaven ràpidament. En aquest cas en particular, havia estat així.

Havia deixat la seva pròpia nau atracada a l'altra banda de l'espaiport, a la zona restringida, reservada per diplomàtics i oficials d'alt rang. Passant a través del control de seguretat, es va dirigir a través del laberint de passadissos del moll d'atracada.

Va teclejar per obrir l'escotilla i va entrar, tancant de nou darrere d'ell, llavors es va dirigir cap a la cabina del pilot. Es va asseure al seient del pilot i va contactar amb la torre.

–Aquí Kinman Doriana de l'Oficina del Canceller Suprem Palpatine –es va identificar a si mateix quan va respondre el controlador–. Sol·licitant rampa d'enlairament en trenta minuts.

–Rebut Doriana –va dir l'altre–. Rampa d'enlairament en trenta minuts confirmada.

–Gràcies –tallant la comunicació, Doriana va teclejar una posada en marxa completa, observant de prop les pantalles mentre els sistemes començaven a activar-se.

–Arriba tard, Comandant Stratis.

Doriana va dedicar una última mirada pausada a les pantalles. Aleshores, igual de pausat, es va girar.

El neimodià estava mig amagat en el racó de l’holoprojector per la mampara de popa de la cabina, brillant sota el seu petit capell de cinc puntes.

–Vicelord Siv Kav –li va saludar Doriana–. Podria dir-li com d'incòmode que sembla?

–Molt divertit –va grunyir Kav. Movent les espatlles d'un costat a un altre, se les va arreglar per alliberar-se a si mateix i les seves elaborades robes del racó de l’holoprojector–. Hi hauria d'haver estat aquí fa una hora.

–Per què? –va contestar Doriana tranquil·lament–. No està la seva flota preparada?

–És clar que ho està.

–I el Vol d'Expansió acaba d'enlairar-se –va dir Doriana–. Temps de sobres per preparar la nostra emboscada –va alçar el cap lleument–. O simplement està molest perquè li vaig fer amagar-se en el seu petit forat més del que esperava?

–No estava amagat –va insistir el neimodià rígidament–. Simplement no volia que em veiessin si algú de l'Autoritat de l’espaiport arribava inesperadament.

–Podia haver aconseguit això, esperant a la cabina de convidats com li vaig ensenyar –va assenyalar Doriana–. Però és clar, allà no hauria estat capaç d'escoltar d'amagat la meva petició d'enlairament a la torre. Digueu-me: Ha valgut l'espera el coneixement del meu veritable nom i posició?

Els enormes ulls d’en Kav van estudiar la seva cara.

–Vam ser traïts una vegada pel seu Mestre –va dir amb una veu misteriosa–. Darth Sidious ens va prometre que Naboo seria nostre, que tindríem el suport necessari allà. Però la batalla va canviar de rumb i ens va abandonar.

–El revés en la batalla no va ser culpa seva –va contestar Doriana–. Si vol culpar a algú, culpi a Amidala. I no vau ser abandonats.

–Naboo és nostre, llavors? –va dir Kav sarcàsticament–. He d’haver passat per alt aquest fet.

–Naboo no és res –va dir Doriana–. La continua existència i funcionament de la seva Federació de Comerç és infinitament més valuosa. O també ha passat per alt el fet que encara no ha estat castigada pels seus excessos?

–L’absència de càstig no ha estat gràcies a Sidious –va insistir Kav–. Ha estat gràcies al poder judicial i al cost massa elevat de representants legals.

Doriana va somriure lleument.

–Realment pensa que el poder judicial no s'hauria inclinat davant la pressió del Senat a hores d'ara sense algú operant a l'ombra en el seu benefici?

Un mena d'incertesa va creuar la cara d’en Kav.

–Vostè? –va suggerir ell.

Doriana va arronsar les espatlles.

–Lord Sidious té molts servents.

–Encara que aquest servent en particular resideix a l'Oficina del Canceller Suprem –va dir Kav assenyalant-li –. Això ha de ser molt útil per a ell.

Doriana va deixar que la seva cara s'endurís.

–Sí, ho és –va dir suaument–. I a partir d'aquest moment oblidarà que alguna vegada va escoltar aquest nom i aquesta posició. Per sempre. Està clar?

Kav va començar a inhalar amb menyspreu, fent una altra mirada al rostre d’en Doriana.

–Està clar, Mestre Stratis –va dir aquesta vegada.

–Bé –Doriana va assenyalar cap a la porta de la cabina–. Llavors si vostè torna a la seva cabina, jo faré enlairar la nau. Té les coordenades de la flota?

–Sí –Els llargs dits d’en Kav es van introduir en un racó de la seva túnica i van sortir amb una targeta de dades–. No ens portarà més de dos dies arribar-hi.

–Bé –va dir Doriana–. Això hauria de donar-nos temps d'acabar la nostra estratègia d'atac.

–Jo sóc l'expert en tàctiques de combat –va dir l'altre rígidament–. L'estratègia d'atac serà meva.

–És clar –va dir Doriana suprimint un sospir–. Només volia dir que estic disponible si necessita ajuda. Ara, si torna a la seva cabina, marxarem.

El neimodià es va aixecar, i amb el seu orgull apaivagat almenys momentàniament, va sortir de l'habitació.

Sacsejant el cap, Doriana va anar cap al racó de l’holo. Neimodians. Si no controlessin una de les millors col·leccions de recursos militars de la República, hauria recomanat fa temps que els llancessin pel cubicle sanitari. Només esperava que Sidious estigués buscant algú més competent per substituir-los.

Col·locant-se en el racó, va teclejar pel repetidor de l’HoloRed. Els llums es van encendre, i va trucar al seu Mestre.

L'espera va ser més llarga del normal, i més d'una vegada va considerar fer un passeig ràpid per comprovar de nou els panells d'estat. Però cada vegada resistia la temptació. Si Sidious arribava i havia d'esperar, no estaria content.

A la fi, la familiar figura encaputxada va aparèixer.

–Informa.

–El Vol d'Expansió està de camí, Lord Sidious –va dir Doriana–. Tinc al Vicelord Kav a bord, i ens dirigirem al punt de trobada dins d'una hora.

–Excel·lent –va dir Sidious–. I saps exactament on pararà el Vol d'Expansió a les Regions Desconegudes?

–Sí, senyor –va dir Doriana–. El Capità Pakmillu té dues comprovacions de navegació separades planejades per als primers vuit-cents anys llum més enllà de l'espai de la República. Tinc les coordenades de totes dues.

–Assegura't d'aconseguir la primera –li va advertir Sidious–. Pot ser que C'baoth en la seva impaciència ordeni cancel·lar la segona.

–Aquest és el meu pla de fet, senyor –va confirmar Doriana–. Una última cosa. Tinc la llista final de passatgers d’en Pakmillu, i s'han afegit tres Jedi més.

–Un d'ells serà sens dubte Lorana Jinzler –va dir Sidious–. C'baoth va informar prèviament al Senat que ella li acompanyaria –les comissures caigudes de la seva boca es van alçar breument en un somriure sardònic–. Encara que no crec que l'hi hagi esmentat a la pròpia dona.

–Sí, ella és un d'ells –va confirmar Doriana–. Els altres són Obi-Wan Kenobi i el seu Padawan, Ànakin Skywalker.

El somriure d’en Sidious es va esvair.

–Skywalker? –xiuxiuejà–. Qui ho va autoritzar?

–No ho sé, senyor –va dir Doriana, sentint el seu cor començar a desbocar-se en el seu pit. L'última vegada que havia vist així a Sidious, algú havia mort. Violentament–. Deu haver estat C'baoth.

–Ell no pot anar en aquesta nau –el va tallar Sidious abruptament–. Ha de romandre aquí. T'encarregaràs que sigui així.

–Entesos, senyor –va dir Doriana ràpidament–. No es preocupi, li trauré d'allà.

Es va disposar a apagar l'aparell, amb la seva ment remolinant mentre intentava ordenar les seves opcions. La primera parada programada del Vol d'Expansió era en el sistema Lonnaw. Si de dirigia allà immediatament...

Però no podia, no amb el Vicelord Kav a bord. No podia córrer el risc que algú veiés al neimodià i fes una connexió que no es podia permetre. Primer hauria de deixar a Kav amb la força atacant i després anar a l’encalç del Vol d’Expansió. Això significava que la connexió a Lonnaw no funcionaria, el que significava que hauria d’intentar-ho en la següent parada, Argai, al sector Haldeen. Si els perdia allà...

–Espera.

Doriana es va aturar, amb la mà surant sobre el control. Els llavis d’en Sidious s'havien tensat, i Doriana tenia la sensació que el Lord Sith estava seguint la mateixa lògica que ell havia estat utilitzant.

I aparentment havia arribat a la mateixa conclusió.

–No, continua amb el pla –va dir amb la veu de nou en calma–. Jo trauré a Skywalker del Vol d'Expansió.

–Sí, senyor –va dir Doriana respirant alleujat. No tenia la més mínima idea de com Sidious el trauria, especialment amb C'baoth i cinc Mestres Jedi a mà, per oposar-se. Però aquest era el problema del Lord Sith. Doriana estava fora de l'assumpte i això era el més important–. Contactaré amb vostè de nou quan la missió hagi estat completada.

–Fes-ho, Doriana –va dir Sidious. Els seus ulls, com sempre, estaven ocults per la seva caputxa; De totes maneres, Doriana gairebé podia veure'ls cremar a través dels llargs anys llum que els separaven abans que la imatge fluctués i s'esvaís.

Durant uns segons Doriana va romandre on era, respirant profundament mentre desapareixia la tensió que encara li recorria el cos. Un cop més, el joc gairebé havia resultat fatal. Un cop més, havia aconseguit sortir il·lès.

Una d'aquestes vegades, potser, no ho fes.

Però aquest futur estava molt llunyà. En aquest moment hi havia una flota a trobar, i una emboscada per preparar.

I divuit Jedi a liquidar.

Sortint de l’holoprojector, va tornar a la cadira del pilot i va introduir la targeta de dades d’en Kav a la ranura lectora. Era el moment de saber exactament on estaven anant.

Següent