Invencible (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Què s'obté quan es creua un ewok amb un droide astromecànic?

Un curt circuit!

-Jacen Solo, edat 15

Mentre la Jaina anava ràpidament cap l'ascensor, va notar que la passarel·la s'estava buidant gradualment davant d'ella. Ningú semblava sortir del seu camí presa del pànic, o ni tan sols prestar atenció. Però si bé hi havia moltes infermeres i portalliteres entrant a les cel·les de pacients, cap estava sortint. Només els droides semblaven seguir amb les seves activitats normals, empenyent carros de medicines de porta en porta o entrant i sortint de les cel·les amb quaderns de taules electròniques a les mans.

Jaina va témer per un moment que algú hagués escoltat els trets blàster de la Mirta -o notat l'absència dels seus guàrdies- i accionat una alarma de seguretat. Però l'estat d'ànim semblava ser més nerviós que espantat, i quan va passar per una porta oberta, els que estaven dins no van apartar la mirada o fingir estar ocupats. Simplement la van mirar passar amb un vague interès, com si s'estiguessin preguntant qui era ella que no sentia la necessitat de refugiar-se de la tempesta que s'acostava.

I això era just el que estava sentint, va comprendre la Jaina, la por a un conflicte que s'apropava. Un silenci general havia caigut sobretot l'ala, i la Força s'havia posat elèctrica d'ansietat. Va mirar a través de la malla de seguretat i va veure que fins i tot la coberta principal de la infermeria, on estava situada l'àrea d'espera per a les concorregudes sales d'examen, s'estava buidant a poc a poc.

La Jaina es va aturar a la següent porta oberta i va treure el cap a dins de la cel·la. A l'interior, una dona falleen estava treballant sota l'atenta mirada de dues escortes cuirassades de negre, canviant les benes d'un home bothan al qui li faltaven dos braços i una cama. A jutjar pel monyó suaument cremat que la infermera estava desinfectant ara, semblava que havia perdut els tres membres per atacs de sabre de llum.

-Un altre assassí -va dir un guàrdia, notant l'objecte de la mirada de la Jaina-. No sé per què els bothans els segueixen enviant. Caedus simplement els talla en trossos i els envia per aquí.

-Hi ha alguna cosa que puguem fer per vostè, capità? -va preguntar l'altre, el més gran dels dos.

-Sí, gràcies. -Jaina va apartar la mirada del bothan, preguntant-se si així era com anava a acabar ella-. Pot dir-me per què tot està tan tranquil? Està l’Ànakin Solo en problemes?

-A l’Ànakin Solo li està anant bé, senyora -va dir el guàrdia-. L'últim que he escoltat, és que el Megador tenia corrent a les manaires hapanes, i ens estàvem preparant per saltar amb la resta de la flota.

-Vostè no ha d'estar molt de servei a la infermeria -va afegir el guàrdia jove-. Sempre es posa així quan Darth Maniàtic camina per aquí.

-Darth Maniàtic? -El pols de la Jaina va començar a bategar en les orelles-. Caedus aquí... en la infermeria?

-Sí, senyora. -El guàrdia gran li va arrufar les celles al seu jove company, sens dubte interpretant erròniament la sorpresa de la Jaina com desaprovació del sobrenom-. El rumor diu que està a la caseta d'escaneig.

-Ve cap aquí? -va preguntar la Jaina, pensant en la Mirta i l'òbvia atenció que Caedus li havia estat prestant-. Enmig d'una batalla?

El guàrdia va arronsar les espatlles.

-Potser no aquesta vegada. Diuen que té un cos amb ell, així que podria dirigir-se al pou de disposició.

Un cos. Al calabós.

La Jaina va pensar en l’Isolder i va fer la suposició més probable, i el cor li va fer un salt. Va sortir de la cel·la sense agrair als guàrdies, es va encaminar per la passarel·la el més ràpid que podia moure’s i seguir caminant. Va tractar de no imaginar-se el que havia passat, però la resposta era massa òbvia com per ignorar-la. Després que el rastre de sang es va tallar a l'Estació Uroro, Caedus sens dubte va recórrer al seu truc favorit i va torturar a l’Isolder per obtenir la informació. Ara el príncep havia mort i la flota es disposava a saltar a Shedu Maad. En veritat, no hi havia cap baixesa on el seu germà no pogués enfonsar-se.

Mentre caminava, la Jaina es va concentrar a desaparèixer en la Força i es va mantenir prop de la cara interna de la passarel·la. No sabia molt bé com funcionava el rastre de sang d’en Caedus, però sospitava que seria més fort quan s'acostessin l'un a l'altre. I si el seu sentit del perill començava a formiguejar perquè ella s'estava enfocant en ell amb massa intensitat, sabria que s'estava acostant.

Una vegada que la Jaina va arribar l'ascensor, però, es va permetre una ràpida mirada a la coberta principal. Cinc figures fosques estaven escortant una llitera repulsora al voltant del pou de disposició cap a una plataforma elevadora en l'altre extrem. Quatre de les figures tenien armadures, i la cinquena aixecava la mà, i indicava als altres que es detinguessin mentre estirava el coll per mirar al voltant.

Jaina es va apartar i va concentrar la seva ment en Zekk, en l'esperança que encara fos viu, ja que no l'havia sentit morir, i en quant l’anava a trobar a faltar si havia mort. I també va pensar, en la terrible possibilitat que mai sabés el que li havia passat... que se les havia enginyat per sortir en EV abans que el seu InvisibleX fos destruït, per ser engolit per les Boires. Fins i tot amb una balisa de rescat activa, seria gairebé impossible de localitzar-lo amb equip normal; les Boires simplement devorarien les ones de sensor. Si Zekk -o seu cos- anava a ser trobat, seria per un Jedi.

Esperant que ella anés a viure prou per ajudar en la recerca, Jaina va entrar a l'ascensor i va començar el descens. No tenia ni idea de si enfocar-se en Zekk havia funcionat. Potser Caedus havia desestimat el que havia sentit com la mirada d'un subordinat infeliç. O potser l’estaria esperant, sabre en mà, quan la porta de l'ascensor s'obrís. L'única cosa que la Jaina sabia era que si ell havia sentit fins i tot aquest breu cop d'ull, no podia arriscar-se a fer un altre.

Va sortir de l'ascensor amb el sabre de llum mig amagat darrere del seu avantbraç. Per al seu alleujament, l'únic que estava esperant era un droide MD a punt d'entrar a l'ascensor.

-Lord Caedus i els seus escortes, els has vist anant cap al pou de disposició?

-Eh, sí, capitana -va respondre amablement el droide-. Tenien un cos amb ells, el presoner A-Essa-Dos-Tres-Zero-Cinc-Dos-Erra, segons crec.

-Seria aquest el príncep Isolder? -va preguntar la Jaina.

-Crec que aquest era el seu nom, sí -va respondre el droide-. Pobre home... semblava que Lord Caedus li havia trencat tres de les seves vèrtebres cervicals.

-Gràcies. -Jaina es va encaminar per la coberta cap a l'ascensor de càrrega, amb la ira bullint a l'estómac... llavors alguna cosa que havia dit el droide li va cridar l'atenció, i es va donar la volta per preguntar-. El coll del presoner... com saps que va ser Lord Caedus qui el va trencar?

El droide es va aturar a l'interior de l'ascensor i es va tornar cap a ella.

-Sempre és així, capitana.

El droide MD va prémer un botó de control i va ascendir fora de la vista.

Mentre la Jaina es dirigia cap a l'ascensor del dipòsit de cadàvers, una adusta veu femenina de sobte va fer ressò a través de la coberta principal.

-Atenció: Tots els sistemes de comunicacions i vigilància del Calabós han estat restaurats. Mantinguin Emergència de Nivell Dos. Anem a saltar cap a l'objectiu final en cinc minuts. Repeteixo, cinc minuts. Aquest serà l'últim anunci.

L'objectiu final seria Shedu Maad, Jaina ho sabia. No podia saber si matar Caedus impediria l'assalt a la seva base -dubtava que ho fes, de fet- però podria confondre les coses prou com per donar-li als Jedi una oportunitat de lluitar.

Recordant l'augment del poder de la Força que havia experimentat quan va lluitar contra Caedus la primera vegada, Jaina es va preguntar si havia d'estendre’s al seu oncle Luke, quan comencés el combat. Potser podria ser capaç d'enfortir-la com ho havia fet a Níquel U. Però després va recordar el comentari de la Mirta sobre que el seu germà la subestimava, i es va adonar que demanar ajuda al Luke seria un error. Pel que Mirta havia dit -i el que ella mateixa havia observat a Níquel U- Caedus estava obsessionat amb el seu oncle. Estaria llest per a la Força d’en Luke, preparat per veure a través de les il·lusions d’en Luke com no havia pogut la primera vegada. Si la Jaina esperava guanyar aquest combat, hauria de lluitar d'una manera diferent... a la seva pròpia manera.

Va entrar a l'ascensor de càrrega i va descendir. Hi havia una pudor cada vegada més gran de desinfectant i metall calent, i l'aire es va tornar més calent i pesat. Quan va arribar al nivell del dipòsit de cadàvers, va estar temptada de fer servir la Força per sondejar a la recerca dels guàrdies d’en Caedus. Es va resistir. O els guàrdies l'estaven esperant o no ho estaven, i si no ho estaven, ella només estaria donant-li a Caedus un advertiment que ell no necessitava ni mereixia.

La porta es va obrir a un passadís rectangular, més ample que alt, amb parets de duracer gris i una llarga fila d’escotilles corrent per un costat. Els quatre guàrdies estaven a uns deu metres de distància, enfront d'una única escotilla al costat oposat, mirant enrere cap a l'ascensor de càrrega. No hi havia cap signe d’en Caedus; presumiblement, havia passat per l'escotilla darrere dels guàrdies.

Jaina es va llançar a terra, rodant cap als quatre i xisclant en veu baixa però de manera estrident. Van girar els blàsters, deixant escapar malediccions de sorpresa i confusió. Jaina va rodar sobre un genoll aproximadament tres metres per davant d'ells i va assenyalar enrere cap a l'ascensor.

-B-B-bothans! -va quequejar.

Això va ser tot el que va fer falta. Els guàrdies van passar corrent al costat d'ella, aixecant els rifles blàster per disparar. Jaina es va aixecar ràpidament darrere d'ells i va encendre el sabre de llum, llavors va utilitzar un sol cop per tallar per la meitat els quatre homes.

La lluita havia començat.

El Pou de Biodisposició era just el que suggeria el nom, un sufocant clot de duracer d'olor fètida en el qual s'abocaven tots els embenats bruts, bisturís usats, òrgans extirpats, cadàvers, i altres residus perillosos no només de la infermeria, sinó també de tot el calabós de l'Ànakin Solo. Com era d'esperar, era un lloc relativament tranquil i solitari, mig embolicat en ombres pel voladís de la coberta principal, i mig il·luminat per la forta resplendor que venia de la boca oberta de l'incinerador de fusió.

Havent deixat als seus guàrdies de l'altre costat de l'escotilla, on no anaven a ser testimonis de la greu violació al procediment de la presó que estava a punt de cometre, Caedus va quedar sol per tirar l’Isolder. Mentre arrossegava la llitera repulsora cap a l’incinerador de fusió, un sobrecalificat droide metge GP-2 es va afanyar a sortir de les ombres, sostenint un regalimant bisturí en una mà i agitant l'altra en un frenètic gest per captar la seva atenció.

-No, no, no! -va dir el droide-. Aquest cadàver encara no ha estat identificat.

El droide va assenyalar cap a les ombres amb el seu bisturí, però abans que pogués explicar el que volia, la severa veu femenina d'una guàrdia de seguretat es va sentir pel sistema de megafonia.

-Atenció: Tots els sistemes de comunicacions i vigilància del Calabós han estat restaurats. Mantinguin Emergència de Nivell Dos. Anem a saltar cap a l'objectiu final en cinc minuts. Repeteixo, cinc minuts. Aquest serà l'últim anunci.

El GP-2 va seguir assenyalant fins que va acabar l'anunci, llavors va dir:

-Posi’l aquí fins que pugui recollir una mostra de teixit i verificar la identitat.

-Això no serà necessari en aquest cas. -Caedus va continuar cap a l’incinerador... llavors va sentir la calor que embutllofava la pell de la seva boca i va empènyer la llitera cap al droide-. Aquest va directament a l’incinerador.

El droide va acceptar la llitera.

-Em temo que aquest no és el procediment -va dir, retrocedint cap a les ombres amb la llitera-. Gràcies per l'entrega.

Maleint la devoció esclavista al procediment de les ments mecàniques, Caedus va seguir al droide i va ser encegat temporalment mentre els seus ulls lluitaven per adaptar-se a la foscor.

-En aquest cas, el procediment no s'aplica -va dir Caedus-. Està anul·lat.

Una cosa dura va passar fregant-lo, llavors el droide va exigir:

-Amb quina autoritat?

-La meva. -Caedus es va donar volta, seguint la veu i es va trobar aclucant els ulls mentre observava la silueta del droide traient una caixa de plastifí de la cinta transportadora, inspeccionava el contingut i la ficava per la boca de l’incinerador-. Lord Caedus.

-Lord Caedus? -El droide va tornar, passant de la forta llum a l'ombra profunda sense esforç com només podria fer-ho una màquina. Va fixar els seus fotoreceptors a la cara per un moment, llavors, va dir-: Identitat confirmada. El presoner A-Essa-Dos-Tres-Zero-Cinc-Dos-Erra serà disposat sense recol·lecció de mostres de teixit ni verificació d'identitat.

El GP-2 va tornar a la llitera en què havia estat treballant i va clavar una agulla de deu centímetres en el cos mig-calb d'un wookiee demacrat.

-Gràcies per l'entrega.

Caedus va serrar les dents. Potser simplement hauria d'haver fet servir la Força per ficar ell mateix el cos del príncep a l’incinerador... excepte que el droide probablement hauria anat corrent per treure’l mig cremat.

Després d'un moment, va dir:

-Aquest assumpte té prioritat sobre tots els altres. He de testificar per mi mateix la disposició. Ara.

El cap del droide va girar ràpidament.

-Hi ha un risc de contagi? Perquè si n'hi ha, la recol·lecció de mostres de teixit no pot ser anul·lada, ni tan sols per...

-És un assumpte de seguretat -va dir Caedus-. Fes-ho ara.

-Molt bé.

El droide va deixar la xeringa a la llitera del wookiee, després es va acostar a Isolder i va començar a tallar les robes del cos. Caedus no va objectar, sospitant que discutir l'assumpte prendria més temps que simplement deixar que succeís.

Després d'un moment, el droide va fer una pausa per estudiar els braços de l’Isolder.

-Oh, ja veig -va dir-. Les mostres de teixit ja han estat recollides.

-Què? -Caedus es va acostar a la llitera-. Mostra-m’ho.

El droide va donar volta a les dues mans del príncep, revelant una dotzena de blaus i marques d'agulles a la banda interna dels avantbraços. Va haver-hi un crit ofegat al passadís de fora, però Caedus amb prou feines va poder escoltar-ho per sobre del furiós rugit a les seves oïdes. No necessitava preguntar-li el significat de les marques, perquè havia vist marques similars en els braços de la Mirta després que la metgessa del Romanent recollís les seves mostres per al nanoassassí.

Les marques significaven que Lecersen i els Moffs l'havien traït... a ell i a la seva visió. Significaven que el nanoassassí de l’Allana probablement ja estava de camí cap a la Reina Drac.

Caedus va treure el comunicador i va obrir un canal al seu ajudant, Orlopp.

-Suspengui tots els llançaments des de l’Ànakin Solo -va ordenar, girant-se cap a la porta-. I esbrini si hem llançat recentment algun portamíssils... especialment portamíssils portant forces del Romanent.

Hi va haver una pausa incòmoda, llavors Orlopp va preguntar:

- Va dir vostè portamíssils?

L'estómac d'en Caedus es va posar fred.

-Digui-m’ho

-Un portamíssils acaba de ser llançat des d'aquest hangar -va informar Orlopp-. Vaig haver d'esperar a què sortissin del camp de contenció abans de fer explotar el Raig Corredor.

-I la tripulació? -va preguntar Caedus-. Eren dels nostres?

-Tenien uniformes de l'Aliança -va informar Orlopp-. Uniformes nous... i hi havia un coronel del Romanent observant. He d’ordenar-los tornar?

-Val la pena intentar-ho, però no obeiran. -Caedus va arribar a la porta i, mancant d'una segona mà per assolir el panell de control, es va aturar per acabar la seva ordre-. Faci preparar el meu InvisibleX per a un immediat...

Va deixar la frase inacabada quan la porta es va obrir per si mateixa, revelant a una dona amb un uniforme fosc, un cos atlètic i uns ulls marrons i furiosos.

-Jaina?

Un sabre de llum es va activar amb un espetec-xiuxiueig i de sobte Caedus es va sentir com si anés a vomitar foc.

El puny invisible d'un esclat de la Força va colpejar la Jaina al pit i la va llançar volant enrere, l'aire va sortir amb un gemec dels seus pulmons i el seu sabre de llum va sortir xiuxiuejant de l'estómac d’en Caedus. De la lluita de Níquel U, havia après els perills de permetre que el seu cap rebotés després de l'impacte. Va prémer el mentó contra el pit, després va lluitar per mantenir-l’hi quan va colpejar la paret de duracer a l'altra banda del passadís.

La Jaina gairebé desitjava haver quedat inconscient. Les punxades de dolor van córrer per la seva esquena quan les seves vèrtebres es van sacsejar per l'impacte, i la sintomalla que sostenia les seves costelles a mig curar es va esquinçar en un únic esclat agonitzant. Va caure al pis, lluitant per evitar que el dolor la portés a l'oblit entumit, mirant cap a on havia sorprès a Caedus... on Caedus encara estava parat a la porta, bocabadat per la sorpresa, amb un forat socarrimat de la mida d'un polze just per sota de les costelles. Però seguia dret.

La ment ennuvolada pel mal de la Jaina no entenia com va poder patir una ferida de sabre de llum a través dels intestins i fer això. Per què Caedus no queia i moria com la majoria de la gent? No entenia que ella estava tractant de fer-li un favor?

Aparentment no, perquè tan aviat com ella va començar a panteixar per respirar, ell va aixecar la mà amb els dits separats i va apuntar en la seva direcció. Jaina amb prou feines va poder aixecar el sabre de llum a temps per absorbir les forquilles de raigs blaus que van venir ballant cap al seu pit.

Llavors Caedus es va avançar, encara disparant llampecs de la Força des dels dits. Jaina no podia creure el que estava veient. Amb aquesta ferida, venia darrere d'ella. Va fingir intentar rodar per posar-se de genolls. Quan Caedus va moure el raig per aturar-la, ella va aixecar la mà lliure i va fer un gest cap a la seva espatlla, fent servir la Força per llançar-lo enrere per la porta. Es va sentir un fort xoc des del més profund en les ombres i la veu d'un droide molest va començar a queixar-se pel desastre.

Jaina es va posar instantàniament dreta i va sortir per la porta. Però Caedus va ser igual de ràpid, canviant els llampecs de la Força pel seu sabre de llum. Va veure un ventall de llum carmesí impulsant-se cap a ella des del costat fosc del pou i va girar cap a ell, bloquejant i donant un cop de peu en el mateix moviment. Caedus va grunyir quan la seva bota li va donar en algun lloc per sobre de la cintura, però darrere de la fulla carmesina, ell no era més que una taca gris, i era impossible saber on havia impactat la puntada.

El taló d'una bota negra vi sortir disparat per sota de la guàrdia de la Jaina, enfonsant-se fort en les seves adolorides costelles. Ella va sufocar un crit i va traçar un cercle cap a les ombres, tractant d'aclimatar els ulls a la foscor perquè era impossible sentir a Caedus en la Força. Ell va lluitar per mantenir el seu avantatge, ballant d'anada i tornada darrere de la seva fulla carmesina, anticipant cada moviment d'ella... i fent-la pagar per cada pas amb un dolorós cop de peu o cop de colze.

Sabent que tard o d'hora un dels cops d’en Caedus podria ser fatal, Jaina es va arriscar a fer un cop d'ull ràpid al seu voltant, buscant alguna cosa que pogués llançar amb la Força. El costat fosc del pou era negre; no podia veure res allà. I el costat lluminós del pou era tan brillant que ella només podia veure la blanca boca enlluernadora de l'incinerador de fusió i la cinta transportadora que l'alimentava.

Caedus li va fer pagar la inspecció amb sang, colpejant-li amb el pom a la galta, partint la carn i aixafant l'os. Jaina va respondre impulsant un genoll cap a la cuixa, i després amb una escombrada descendent que Caedus amb prou feines va poder girar i esquivar a temps per salvar la seva mà.

Una caixa de plastifí va sortir pel conducte de la cinta transportadora al costat d'ells. No era molt, certament no tenia el pes suficient com per fer mal, però era tot el que la Jaina tenia. Va cedir una mica de terreny, permetent que Caedus l'empenyés cap a la porta perquè pogués deixar que la caixa el passés i llançar-la volant cap a ell des del darrere.

Llavors la forma fosca del droide del pou va sortir grinyolant de les ombres.

-Disculpi, si us plau -va dir-. He d’inspeccionar...

Només va arribar a dir això abans que la Jaina l’agafés en la Força i el llancés, donant tombs, contra el flanc d’en Caedus.

El droide era prou pesat com per llançar a Caedus trontollant. Ell es va girar a l'instant, donant volta l'espasa a l'altura de les espatlles. Per llavors la Jaina s'havia esmunyit a les ombres i estava llançant-se cap endavant, amb les espatlles cap enrere, amb el taló de la bota venint per sota del seu sabre de llum.

Un cop més, Caedus se li va anticipar. Va girar sobre si mateix, inclinant-se per protegir el seu abdomen vulnerable i elevant la cama en una contrapuntada. La Jaina es va llançar amb la Força cap a ell de totes maneres, assotant l'aire amb el seu sabre de llum fins a una posició de guàrdia baixa per mantenir a ratlla a l'espasa d'ell. La contrapuntada la va colpejar primer, enfonsant-se en el seu estómac amb un profund dolor agut. La seva trepitjada li va encertar a ell al maluc i el va fer caure sobre la cinta transportadora.

La plasticaixa es va obrir per les costures quan l'espatlla i el cap d’en Caedus li van caure a sobre aixafant-la. Jaina va saltar per seguir pressionant l'atac... i es va sorprendre per la rapidesa amb què ell va tornar a aixecar-se. Hi havia més d'una dotzena de xeringues penjant de la seva espatlla i cara. Ell tot just va semblar adonar-se'n. Deixant que el seu sabre de llum es desactivés i caigués a terra, es va estendre a ella, fent un moviment de torsió amb la mà.

La Jaina va sentir que la seva barbeta es retorçava i la va seguir, usant la Força per accelerar tot el cos en un gir, encara saltant cap a Caedus, movent la seva espasa de llum en un arc ampli. Va sentir que la fulla xocava amb metall, i el cap color banús del droide va saltar per l'aire. Després hi estava sobre Caedus, tallant cap al seu cap amb el sabre de llum, portant la punta de la bota fins a sota la barbeta quan ell es va tornar predictible i es va ajupir.

La puntada va llançar cap enrere el cap d’en Caedus i el va fer ensopegar sobre la cinta transportadora. Creient que acabava de treure avantatge, Jaina va baixar la mà lliure cap al sabre de llum que ell havia deixat caure... llavors tot just va salvar el braç quan la fulla carmesina va cobrar vida amb un espetec-xiuxiueig i va passar donant voltes.

La mà d’en Caedus pujà disparada cap amunt a l'altra banda de la cinta transportadora i va atrapar l'empunyadura; llavors la resta del seu cos lentament es va aixecar a la vista. La seva carn estava inflada al voltant del forat carbonitzat en el seu abdomen, i hi havia mitja dotzena de xeringues plantades a la cara gairebé fins als cilindres. Era obvi que ell sentia dolor... i s'alimentava d'ell. Els seus ulls estaven sortits i maniàtics, el seu nas envermellit i esbufegant, els seus llavis tan tirats cap enrere que gairebé semblava no tenir-los.

La Jaina va posar el sabre de llum en una guàrdia alta i va preparar els seus peus, a punt per l'atac d'en Caedus.

En el seu lloc, va desactivar la seva espasa.

-Jaina, escolta’m. -Hi havia una qualitat gutural i gargotejant en la veu d’en Caedus, i semblava obvi que l'únic que el mantenia dret, era l'energia de la Força... molta d'ella-. Has de sortir del meu camí. Estic tractant de salvar la Tenel Ka i l’Allana.

-És clar que sí -es va burlar la Jaina. Mentre parlava, va estendre la seva consciència de la Força en totes direccions, tractant d'esbrinar per què Caedus estava fent temps quan al seu cos se li estava acabant el temps-. Igual que has salvat a l’Isolder.

-Isolder hauria fet la mateixa elecció. De fet, la va fer. -Caedus es va penjar el sabre de llum del cinturó, un gest per fomentar la confiança que podria haver significat alguna cosa, si ell no hagués estat un assassí Sith mentider-. Jaina, no tenim temps per això.

-Llavors mor d'una vegada.

Jaina es va llançar en una tombarella de la Força, passant cap per avall sobre la cinta transportadora per poder atacar abans que Caedus tingués temps de desenganxar i encendre el seu sabre de llum.

Caedus ni tan sols ho va intentar. Simplement va mirar cap a la boca oberta de l'incinerador de fusió. A l'instant següent Jaina es va sentir accelerant cap a la seva calor abrasadora, i va fer falta de tot el seu vigor de la Força per apartar-se el mig metre que li va salvar la vida.

Però el duracer contra el qual va xocar encara era abrasador i el dolor de l'impacte no va ser res comparat amb el candent xoc del simple contacte amb l'exterior del forn. Va caure a terra cridant de ràbia i angoixa, el seu nas omplint-se amb la pudor del pèl socarrimat i la pell socarrada, l'uniforme negre de la GAG seguia cremant-li a l'esquena.

Jaina es va obrir totalment a la Força, atraient-la a través del poder de les seves emocions, no a través de la seva ira o dolor, com faria un Sith, sinó a través del seu amor pel que el seu germà havia estat... l'adolescent bromista que sempre podia trobar esperança en una situació desesperada, el guerrer que plantejava qüestions i havia vençut al Mestre de la guerra yuuzhan vong en combat personal, el campió reticent que li havia mostrat a la galàxia el camí a la victòria compassiva.

La Força va arribar a dojo per tots costats, saturant-la i devorant-la, omplint-la amb un remolí rugent de poder, emportant-se el seu dolor i deixant en el seu lloc el vigor no només per sobreviure, sinó per aixecar-se i lluitar.

Caedus ja estava a l'altre costat de la cinta transportadora, arrencant-se les xeringues de la cara i l'espatlla mentre trontollava cap a la sortida. Jaina va usar la Força per pressionar el panell de control, i li va tancar la porta a la cara.

Caedus va girar amb fúria als ulls, però la Jaina ja estava passant sobre la cinta transportadora, amb els cabells encara fumejant. Ell va separar els dits i li va ruixar llampecs de la Força. Jaina els va atrapar amb el seu sabre de llum i va passar girant, baixant l'espasa on Caedus havia estat un instant abans i deixant un llarg solc a la porta.

La fulla d’en Caedus va cobrar vida al seu costat, un ventall carmesí girant cap a les seves espatlles. Ella va caure agenollada i va utilitzar el braç lliure per bloquejar la puntada ràpida impulsada per la Força que sabia que ell li llançaria al coll.

El turmell es va trobar amb el braç amb un fort cruixit. El que semblava una articulació addicional va aparèixer en la meitat del seu avantbraç, i després el canell es va desplomar fluix sobre la cama d’en Caedus, una cosa palpitant i inútil que ella ja no podia controlar.

No importava. Jaina era dona morta si no hi guanyava... potser fins i tot també si guanyava. Girà el sabre de llum en un bloqueig elevat i va desviar el tall invertit que Caedus portava cap al seu coll.

Llavors ella es va capbussar cap endavant, assotant el seu sabre de llum violeta cap a l'altre peu d'ell. Caedus va saltar cap a enrere, tractant de treure tots dos peus alhora fora del perill, i va contraatacar fent girar la seva pròpia arma al voltant, aixecant-la sota el ventre d'ella.

Cap de les dues fulles va tallar profundament, però totes dues van fer mal. Jaina va sentir un dolor abrasador a l'abdomen, després va sentir un terrible moviment en el seu interior quan alguna cosa en el que no volia pensar es va inflar cap al buit deixat pel múscul lacerat.

La fulla de la Jaina va tocar a Caedus darrere de la bota, enfonsant-se prou per tallar el crucial tendó que anava per la part posterior del turmell. Ell va aterrar ensopegant maldestrament, gairebé caient quan el seu peu es va moure fluix sense cap control.

La Jaina es va aixecar sobre un genoll davant seu i va saber que Caedus anava a morir. Tenia un sol braç i una sola cama bona, i ni tan sols estaven del mateix costat del cos. No podia pivotar i no podia retirar-se. Tot el que ella necessitava era aconseguir passar el seu sabre de llum i atacar el costat sense braç del seu cos... abans que ella mateixa es desmaiés, o ell es recuperés prou com per matar-la amb un últim esclat de la Força.

Jaina va saltar.

Caedus va intentar girar per rebre-la, però només va trontollar, el seu sabre de llum va caure al seu costat com si fos un bastó. No ho era, per descomptat, i l'impuls el va fer seguir ensopegant cap enrere, cap al costat brillant del pou, els seus ulls plens de ràbia, esgotament i desesperació.

Jaina va fer una finta al capdavant, després va començar a girar cap al seu costat sense braç, fent girar el seu sabre de llum en un tall pla i elevat que ell no podia esperar bloquejar. Era una mort segura, que donaria en el blanc encara que ella morís primer... el que va pensar que podria succeir, ja que l'atac la deixaria completament oberta a un contraatac venjatiu.

Però Caedus semblava saber que la Jaina ja l’havia matat, i el que fos que tenia en ment, no era la venjança. Quan va arribar la seva espasa, el sabre de llum d'ell encara estava al seu costat. Estava mirant cap al sostre, amb la mirada fixa en algun lloc més enllà de la foscor de dalt, i l'únic intent que va fer per salvar-se va ser donar un pas enrere cap a la llum que es vessava del forn.

La Jaina sabia que no seria suficient. Va tancar els ulls i va sentir que el sabre de llum s'enfonsava, el va sentir tallar les costelles entrant en el seu pit. I la Jaina també va sentir alguna cosa a la Força... una cosa que va fer que se li parés el pols, que el pit li donés una bolcada i la sang se li congelés a les venes. El seu germà s'estava estenent cap a la Tenel Ka, cridant-li a través de la Força, advertint-li que hi havia perill, instant-la a agafar l’Allana i...

Llavors la fulla va aconseguir tocar el cor d’en Caedus i va caure als peus d'ella, i la Jaina no va sentir res en absolut.

Següent