Els deixebles (V)

Anterior

Capítol 5

La nau va aterrar a Nolar al cap d'una hora. Obi-Wan amb prou feines va tenir temps de trobar al seu Mestre i informar del que havia escoltat al pont.

Quan Lundi va desembarcar a corre-cuita a Nolar, Obi-Wan i Qui-Gon es van obrir pas cap a l'exterior, deixant atònit al capità. Els Jedi van seguir al professor fins a un petit hangar adjunt. Només hi havia una nau dins, i Lundi va parlar un moment amb el pilot abans de sortir de l'hangar.

–Sembla que acaba de fer un transbord –va dir Obi-Wan pensatiu, mentre els Jedi seguien a Lundi cap a la ciutat–. Però a mi em va donar la impressió que Nolar era el seu destí final. Cap on creus que anirà ara?

Qui-Gon va exhalar lentament.

–Aviat ho sabrem.

La capital, Nolari, era una ciutat multitudinària amb molt de trànsit, tant aeri com terrestre. Estava plena d'éssers procedents de tots els confins de la galàxia.

Obi-Wan va intentar no allunyar-se del seu Mestre, que avançava decidit.

No era difícil seguir a Murk Lundi. El llarg coll, els nombrosos braços i el diminut cap el convertien en un cridaner objectiu visual, fins i tot en una metròpoli amb la densitat de població de Nolari. Però Obi-Wan no va trigar a començar a inquietar-se. Es va adonar que algú o alguna cosa els seguia a ells. Però què o qui?

Sense baixar el ritme, Qui-Gon es va tornar cap al seu aprenent.

–No et separis de mi -li va dir amb calma–. Crec que ens segueixen.

–Jo també sento una presència, Mestre –va respondre Obi-Wan–, però no sé de qui podria tractar-se.

Qui-Gon va començar a moure’s més de pressa entre la multitud. Obi-Wan estava acostumat a les llargues i poderoses gambades del seu Mestre, però li costava moure’s discretament. Malgrat la gentada variada, els pudents uniformes de mecànic que portaven semblaven cridar l'atenció.

Va fer un ràpid cop d'ull per sobre l'espatlla i, de sobte, va veure al seu perseguidor: una figura humanoide que portava una llarga capa i un casc.

-L’he vist, Mestre –va dir Obi-Wan amb serenitat–. A uns quaranta passos per darrere, a la dreta.

Qui-Gon va fer que sí amb rapidesa.

–Haurem de separar-nos –va dir–. Jo seguiré a Murk. Tu intenta allunyar de mi al nostre nou amic o amiga, i després fes una volta per saber qui és.

Obi-Wan va fer que sí. Va un altre cop d'ull per sobre l'espatlla i, quan va tornar a mirar al capdavant, Qui-Gon havia desaparegut entre la multitud.

Obi-Wan va girar sobtadament en rodó. Utilitzant la seva visió perifèrica, va veure que el seu perseguidor s'aturava un moment, com si no sabés on anar. Un moment després, es va decidir per seguir a Obi-Wan.

Alleujat, el padawan va seguir avançant. Zigzaguejant per l'abarrotat mercat, detenint-se tot just un moment per contemplar les delicioses fruites i verdures que venien a les parades. Diversos venedors li van parlar a crits, en un agressiu intent per vendre les seves mercaderies. A Obi-Wan li rugia l'estómac, però, per desgràcia, no hi havia temps per berenar.

A la part posterior del mercat, Obi-Wan es va amagar darrere d'una pila de caixes. El seu perseguidor va passar ràpidament per davant, però quan Obi-Wan va sortir del seu amagatall, ja havia desaparegut de nou. Després de fer un ràpid cop d'ull, Obi-Wan va reprendre el seu camí, però no va poder trobar la figura solitària recorrent els carrers.

Començava a preocupar-se per haver fallat en la seva missió quan de sobte va veure una tela gris moure’s més endavant. Es va afanyar i va veure a la figura perdent-se darrere d'una cantonada.

Sembla definitivament humanoide, va pensar Obi-Wan. Però masculí o femení?

Obi-Wan va girar la cantonada a corre-cuita i va estar a punt de xocar amb un grup de personatges d'aspecte sospitós. Molestos per la intrusió, dos d'ells van mirar amb odi al Jedi, mentre un tercer treia una pistola làser i l’apuntava al pit d'Obi-Wan.

–T'has equivocat de carrer -li va grunyir. Tenia el braç embenat a l'altura del canell, però el pes del làser no li feia tremolar.

Obi-Wan no va deixar de mirar l'home mentre treia el sabre làser del recinte. No l'havia vist a la classe del doctor Lundi a Coruscant? O potser va ser a la nau? El jove Jedi estava gairebé convençut que Qui-Gon i ell havien estat els únics passatgers que havien desembarcat al costat del professor.

–Em temo que no és el teu dia de sort –va deixar anar un altre malfactor.

Obi-Wan va fer un petit pas endavant i va encendre el sabre làser. Aquesta acció solia ser suficient per intimidar als seus atacants, però els matons no es van acovardir. De fet, el que va aconseguir va ser que li apuntessin dues pistoles més.

–Vaja, un sabre làser –va dir en to burleta un dels delinqüents armats–. Però el farà servir sàviament per obtenir poder i venjança, o com un estúpid, per lluitar per la pau?

La resta dels matons van somriure, i a Obi-Wan li va donar una bolcada el cor. Havia sentit abans aquestes paraules i no feia molt: a la classe del doctor Lundi. Sens dubte, aquells éssers coneixien l'obra d’en Lundi. Li havien parat una emboscada? Anava a preguntar, però un d'ells va disparar abans que pogués dir res.

Obi-Wan es va girar. Massa tard. El projectil li va fregar l'espatlla i va sentir un intens dolor traspassant la carn. Va ignorar l'aguda coïssor i va fer un salt endavant, girant a la vegada.

Aquesta vegada sí va aconseguir el seu objectiu, i va tallar un dit a un dels seus atacants amb el sabre làser.

El pinxo va udolar de dolor.

–No pots guanyar, Jedi –va remugar. Es va agafar la mà ferida i es va escapolir pel carreró. Els seus bocabadats companys no van trigar a seguir-lo.

Després de tornar a posar el sabre làser a la cintura, Obi-Wan es va mirar l'espatlla. El dolor havia remès, la ferida no era greu i aviat sanaria.

Quan va sortir al carrer principal, ja havia perdut el rastre del seu perseguidor. Es va quedar completament immòbil un moment, reconcentrant l'energia per determinar quin camí havia de seguir. La resposta no li va quedar clara del tot.

Obi-Wan es va encaminar en una nova direcció, allunyant-se del concorregut mercat. El centre de la ciutat va anar cedint pas a grans edificis que semblaven magatzems. Quan va percebre la presència d’en Qui-Gon, Obi-Wan es va alegrar que el perseguidor no estigués a prop. L'aprenent es va aturar davant d'un dels magatzems, va travessar l'entrada i es va colar a l'interior.

Va saber immediatament que el seu Mestre no estava sol. Murk Lundi també hi era. Obi-Wan va avançar sigil·losament per entre les enormes caixes i la maquinària del lloc, apropant-se cap al centre de l'enorme estada. No va trigar a escoltar dos homes en plena conversa.

–Necessito immediatament un trepant nolarià 6000 –va dir una de les veus. Obi-Wan va reconèixer al doctor Lundi.

Va treure el cap des de darrere d'un vehicle i va poder veure a Lundi parlant amb un tècnic de maquinària. El tècnic carregava amb una enorme clau mecànica i tenia els avantbraços bruts de greix.

–No en tenim –va dir sense més–. Hi ha retallades. I tal com ens han estat vigilant els del comitè de seguretat minera, seguirà havent-los durant un temps.

–Necessito un 6000. Per avui –va repetir Lundi.

El tècnic va sospirar com si li demanessin trepants subaquàtics gegants tots els dies.

–És que no m'has sentit? -li va preguntar irritat–. T'he dit que no en tinc. I que no sé quan en tindré.

Lundi mirà fixament a l'home sense deixar de prémer els punys. El seu rostre es contreia en una ganyota retorçada.

Obi-Wan, ocult darrere de la maquinària, va començar a marejar-se de sobte. Tenia la vista borrosa i les veus semblaven allunyar-se cada vegada més. En el seu estat de confusió, es va adonar que la ira del doctor Lundi repercutia en ell. Yoda li havia explicat que la ira i l'odi podien afectar la ment d'un, però mai s'havia sentit atordit per l'enuig d'una altra persona. El Mestre Jedi Yarael Poof tenia uns impressionants poders de suggestió. Potser tots els quermians fossin una mica telèpates.

Es va concentrar i va aconseguir aclarir la seva visió i la seva ment. Es va centrar en el rerefons de l'escena que estava presenciant. Lundi parlava a crits amb el tècnic.

–Desnerit patètic –va exclamar–. Només un idiota permetria que aquests tecnicismes interrompessin la seva feina.

El tècnic va romandre immòbil davant Lundi, com congelat.

Lundi es va girar i es va dirigir iracund cap a l'entrada principal.

–Tinc el poder per trobar-lo sense la teva estúpida maquinària –es va dir a si mateix, gesticulant violentament amb els nombrosos braços–. Només és qüestió de precisió. Sí. Només he de calcular bé el moment.

I això què significarà?, es va preguntar Obi-Wan mentre seguia a Lundi a l'exterior. El seu Mestre li seguia de prop, i tots dos Jedi van sortir al carrer com si no s'haguessin separat en cap moment.

Però Lundi havia desaparegut.

Següent