dijous, 28 de setembre del 2017

Els deixebles (XIII)

Anterior



DEU ANYS DESPRÉS...


Capítol 13

–Éssers patètics –va exclamar Lundi. El seu ull descobert va descriure un gir, i la bava va començar a caure-li per la barbeta–. El poder era meu... estava al meu abast. Però vosaltres... me’l vau robar. Me’l vau prendre.
Obi-Wan va contemplar al quermià dement, que lluitava per desfer-se dels seus lligams. La ira acumulada al seu interior era gairebé tangible, i va saber que Lundi el mataria si pogués. Però a part d'aquesta lúcida declaració sobre el poder que va tenir i va perdre, gairebé tot el que el professor deia era incomprensible.
El professor Lundi va estar a punt de perdre la vida a Kodai quan va intentar fer-se amb l’holocró Sith, enterrat sota l'enorme oceà del planeta. Hi havia sobreviscut a l'empresa, però no així el seu seny, que va servir d'aliment a l'antic objecte que aguaitava sota les incessants onades.
Lundi es va agitar en el seu seient, intentant alliberar-se. Des d'aquella fatídica nit a Kodai, l'havien jutjat pel delicte d'intentar activar un agent maligne a la galàxia. No només havia intentat fer-se amb l’holocró, sinó que hi havia proves que demostraven que el volia utilitzar amb fins malvats.
I aquest no era un delicte que la República es prengués a la lleugera.
El mateix Lundi havia confessat el seu crim. De fet, durant el judici fins i tot va presumir d'haver tingut l’holocró a les seves mans per un moment. No va ser fàcil prendre-li declaració. Els seus deliris podien durar dies sencers, i només acabaven quan el quermià queia exhaust. Fins i tot llavors, després de ser lligat i tancat en una cel·la perquè no es fes mal a si mateix (ni a ningú més), seguia estremint-se i murmurant en somnis, iracund.
–Mocós –va grunyir Lundi mirant a Obi-Wan per entre els barrots de la cel·la–. No ets res. Res.
Obi-Wan va mirar al professor. Els seus sentiments per Murk Lundi no havien variat en aquells deu anys. La maldat i la bogeria del professor li repugnaven profundament, i li hauria encantat mantenir-lo el més lluny possible d'ell. Però no podia rebutjar la decisió del Consell. Una missió era una missió.
Obi-Wan es va sorprendre quan el seu padawan, Ànakin Skywalker, i ell van ser cridats al Temple aquell matí. Tot d'una, la missió en la qual estaven va ser assumida per un altre equip Jedi. Era una cosa que mai li havia passat. Tant amb el seu difunt Mestre, Qui-Gon Jinn, com en les missions que els van encomanar a l’Ànakin i a ell, sempre havien arribat fins al final, fins a aquest moment.
Mentre avançaven pels passadissos del Temple, Obi-Wan es va adonar que l’Ànakin estava molest pel sobtat canvi de plans. L'aprenent de tretze anys s'estava divertint amb la missió en la qual es trobaven immersos perquè li permetia trastejar amb els sistemes d'armament d'una impressionant nau.
–Espero que sigui per una cosa divertida –va balbucejar.
Obi-Wan va consolar al noi dient-li que, encara que no fos "divertit", segur que seria important. Ànakin es va limitar a posar els ulls en blanc mentre entraven a la cambra del Consell Jedi.
Obi-Wan es va sorprendre bastant davant allò. Quan ell era aprenent, el mer fet d'entrar a la Cambra del Consell feia que les mans li suessin, que se li accelerés el cor.
Estar en un lloc tan important sempre li posava una mica nerviós. Però Ànakin mai mostrava signes de nerviosisme en entrar a la Cambra. Es limitava a entrar, com si estigués a casa d'un amic.
Un cop dins, Obi-Wan va saber que la raó per la qual els havien cridat era important.
Tots els Mestres Jedi eren presents, i l'expressió d’en Yoda era inusitadament seriosa.
–A Kodai sobre l’holocró Sith, rumors tornen a sentir-se –va dir Yoda sense perdre un moment–. Planejant recuperar-lo, algú està.
Obi-Wan sentir una punxada de por al seu interior. Portava diverses nits tenint malsons i visions. Al principi no sabia molt bé per què, però llavors es va adonar que havien passat gairebé deu anys des que Qui-Gon i ell van seguir al doctor Murk Lundi a la recerca de l’holocró Sith. Aviat, les llunes de Kodai tornarien a entrar en òrbita sincronitzada i provocarien una marea extremadament baixa. I era llavors quan tornaven a produir-se els intents de recuperar l’holocró.
–Això no és tot –va afegir el Mestre Ki-Adi-Mundi. A la Cambra va regnar un moment de silenci abans que prosseguís–. Hi ha Jedi per tota la galàxia rebent missatges amenaçadors sobre el creixent poder dels Sith. Alguns d'aquests missatges contenen imatges de Jedi sent brutalment assassinats.
Mace Windu es va aclarir la gola.
–Al principi vam pensar que les amenaces eren obra de delinqüents comuns que tractaven de cridar l'atenció –va dir–, però, donada la perillosa naturalesa de la informació que conté l’holocró i davant el retorn dels Sith, pensem que ens hem de prendre molt seriosament aquestes amenaces.
–Prendre mesures immediatament, hem –Va dir el Mestre Yoda, assentint lleument–.En mans impròpies, l’holocró, no ha de caure. Donar als Sith aquesta victòria, no hem.
Obi-Wan va tancar els ulls per un moment, allà, dempeus davant el semicercle format pels Mestres Jedi. Podia sentir el seu cos ple de por i volia deixar-ho marxar. No li va ser fàcil.
Obi-Wan va saber que l’Ànakin i ell eren l'equip Jedi que s'encarregaria d'aquella missió.
Després de tot, ell coneixia a Lundi, la història de l’holocró i Kodai millor que qualsevol altre Jedi amb vida. Però en absolut era un encàrrec que li vingués de gust fer; ni tan sols se sentia còmode amb ell. No només no tenia l'ajuda i l'orientació d’en Qui-Gon, sinó que el seu Mestre havia mort a mans d'un Senyor Sith en potència.

–Què passa, Jedi? –va deixar anar Lundi–. Et perds en els records?
Obi-Wan va tornar de cop al present. Una cosa humida li va colpejar a la cara. Una escopinada d’en Lundi.
–Més et val anar amb comp... –va començar a exclamar Ànakin, protector. Però Obi-Wan va alçar el braç per calmar al seu padawan.
Es va netejar la cara tranquil·lament amb la màniga mentre mirava fixament al professor. No anava a mostrar ni ira ni frustració. Desitjava amb totes les seves forces emprendre aquella missió sense haver de carregar amb aquell ésser malvat i retorçat, però sabia que no era possible. Haurien moltes més possibilitats d'impedir que algú s'apoderés de l’holocró si comptaven amb l'ingent coneixement d’en Lundi, per molt boig o violent que estigués.
Obi-Wan va mirar al quermià a l'ull bo, buscant un caliu de penediment o de seny. Qualsevol de les dues coses li inspiraria una mica d'esperança.
Però quan Murk Lundi li va tornar la mirada, Obi-Wan no va veure res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada