DEU ANYS DESPRÉS...
Capítol 13
–Éssers patètics
–va exclamar Lundi. El seu ull descobert va descriure un gir, i la bava va
començar a caure-li per la barbeta–. El poder era meu... estava al meu abast.
Però vosaltres... me’l vau robar. Me’l vau prendre.
Obi-Wan
va contemplar al quermià dement, que lluitava per desfer-se dels seus lligams.
La ira acumulada al seu interior era gairebé tangible, i va saber que Lundi el
mataria si pogués. Però a part d'aquesta lúcida declaració sobre el poder que
va tenir i va perdre, gairebé tot el que el professor deia era incomprensible.
El
professor Lundi va estar a punt de perdre la vida a Kodai quan va intentar fer-se
amb l’holocró Sith, enterrat sota l'enorme oceà del planeta. Hi havia
sobreviscut a l'empresa, però no així el seu seny, que va servir d'aliment a
l'antic objecte que aguaitava sota les incessants onades.
Lundi es
va agitar en el seu seient, intentant alliberar-se. Des d'aquella fatídica nit a
Kodai, l'havien jutjat pel delicte d'intentar activar un agent maligne a la
galàxia. No només havia intentat fer-se amb l’holocró, sinó que hi havia proves
que demostraven que el volia utilitzar amb fins malvats.
I aquest
no era un delicte que la República es prengués a la lleugera.
El
mateix Lundi havia confessat el seu crim. De fet, durant el judici fins i tot
va presumir d'haver tingut l’holocró a les seves mans per un moment. No va ser
fàcil prendre-li declaració. Els seus deliris podien durar dies sencers, i
només acabaven quan el quermià queia exhaust. Fins i tot llavors, després de
ser lligat i tancat en una cel·la perquè no es fes mal a si mateix (ni a ningú
més), seguia estremint-se i murmurant en somnis, iracund.
–Mocós –va
grunyir Lundi mirant a Obi-Wan per entre els barrots de la cel·la–. No ets res.
Res.
Obi-Wan
va mirar al professor. Els seus sentiments per Murk Lundi no havien variat en
aquells deu anys. La maldat i la bogeria del professor li repugnaven
profundament, i li hauria encantat mantenir-lo el més lluny possible d'ell. Però
no podia rebutjar la decisió del Consell. Una missió era una missió.
Obi-Wan
es va sorprendre quan el seu padawan, Ànakin Skywalker, i ell van ser cridats
al Temple aquell matí. Tot d'una, la missió en la qual estaven va ser assumida
per un altre equip Jedi. Era una cosa que mai li havia passat. Tant amb el seu
difunt Mestre, Qui-Gon Jinn, com en les missions que els van encomanar a l’Ànakin
i a ell, sempre havien arribat fins al final, fins a aquest moment.
Mentre
avançaven pels passadissos del Temple, Obi-Wan es va adonar que l’Ànakin estava
molest pel sobtat canvi de plans. L'aprenent de tretze anys s'estava divertint
amb la missió en la qual es trobaven immersos perquè li permetia trastejar amb
els sistemes d'armament d'una impressionant nau.
–Espero que
sigui per una cosa divertida –va balbucejar.
Obi-Wan
va consolar al noi dient-li que, encara que no fos "divertit", segur
que seria important. Ànakin es va limitar a posar els ulls en blanc mentre
entraven a la cambra del Consell Jedi.
Obi-Wan
es va sorprendre bastant davant allò. Quan ell era aprenent, el mer fet
d'entrar a la Cambra del Consell feia que les mans li suessin, que se li
accelerés el cor.
Estar en
un lloc tan important sempre li posava una mica nerviós. Però Ànakin mai
mostrava signes de nerviosisme en entrar a la Cambra. Es limitava a entrar, com
si estigués a casa d'un amic.
Un cop
dins, Obi-Wan va saber que la raó per la qual els havien cridat era important.
Tots els
Mestres Jedi eren presents, i l'expressió d’en Yoda era inusitadament seriosa.
–A Kodai
sobre l’holocró Sith, rumors tornen a sentir-se –va dir Yoda sense perdre un
moment–. Planejant recuperar-lo, algú està.
Obi-Wan
sentir una punxada de por al seu interior. Portava diverses nits tenint malsons
i visions. Al principi no sabia molt bé per què, però llavors es va adonar que
havien passat gairebé deu anys des que Qui-Gon i ell van seguir al doctor Murk
Lundi a la recerca de l’holocró Sith. Aviat, les llunes de Kodai tornarien a
entrar en òrbita sincronitzada i provocarien una marea extremadament baixa. I
era llavors quan tornaven a produir-se els intents de recuperar l’holocró.
–Això no
és tot –va afegir el Mestre Ki-Adi-Mundi. A la Cambra va regnar un moment de
silenci abans que prosseguís–. Hi ha Jedi per tota la galàxia rebent missatges
amenaçadors sobre el creixent poder dels Sith. Alguns d'aquests missatges
contenen imatges de Jedi sent brutalment assassinats.
Mace
Windu es va aclarir la gola.
–Al principi
vam pensar que les amenaces eren obra de delinqüents comuns que tractaven de
cridar l'atenció –va dir–, però, donada la perillosa naturalesa de la
informació que conté l’holocró i davant el retorn dels Sith, pensem que ens hem
de prendre molt seriosament aquestes amenaces.
–Prendre
mesures immediatament, hem –Va dir el Mestre Yoda, assentint lleument–.En mans
impròpies, l’holocró, no ha de caure. Donar als Sith aquesta victòria, no hem.
Obi-Wan
va tancar els ulls per un moment, allà, dempeus davant el semicercle format
pels Mestres Jedi. Podia sentir el seu cos ple de por i volia deixar-ho marxar.
No li va ser fàcil.
Obi-Wan
va saber que l’Ànakin i ell eren l'equip Jedi que s'encarregaria d'aquella
missió.
Després de
tot, ell coneixia a Lundi, la història de l’holocró i Kodai millor que
qualsevol altre Jedi amb vida. Però en absolut era un encàrrec que li vingués
de gust fer; ni tan sols se sentia còmode amb ell. No només no tenia l'ajuda i
l'orientació d’en Qui-Gon, sinó que el seu Mestre havia mort a mans d'un Senyor
Sith en potència.
–Què
passa, Jedi? –va deixar anar Lundi–. Et perds en els records?
Obi-Wan
va tornar de cop al present. Una cosa humida li va colpejar a la cara. Una
escopinada d’en Lundi.
–Més et
val anar amb comp... –va començar a exclamar Ànakin, protector. Però Obi-Wan va
alçar el braç per calmar al seu padawan.
Es va
netejar la cara tranquil·lament amb la màniga mentre mirava fixament al
professor. No anava a mostrar ni ira ni frustració. Desitjava amb totes les
seves forces emprendre aquella missió sense haver de carregar amb aquell ésser
malvat i retorçat, però sabia que no era possible. Haurien moltes més
possibilitats d'impedir que algú s'apoderés de l’holocró si comptaven amb
l'ingent coneixement d’en Lundi, per molt boig o violent que estigués.
Obi-Wan
va mirar al quermià a l'ull bo, buscant un caliu de penediment o de seny.
Qualsevol de les dues coses li inspiraria una mica d'esperança.
Però
quan Murk Lundi li va tornar la mirada, Obi-Wan no va veure res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada