Vol d'expansió (III)

Anterior

3

La recepcionista va apagar el seu comunicador i va somriure a l'home i la dona drets davant seu.

–El Canceller Suprem els rebrà ara, Mestre C'baoth –va dir.

–Gràcies –va dir el Mestre Jedi Jorus C'baoth, amb una veu freda i amenaçadora.

Al seu costat, Lorana Jinzler es va sobresaltar. El seu Mestre estava enfadat, i donades les circumstàncies realment no el podia culpar. Però la disputa d’en C'baoth era amb Palpatine, no amb una humil recepcionista que no tenia cap poder sobre les ordres que arribaven de l'oficina del Canceller Suprem. No hi havia raó per a descarregar el seu empipament amb ella.

Aquesta no era la manera d’en C'baoth de fer les coses malgrat tot. Sense una altra paraula, es va encaminar a grans gambades des de l'escriptori de la dona cap a les portes de l'oficina interior d’en Palpatine. Demorant-se mig pas darrere d'ell, Lorana es va assegurar d'atrapar la mirada de la recepcionista i donar-la un somriure encoratjador abans de seguir.

Un parell de brolfi van creuar la porta mentre ells s'aproximaven, la seva pell estampada en groc i verd s'estremia amb emoció sota de les seves túniques de cuir. C'baoth no va interrompre el seu pas, sinó que va continuar recte cap als dos alienígenes, obligant-los a moure’s a cada costat per deixar-lo passar. Sobresaltant-se una altra vegada, Lorana va donar un parell de passos ràpids per posar-se a l'altura del seu Mestre, atrapant-lo just en el moment en què passava a través de les portes de l'oficina.

El Canceller Suprem Palpatine estava assegut al seu escriptori, una vista expansiva de la línia de l'horitzó de Coruscant era visible a través de l'ampla finestra darrere d'ell. Un home jove vestit amb una túnica ornamental i una armilla estava dempeus, al seu costat, reclinat sobre l'escriptori amb un datapad i parlant en veu baixa.

Palpatine va aixecar la vista quan van entrar C'baoth i Lorana, transformant la seva cara en una en una dels seus famosos somriures.

–Ah, Mestre C'baoth –va dir gesticulant cap a ells –. I la seva jove Padawan, per descomptat, Lorana Jinzler, oi? Benvinguts.

–Deixem a un costat la cortesia, Canceller –va dir C'baoth rígidament, traient un datapad de la borsa del seu cinturó mentre avançava–. Aquesta no és una visita social.

L'home jove al costat d’en Palpatine es va redreçar, els seus ulls llampeguejaven.

–No parlarà al Canceller Suprem en aquest to –va dir fermament.

–Vigila la teva llengua, subordinat –va grunyir C'baoth–. Agafa les teves trivialitats burocràtiques i vés-te'n.

L'home jove no es va moure.

–No parlarà al Canceller Suprem en aquest to –va repetir.

–Està bé, Kinman –va dir Palpatine apaivagador, tendint una mà per retenir el jove home mentre es posava dret–. Estic segur que el Mestre C'baoth no volia ser irrespectuós.

Per un moment C'baoth i Palpatine es van mirar un a l’altre a través de l'ample espai de l'escriptori, una tensió gairebé visible onejava en l'aire entre ells. Llavors, per alleugeriment de Lorana, el llavi del Mestre Jedi es va crispar.

–No, és clar que no –va dir amb un to marginalment més cortès.

–Com deia –va dir Palpatine, somrient afectuosament al jove–. No hi havia conegut al meu nou assistent i conseller, oi, Mestre C'baoth? Aquest és Kinman Doriana.

–Complagut i honrat –va dir C'baoth en un to que deixava clar que no ho estava.

–Com jo, Mestre C'baoth –va contestar Doriana–. Sempre és un privilegi conèixer a un d'aquests que han dedicat les seves vides a salvaguardar la República.

–Com ho és per a mi –va estar d'acord Palpatine–. Què puc fer per vostè Mestre C'baoth?

–Sap molt bé el que pot fer per mi –va grunyir C'baoth. Sense esperar una invitació, va seure en una de les cadires i va col·locar el datapad a l'escriptori. –En una paraula: Vol d'Expansió.

–Naturalment –va dir Palpatine cansadament, assenyalant a Lorana la cadira del costat de C'baoth mentre ell tornava a seure a la seva pròpia cadira–. Què passa ara?

–Això –Onejant una mà, C'baoth va usar la Força per enviar el datapad lliscant a través de la taula, parant-se en front del Canceller Suprem–. El Comitè d'Assignacions del Senat ha tallat el meu finançament altra vegada.

Palpatine va sospirar.

–Què vol que li digui, Mestre C'baoth? No puc ordenar-li al Senat el que ha de fer. Certament no puc forçar a un grup tan tossut com Assignacions al fet que vegin les coses de la nostra manera.

–La nostra manera? –va repetir C'baoth–. És la nostra manera ara, oi? Crec recordar un temps no molt llunyà quan no era tan entusiasta sobre tot aquest projecte.

–Potser hauria d'examinar la seva memòria de més a prop –va dir Palpatine amb un lleu tall apareixent en el seu to–. És el Consell Jedi, i no jo, el que ha estat tirant cap enrere en això del Vol d'Expansió els últims mesos. De fet, tenia la impressió que el Mestre Yoda fins i tot havia canviat d'opinió sobre permetre que més d'un o dos Jedi s'unissin a l'expedició.

–Tractaré amb el Mestre Yoda quan arribi el moment –va dir C'baoth fermament –. Mentrestant, vostè és el que té el destí del projecte a les mans.

–I estic fent tot el que està al meu abast per ajudar –li va recordar Palpatine–. Ja té els seus sis cuirassats completament nous, sortits directament de la línia de muntatge d’Impulsor Estel·lar Rendili. Té el nucli d'emmagatzematge central que volia, i els pals turboascensor a punt per connectar completament tota l'estructura. Té la tripulació i els passatgers entrenant-se a Yaga Menor.

–Ah! –va interrompre’l C'baoth, clavant un dit al datapad que seguia sense tocar al davant del Canceller Suprem–. De fet, no tinc als meus passatgers, en absolut. Algun buròcrata idiota ha canviat el perfil de població que consisteix només en tripulació, sense famílies o altres colonitzadors potencials.

Reticentment, va pensar Lorana, Palpatine va agafar el datapad.

–Una decisió per estalviar costos, més probablement –va dir avançant a través de les dades–. Tenir a tota aquesta gent a bord significaria mes subministraments i equip.

–El que significaria és una cancel·lació del projecte sencer –va contestar C'baoth–. Quin sentit té enviar una expedició a una altra galàxia si no hi ha oportunitat de plantar cap colònia una vegada que hi siguem?

–Potser aquest és el motiu del comitè –va suggerir Palpatine en veu baixa–. La situació política ha canviat considerablement d’ençà que vostè i el Consell van proposar per primera vegada aquest projecte.

–La qual cosa és el que fa a Vol d'Expansió com més important –va dir C'baoth –. Necessitem descobrir quins perills o amenaces podrien estar aguaitant a les Regions Desconegudes, o esperant per envair-nos des d'una altra galàxia.

–Perills? –va repetir Palpatine, alçant una cella–. Tenia la impressió que el propòsit de Vol d'Expansió era buscar nova vida i potencials usuaris de la Força fora dels nostres límits. Certament aquesta va ser la raó fonamental donada en la proposició inicial.

–No hi ha raó per no fer les dues coses –va dir C'baoth tossut–. Per aquesta qüestió, pensaria que afegir un pla de seguretat a la missió ho faria més acceptable per al Senat, no menys.

Palpatine va negar amb el cap, el seu pèl gris blanquinós va brillar amb la llum de la finestra darrere d'ell. Lorana podia recordar quan aquest pèl havia estat en la seva major part marró, amb alguns tocs de gris a les temples. Ara, després de cinc anys portant el pes de la República a les seves espatlles, el marró havia gairebé desaparegut.

–Em sap greu, Mestre C'baoth –va dir el Canceller–. Si pot persuadir al Senat de passar per sobre del tall d'Assignacions, estaré més que encantat de donar-li suport. Però en aquest moment, no hi ha res més que pugui fer.

–A menys –va intervenir Doriana–, que el Mestre C'baoth fos capaç de fer alguna cosa sobre la situació de Barlok.

–No hi ha res més que pugui fer –va repetir Palpatine, llançant una mirada d'advertència al seu assistent–. De totes maneres, difícilment el Consell va a enviar-li al sector Marcol quan hi ha tants assumptes urgents que atendre aquí.

–No tan ràpid –ressonà C'baoth–. Quin és exactament el problema?

–No val la pena esmentar-ho –va dir Palpatine reticent–. Una petita disputa entre l'Aliança Corporativa i un dels governs regionals de Barlok sobre certs drets de mineria. Aquells brolfi que sortien quan vau arribar estaven presentant el seu cas i demanant assistència per negociar un acord.

–I no va pensar immediatament en mi? –va dir C'baoth secament–. Crec que he estat insultat.

–Si us plau, Mestre C'baoth –va dir Palpatine amb un somriure–. Ja tinc massa enemics a Coruscant. No desitjo afegir-lo a la seva llista.

–Llavors faci un tracte amb mi –va oferir C'baoth–. Si puc resoldre aquesta disputa per vostè, donarà instruccions a Assignacions per restaurar el finançament complet del Vol d'Expansió?

Lorana es va moure amb inquietud en el seu seient. Li semblava que això estava perillosament a prop de la classe de ràpids intercanvis sota l'escriptori que estaven corroint contínuament tot el concepte de justícia en el govern de la República. Però no es va atrevir a suggerir-ho a C'baoth, certament no en presència d’en Palpatine i el seu ajudant.

–No puc prometre res –va advertir-lo Palpatine–. Certament no on el Senat està involucrat. Però crec en el Vol d'Expansió, Mestre C'baoth, i faré tot el que estigui en la meva mà per assegurar que el seu somni es fa realitat.

Durant un llarg moment C'baoth no va contestar, i de nou Lorana va sentir la tensió entre els dos homes. Llavors, bruscament, el Mestre Jedi va fer una curta inclinació de cap.

–Molt bé, Canceller Palpatine –va dir, posant-se dret–. Estarem de camí a Barlok abans que acabi el dia.

Va dirigir un dit cap a Palpatine.

–Només asseguris que quan torni tinc els meus fons. I els meus colonitzadors.

–Faré el que pugui –va dir Palpatine, fent-li un petit somriure–. Bon dia, Mestre C'baoth. Padawan Jinzler.

Lorana va esperar fins que van haver passat a través de l'oficina exterior i caminaven per l'ample passadís abans de parlar.

–Què va voler dir amb què estarem de camí a Barlok aquesta nit? –preguntà–. No ha d'aprovar el Consell qualsevol tipus de viatge?

–No et preocupis pel Consell –va dir C'baoth bruscament–. Allà enrere, en el nostre camí cap a l'oficina d’en Palpatine, interromperes el pas per aquests dos brolfi.

Lorana va sentir encongir la seva gola.

–No volia atropellar-los.

–No ho hauries fet –va contestar–. Jo ja havia calculat l'espai entre ells. Cap tenia necessitat d'apartar-se per nosaltres.

–Tot i així es van moure –va assenyalar Lorana.

–Perquè així ho van voler, sense cap respecte –va dir–. Entén això, la meva jove Padawan. Algun dia seràs una Jedi, amb tot el poder i la responsabilitat que això comporta. Mai oblidis que som els que mantenim aquesta República unida, ni Palpatine, ni el Senat, ni la burocràcia. Certament no la gent de ment petita que no poden passar el dia sense venir a Coruscant per ajuda. Han d'aprendre a confiar en nosaltres i abans que pugui haver confiança, ha d'haver respecte. Ho entens?

–Entenc que vulguem que ens respectin. –va dir Lorana amb vacil·lació– Però ens han de témer també?

–Respecte i por són simplement dues cares de la mateixa moneda –va dir C'baoth–. Els ciutadans que obeeixen les lleis sostenen la moneda per una cara, aquells que es rebolquen en la il·legalitat la sostenen per l'altra –va aixecar un dit–. Però amb cap grup pots mostrar-te feble o indecís. Mai.

Va baixar el dit aixecat, colpejant-lo suaument contra el sabre làser subjecte al cinturó de la Lorana.

–Hi ha vegades en les que desitjaràs que la teva identitat romangui oculta, i aquestes vegades amagaràs el teu sabre làser i tots els senyals de qui i què ets. Però quan viatges com un Jedi obertament, has de comportar-te com un Jedi. Sempre. Entens?

–Sí, Mestre C'baoth –va dir Lorana, sent sincera només a mitges. Certament entenia les paraules, però quelcom en la seva actitud encara era incomprensible per a ella.

Per un moment C'baoth va continuar mirant-la, com si sentís la seva duplicitat parcial. Però per la seva tranquil·litat, ell es va girar sense dir res més.

–Molt bé, llavors –va dir ell–. Aniré al Temple i parlaré amb el Consell. Truca a l’espaiport i prepara un transport per a nosaltres cap al sistema Barlok. Un cop hagis fet això, vés i fes les maletes.

–Per quant de temps?

–Per a una simple disputa de mineria? –es va mofar C'baoth–. El temps del viatge d'anada i tornada més tres dies estàndard. Arreglaré això immediatament.

–Sí, Mestre –va murmurar Lorana.

–I llavors –va continuar C'baoth, a mitges per a si mateix– veurem al Mestre Yoda i les seves pors d'estretes mires–. Posant-se en marxa, va avançar a gambades pel passadís.

Lorana va reduir la velocitat fins aturar-se, veient com els missatgers i buròcrates que caminaven en els seus propis assumptes havien d’apartar-se ràpidament del camí de l'alt i canós Mestre Jedi. C'baoth, per la seva banda, ni tan sols va desaccelerar, com si esperés simplement que els altres fessin espai per a ell.

Quan viatges com un Jedi, has de comportar-te com un Jedi.

Ella va sospirar. Això no li semblava correcte, aquesta ferma creença en la superioritat inherent dels Jedi sobre tots els altres.

Tot i així, C'baoth havia estudiat molt i molt dur durant molts anys, aprofundint en els misteris i subtileses de la Força alhora que creixia en poder. Lorana, en contrast, era una jove aprenent padawan, tot just començant en el seu propi camí. Tot just estava en condicions de desafiar-lo en qualsevol d'aquestes coses.

En qualsevol cas, el seu Mestre li havia donat una ordre, i era tasca seva obeir-la.

Donant uns passos cap a un costat del passadís, fora del camí de vianants bulliciosos, va treure el seu comunicador.

Estava a punt de trucar al servei de transports del Temple Jedi quan, a través del passadís, una cara massa familiar va atrapar la seva atenció.

Es va quedar paralitzada, la seva respiració es va detenir en la gola, els ulls, la seva ment i els seus sentits Jedi s'allargaven a través de la multitud entre ells. Ella havia vist a aquest home moltes vegades en els últims anys, generalment en àrees públiques de la càmera del Senat però ocasionalment també en altres llocs. Era jove, probablement un any o dos més jove que ella, d'estatura i complexió mitjana, amb un pèl rapat de color fosc i una amargor estranya a la boca. Ella mai havia estat prou a prop per veure de quin color eren els seus ulls, però assumia que serien foscos també.

I cada vegada que l'havia vist, havia tingut la clara sensació que ell l'estava mirant.

Ell ho estava fent ara, estudiant-la de cua d'ull mentre pretenia treballar amb un panell de cablejat que havia obert. Ella solia veure-li en panells de cablejat o jugant amb mòduls droides, però si realment ell sabia el que feia amb les caixes de circuits o si només les feia servir com un pretext per a quedar-se per aquí, ella mai ho havia descobert.

Al principi, va assumir que era una coincidència. Fins i tot ara, no tenia proves reals que fos alguna cosa més. Tot el que tenia era el fet que, com les seves habilitats Jedi havien crescut, havia pogut estendre’s fins i tot a través de passadissos plens de gent com aquest per sentir la seva ment.

I de la mateixa manera que ho estava fent ara, va trobar el mateix ressentiment bullint que sempre havia trobat abans. Ressentiment, frustració i còlera.

Dirigida cap a ella.

Algú a qui havia danyat o ofès en un passat tan llunyà que no podia ni tan sols recordar l'incident? Però ella havia estat en el Temple Jedi des que era un nadó. Un dels empleats no Jedi del Temple llavors? Però segurament els seus instructors haurien pres mesures si haguessin sentit alguna amenaça provinent d'ell.

L'home va mirar en la seva direcció. Llavors, deliberadament, li va donar l'esquena i va posar tota la seva atenció en el seu panell de cablejat. Lorana li va observar treballar, lluitant contra la seva pròpia agitació d'emocions desestabilitzants. Hauria d'anar directament i intentar esbrinar que tenia en contra d'ella? O hauria d'anar primer als arxius del Senat i veure si podia rastrejar la seva identitat, evitant qualsevol enfrontament fins que tingués més informació?

O hauria de deixar-ho del tot, i assumir que les trobades eren una coincidència i que la seva còlera era merament dirigida a tots els Jedi en general?

Encara tractava de prendre una decisió quan ell va tancar el panell, va recollir el seu kit d'eines, i va marxar amb pas impetuós. Va mirar cap enrere un cop quan arribava a la cantonada, i llavors va desaparèixer darrere d'ella.

No hi ha emoció; hi ha pau. Havien ensenyat a la Lorana aquesta sentència en els seus primers dies al Temple, i ella havia intentat incorporar-la a la seva vida el millor possible. Però mentre la qüestió d'aquest home romangués sense resoldre, sabia d'alguna manera que mai podria trobar la pau per complet.

També sabia que ara no era el moment. Respirant profundament, va treure el seu comunicador de nou i va cridar a l'espaiport.

***

La porta es va tancar darrere dels dos Jedi, i per un moment Kinman Doriana va mirar el punt per on havien sortit, amb un sabor àcid a la boca. Com a norma general, gairebé tots els Jedi li semblaven pomposos, arrogants i obscenament segurs de si mateixos.

Però fins i tot amb aquest avantatge, Jorus C'baoth estava en una categoria a part per si mateix.

–Realment no t'agrada, oi? –va preguntar Palpatine suaument.

Posant la seva expressió acuradament neutral, Doriana va desviar la seva atenció de tornada al Canceller.

–Ho sento, senyor –va dir. I així era. Independentment dels seus sentiments personals, era una mala política deixar que les emocions de qualsevol tipus sortissin a la superfície. Especialment on els Jedi estaven involucrats–. Només penso que amb tots els altres problemes a què ha d'enfrontar-se la República, un projecte massiu d'exploració i colonització hauria de ser relegat al tercer fons de la llista de prioritats. I que el Mestre C'baoth insisteixi que vostè personalment faci alguna cosa sobre això...

–Paciència, Kinman –El va interrompre Palpatine tranquil·litzadorament–. Has d’aprendre a permetre a la gent les seves passions. Vol d'Expansió és la del Mestre C'baoth.

Va mirar a través de l'oficina cap a la porta.

–A més, fins i tot si no troben res d'autèntic valor allà fora, pot ser que només les notícies de la seva expedició encenguin la imaginació de la gent al llarg de la República.

–Si realment ho anuncien alguna vegada –va dir Doriana–. L'últim que he sentit és que el Consell Jedi segueix tenint el projecte sencer embolicat en secret.

Palpatine va arronsar les espatlles.

–Estic segur que tenen les seves raons.

–Potser –vacil·là Doriana–. Però m'agradaria disculpar-me amb vostè, senyor, per parlar fora de lloc durant la reunió.

–No et preocupis per això –li va assegurar Palpatine–. Realment, va ser un suggeriment inspirat. El Mestre C'baoth és molt bo en la classe de mediació que la situació de Barlok necessita desesperadament. Hi hauria d'haver pensat en això per mi mateix.

Esbufegà amb la seva respiració.

–I per ser perfectament honestos, estaré encantat de tenir-lo fora de Coruscant per un parell de setmanes. Això em donarà l'oportunitat de considerar com vaig a persuadir al Comitè d'Assignacions que restauri el finançament del Vol d'Expansió.

–Alhora que troba una manera de persuadir al Consell per donar-li al Mestre C'baoth tots els Jedi que vol?

–Sobre això no puc fer res –va dir Palpatine–. Si C'baoth vol més Jedi, és ell qui haurà de persuadir a Yoda i a Windu.

–Sí, senyor –va murmurar Doriana–. Bé... potser tingui tant èxit a Barlok que no tindran més remei que concedir-los-hi.

–O potser els hi concedeixin simplement per desfer-se'n –va dir Palpatine secament–. És tan persistent amb ells com ho és amb mi. En qualsevol cas, aquesta part està a les mans d’en C'baoth ara. Parlant d'estar en mans de, quan surts al teu propi viatge?

–Aquesta nit –va dir Doriana–. Tinc una nau reservada, i tots els arxius i documents necessaris estan preparats i empaquetats. Només necessito aturar-me al meu apartament després de la feina per empaquetar els meus objectes personals i estaré a punt per partir.

–Excel·lent –va dir Palpatine–. Llavors potser hauries d’anar-te’n ara també. No hi ha res més que necessiti de tu la resta del dia.

–Gràcies senyor –va dir Doriana–. Li mantindré informat de què passa en les diferents reunions.

–Sí, fes-ho –Palpatine va alçar les celles–. I assegura't de lliurar aquestes targetes de dades al Governador Caulfmar personalment.

–Sí, he llegit els informes –va dir Doriana, assentint–. Realment, si tot surt segons el planejat podria agafar-me un dia extra per investigar i veure si puc identificar al traïdor en el seu cercle intern. Amb el seu permís, és clar.

–Concedit –va dir Palpatine–. Però vés amb compte. Hi ha rumors que la insatisfacció està creixent en aquest sector.

–Hi ha rumors d'aquest tipus a tot arreu –va dir Doriana–. Estaré bé.

–Això espero –va dir Palpatine–. Però així i tot vés amb compte. I torna de seguida.

Hi havia un trajecte de vint minuts fins a la casa de Doriana al Tercer Anell de les Torres d’Apartaments al nord-est del complex del Senat. Va dividir el temps entre el datapad i el comunicador, comprovant els seus plans de vol i suavitzant els inevitables detalls d'última hora. El taxi el va deixar a la plataforma d'aterratge del pis 248, i ell va baixar en turboascensor deu plantes fins a l'apartament. Obrint la porta, va entrar, tancant amb clau i col·locant el segell de privadesa darrere d'ell.

Li havia dit a Palpatine que encara havia d’empaquetar les seves coses. En realitat, ja estaven empaquetades i col·locades en una fila ordenada dins la sala de conversar. Passant-les, va anar cap a l'escriptori de la cantonada i es va asseure. Des de darrere del fals fons del calaix de la dreta va treure un holoprojector i el va connectar a l'ordinador. El codi d'accés era una simple combinació de dotze lletres i divuit dígits, introduint-los, va agafar el seu datapad de nou i es va acomodar per esperar.

Com sempre, l'espera no va ser molt llarga. A penes tres minuts després que enviés la trucada, la cara encaputxada de Darth Sidious va brillar tènuement sobre l’holoprojector.

–Informa –va ordenar-li en una veu sorrenca.

–El Mestre Jedi C'baoth està de camí a Barlok, senyor –va dir Doriana–. Depenent del tipus de transport que sigui capaç d'aconseguir, hauria d'estar allà en tres o sis dies.

–Excel·lent –va dir Sidious–. Tindràs algun problema per arribar abans que ell?

–Cap, senyor –li va assegurar Doriana–. La meva nau correu és més ràpida que qualsevol que el Jedi pugui aconseguir. També haurà de detenir-se en el Temple i persuadir al Consell que li doni permís oficial, mentre que jo estic a punt per partir ara mateix. I tot el treball de base ha estat col·locat.

–Llavors hauria d'arribar amb una càlida recepció, de fet –va dir Sidious, corbant els seus llavis en un somriure de satisfacció–. Què hi ha del Canceller Palpatine? Estàs segur que no descobrirà aquesta petita excursió?

–He creat un període de descans necessari en la meva agenda –li va assegurar Doriana–. Puc estar tres dies a Barlok sense deixar rastre. Si acaba per requerir més temps, hi ha un parell d'assumptes en la meva agenda que hauria de ser capaç de resoldre per conferència d’HoloRed. Puc fer-ho des de Barlok o qualsevol lloc al llarg del camí, sense haver de viatjar realment en aquests sistemes.

–De nou, excel·lent –va dir Sidious–. Tinc molts servents, Doriana, però pocs tan llestos i subtils com tu.

–Gràcies, senyor –va dir Doriana, amb un fulgor càlid fluint a través d'ell. Darth Sidious, Senyor Fosc del Sith, no era un home generós amb els seus complerts.

–Serà un plaer distingible eliminar a Jorus C'baoth del nostre camí –va continuar Sidious–. De fet tot va d'acord amb el meu pla.

–Sí, senyor –va dir Doriana–. Li informaré tan aviat com aconseguim la nostra victòria.

–Assegura't que aconseguim aquesta victòria –va dir Sidious, la nota d'advertència en el seu to va enviar un calfred a través de la contínua calidesa del seu complert anterior–. Procedeix amb la teva feina, amic meu.

–Sí, senyor.

La imatge es va esvair. Sortint de l’holoprojector, Doriana el va desconnectar de l'ordinador i el va tornar al seu amagatall. Llavors, guardant a la butxaca el seu datapad, va tornar sobre els seus passos fins on esperaven les seves coses empaquetades. Sí, el càstig per fallar al Senyor del Sith seria indubtablement sever. Gairebé tan sever, no tenia cap dubte, com el que cauria sobre ell si el Canceller Palpatine s'assabentava alguna vegada que tenia un traïdor a la seva oficina interior.

Però si el preu per fallar era enorme, també ho era les recompenses de l'èxit. L'apartament d’en Doriana, la seva posició, i la seva tranquil·la però extensa autoritat eren prova d'això.

A més de què li encantava aquest joc.

Traient el seu comunicador, va trucar a un taxi perquè el portés a l'espaiport. Llavors recollint les seves bosses, es va dirigir al turboascensor.

***

La porta de la Cambra del Consell Jedi va lliscar obrint-se.

–Endavant –va cridar el Mestre Jedi Mace Windu.

Quadrant les seves espatlles i preguntant-se sobre què era tot això, Obi-Wan Kenobi va caminar cap a dins.

I es va parar, sentint el seu front arronsar-se per la sorpresa. Una persona convocada a la Cambra del Consell Jedi espera naturalment trobar al Consell al complet esperant per ell. Però a part d’en Windu, aturat al costat de la finestra, mirant cap a la ciutat, l'habitació estava deserta.

–No t’has confós d’on se suposava que havies d'anar –va dir Windu, mig girant-se per donar-li a Obi-Wan un lleu somriure–. Necessito parlar amb tu.

–Certament, Mestre Windu –va dir Obi-Wan, encara arrufant les celles mentre creuava fins on era Windu–. És sobre Ànakin altra vegada?

–No –va dir Windu, alçant les celles inquisitiu–. Per què, què ha fet el jove Skywalker ara?

–Res –va assegurar Obi-Wan precipitadament–. Almenys, res en particular. Però ja sap com són els aprenents Padawan de catorze anys.

–Forts, arrogants i sorprenentment ingenus –va dir Windu, somrient de nou –. Et desitjo sort amb ell.

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–Si existeix tal cosa com la sort.

–Ja saps el que vull dir –Windu es va tornar per mirar per la finestra–. Digues, alguna vegada has sentit alguna cosa sobre un projecte anomenat Vol d'Expansió?

Obi-Wan va buscar en la seva memòria.

–No ho crec.

–Va ser proposat com una gran missió d'exploració i colonització –va dir Windu –. Sis cuirassats havien de ser connectats els uns als altres al voltant d'un nucli central d'emmagatzematge d'equip i subministraments, l'estructura sencera havia de ser enviada a les Regions Desconegudes i des d'allà a una altra galàxia.

Obi-Wan va parpellejar.

– A una altra galàxia? No, no he escoltat res sobre això. Quin és el marge de temps proposat?

–En realitat, ja està gairebé a punt –va dir Windu–. Només l'acoblament final i alguns desacords sobre la llista de passatgers.

–Qui està al càrrec d'això? El Senat?

–Teòricament, era un pla del Consell –va dir Windu–. A la pràctica, està sent el Mestre C'baoth la força motriu primària darrere de tot això.

–Jorus C'baoth, el Mestre de l'entrevista planificada? –va preguntar Obi-Wan secament–. I encara el projecte no ha fet informatius a l’HoloRed? Increïble.

–No hauries de parlar sobre un Mestre Jedi d'aquesta forma –li va reprendre Windu suaument.

–Estic equivocat?

Windu es va encongir amb una lleu elevació de les seves espatlles.

–El fet és que tothom connectat amb Vol d'Expansió ha tingut les seves raons per mantenir el projecte allunyat de l'ull públic –va dir–. El Canceller Palpatine ha estat preocupat perquè gastar temps i diners d'aquesta manera al davant dels altres problemes de la República pot ser que no acabi molt bé. Sobretot pel Senat, que ha proporcionat els cuirassats que estan usant.

Va arrufar els llavis.

–I per al Consell, tenim les nostres pròpies raons.

–Deixi'm endevinar –va dir Obi-Wan–. C'baoth s'espera que Vol d'Expansió pugui descobrir què li va passar a la Vergere.

Windu el va mirar amb una lleu sorpresa.

–Estàs creixent en la comprensió Jedi, oi?

–Això m'agradaria pensar –va dir Obi-Wan–. Però això realment no compta. Ànakin i jo mai vam esbrinar la història completa de la seva desaparició, el que és més, no vam ser capaços de trobar-la en el nostre últim viatge en aquesta direcció. No importa el que vulgui C'baoth, vull saber què li va passar a ella.

–Vigila, Obi-Wan –li va advertir Windu –No hauries de permetre que les teves emocions es fiquessin en això.

Obi-Wan va inclinar el seu cap.

–Demano disculpes.

–L’emoció és l'enemic –va continuar Windu–. Emoció de qualsevol tipus. Teva i del Mestre C'baoth.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–Creu que el Mestre C'baoth s'està involucrant massa en aquest projecte?

–Per ser sincer, no sé el que està passant amb ell –va admetre Windu de mala gana –. Insisteix que necessitem enviar una potent força a les Regions Desconegudes per trobar la Vergere i portar-la de tornada, la qual cosa és adequat i bo. Però al mateix temps parla sobre com la República es balanceja per la vora i com podria ser bo transferir a alguns dels millors Jedi completament fora de la República, establint-los en noves colònies a les Regions Desconegudes on la política de Coruscant no pugui tocar-los.

–No està considerant realment fer-ho, oi? –va preguntar Obi-Wan–. Ja estem prou escampats en aquest moment.

–La majoria del Consell estaria d'acord amb tu –va dir Windu–. Malauradament, la majoria també creu que ara mateix el rastre de la Vergere està tan fred que probablement serà impossible de seguir-lo. La majoria d'aquells que encara conserven l'esperança creu que una petita investigació encara valdria la pena, una cosa més gran que el vostre intent però molt més per sota de l'escala que vol C'baoth. –Va fer una ganyota–. El més essencial de l'assumpte és que C'baoth és gairebé l'únic que segueix pressionant pel Vol d'Expansió complet.

–Està suggerint que podria desafiar al Consell si intenten cancel·lar-lo?

–Per què no? –va contestar Windu.

Obi-Wan va girar la cara cap a la finestra, i per un moment l'habitació va estar en silenci.

–Llavors, què vol exactament el Consell que faci? –va preguntar Obi-Wan per fi.

–En aquest moment, el Mestre C'baoth i la seva Padawan, Lorana Jinzler, estan de camí a l'espaiport –va dir Windu–. Aparentment, el Canceller Palpatine va esmentar algun tipus de negociacions estancades a Barlok, i C'baoth va persuadir al Consell perquè li enviessin allà a intervenir.

–És una cosa important?

–Suficientment important –va dir Windu–. L'Aliança Corporativa contra el govern local. I ja saps com qualsevol cosa que involucri a qualsevol dels grans jugadors corporatius aconsegueix titulars aquests dies.

–Sí –va murmurar Obi-Wan. Negociacions d'etapa central, així que per descomptat C'baoth estaria dirigint-se en aquesta direcció–. De nou, què vol que faci?

Un múscul a la galta d'en Windu es va tensar.

–Volem que vagis a Barlok i li vigilis.

Obi-Wan va sentir com s'obria la seva boca.

–Jo?

–Ja ho sé –va estar d'acord Windu ombrívol–. Però tu estàs aquí, i estàs disponible. A més, Skywalker semblava portar-se bastant bé amb ell quan es van conèixer. Potser puguis emmarcar tot això com el desig de mostrar al teu Padawan com es fan les negociacions Jedi.

Obi-Wan va esbufegar.

–Realment creu que C'baoth ho acceptarà?

–Probablement no –va concedir Windu–. Però si no vas tu, haurà de ser Yoda o jo. Creus que serà menys explosiu si un de nosaltres apareix?

–Té raó –va dir Obi-Wan amb un sospir–. D'acord. Estem entre assignacions de qualsevol manera. I té raó; Ànakin va quedar més aviat impressionat per aquesta resolució seva per fer-se càrrec de les coses. Potser una mica de jove adoració li calmarà.

–Potser –va dir Windu–. En qualsevol cas, hi haurà una nau esperant quan tu i Skywalker arribeu a l'espaiport.

–Alguna instrucció més a part de vigilar?

–Realment no –va dir Windu. Va arrufar els llavis, i la seva mirada va semblar perllongar-se cap a l’infinit–. Encara que, està passant alguna cosa més. Quelcom profund dins de l'home que no puc identificar. Algun pensament privat, o agenda, o... no ho sé. Una cosa.

–D'acord –va dir Obi-Wan–. M'asseguraré d’observar això. –Windu li va dedicar la classe de mirada irònicament pacient que els Mestres Jedi semblaven fer tan bé–. I em mantindré en contacte –va dir.

Següent