Traïcions (IX)

Anterior

Capítol 9

Obi-Wan creia estar preparat per allò. Hi havia recordat tantes vegades el que havia passat amb Bruck que estava segur que podria relatar-ho sense problemes. Fins i tot tenia l'esperança que Vox i Kad Chun s’estovarien en sentir-ho, que s'adonarien que la dolorosa veritat era que Bruck havia escollit el camí del Costat Fosc.

Però no va ser així.

Des del moment en què es va asseure enfront dels senadors i va intentar explicar la seva història, Sano Sauro el va assetjar amb preguntes, va mal interpretar les seves paraules, li va fer repetir les coses i, si Obi-Wan realitzava el mínim canvi, l'advocat s'abalançava sobre ell.

Sano Sauro va dir haver sentit per ves a saber on que Obi-Wan i Bruck eren rivals. O potser simplement va fer la pregunta amb l'esperança d'obtenir una resposta afirmativa.

–Nosaltres no tenim rivals al Temple –va dir Obi-Wan–. Hi ha activitats en què uns pocs sobresurten més que altres. I nosaltres honorem això. Tothom té algun talent especial. La cooperació és la base del nostre Orde.

– No és cert que una vegada vas lluitar amb ell en un duel que no havia estat aprovat prèviament pels tutors? Un duel en què Bruck et va donar una sobirana pallissa i tu vas haver d’amagar les teves ferides?

Obi-Wan el va mirar sorprès. Com podia saber això Sano Sauro? L'única explicació que se li passava pel cap era que Bruck l'hi havia dit a Xànatos, i aquest a Vox Chun.

–Bruck no em va vèncer –va dir amb mirada centellejant–. Vam quedar empatats.

–Aquesta és la vostra versió –va dir Sano Sauro amb un somriure gèlid–, però la veritat és que vau lluitar.

–Bruck volia ser el padawan d’en Qui-Gon Jinn. Va intentar impedir-me accedir en aquest honor –va dir Obi-Wan.

Sano Sauro va contraatacar.

–Així que li guardaves rancor per allò.

Obi-Wan va haver de dir la veritat.

–Sí –va dir a contracor–. En aquell moment, si.

– I Bruck Chun va confessar als seus superiors allò de la baralla, mentre que tu vas intentar ocultar-ho?

Obi-Wan s'havia espremut el cervell intentant trobar una resposta en aquesta pregunta. Era cert que Bruck va acudir immediatament al centre mèdic, però només per a causar problemes a Obi-Wan, que al seu torn va intentar curar-se ell sol.

– És cert o no? –li va insistir Sano Sauro.

–És cert –va dir Obi-Wan–, però...

Sano Sauro es va girar en rodó i va tornar a la seva taula.

–Sort que no éreu rivals –Mirà de reüll els senadors. El senador Bicon Ransa va assentir de manera imperceptible.

–No he dit això –va dir Obi-Wan en veu baixa.

–Sí, t'has cuidat molt de no fer-ho –va respondre Sano Sauro amb un mig somriure i una altra mirada eloqüent als senadors–. Però prosseguim abans que ens perdem encara més en la lògica Jedi. No és veritat que una vegada vas abandonar l'Orde Jedi?

Bant va mirar atònita a Obi-Wan, que també es va quedar de pedra. Però per què se sorprenia? Era obvi que Xànatos havia instigat a Bruck a aconseguir tota la informació possible sobre Qui-Gon i el seu padawan. I Xànatos li ho havia explicat a Vox.

–Sí –va dir amb veu ferma.

– I no és cert que vas ser acceptat de nou en morir Bruck?

–Cert –va dir Obi-Wan.

Obi-Wan esperava més preguntes sobre el seu abandonament de l'Orde, però llavors va intervenir Pi T'Egal.

–Què té això a veure amb la mort d’en Bruck Chun, Sano Sauro? –va preguntar amb to inquisitorial–. Prosseguim, si us plau.

–Com desitgi la seva senyoria –va dir Sano Sauro, realitzant una lleugera inclinació.

Pi T'Egal es va tornar cap a Obi-Wan.

–Explica’ns el que va passar aquell dia, si us plau.

Obi-Wan va començar. Un cop més, va descriure els plans d’en Qui-Gon per desemmascarar a Xànatos. La persecució a Bruck fins a l'Estada de les Mil Fonts. L'amenaça d'assassinat d’en Bruck a Bant...

Sano Sauro el va interrompre.

– Com va amenaçar la seva vida exactament?

–Va dir que la Bant anava a morir, i que no hauria de moure un dit perquè això ocorregués. I que jo seria testimoni de tot –en recordar aquestes paraules, Obi-Wan va sentir un calfred gairebé tan intens com el que va tenir en aquella ocasió. Bant es va mirar les mans entrellaçades.

–Entenc –va dir Sano Sauro en un to que indicava que pensava que Obi-Wan estava mentint–. I com sabies que era cert? Tenies la certesa que Bant s'estava morint? Tenies la certesa que Bruck anava a deixar-la morir?

–El Costat Fosc de la Força era fort en ell –va començar a explicar Obi-Wan.

– Ah, la Força! Portava una estona esperant que aparegués a la declaració! –va dir Sano Sauro alçant els braços– La famosa Força que diu als Jedi el que han de fer!

–No ens diu el que hem de fer –va respondre Obi-Wan–. Ens uneix i ens connecta...

–... I us diu quan un noi té intenció de matar algú –va respondre Sano Sauro amb veu queda–. I que per això cal matar-lo. Per la poderosa Força.

–Sí, la Força em va guiar –va dir Obi-Wan–. Però la Força mai guia per matar –Va mirar els senadors.

Els Jedi creien en la intuïció. Allà, a la vista, l'únic que volien eren fets i lògica. Com explicar que va tenir el pressentiment que Bruck havia caigut tan profundament en la xarxa de maldat d’en Xànatos com per permetre que una estudiant Jedi morís davant els seus ulls sense intervenir per salvar-la?

Pi T'Egal i gairebé tots els senadors semblaven escoltar-lo de bona fe, sense parar atenció al sarcasme d’en Sano Sauro. Però una de les senadores no semblava tan convençuda, i Bicon Ransa es va aproximar a ella per dir-li alguna cosa a cau d'orella.

Bant li va mirar espantada. Es va adonar que Obi-Wan estava perdent. I aquest va començar a sentir una suor freda que li amarava la túnica. Havia perdut el control de la seva declaració. Sano Sauro havia retorçat les seves paraules per fer-li semblar un ximple impulsiu, o pitjor, un mentider perillós.

–Sano Sauro, he de prevenir-lo –va dir en Pi T'Egal–. La connexió dels Jedi amb la Força gaudeix de gran respecte al Senat.

Sano Sauro va assentir.

–Sóc conscient, senador, però aquesta Força és una cosa que ningú més pot veure ni sentir. És una cosa del que tenim notícia per la paraula dels Jedi.

–La paraula dels Jedi és una cosa que també respectem –va dir el senador Vi Callen en to autoritari.

– I aquesta Força és una cosa del que puguem refiar-nos a l'hora de jutjar un assassinat? –va preguntar Sano Sauro girant-se cap als senadors. La seva veu es va alçar en intensitat a mesura que parlava–. Alguna cosa que només poden sentir els Jedi i que pot emprar-se en la defensa d'aquest perillós noi? Ell diu que la va sentir. Hem de creure’l i disculpar-lo sense més? Si és així, en què s'ha convertit el nostre sistema legal, si mesurem la justícia en funció d'alguna cosa que no podem sentir, notar, ni comprendre? Què és exactament aquesta "Força"? Què sabem del seu potencial?

Pi T'Egal va mirar cap al fons de la sala.

–Potser Qui-Gon Jinn pugui ajudar-nos.

Obi-Wan va mirar enrere. Va sentir un profund alleujament en veure a Qui-Gon dret en el fons de la sala, al costat de la porta.

Qui-Gon va alçar una mà. El sabre làser d’en Bruck va sortir disparat de la taula i es va llançar directament a la seva mà.

–Heus aquí una demostració del potencial de la Força –va dir Qui-Gon, avançant a grans gambades.

Sano Sauro es va quedar pàl·lid, però no va trigar a recuperar-se.

–Truquets –va dir burleta.

Qui-Gon el va ignorar i, amb un gest de concentració, va posar el sabre làser d’en Bruck sobre el palmell de la mà. Tothom es va quedar immòbil contemplant-lo.

–Aquest retard no és més que un altre truquet –va dir Sano Sauro amb veu cada vegada més estrident–. Prosseguim...

–Crec que puc ser de molta ajuda a l'hora de respondre algunes preguntes –va dir Qui-Gon tranquil·lament.

–Ah, ha arribat el moment de saber el que et va explicar a tu la Força, Qui-Gon? –va preguntar Sano Sauro.

–No, aneu a sentir les pròpies paraules d’en Bruck Chun –va respondre el Jedi amb calma. Es va girar cap als senadors–. Com ja us vaig dir, jo coneixia bé a Xànatos. No es fiava de ningú, ni tan sols dels que treballaven per a ell. I tampoc anava a fiar-se d’en Bruck. Havia d’assegurar-se que quan el tornés a enviar al Temple per fer el seu treball, seguia tenint-lo controlat. –Qui-Gon va alçar l'empunyadura del sable–. Havia de tenir accés a totes les converses d’en Bruck Chun, instal·lant un dispositiu d'escolta en alguna cosa del que mai es desprèn un Jedi.

Obi-Wan es va quedar bocabadat. Com havia pogut Qui-Gon esbrinar allò? Es va quedar mirant l'empunyadura del sabre làser, esperant que el seu Mestre tingués raó.

Vox i Kad Chun es van mirar atònits, Sano Sauro va fer un salt cap endavant.

–Això és extremadament irregular! Aquest sabre làser és propietat d’en Vox Chun!

–Aquest sabre làser és una prova –va dir Pi T'Egal amb veu ferma–. No va dubtar a l'hora d'emprar-lo en el seu benefici i guanyar simpaties per al seu client.

Qui-Gon va prémer l'osca del mànec i va extreure un petit disc.

–Necessito un reproductor.

El tècnic del tribunal va agafar el disc i el va inserir en un dels reproductors del seu panell.

–Vegem la data i l'hora de la mort d’en Bruck –va dir en Pi T'Egal.

El tècnic va introduir la informació. Un moment després, Obi-Wan va escoltar la burleta veu d’en Bruck:

"Sempre he estat millor que tu. Ara sóc fins i tot més fort."

Tot d'una, ho va reviure tot. Com va haver de lluitar per reprimir la seva ira, el mal que li van fer les paraules d’en Bruck, el fet que sabia que Bruck intentava fer-li sortir de polleguera...

De debò havia aconseguit deixar de banda la seva ira i havia lluitat de forma justa i calmada? Sano Sauro tenia raó en una cosa: Bruck era el seu rival. Existia una profunda enemistat entre ells. I Obi-Wan no va ser capaç d'estar per sobre d'ella, ni tan sols en aquella elevació rocosa.

Era una època en què ell estava ansiós per tornar a l'Orde Jedi. Aquesta ànsia era com una mena de febre per a ell. Es va dir a si mateix que havia lluitat sense ira aquell dia només per convèncer-se a ell i a Qui-Gon que era un veritable Jedi?

Ja només se sentia el soroll del combat, la respiració entretallada de tots dos, els passos lliscants sobre el relliscós terra, el brunzit del xoc dels sabres làser. Llavors, Bruck va parlar de nou, com una serp, amb la veu plena de verí: "La noia no té bon aspecte, eh?"

Kad Chun va fer un bot al seient.

Obi-Wan va escoltar la seva pròpia veu en la gravació, cridant el nom de la Bant. Semblava ell, però resultava diferent alhora perquè era el so d'algú que està a punt de perdre el control, ple de desesperació.

Bant es va tapar la cara amb les mans.

I llavors es va sentir la veu d’en Bruck, triomfant i cruel: "Així és, Obi-Wan. Bant morirà. I jo no hauré de fer res. Simplement t'obligaré a veure-ho. L’hauríem alliberat si haguéssim tingut el tresor, però per culpa teva morirà una altra persona. Just davant teu."

Pi T'Egal va fer un gest al tècnic, i aquest va detenir la gravació.

–No crec que haguem de fer passar per això a la família –va dir en Pi T'Egal–. Els senadors escoltaran la resta en privat, deliberaran i emetran un veredicte.

Una mampara que va ocultar als senadors va baixar del sostre. Obi-Wan i Qui-Gon no sentien res. Vox i Kad Chun els van donar l'esquena per parlar amb Sano Sauro.

–Aviat ja estarà –va dir Qui-Gon tranquil·lament.

– Però com acabarà això? –va preguntar Obi-Wan.

–Paciència –va respondre Qui-Gon.

Els minuts van transcórrer interminables, però, al cap d’un temps, els senadors van tornar. Pi T'Egal va mirar a Obi-Wan i després a Vox i Kad Chun.

–La mort d'un jove sempre és una tragèdia –va dir–. La necessitat de culpar algú és comprensible. Algunes vegades és una cosa justificada. Però creiem que, en aquest cas, no és així. Jutgem que Obi-Wan Kenobi no va tenir cap responsabilitat en la mort d’en Bruck Chun.

Següent