Invencible (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Què tenen els jawes que cap altra criatura a la galàxia té?

Jawes nadons!

-Jacen Solo, edat 14

Ben podia recordar un temps quan la seva cel·la havia estat fosca. Així era com sabia que el seu cap s'estava aclarint. La major part del temps, semblava que el panell d'il·luminació al sostre sempre havia estat encès, que havia passat tota la seva vida lligat de mans en aquesta llitera de duracer, que l'únic estat mental que mai havia experimentat era un deliri ple de fum tan sortit d'un malson que mai sabia molt bé si estava adormit o despert. Recordava somnis borrosos quan era visitat per un droide negre brillant, una unitat alta i prima que semblava una versió a escala reduïda d'un droide de combat CYV, amb fotoreceptors blaus en un rostre prim i semblant a una calavera. El droide -s'havia presentat com Doble-X - era realment curiós, sempre fent preguntes sobre qui havia enviat a Ben, qui havia estat amb ell, d'on havia vingut.

L'última pregunta, Doble-X l'havia fet moltes vegades. Volia saber això més que res, perquè estava desesperat per descobrir la ubicació de la base secreta Jedi. I Ben estava segur que mai la va respondre, ni tan sols amb una mentida, perquè el droide sempre es queixava de com de tossut que era Ben, dient-li que només s'estava fent mal a si mateix.

Però era Doble-X el que realment feia el mal. El droide tenia una sorprenent varietat d'agulles, sondes i elèctrodes amagats dins dels seus dits. Cada vegada que Ben es negava a respondre, obriria un, li punxaria al braç, a la cuixa o el pit nu amb qualsevol eina que tingués a dins, i després tornaria a preguntar, repetint el procés sense parar amb la paciència eterna d'una màquina.

Però Ben no tenia ni idea de com acabaven les sessions. Suposava que simplement arribava als límits de la seva tolerància física i es desmaiava. Encara que, no li hauria sorprès assabentar-se que Doble-X simplement esgotava les seves bateries fent la mateixa pregunta una i altra vegada.

L'únic que sabia amb certesa era que mai havia revelat la ubicació de la base Jedi. Jacen li havia ensenyat com resistir l'interrogatori col·locant un bloc de la Força dins de la seva pròpia ment, i això havia estat el primer que havia fet Ben quan va despertar en una cel·la de la GAG. La resta del seu captiveri era una taca, però es recordava de fer això.

La porta es va obrir amb un xiuxiueig, admetent una alenada d'aire només prou calenta per recordar-li a Ben com de freda que era la seva cel·la... especialment quan estava estirat i emmanillat a la seva llitera vestint només la seva roba interior. Deliberadament no va aixecar el cap, ni tan sols es va tornar a mirar; els droides interrogadors estaven programats per identificar la importància d'aquest tipus de gestos menors, i ell no volia delatar l'esperança que sentia ara que estava alerta.

Però no hi havia ni rastre de servomotors en els passos que s'acostaven a la seva llitera, i l'olor que li arribava al nas era massa agradable i femení per ser d'un droide. Tot d'una, conscient de la seva gairebé nuesa, Ben es va tornar per mirar.

-Hola, Ben -va dir la Tahiri.

Estava vestida amb el típic vestit de vol negre de la GAG, però en ella semblava d'alguna manera molt més. Se li s'ajustava en tots els llocs correctes, amb una brillantor setinada que destacava la suavitat de la seva figura. I devia venir d'un entrenament, o almenys d'alguna part molt més càlida que la cel·la d’en Ben perquè la part frontal estava oberta fins al seu plexe solar.

-Com et sents? -roncà.

Ben va aixecar ràpidament la mirada i va veure que ella semblava molt més saludable que quan l’avia capturat. El seu cabell ros estava espès i sedós, passava sobre el seu front d'una manera que gairebé ocultava les tres cicatrius i després baixava fins a les espatlles en una cascada ondulada. Les seves galtes realment tenien una mica de color, i els seus llavis eren carnosos i vermells. Fins i tot els seus ulls, que abans havien semblat enfonsats i cansats, semblaven més grans i més animats.

Quan Ben no va contestar, Tahiri li va dirigir un mig somriure de complicitat.

-Ho sento... se’m va oblidar. Ets l'home que mai ens diu res.

Ella es va acostar al llit, i Ben va veure que portava una llauna d’ungüent de bacta en una mà i un control remot en l'altra.

-De fet, admiro això. -Ella va posar l'ungüent de bacta en la vora del seu llit, i després li va mostrar el control remot-. He de deslligar un dels teus braços i una cama per poder girar-te de costat. No vas a fer que utilitzi això, oi?

En Ben va estudiar el control remot i es va adonar que probablement tenia un interruptor d'activació dels circuits d'atordiment en les seves manilles.

-Suposo que depèn del que em facis.

-Pots parlar. -Va dir somrient la Tahiri, després va pressionar un parell de botons, i les manilles del seu canell i turmell esquerre es van obrir-. No et preocupis: no serà res al que t'oposis. –Va fer petar els seus dits-. De costat.

Ben girà sobre el seu costat... i va sufocar un crit de dolor quan les nafres per pressió en la seva esquena es van alliberar del sanillençol que cobria la llitera. La llitera va baixar quan Tahiri es va asseure a la vora i va obrir la llauna d'ungüent de bacta, i ell va percebre que hi havia un toc de mesc en la seva olor... un bon indici, que trobava vagament embriagador, però no recordava haver-lo olorat en ella abans. Un instant després, va sentir els dits d'ella en la seva espatlla, i les ondulacions de càlid alleujament van començar a irradiar al voltant d'on ella el tocava.

-Veus? -va preguntar la Tahiri-. No està tan malament.

-A excepció de la part en la qual els vas causar en primer lloc -va dir en Ben. Va haver de recordar-se a si mateix que ella realment no estava sent amable-. Quant de temps m'has tingut al llit aquí?

Tahiri va passar a una nafra diferent, llavors va dir:

-Vaig a respondre a la teva pregunta, si tu respons la meva.

En Ben va sospirar.

-Valia la pena intentar-ho. Pots dir-me almenys si el capità Shevu està bé?

-La mateixa oferta -va respondre dolçament la Tahiri-. Però lamento aquestes nafres. No són part del programa. Simplement no podem donar-nos el luxe de córrer riscos amb grans i forts Cavallers Jedi. -Va passar la mà per la seva espatlla i bíceps nus... i la va deixar descansar allà-. Estic segura que ho entens.

-Suposo. -El que Ben no entenia era què estava fent la seva mà fent un massatge als músculs del braç. No tenia cap nafra allà, almenys no que pogués sentir, però tampoc volia que es detingués-. Estàs cometent un error, saps?

Tahiri va deixar de fer el massatge, i els seus dits es van traslladar a una nafra de més avall, prop de la meitat de la seva esquena.

-Oh?

-No es pot confiar Jacen -va dir ell-. Al final es tornarà contra tu... igual que com es va tornar contra els meus pares i contra mi.

El toc de la Tahiri es va tornar una mica més tens.

-Ara el seu nom és Caedus -va dir-. Darth Caedus. I qui diu que confio en ell?

-Llavors, què estàs fent amb ell? -va preguntar en Ben-. No em diguis que creus que té raó?

-El que jo cregui no importa -va respondre la Tahiri-, ja no. Tots prenem decisions en les nostres vides, Ben. Tu hauries d'haver mantingut la teva. No estaries en l'embolic en què estàs... i aquesta guerra podria haver acabat.

La seva mà es va moure més avall a l'esquena d’en Ben i va començar a treballar en una nafra sota la cintura dels seus calçotets. Va trobar el seu toc allà una mica desconcertant, però no la va aturar. La nafra havia de ser tractada, després de tot.

Ben va tractar de concentrar-se en la conversa... a ajudar a la Tahiri a veure l'error que estava cometent.

-Quedar-me amb l'home que va matar la meva mare? Has estat aspirant vapors de refrigerant?

-La teva mare va atacar a Lord Caedus primer -va assenyalar la Tahiri-. El va amenaçar al vestíbul del Senat.

-Perquè ell és un Sith -va respondre en Ben-. Perquè estava treballant amb la Lumiya.

-A qui el teu pare va assassinar a sang freda -va respondre la Tahiri-. Comprenc la lleialtat familiar, Ben... fins i tot l'admiro. Però has de veure que els Sith no són necessàriament els criminals aquí. No és això el que fa un Jedi? Considerar els fets objectivament?

-El meu pare va cometre un error -va protestar en Ben-. Ets retorçant les coses.

-De debò? -va dir la Tahiri-. Llavors, per què no m’il·lumines, Ben? T’escolto.

-D’acord -va dir Ben. Ella semblava sincera, però va percebre un parany, i sabia que no l’anava a convèncer basant-se en allò correcte i incorrecte. Pel que ell sabia, ningú en aquesta guerra tenia cap pretensió de superioritat moral-. Mira, sigui el que sigui que vulguis, el que sigui que creus que et pot donar Jacen, no vas a aconseguir-ho.

-Estàs segur? -va preguntar la Tahiri. La seva mà seguia per sota de la cintura dels calçotets d’en Ben, però va començar a desviar-se cap al maluc-. Què és el que vull, Ben?

Ara Ben realment començava a tenir dificultat per concentrar-se.

-Uh, Tahiri?

La seva mà va arribar a l'os del maluc, i els seus dits van començar a desviar-se.

-Sí?

-No estaràs intentant seduir-me, oi?

-Ben, com pots dir una cosa tan terrible? -La mà de la Tahiri va romandre sota de la cintura dels seus calçotets-. Només tens catorze. Encara ets un nen. -Ella va aixecar el dit, separant-lo de la cintura-. Oi?

-Sóc un Cavaller Jedi –contraposà en Ben. Ell va torçar el maluc, tractant de treure’l de sota de la seva mà... sense aconseguir-ho -. I no tinc cap nafra per pressió aquí.

-Així que no. -Tahiri va utilitzar la punta d'un dit per traçar un cercle sobre la seva pell-. Bé, diguem que estic tractant de seduir-te. Has d'admetre que és molt millor que la tortura per, um, esbrinar les coordenades de la base Jedi.

-Sí, hauria d'estar d'acord amb això.

-Llavors? –La Tahiri va lliscar la seva mà cap avall pel maluc-. Què et sembla? Podria funcionar?

En Ben va tancar els ulls. Veritablement volia dir que sí... i no només per les raons òbvies. Estava molt, molt cansat de ser torturat i sabia tan bé com qualsevol que totes aquestes drogues de la veritat que Doble-X seguia bombant-li no li estaven fent cap bé al seu cervell. Hi havia moltes possibilitats que, tard o d'hora, el droide calcularia malament una dosi, o empenyeria una sonda auricular una mica massa profund, o no notaria el bassal de suor en el qual jeia quan connectés l’electrocutador, i ell morís.

I la possibilitat que no morís -de què romangués podrint-se en la seva llitera fins que el seu cos fos una gran nafra per pressió- era encara pitjor. Davant aquestes opcions, qui no voldria dir que sí a una atractiva dona jove? Qui podria resistir-se, quan sabia que aquesta molt bé podria ser l'única possibilitat que mai fora a tenir per dir que sí?

Només hi havia un petit problema: Tahiri era una Sith. Dir que sí significava trair-se a si mateix: abraçar la mateixa destinació al qual Jacen l’havia tractat d'empènyer.

I Ben no anava a fer això. Mai. Va obrir els ulls i va mirar la Tahiri sobre la seva espatlla.

-Ets massa amable per ser una Sith -va dir-. Ells gaudeixen de la tortura.

Tahiri va deixar escapar el seu alè.

-Estic aprenent, Ben. -Ella va agafar la cintura dels calçotets i la va estirar tan fora com va ser possible-. Només recorda que ho vaig intentar. El que passi després, depèn de tu.

Tahiri va deixar escapar la banda elàstica... directament damunt d'una úlcera per pressió a l'esquena d’en Ben. La seva boca es va obrir de dolor, però no va cridar... tampoc li donaria això. També es va resistir a la temptació de girar-se sobre ella. Tot i el que ella volia fer-li creure, ell sabia que no havia vingut sola... no li hauria donat ni tan sols aquesta petita possibilitat d'escapar. Així que va romandre de cara a la paret, esperant la punxada de l'agulla o l'electrocució o el cop al cap que l’enviaria a enfonsar-se una altra vegada en l'oblit.

En canvi, els panys dels grillons restants d’en Ben es van obrir amb un clic i un vestit de color verd fluorescent li va arribar volant.

-Posa't això -va ordenar la Tahiri-. Estic cansada de veure aquestes fastigoses nafres.

Ben va rodar i va veure un parell de soldats amb l'armadura negra de la GAG a la porta de la seva cel·la, tots dos usant pantalles facials completes i apuntant rifles atordidors classe antiavalots en la seva direcció. Tahiri encara estava al seu costat, ara dempeus, amb el seu uniforme tancat fins a la gola i un sabre de llum a la mà.

-Saben que això no funcionarà, oi? -va preguntar en Ben, ficant les cames en el vestit verd-. Si el droide de tortura no va poder trencar-me, vostès tampoc ho faran.

Els dos guàrdies es van mirar l'un a l'altre, llavors un va dir:

-Tinent, la GAG no fa servir droides de tortura. -Ben va reconèixer la veu com la del cap Wyrlan, que havia estat amb ell en la batuda quan va matar al seu primer home-. Ho sap.

En Ben va arrufar les celles. Podia percebre a través de la Força que Wyrlan pensava que estava dient la veritat, però els seus records de Doble-X eren massa consistents, i massa detallats, per a ser al·lucinacions.

-El traïdor és un presoner, no un tinent -va dir la Tahiri. Mentre parlava, va tenir la cura de mantenir la seva atenció fixa en Ben-. I els guàrdies no discuteixen d'al·lucinacions, o de qualsevol altra cosa, amb els presoners... especialment els presoners Jedi. Està clar?

Wyrlan es va redreçar.

-Sí, senyora. Ho sento, senyora.

-No hi ha necessitat de disculpar-se -va dir la Tahiri-. L'hi dic pel seu propi bé. El presoner ve d'una família d'assassins. Si es relaxa a prop seu, el matarà.

-Comprenc, senyora -va respondre Wyrlan-. Gràcies.

-Va ser un plaer, caporal -Tahiri va somriure en la seva direcció-. Lord Caedus no es pot permetre el luxe de perdre als bons homes com vostè. La GAG ja disposa de molt pocs.

Tahiri va esperar a què Ben acabés de posar-se el vestit de presoner verd fluorescent, després va fer que Wyrlan li posés grillons i manilles atordidores. Després de provar el control remot fent caure a Ben de genolls amb una potent descàrrega elèctrica, finalment li va fer senyals que passés a través de la porta de la cel·la.

A fora, Ben es va trobar dempeus sobre una passarel·la de malla flanquejada per llargues files de cel·les poc il·luminades amb parets frontals de transpariacer d'un sol sentit. Dins de cada cel·la, un sol bothan -amb el seu pelatge completament afaitat- estava assegut o estirat sobre una llitera de duracer, mirant el pis, el sostre o la paret amb una expressió totalment mancada d'esperança. A molts dels presoners li faltaven parts del cos -principalment ulls, orelles i extremitats-, i alguns tenien cicatrius fresques, el que suggeria un combat recent.

-Assassins bothan -va explicar la Tahiri-. Segueixen arribant... de vegades dotzenes al dia. Darth Caedus, va haver d'obrir tota una ala només per a ells.

-Vols dir que no es limita a executar-los? -va preguntar Ben, sorprès.

-Oh, ho farà -va dir la Tahiri-. Però en aquest moment no vol fer res que pugui desvirtuar la concentració de l'almirall Bwua'tu. Després de guanyar la guerra, tots tindran un judici just davant del Tribunal Especial per Crims de Guerra Bothan. Llavors tots seran degudament condemnats a mort.

Ben va mirar al seu voltant, impressionat per la immensitat del bloc de cel·les. Tenia fàcilment dos-cents metres de llarg, amb una cel·la cada dos metres. I quan va mirar a través de les passarel·les de malla per sobre i per sota d'ell, va poder veure, almenys, nou nivells més.

-Aquí hi ha d'haver mil unitats -va dir en Ben.

Tahiri va fer que sí amb el cap.

-Més... I Caedus ja ha ordenat que es prepari una altra ala. Però ja n'hi ha prou de demores. Hem d’atendre els nostres propis assumptes desagradables.

Ella el va agafar del braç, més per controlar-lo que per guiar-lo, i es van encaminar per la passarel·la cap al brillant quadrat blanc d'una caseta de seguretat. Tot i la pàl·lida resplendor de les cel·les, la presó era un lloc silenciós i ombrívol. Cada superfície estava coberta d'un sintoalex gris que absorbia el so, i l'única il·luminació a la passarel·la venia d'unes cintes lluminoses per sobre que s'activaven i desactivaven automàticament quan passaven.

Ben ni tan sols va considerar tractar d'escapar... encara. Encara necessitava esbrinar el que li havia passat a Lon Shevu, i la Tahiri semblava estar-lo portant a una àrea de menys seguretat. Pel que semblava més intel·ligent esperar i esbrinar tant com pogués sobre la seva situació. Probablement estaven en algun lloc en el més profund del Centre de Justícia Galàctica de Coruscant, però en una part de les instal·lacions que ell mai havia visitat abans... una part que, a dir veritat, mai havia imaginat que existís.

Van arribar al post de control de seguretat a l'extrem del bloc de cel·les. A continuació, van passar a través d'una sèrie de rescloses d'aire i càmeres d’escàner i van entrar en un túnel de processament amb rajoles blanques tan ple de desinfectants que els ulls d’en Ben van començar a plorar. Una dotzena d'assassins bothan jeien immobilitzats amb abraçadores magnètiques a lliteres repulsores, sent analitzats a la recerca de proves, prenent-los mostres, afaitant-los el pelatge, i, finalment, implantant-los xips explosius de localització que podrien ser detonats a distància, en cas de fugir. Tot això es realitzava sota l'atenta mirada d'una dotzena de droides de batalla CYV supervisats per un nombre igual de guàrdies cuirassats de la GAG.

Quan la Tahiri va notar que la mirada d’en Ben seguia en el droide MD en el lloc d'implantació, va sacsejar el control remot davant dels seus ulls, sens dubte, tractant d'impedir que veiés on eren inserits els xips. Gairebé qualsevol Jedi seria capaç de localitzar i desactivar aquest xip usant poc més que la Força i la meditació... però saber on buscar faria que la meditació fora innecessària.

-Sí, tu també en tens un -va dir la Tahiri-. Així que ni tan sols pensis en tractar d'escapar.

-Gràcies per l'advertència. -Ben va sacsejar les cadenes que penjaven dels seus grillons-. Estava a punt d'intentar sortir corrent.

-Noi divertit. –La Tahiri va prémer un botó en el control remot, enviant una sacsejada d'electricitat als turmells d’en Ben que el va fer caure sobre una genoll-. Ha, ha.

Ben va fer un cop d'ull darrere dels genolls de la Tahiri i va veure a l'MD retirar una hipoinjecció de sota de l'omòplat del bothan.

-M'agradava més quan intentaves seduir-me perquè et donés les coordenades -va dir ell.

-Sí... Llàstima que això no va funcionar -va dir la Tahiri-. Ara haurem de fer-ho a la manera de Lord Caedus.

Ella el va tornar a posar dempeus. Van passar per un altre post de control de seguretat a l'altra banda del túnel de processament, després van començar a caminar per un llarg passadís. Al llarg d'un costat, hi havia un punt de control similar espaiat cada quinze metres més o menys; per l'altre costat corria un panell de transpariacer de la cintura al sostre. A través d'aquesta paret de visió, Ben podia veure que el corredor en realitat era un balcó. Donava a una àrea de recepció plena de badies de seguretat especials, on els guàrdies estaven traient presoners de Trineus de Condemnats de la GAG i classificant-los en grups per al seu processament final. Cada badia tenia les seves pròpies portes blindades de duracer, que s'obrien a un garatge de reunió contingut. En resum, aquesta li semblava a Ben una ruta d'escapament bastant improbable.

A mesura que s'acostaven al final del passadís, Ben va començar a sentir una gran quantitat d'éssers davant seu... i éssers patint dolor. Sens dubte estava sent portat a una ala especialitzada en la tortura. La seva boca se li va posar seca, i va començar a pensar que potser la zona de recepció no era un lloc tan dolent per a intentar una fugida després de tot, excepte que encara no sabia el que li havia passat a Shevu.

Llavors li va passar pel cap una cosa terrible. Es va estendre amb la Força, i va percebre la presència del seu amic, a no més de cinquanta metres a l'interior del bloc de cel·les. Per descomptat, això podria ser exactament el que la Tahiri volia que fes... així ella podria utilitzar a Shevu com a palanca contra Ben. No importava. Ara Ben havia d'entrar.

A mesura que passaven a través del següent punt de control, Ben es va adonar que alguna cosa no estava del tot bé amb la imatge que havia estat pintant en la seva ment. La seguretat no era tan estreta com a l'Ala Bothan, i podia sentir a través de la Força que els guàrdies de la caseta estaven massa relaxats per a una zona d'alta seguretat. Les càmeres d'escaneig també eren quadrats de gairebé tres metres, com si fossin utilitzades per a la transferència de càrrega o grans nombres.

Quan es va obrir la resclosa d'aire final, l'atmosfera es va fer més espessa amb la singular barreja d’esterilinet i infeccions corporals, i Ben ho va saber. Hi havia olorat aquesta combinació particular moltes vegades abans, en moltes infermeries, després de moltes batalles. Es va tornar cap a la Tahiri, la seva ira ja s'elevava en la seva gola.

-Quant de temps ha estat aquí? –Va exigir-. Les seves ferides no eren tan greus.

-Hi va haver... complicacions -va dir la Tahiri. Els va encaminar cap a la sala on jeia Shevu, mantenint-se prop de les portes per evitar interrompre l'incessant flux de droides infermers transportant medicaments, subministraments, i pacients pel passadís-. Però té bones possibilitats de sobreviure, depenent de tu.

-De mi?

-Per descomptat. -Van arribar a la porta, i Tahiri es va tornar per mirar-lo-. Ho sento... tenies la impressió que et vaig portar aquí perquè sóc massa amable per ser una Sith?

Ben l'hauria llançat amb la Força contra la paret més propera, excepte que estava bastant segur que ella l’hauria bloquejat i hi havia dos guàrdies amb armes atordidores per deixar-lo inconscient. En el seu lloc, va dir:

-Estàs aprenent.

Tahiri va somriure i va col·locar el polze sobre el panell de seguretat a la paret. Les portes es van obrir amb una xiulada, revelant una petita sala de quatre unitats. Tres dels llits jeien buits, amb els seus panells de seguretat baixos formant un davantal transparent al voltant de la base. El quart llit estava completament tancat, amb un home de cara pàl·lida tot just reconeixedor com Lon Shevu dormint mig despullat dins. Les cremades de blàster en el seu tors semblaven a mig curar, però els seus braços i dits estaven clapejats de blaus frescos, cercles cremats i altres signes de tortura.

Ben va quedar tan sorprès que es va parar a mig camí entrant a la sala i va dir:

-No hi havia cap raó per fer això. Shevu no sap res de les nostres operacions.

Tahiri va arronsar les espatlles, tancant i bloquejant la porta darrere d'ells.

-Sempre és bo ser exhaustius. Els traïdors són a tot arreu. -Es va encaminar cap al droide MD que estava de guàrdia al costat del llit d’en Shevu, després es va aturar i es va tornar de nou cap a Ben-. Per descomptat, ningú ho sap millor que tu.

Ben va apartar la mirada d'en Shevu.

-Amb el temps, tots traïm alguna cosa, Tahiri. El que compta és allò amb què romans fidel.

El polze de la Tahiri va començar a lliscar cap al botó de descàrrega al control remot... llavors va arrufar les celles i es va aturar, probablement escoltant la veu d’en Caedus dins del seu cap exhortant-la a ser la propietària de les seves emocions, no la seva servent. Es va tornar sense dir una paraula i es va apropar al droide MD que monitorava els signes vitals d’en Shevu.

-Com està el presoner? -va preguntar.

-El presoner Nou-Zero-Tres-Dos-Be-Te s'està recuperant, segons el que preveu -va informar el droide-. Hauria d'estar a punt per reprendre l'interrogatori demà al matí, suposant que els seus electròlits s'estabilitzin.

-Em temo que haurem d’avançar-ho. –La Tahiri li va fer una mirada a Ben, i després va afegir-, hi ha hagut alguns esdeveniments que requereixen un enfocament més agressiu.

-No puc autoritzar això -va dir el droide-. Amb els seus electròlits tan desequilibrats, un estrès físic important d'aquest tipus, és probable que indueixi un infart de miocardi.

-Vols dir que el seu cor pot fallar? -Tahiri es va tornar cap a Ben-. Què et sembla, Ben? Hem de córrer el risc d'un infart de miocardi?

-Seria inútil. -Ben mirar al voltant de l'habitació, buscant alguna cosa que pogués utilitzar per incapacitar-la abans que continués, però els objectes que podien ser-li llançats a un guàrdia no tendien a ser deixats tirats a les infermeries d'una presó. Només va trobar un gran panell etiquetat de PROCESSAMENT DE RESIDUS BIOLÒGICS, i fins i tot això hauria de ser arrencat de les seves frontisses-. No vaig a dir-los on està la base.

Tahiri va sospirar.

-Temia que diguessis això. -Va mirar els guàrdies darrere d'ell, i l'esquena d’en Ben va començar a estremir-se amb el sentit de perillositat-. Sembla que haurem de fer això de la forma di...

Ben ja estava girant per defensar-se, però mai va arribar a sentir l'última paraula. El seu cos simplement va fer erupció en una enorme rampa quan dos guàrdies van disparar els seus rifles atordidors i la Tahiri va activar les manilles atordidores, i es va sentir caure cap a un foc elèctric blanc.

Quan Ben finalment va deixar de caure, es va trobar encadenat a una pesada cadira flotant... una d'aquelles que havia vist utilitzar als droides ordenances per dur a discapacitats pel corredor. Shevu jeia davant d'ell, encara amarrat al seu llit, però amb el panell de seguretat baix. L’MD estava parat en una cantonada del llit. La manca d'atenció del droide al monitor d’en Shevu suggeria que havia estat rellevat de la responsabilitat pel benestar del presoner.

-Bé -va dir la Tahiri-. Ara que estem tots aquí i desperts, potser vulguis saludar al teu espia, Ben?

Els ulls d’en Shevu es van obrir de cop, i el seu cap va girar cap al centre de la sala.

-Ben?

-Just aquí, capità -va dir en Ben-. Ho sento... no vaig pensar que t’estarien vigilant. Algú ha de...

-Ben, no. Som soldats. -La mirada d'en Shevu va lliscar a Ben. Els seus ulls estaven vidriosos, amb dolor i confusió, però també hi havia alguna cosa més: perdó, potser, i... podia ser orgull? - No els hi vas dir res, oi?

Ben va sacsejar el cap.

-Res.

Els llavis esquerdats d’en Shevu van formar un somriure.

-Bon home. -Va mirar la Tahiri. La seva expressió va canviar a una de menyspreu, i l'armadura del llit, va repicar fort quan el seu braç va colpejar l'extrem dels seus lligams-. Segueix així. No importa el que aquesta petita...

-Ja ha estat suficient. -Tahiri va fer un gest amb el dit, i la boca d'en Shevu es va tancar amb tanta força que les seves dents repicaren. Li va donar uns copets suaus a la galta, després es va tornar cap a Ben-. Deixa’m explicar com funcionarà això, Jedi Skywalker.

-Això no funcionarà -va replicar en Ben-. No vaig a trair tot l'Orde per salvar només un home.

-No? –La Tahiri va sacsejar el cap, a continuació, va estendre la mà al llit d’en Shevu i va col·locar el polze sobre el seu ull-. No puc dir-te el molt que espero que realment no ho diguis de debò.

Va començar a empènyer, i la boca d'en Shevu es va obrir en un crit involuntari. El seu pols es va disparar, i diverses de les ones que es mostraven al monitor sobre del seu llit van oscil·lar violentament i erràticament. Les entranyes d’en Ben van començar a enredar-se en uns freds nusos grassos, i es va estirar amb la Força, tractant de tirar de la mà de la Tahiri.

Ella el va combatre, al mateix temps que pressionava un botó del comandament a distància amb la mà lliure. Quatre sacsejades líquides de dolor es van disparar a les extremitats d’en Ben i es van trobar en una ardent col·lisió dins del seu pit i la seva concentració es va fer cendres.

Els braços i cames d'en Shevu van començar a sacsejar-se contra els seus lligams, i la Tahiri va dir:

-Només hi ha una manera en què pots parar això, Ben. Quant dolor estàs disposat a causar-li al teu amic?

-Molt menys del que estic disposat a causar-te a tu -va respondre en Ben.

Tahiri va semblar genuïnament ferida.

-Lamento sentir això.

L'estómac d’en Ben estava atapeït tan fort que va pensar que podria vomitar. Sabia que no podia donar-li a la Tahiri el que volia, sense importar el que li fes a Shevu. Però, com podria permetre-li continuar? Ella estava fent més que causar-li dolor, l’estava encegant.

I llavors Ben va escoltar, va reconèixer que Shevu no només estava cridant, que estava cridant una paraula llarga: siiiileeeenciiii!

En Ben va estrènyer la mandíbula, va tornar a estendre’s amb la Força. Aquest cop, però, no estava contactant amb la Tahiri sinó amb Shevu, abocant energies calmants cap a ell, tocant la seva ment amb suaus suggeriments d'inconsciència. Quan els crits d’en Shevu es van tornar una mica menys frenètics, Tahiri va apartar la mà i li va arrufar les celles al droide MD.

-Què passa? -preguntà-. Em vas dir que estava totalment despert.

El droide va estudiar els signes vitals d’en Shevu, els quals estaven oscil·lant més violentament que mai, llavors va contestar:

-El presoner està tan conscient com els estimulants mèdics poden posar-ho. Simplement s'ha acostumat al dolor que vostè li està causant. És l'única hipòtesi raonable.

-No l'única -va dir la Tahiri, mirant a Ben.

Ben va sacsejar el cap.

-No sé de què estàs parlant.

-Estàs mentint, Ben. -Tahiri va aixecar la mà, i uns petits arcs de llampecs de la Força van començar a ballar en les puntes dels seus dits-. No crec que la teva mare ho hagués aprovat.

Abans que Ben pogués respondre, ella va moure la mà sobre una de les cremades de blàster a mig curar en el tors d’en Shevu, després va llançar un raig blau d'energia de la Força.

El monitor es va tornar sobtadament un gargot il·legible de colors oscil·lants, i una llarga ranera ronca va sortir de la boca d'en Shevu. Mitja dotzena d'alarmes diferents van començar a xiular i sonar al monitor, llavors totes les línies es van tornar planes.

El droide MD va inclinar el cap, estudiant els signes vitals d’en Shevu per un moment, després va anunciar:

-El presoner Nou-Zero-Tres-Dos-Be-Te ha expirat.

Tahiri va fer un pas enrere allunyant-se del llit amb aspecte tan sorprès i consternat com Ben se sentia.

-Fes alguna cosa! -li va ordenar a l’MD-. Reanima’l.

El droide obedientment va anar al costat del llit i va treure una llarga agulla del seu dit índex, que va clavar al cor d’en Shevu. Quan les línies al monitor ni tan sols van parpellejar, el droide va adossar una bossa de respiració en el rostre d’en Shevu amb una mà de metall i va pressionar l'altra sobre el seu cor, i després va començar els esforços mecànics per mantenir circulant l'aire i la sang.

Però Ben ja sabia que els esforços del droide anaven a fallar. Tahiri no podia fer servir a un mort per obligar a ningú a dir res, i Ben coneixia al seu amic prou bé com per comprendre que Shevu preferiria morir abans que ser utilitzat per ajudar a Darth Caedus a afermar el seu poder. Així que quan la Tahiri va portar les coses una mica massa lluny, Shevu simplement va deixar de viure.

-Prou -va dir en Ben. No podia suportar veure que seguien abusant de Shevu-. No pots portar-lo de tornada. Això és només maltractar el cadàver.

Tahiri el va fulminar amb la mirada.

-Pots saber-ho des d'allà, Ben?

L’MD va deixar de treballar.

-El presoner té raó -va dir-. Les imatges magnètiques confirmen que el presoner Nou-Zero-Tres-Dos-Be-Te va patir un trencament per estrès de l'aorta.

La Tahiri va quedar bocabadada i la seva aura de la Força es va posar freda d'horror, i va ser llavors quan Ben va saber que a ella no li agradava en el que s'estava convertint, que estava servint a Caedus per les mateixes raons per les que Ben havia seguit tant a Jacen... perquè estava confosa, avergonyida i desesperada. No es podia permetre veure el monstre en el qual Caedus s'havia convertit perquè això significava veure al monstre en el qual ella també s'estava convertint.

Però ara res d'això feia cap diferència per a Shevu. I anava a fer encara menys diferència per a la seva dona, Shula, amb qui s'havia casat tot just un parell de mesos abans... i després l'havia enviat ràpidament a casa a Vaklin perquè havia sabut que alguna cosa així anava a succeir.

-Hauries d'estar orgullosa, Tahiri. Ara ets igual al teu Mestre. -Ben estava dient això no només perquè estava enfadat, sinó perquè era cert... i perquè si només podia fer que la Tahiri veiés com era de cert, llavors potser ella recobraria la raó-. Jacen va torturar a l’Ailyn Vel fins a la mort, i ara tu ho has fet amb Shevu. Suposo que ets una Sith.

Per a sorpresa d’en Ben, Tahiri no es va tornar cap a ell. Ni tan sols semblava veure’l. Simplement va fer un pas enrere, mirant els peus de l’MD i sacsejant lentament el cap.

-T'equivoques. Jo no el vaig matar.

-El presoner ja estava en un estat de debilitat -va dir l’MD, evitant acuradament la pregunta. Apuntà un dit en direcció al panell de seguretat al costat del llit d’en Shevu, i els lligams dels seus membres es van obrir amb un clic-. Si vostès ja no necessiten el cos, el despatxo per al seu processament.

-Processament? -Ben no sabia el que havia esperat, però la idea que el seu amic fos venut a un distribuïdor de bioparts li va regirar l'estómac... i li va omplir d'una sensació malaltissa i buida que era meitat ira, meitat culpa-. No pots...

-No puc què? -Mentre la Tahiri es girava cap a ell, l’MD estava aixecant a Shevu del llit-. Això és obra teva, Ben. Tot el que havies de fer era contestar una simple pregunta.

Va pressionar una fila de botons del control remot, i tot el cos d’en Ben es va estrènyer en una agonia elèctrica.

-On és la base Jedi? -Es va acostar un pas, decantant el braç per donar-li un cop de l’inrevés-. Respon!

Ben va aixecar la mirada cap a Shevu, que estava sent portat cap al conducte de processament i va sacsejar el cap.

-Ho sento.

Tahiri va llançar la mà cap a la cara d’en Ben, colpejant-lo tan fort que va torçar la cadira flotant... i aquest va ser el seu error. Ben va llançar el seu pes en la direcció de la inclinació, bolcant de costat la cadira flotant. Alhora, estava empenyent amb la Força a la Tahiri cap als dos guàrdies confosos a la seva esquena.

Per quan el trio s'estavellava en un dels llits buits darrere d'ell, Ben ja s'estava estenent amb la Força, i pressionant les tecles del comandament a distància de la Tahiri. Els grillons de les seves cames es van obrir a l'instant, però se les va enginyar per electrocutar els braços fins deixar-los sense sentit abans de finalment donar-li a la tecla correcta i alliberar-se de les manilles atordidores.

Ben va sortir de la cadira i va girar per trobar als seus raptors desembullant-se ràpidament. Tahiri ja estava traient el seu sabre de llum, i un guàrdia apuntava el seu rifle atordidor per disparar. Ben li va donar una empenta de la Força al canó de l'arma, empenyent-lo cap a la Tahiri just quan un raig blanc d'electricitat sortia disparat.

Tahiri va fer un crit escanyat, després els seus ulls es van posar en blanc i va caure al pis, tremolant i patint convulsions. Ben va invocar el sabre de llum de la Tahiri a la seva mà, activant-lo tot just a temps per batre un raig del rifle atordidor del segon guàrdia cap al droide MD... que sostenia el cos d’en Shevu al davant del conducte de processament, pel que semblava esperant que els guàrdies posessin al presoner sota control abans de procedir.

El raig va colpejar al droide en la seva unitat primària de processament, va trontollar cap a la paret i va caure a terra amb el cos flàccid d’en Shevu en els seus braços. Ben va usar la Força per arrencar el rifle atordidor de les mans del primer guàrdia, a la vegada que saltava sobre el segon. Va desviar una altra sageta atordidora, i després va baixar el sabre de llum al canó de l'arma i va aixecar ràpidament la fulla a un centímetre de la barbeta del soldat.

-Preferiria no haver de matar-los -va dir en Ben-. Però és la seva decisió, i no tinc gaire temps perquè decideixin.

-No m-m-matar està bé, t-t-tinent -va respondre Wyrlan. El seu casc es va tornar cap a l'altre guàrdia-. És cert, Garsi?

-Per mi està bé -va dir Garsi, aixecant els braços-. Gràcies per l'elecció.

-No em facin penedir -va advertir Ben. Va mirar a les cantonades de l'habitació i va observar que els llums d'estat de les quatre càmeres de seguretat estaven fosques-. Per què estan apagats els monitors?

Els cascos d’en Wyrlan i Garsi es van tornar l'un cap a l'altre, llavors Garsi va dir:

-Has vist el que estava passant aquí. Voldries que algú li filtri un holo d'això a l’NEH?

Ben ho va considerar, recordant com la Tahiri havia tancat la porta darrere d'ells i es va adonar que hi havia una molt bona oportunitat que la central de seguretat no sabés que acabava d’alliberar-se.

-Entenc. -Va fer un gest cap al conducte de processament-. Algú viu sobreviuria un viatge per aquí?

-És clar -va dir Wyrlan-. És només un carril repulsor que porta els cossos als molls de recol·lecció.

-Però tenen salvaguardes d'escapament -va advertir en Garsi-. No seria intel·ligent intentar anar-se'n per aquest camí.

-I jo no ho faré -va dir en Ben. Va fer un gest cap a la Tahiri-. Posin-li les manilles atordidores i tirin-la pel conducte.

Els dos soldats van obeir, llavors Wyrlan va fer un gest cap al cos d’en Shevu.

-I què amb ell?

-Ve amb mi -va dir en Ben-. Treu-te l'armadura.

Següent