Vol d'expansió (VI)

Anterior

6

Això era aparentment la seva feina a la vida, pensava Lorana mentre s'obria pas a través de les masses al passeig, estar sempre intentant mantenir el mateix pas que algú. A primera hora havia estat C'baoth; ara, estava esforçant-se tan dur com abans per mantenir a Riske a la vista.

Ho havia d’admetre, però, que era un estudi interessant en contrastos. La tècnica de C'baoth era la directament envestidora d'intimidar a altres perquè sortissin del seu camí. Riske aconseguia el mateix resultat aprofitant qualsevol obertura o oportunitat d'avançar, molestant poques vegades als altres vianants, escapolint-se entre les masses com un animal nocturn a través dels arbres d'un bosc.

El Mestre Kenobi havia dit que l'home solia ser un caça-recompenses.

Probablement havia estat un de molt bo.

Desafortunadament, no hi havia pensat en aconseguir la freqüència del comunicador d'Obi-Wan abans de separar-se. C'baoth podria tenir-lo, però ella sabia que era millor no interrompre’l durant les negociacions per cap mena de catàstrofe imminent.

Però el Temple Jedi de Coruscant segurament tindria el llistat. Esquivant a un ithorià errant, va treure el seu comunicador i va trucar al centre de comunicacions de la ciutat i al repetidor de l'HoloRed.

–Disculpes, ciutadà –va dir una veu mecànica des del comunicador–. Les connexions extraplanetàries no estan disponibles. Si us plau prova-ho de nou en el futur.

Suficient per a aquest intent. Lorana apagà el comunicador i el va posar de nou en el seu cinturó, apartant-se del passeig quan un parell d'enormes brolfi van aparèixer de sobte en el seu camí. La van sobrepassar i ella va continuar cap endavant de nou, alçant el coll per inspeccionar la multitud.

Per descobrir que Riske havia desaparegut.

Es va afanyar, escanejant el carrer i estirant-se amb la Força. Però no hi havia rastre d'ell.

Calma't Padawan, li va dir l'amonestació repetida sovint per C'baoth a través de la seva ment. Riske no podia haver arribat molt lluny en el breu temps que havia estat fora de la seva vista. Havia d'haver entrat en alguna de les dotzenes de petites botigues que s'alineaven al carrer o potser s'havia escapolit per un del parell d'estrets carrerons que es bifurcaven a esquerra i a dreta justament davant.

Breument, va sospesar les opcions. Les botigues estarien plenes, limitant dràsticament la seva llibertat de moviment. Un home com Riske, va decidir ella, aniria segurament per un dels carrerons.

Va arribar fins a ells i va mirar en ambdues direccions. No hi havia ningú a la vista. L'última vegada que havia vist a Riske, havia estat més a prop del carreró de l'esquerra, el que el feia l'opció més òbvia. Però ell no li semblava una persona òbvia. Deixant passar un altre parell de vianants, va avançar cap al carreró de la dreta.

El passatge era mitjanament estret, al voltant d'un lliscant i mig d'ample, amb un dels costats replet d'altes però endreçades piles de contenidors d'escombraries esperant a ser recollides. A mig camí del total de la seva longitud, un altre carreró el creuava en angle recte, dividint aquest bloc en particular a quarts. Si Riske havia pres aquest camí, tindria dues direccions addicionals per triar una vegada que arribés al centre.

Introduint la mà en la seva túnica, va agafar el seu sabre làser i va avançar.

Va arribar a la intersecció central sense incidents i va mirar en totes les direccions. Riske, desafortunadament, no era visible en cap d'elles.

Per un moment va romandre allà, mirant d'un costat a l'altre a la cruïlla, amb l'amarg gust de la derrota a la boca. Res a fer ara excepte retrocedir i esperar que Kenobi no estigués tan enfadat per la seva decisió com per informar a C'baoth.

Una espurna de la Força va ser el seu únic avís, però ella reaccionà instantàniament.

Saltant cap a un costat, es va girar, traient el seu sabre làser del cinturó i encenent-lo.

El disc giratori lliscant a través del carreró darrere d'ella va captar la llum del sol inclinant-se lleugerament, alterant la seva direcció cap a la seva nova posició. Usant una agafada a dues mans en el seu sabre làser, el va veure venir, preguntant-se perquè algú es molestaria amb una arma tan relativament lenta.

Mig segon després va obtenir la seva resposta quan el disc es va dividir en tres, la part de dalt i la de baix es van transformar en duplicats de l'original i es van balancejar apropant-se a ella des de diferents angles.

Així que això s'havia convertit en un tres contra un. Seguia sense ser un problema. Va fer un pas enrere, dissenyant mentalment la seqüència que faria servir contra ells. Brunziren en el seu camí fins a posar-se al seu abast; i amb un ràpid un–dos–tres lliscà la brillant espasa cap a fora, tallant els tres discos per la meitat.

I mentre les seccions de l'últim ressonaven contra el terra del carreró, un braç va lliscar al voltant de la seva espatlla des del darrere per enrotllar-se fermament al voltant del seu coll.

Ella va inspirar bruscament amb disgust. Així que aquesta era la raó de la simplicitat de l'atac. Només havia estat una distracció, portant-la cap a una visió en túnel pel combat mentre Riske s'escapolia del seu amagatall d'una de les piles d'escombraries i lliscava darrere d'ella. Ella va canviar l'adherència del seu sabre làser, preguntant-se si tindria temps d'apunyalar cap enrere amb ell abans que ell agafés una altra arma.

–Tranquil·la, noia –va dir una veu suau mentre una cosa dura pressionava contra el seu coll sota la seva orella dreta–. Apaga això i llença’l. Només vull parlar.

–Sobre què? –demanà ella.

–Tira’l i t'ho diré –va dir ell–. Vinga noia, no val la pena perdre el cap per això.

–Sóc un Jedi -li va advertir–. No responem bé a les amenaces.

–Potser els Jedi no –va estar d'acord Riske, amb un to gairebé divertit en la seva veu –. Però tu no ets una Jedi, t’has deixat atrapar massa fàcilment per això –El braç al voltant del seu coll va prémer lleugerament–. Vinga. Calma't i en parlarem.

Lorana va mirar al mur del carreró. Malgrat tot, humiliació a part, si ell hagués volgut matar-la, probablement podria haver-ho fet molt abans.

–D'acord –va dir ella desactivant el sabre làser i posant-se’l en el seu cinturó.

–No va ser tan difícil, oi? –va dir conciliadorament mentre deixava anar el seu coll.

–M'alegro que estiguis content –va dir Lorana, donant un pas cap endavant i girant-se per enfrontar-se amb ell–. Sobre què vols parlar?

–Comencem amb tu –va suggerir Riske, ocultant un petit blàster en la seva túnica–. Per què et té C'baoth seguint-me?

–El Mestre C'baoth no té res a veure en això –va dir ella estenent-se amb la Força i intentant aconseguir alguna sensació sobre l'home. Estava fred i mancat d'emocions, amb l'atenta desafecció que sovint havia vist en guardaespatlles professionals. Però sota la calma va poder sentir cert honor, o almenys la voluntat de mantenir la seva paraula.

I el fet que hagués guardat el seu blàster implicava que ell esperava cert grau d'honor per part seva. Tan sols per això ella li escoltaria.

–Va ser l'altre Jedi llavors? –va preguntar Riske–. El que estava amb tu a la cantina?

Hi ha vegades en les que voldries que la teva identitat romangués oculta, li havia recordat C'baoth a Coruscant. Clarament, això no havia funcionat amb Riske.

–Ell estava interessat en tu, sí, però seguir-te va ser idea meva –li va dir ella–. Ell estava molt sorprès que una persona de la talla del magistrat Argente estigués manejant les negociacions personalment.

–Podria dir el mateix sobre el Mestre Jedi C'baoth –va dir Riske–. El Magistrat Argente es va quedar més aviat sorprès quan ell va aparèixer –va assenyalar en direcció a la cantina–. I ara tenim un altre Jedi en el joc, intentant escoltar furtivament converses privades. A què està jugant el Consell exactament?

–Fins on jo sé, el Consell no està jugant a res –va dir Lorana–. Se suposa que no ens posicionem en aquest tipus de coses.

En Riske va esbufegar.

– Igual que no us vau posicionar a Naboo? –va dir intencionadament–. Em vaig fixar que la vostra magnànima neutralitat va ser sorprenentment útil per a la reina Amidala i el seu govern.

–No sé res d'això –va dir Lorana–. Com ja has endevinat, sóc només una Padawan. Però puc dir-te que el Consell no ens va enviar aquí. Va ser idea del Mestre C'baoth, i el Consell només a contracor li va concedir autorització.

Riske va arrufar les celles.

–Així que se li va ocórrer això per si mateix?

–Bé, realment estava responent a una cosa que va dir el Canceller Suprem Palpatine –va corregir-lo Lorana–. Però tot i així no va ser idea del Consell.

–Palpatine –va murmurar Riske fregant-se la galta pensatiu–. Interessant.

–El meu torn –va dir Lorana–. Què estàs fent deambulant per la ciutat?

–Intentant mantenir viu al magistrat Argente, per descomptat –va dir Riske amb una veu sobtadament fosca–. Un plaer parlar amb tu, Padawan. Intenta mantenir-te fora del meu camí, d'acord? –Amb això ell es va girar i va sortir donant gambades del carreró.

Lorana el va mirar fins que va desaparèixer per l'altre extrem entre el trànsit de vianants de la ciutat. Llavors, amb un sospir, es va girar i va tornar per on havia vingut. El Mestre Kenobi, ella sabia, no anava a estar content amb això.

***

Amb cap manera fàcil de localitzar la Lorana, i amb totes les raons per suposar que probablement es perseguirien en cercles si ho intentaven, Obi-Wan havia optat per esperar-la en un banc en un petit parc davant de la cantina.

Ànakin estava acabant el seu sandvitx de tarsh quan finalment va tornar.

–Interessant –va dir Obi-Wan quan ella va acabar la seva història–. Així que el Magistrat Argente està en perill no?

–O almenys Riske pensa que ho està –va dir Lorana amb una mirada cautelosa en els ulls d'algú que es prepara per rebre una reprimenda.

De fet, mentre Obi-Wan mirava aquells ulls, se li va ocórrer que semblaven adoptar aquesta manera amb massa naturalitat. Aparentment, l'estil educatiu d’en C'baoth era tan dominant com la resta de la seva personalitat.

–Però ell no semblava pensar que el perill vingués de tu o del Mestre C'baoth?

–No, encara que em va preguntar que es proposava el Consell –va dir Lorana–. Però semblava gairebé un comentari mecànic, com si fos natural assumir que el Consell estava ficat en política. No crec que hagués estat tan obert amb mi si hagués pensat realment que estàvem conspirant contra Argente.

–En dius d’això ser obert? –Va preguntar Ànakin amb menyspreu–. Pistes i amenaces?

–Dir-li que es mantingués fora del seu camí no va ser necessàriament una amenaça –li va dir Obi-Wan–. Els guardaespatlles professionals com Riske es preocupen sempre pels transeünts o, els ben intencionats però aficionats, ajudants que es fiquen pel mig.

–Creu que som aficionats?

–En certs aspectes d'aquest treball ho som –va dir Obi-Wan directament, girant-se cap a la Lorana–. Així que, què és el que penses? Està Argente en perill?

Una espurna de sorpresa va creuar per la seva cara. C'baoth, reflexionà ell, probablement no li demanava la seva opinió molt sovint.

–No ho sé –va dir ella–. Però els sentiments estan alterats pels esforços de l'Aliança Corporativa per aconseguir la possessió total de les mines.

–M'ho imagino –va dir Obi-Wan–. Saps en quin hotel s'allotja Argente?

–El Brillantor Estel·lar –va dir Lorana–. Està a un quilòmetre cap a l'est des del centre de la ciutat.

–El qual no és la direcció en la qual estava anant Riske –va assenyalar Obi-Wan–. Però és la direcció del Districte Patameene.

–Districte Patameene? –va preguntar Ànakin.

–Vaig escoltar al cambrer esmentar-la –va dir Obi-Wan–. És una de les majors subdivisions de la ciutat, agrupant algunes àrees molt riques i altres molt pobres. Si anem a ficar els nassos, aquest seria probablement un bon lloc per començar.

–Anem a ajudar-lo? –va protestar Ànakin–. Pensava que l'Aliança Corporativa estava intentant robar els drets miners als brolfi.

–Això és el que se suposa que les negociacions han de determinar –li va recordar Obi-Wan–. En qualsevol cas, no és assumpte nostre. El nostre treball com a Jedi és protegir i preservar la vida a través de la República.

–No sé jo –va dir Lorana amb vacil·lació–. El Mestre C'baoth no estava molt content de trobar-vos aquí. Podria no agradar-li que interferíssiu d'aquesta manera. Riske i la seva gent semblen tenir el control, no hauríem de deixar-los portar-lo?

–Qui està interferint amb res? –preguntà Obi-Wan suaument mentre s’aixecava–. Anem a fer una passejada per la ciutat, tal com ens ho va suggerir el Mestre C'baoth. Si resulta que ens trobem amb alguns problemes, difícilment és la nostra culpa.

Va ser un passeig de deu minuts fins a l'extrem més proper del Districte Patameene.

Obi-Wan va mantenir els seus ulls en moviment mentre caminaven, esperant localitzar a Riske entre la gent. Però havent estat agafat una vegada, el guardaespatlles era aparentment massa cautelós per deixar que li passés una altra vegada.

–Aquest ha de ser l'extrem del districte –va dir mentre arribaven a un petit mur de pedra decoratiu i travessaven una arcada de vianants–. Ànakin, recorda que estem aquí només per observar.

–És clar –va dir Ànakin escombrant l'àrea amb la mirada, els seus sentits eren com un caçador darokil tirant de la seva corretja–. Està bé si m'avanço una mica?

–D'acord, però no massa –va dir Obi-Wan–. No vull que et perdis.

–No em perdré –Esmunyint-se entre un parell de Karfs, el noi es va submergir entre la multitud.

–Estàs segur que estarà bé? –va preguntar Lorana.

–Estarà bé –li va assegurar Obi-Wan–. És una mica descuidat, però és poderós en la Força i generalment es comporta.

–Has de tenir una gran confiança en ell –va murmurar Lorana.

Obi-Wan la va mirar de reüll. Hi va haver una malenconia estranya en la seva veu en dir això.

–C'baoth no té tanta confiança en tu, oi?

–El Mestre C'baoth ha tingut diversos Padawans en la seva vida al servei de l'Orde Jedi –va dir ella amb una veu acuradament neutral–. Ell sap el que fa.

–Sí, és clar –va dir Obi-Wan–. Ell té una personalitat aclaparadora, però, oi?

–La seva reputació és ben merescuda –va dir ella, de nou escollint clarament les paraules amb atenció–. És expert, savi i intel·ligent. He après molt d'ell.

–Encara que també és potser massa exigent?

–Jo no ho caracteritzaria d'aquesta manera –va dir ella amb un to de veu més fred.

–És clar que ho faries –va dir Obi-Wan donant-li un somriure reconfortant–. Jo pensava així sobre el meu Mestre de vegades. I sé que Ànakin pensa així sobre mi.

Per un moment ella va vacil·lar. Llavors, gairebé a contracor, li va tornar el somriure.

–A vegades em pregunto si alguna vegada seré capaç de complaure’l –va admetre.

–Conec aquest sentiment –va dir Obi-Wan–. Només recorda que això, també passarà. I una vegada que ets un Cavaller Jedi, el teu treball no serà més una qüestió d'agradar a un únic Mestre o fins i tot a un grup d'ells. La teva feina serà fer el correcte.

–Aquesta part és la més dura –li va confessar ella–. Com saps el que és veritablement correcte?

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–Quan estàs en pau –va dir–. Quan estàs realment harmonitzat amb la Força.

–Si alguna vegada ho estic.

Obi-Wan va fer una ganyota. D'una banda estava Ànakin, avançant tan ansiosament que sempre estava sobrepassant els seus límits, tot i que havia d'admetre que el noi tenia èxit més del que fallava. D'altra banda estava Lorana, tan impressionada per la presència i la reputació d’en C'baoth que temia estendre’s més enllà del que ja sabia.

En algun lloc havia d'haver un punt intermedi.

Durant un altre parell de minuts van caminar junts en silenci, obrint-se pas a través dels altres vianants i compradors. Obi-Wan va mantenir els seus ulls en moviment, buscant signes d’en Riske o dels problemes que aparentment esperava trobar aquí i recordant de mantenir l’oscil·lant cap d'Ànakin a la vista.

Endavant, cap a l'esquerra, hi havia una botiga de reparació de lliscants, amb un taulell de peces brillants a la part frontal a l'aire lliure i figures entrevistes treballant en la fosca àrea de reparacions de la part posterior. Diversos brolfi passejaven entre els taulells de la part frontal, la majoria d'ells adults, però un era un adolescent de l'edat d'Ànakin. Obi-Wan el va mirar, percebent la seva camisa de color marró vermellós d'artesà amb les seves múltiples butxaques. La majoria dels brolfi semblaven manegar-se-les sense tanta capacitat de càrrega; aparentment, aquest noi era del tipus dels que prefereixen portar tots els seus petits tresors amb ell.

Es va somriure a si mateix. Els Jedi, sempre vagant per la galàxia amb la majoria de les seves possessions a l'esquena o al cinturó, difícilment estaven en posició d'assenyalar-lo.

Llançant una mirada final al noi, va començar a girar-se.

Però per a la seva sorpresa, alguna cosa va atreure la seva mirada de nou.

Una cosa sobre la postura del més jove, potser, o la manera en la qual mirava al seu voltant.

O potser va ser el subtil avís de la Força. Arrufant les celles, va mantenir la seva atenció en el noi mentre Lorana i ell continuaven avançant a través de l’arremolinada multitud.

I mentre mirava, el jove brolf va fer un pas cap a un prestatge de propulsors d'explosió, un joc de talladors va aparèixer màgicament a la seva mà. Amb una mirada als treballadors de la part posterior, va tallar hàbilment les línies d'adherència de dos dels propulsors, agafant cada un al seu torn i lliscant-los fora de la vista dins de la seva camisa. Els talladors van seguir als propulsors, i un segon després el noi vagava casualment fora de la botiga. Donant-li l'esquena al Jedi que s'aproximava es va confondre entre la multitud.

Obi-Wan va agafar l'avantbraç de la Lorana.

–Adolescent brolf amb camisa marró vermellós –va dir en veu baixa, assenyalant el lloc per on el jove havia desaparegut–. Agafa a l’Ànakin, trobeu-lo i seguiu-lo.

–Què? –va preguntar Lorana mirant-lo desconcertada.

–Trobeu-lo i seguiu-lo –va repetir Obi-Wan mirant al voltant. A la seva dreta hi havia un carreró estret que obria un camí entre un parell d'edificis de deu plantes–. Vinga.

Encara clarament perplexa, Lorana però va assentir i es va afanyar. Obi-Wan va captar un indici d'ella agafant el braç d'Ànakin; i llavors va anar al carreró, esquivant els contenidors d'escombraries mentre es dirigia cap al centre. Estava probablement a trenta metres del cim dels edificis que li flanquejaven, i fins i tot amb un increment de força Jedi, un salt com aquest estava més enllà de les seves capacitats.

Però hi havia altres formes. Mirant en les dues direccions del carreró per assegurar-se que ningú li estava veient, es va obrir a la Força i va saltar.

Les seves botes van colpejar el mur a mà dreta al voltant dels Quatre metres sobre el sòl. Doblegant els genolls per absorbir l'impacte, es va impulsar de nou abans que comencés a caure, llançant-se cap amunt i cap al mur del costat esquerre. Aquest salt el va fer guanyar altres dos metres, i es va llançar de nou cap a la dreta botant cap amunt.

Va aconseguir el cim amb només unes punxades lleus en els seus genolls i els músculs de la cama per marcar la tensió. Corrent cap a la vora de la teulada, es va deixar caure sobre el seu estómac i va mirar cap avall.

Els carrers semblaven tan plens des d'aquí dalt com ho semblaven allà baix.

Traient el seu comunicador, marcà el nombre d'Ànakin.

–Skywalker –va arribar la veu d'Ànakin ràpidament–. Què és això sobre un noi de camisa marró?

–Robatori d’un parell de propulsors d'explosió d'aquella botiga –li va explicar Obi-Wan, tapant-se els ulls del sol amb una mà mentre explorava la multitud de sota a la recerca del jove lladre.

–Vols dir com els que es fan servir en les beines de carreres i motos lliscants?

–Exacte –va dir Obi-Wan–. Són també el sistema de direcció triat per a míssils casolans.

Hi va haver un suau xiuxiueig al comunicador.

–Rebut –va dir Ànakin amb una veu sobtadament ombrívola–. Has vist per quin camí es va anar?

–Deixà la botiga dirigint-se cap a l'oest –va dir Obi-Wan–. Però va poder haver canviat fàcilment, espera un moment –Es va inclinar una mica més sobre la vora de la teulada mentre una espurna de marró vermellós era captat pel seu ull abans que desaparegués de la vista sota un tendal. Va mirar cap a l'altre costat, i un moment després emergí–. Aquí està –va dir a l’Ànakin–. Es dirigeix ​​cap al nord.

–Per quin carrer?

–Ni idea –va admetre Obi-Wan–. On esteu vosaltres?

–Acabem de passar un edifici amb un gran cartell blau i daurat que parlava de medicaments –va dir Ànakin–. Al davant hi ha un estendard penjant de color verd.

–Bé, et tinc –va tallar Obi-Wan trobant-los–. Agafa el proper carrer a la teva dreta, i li veuràs un bloc per davant.

Va mirar a Ànakin i la Lorana prou per veure'ls agafar el seu pas, llavors va dirigir la seva atenció de nou al lladre, desitjant que hagués portat uns macrobinoculars. Ànakin tenia uns, però això no li anava a servir de res a Obi-Wan.

–Obi-Wan?

Obi-Wan va treure el seu comunicador de nou.

–Endavant.

–Hem girat al nord –va informar Ànakin–. Crec que el veig davant.

–Quedeu-vos on esteu –li va ordenar Obi-Wan. Un brolf una mica rabassut havia avançat des d'una de les botigues i s'estava movent per interceptar al lladre–. Crec que està a punt de passar la seva mercaderia mal adquirida. Posa-me'n amb la Lorana.

Hi va haver un moment de silenci.

–Sí? –va arribar la clara veu de la Lorana.

–Moveu-vos cap endavant una mica des d'on esteu –li va dir Obi-Wan–. El lladre està trobant-se amb algú, un brolf amb un lleuger sobrepès amb un cinturó blau sobre una túnica d'un blau més clar.

–El veig –va confirmar Lorana–. S'està acostant... sembla que estan parlant...

–Li està donant el noi els propulsors? –va preguntar Obi-Wan–. L'adult està bloquejant la meva línia de visió.

–La meva també –va dir Lorana–. No puc... aquí van.

–Maledicció –va murmurar Obi-Wan en veu baixa mentre els dos brolfi se separaven, l'adolescent va seguir cap al nord mentre que l'adult es dirigia cap a l’oest–. Li ha donat els propulsors?

–No puc assegurar-ho –va dir Lorana–. Em sap greu.

Obi-Wan va arrufar les celles mentre mirava als dos brolfi seguir els seus camins per separat. L'adult va tenir certament el temps i l'oportunitat d'agafar els propulsors. El problema era que també havia tingut temps de confirmar merament que el robatori havia estat fet, comprovar si hi havia seguidors o donar-li al noi noves instruccions.

I no importa de quina manera hagués seguit la trobada, tot allò podia ser simplement una mica de l'activitat criminal normal de Barlok. Podria no tenir res a veure amb Passel Argente i la paranoia d’en Riske.

Però Riske havia estat buscant problemes en aquesta direcció. Obi-Wan havia trobat alguns. Definitivament valia la pena comprovar-ho.

I aquí estava, encallat en una teulada a un bloc de distància.

–Llavors crec que haurem de seguir-los a tots dos –va decidir mirant al voltant de les teulades pròximes. Si pogués saltar a la següent, i després a la següent d’aquesta, llavors trobar una escala o un turboascensor per tornar al nivell del carrer...

Però no. A plena llum del dia, enmig d'una ciutat atapeïda, hi havia una oportunitat que algú detectés les seves acrobàcies i li reconegués pel que era. En el moment que qualsevol atacant potencial s'adonés que hi havia un Jedi seguint-li la pista s'amagaria sota terra tan ràpid i tan profund que fins i tot un professional com Riske tindria problemes per desenterrar-lo.

–Hi estic d'acord –va dir Lorana–. M'encarregaré de l'adult.

Obi-Wan va vacil·lar. Lorana era la més gran dels dos Padawans, i per això la més capacitada. Però ell coneixia les capacitats d'Ànakin i la seva experiència, i sabia que el noi podia manejar qualsevol problema que es trobés.

Tot i així, si hi havia alguna cosa del que la Lorana no tenia, això era confiança. No ajudaria enviar-la a l’encalç de l'adolescent, especialment no amb Ànakin escoltant.

I després de tot, ella només seguiria al brolf, no s'enfrontaria ni lluitaria amb ell. Això hauria de ser prou segur.

–Bé –li va dir–. Emporta't el comunicador d'Ànakin, té enllaç directe amb el meu, i dóna-li a ell el teu. Quina és la teva freqüència?

Ella li va donar el seu número.

–Ens separem –va afegir ella–. Contactaré amb vosaltres quan l'adult s'aturi.

–D'acord –va dir Obi-Wan–. Digues a l’Ànakin que em reuniré amb ell tan aviat com pugui.

Apagant el comunicador, Obi-Wan es va posar dempeus. Fent una mirada final sobre la vora de la teulada, llavors es va girar i es va afanyar cap a les escales. Sí, el seu Padawan podria gestionar qualsevol problema amb què es trobés.

Probablement.

Següent