Traïcions (III)

Anterior

Capítol 3

Qui-Gon va decidir que el més cortès era rebre a la plataforma a Vox Chun. Obi-Wan estava d'acord amb el seu Mestre, però va desitjar poder posposar una mica més la trobada amb el pare d’en Bruck.

–Aquí arriba –va dir Qui-Gon assenyalant una nau platejada que es dirigia cap a ells. Va admirar l'elegant disseny del transport–. Com pot algú que acaba de sortir de la presó permetre’s una nau com aquesta?

»Potser Vox segueixi tenint amistats influents.

Obi-Wan estava massa nerviós per respondre. Moments després, la nau es detenia i la rampa descendia mentre la porta de sortida començava a obrir-se. Una figura va aparèixer al capdamunt. Obi-Wan es va quedar sense alè. Era en Bruck.

Va fer un pas enrere i Qui-Gon li va posar una mà al braç.

–No –Li va dir el seu Mestre en veu baixa–. No és ell, Obi-Wan. Aquest noi només se li sembla.

Aquest noi tenia un floc canós, com Bruck, i anava vestit amb una senzilla túnica a l'estil Jedi.

Quan va baixar, Obi-Wan va tornar a respirar. Es va adonar que els trets del noi estaven menys marcats i que devia ser uns anys més jove que Obi-Wan.

–Un germà –va murmurar Qui-Gon–. Volen posar-nos nerviosos. Per això ha sortit ell primer.

Vox Chun va baixar lentament per la rampa, després del noi. El mantell porpra fosc onejava i s'embullava a les seves botes. L'últim passatger anava un pas o dos per darrere, i Obi-Wan el va mirar amb curiositat. Vox Chun no va dir que vindria acompanyat, i els Jedi van suposar que vindria sol. Aquell home era més baix que Obi-Wan i tenia aproximadament l'edat d’en Qui-Gon, o potser era una mica més gran. Era impossible saber-ho. Tenia un rostre llis, sense arrugues, i el pèl fosc i curt. Portava una jaqueta negra i uns pantalons senzills.

Qui-Gon va fer que sí a manera de salutació.

–Benvinguts al Temple Jedi. Sóc Qui-Gon Jinn, i aquest és el meu padawan, Obi-Wan Kenobi.

Els ulls d’en Vox Chun eren del mateix blau gèlid que els d’en Bruck. Van recórrer a Obi-Wan com si fossin formant una capa de gel sobre una superfície d'aigua. Després va tornar a Qui-Gon la salutació.

–Sóc Vox Chun, i aquest és el meu fill, Kad Chun. Aquest és un amic de la família, Sano Sauro. Ha vingut per oferir-nos el seu suport emocional.

Obi-Wan va mirar a Sano Sauro. La seva mirada opaca i els seus gestos inexpressius i severs no deixaven veure ni una mica dels seus sentiments. Obi-Wan no podia imaginar-se a ningú anant a buscar-hi quelcom relacionat amb el suport emocional.

–Per aquí –va dir Qui-Gon assenyalant la passarel·la que portava al temple–. Hem preparat un refrigeri, per si els ve de gust...

–He vingut a saber una cosa, no a menjar –va dir Vox Chun amb brusquedat.

–Bé. Hem preparat la sala de conferències...

–Porteu-me al lloc on van assassinar al meu fill.

Qui-Gon es va sentir incòmode davant les paraules triades per Vox Chun per articular la frase, però va respondre amb amabilitat.

–Podrà veure on va morir el seu fill.

Obi-Wan anava darrere d’en Kad. Des d'on estava, la complexió forta del noi li va recordar a Bruck. Aquest havia estat un pinxo que es va dedicar a turmentar-lo durant la seva època d'estudiant. Obi-Wan es va convertir en la seva obsessió per algun motiu. No tenia bons records d'ell.

Però Bruck va aconseguir fer-se amb un grup d'amics en el Temple. Inspirava lleialtat. Bruck tenia una cara que Obi-Wan no havia aconseguit veure, i això era el que turmentava a Obi-Wan: que potser el noi tenia un costat bo. No van parlar en el turboascensor ni durant el recorregut pels passadissos cap a l'Estada de les Mil Fonts.

Normalment, els visitants es quedaven extasiats davant la tranquil·litat d'aquell enorme espai ple de fragant vegetació i rierols ocults. L'aire era fresc i net. Kad es va aturar un moment, però Vox el va empènyer perquè seguís. L'expressió severa d’en Sano Sauro no es va modificar.

–Comencem –va dir Vox Chun de sobte–. Com va morir exactament el meu fill?

–El Temple patia els atacs d'un individu desconegut –va explicar Qui-Gon–. Esbrinar que el seu fill estava involucrat en l'assumpte...

–No m'interessa la seva història Jedi –el va interrompre Vox Chun de sobte–. Vull saber els fets –es va girar cap a Obi-Wan–. On et vas enfrontar a ell? Qui va treure abans el sabre làser?

–Li vaig seguir fins aquí des de la Cambra del Consell –va dir Obi-Wan–. Ja teníem els sabres làser desenfundats.

– M'estàs dient que el teu sabre làser va aparèixer a la teva mà per art de màgia? Que no el vas treure per atacar o defensar-te? –Va preguntar Vox Chun amb sarcasme.

–El vaig treure quan Xànatos i Bruck van sortir per la reixeta de ventilació, prop de la Cambra del Consell –va dir Obi-Wan.

–Tenia Bruck el sabre làser desenfundat?

–No –va respondre Obi-Wan–. Estava amagat en el conducte, esperant per robar...

–Històries de Jedi –El va interrompre Vox, fent un gest de menyspreu amb la mà–. No responen a la meva pregunta. Va treure ell el sabre làser en veure el teu?

–Sí –va dir Obi-Wan–. Ens vam enfrontar en combat, i Xànatos li va ordenar que anés a assegurar-se que Bant havia mort. Ell va arrencar a córrer i jo li vaig seguir.

– Li vas atacar per l'esquena?

–No, ell es va girar i va venir a buscar-me. Vàrem lluitar. Vàrem acabar prop de la font.

–Ensenya’m la font.

Obi-Wan els va guiar pels serpentejants senders fins a l’estrepitosa cascada i la profunda llacuna verdosa.

–La cascada no funcionava en aquell moment perquè s'havien apagat tots els sistemes del Temple –li va explicar–, però hi havia aigua a la llacuna. Vaig veure la Bant encadenada al fons. Tenia els ulls tancats. Estava viva, però li quedava poc temps. Bruck i jo vam lluitar i vam acabar pujats en aquestes roques –va dir Obi-Wan, assenyalant l'elevació rocosa–. Quan vam arribar a dalt de tot, em vaig adonar que faltaven uns segons perquè es reactivessin tots els sistemes aquàtics del Temple. S'havien apagat per un virus que Xànatos va introduir en el sistema. Vaig conduir a Bruck fins a la conca de la cascada. Vaig pensar que quan l'aigua tornés a caure, apagaria el sabre làser d’en Bruck. Així es quedaria desarmat i jo podria anar a alliberar la Bant.

– I deixar plantat al teu contrincant? –inquirí Vox Chun–. Això no sembla molt propi d'un guerrer Jedi.

–Al contrari –va intervenir Qui-Gon–. Nosaltres evitem la mort a tota costa. El nostre primer objectiu és desarmar al nostre oponent.

Vox Chun va arronsar les espatlles, com si Qui-Gon acabés d'articular paraules buides.

–És obvi que el pla no va funcionar –va dir a Obi-Wan en to neutre.

–Sí va funcionar; el seu sabre làser es va apagar –va replicar Obi-Wan–. L'aigua li arribava als genolls. Va avançar amb prou feines fins a aconseguir plantar-se prop de la riba, on estan aquestes pedres. Va començar a tirar-me-les. Cada vegada li costava més treball agafar-les, i es va acostar massa a la vora de la cascada, on les roques són més relliscoses. –Obi-Wan es va aturar. Tenia la boca seca–. El corrent el va arrossegar. Va perdre l'equilibri. Jo li vaig allargar la mà..., però va ser massa tard. Es va caure i es va donar al cap. Jo vaig baixar corrent i vaig comprovar les seves constants vitals, però ja era mort. Va morir a l'instant, segur. No..., no va patir.

–Així que aquesta és la vostra versió –va dir en Vox Chun.

–És la veritat –va respondre Obi-Wan amb serenitat.

–Ens anem ja –Vox es va girar per anar-se'n. Kad i Sano Sauro el seguien de prop. Llavors, Sano Sauro es va girar i va fixar la seva mirada fosca i inexpressiva en Obi-Wan.

–En la teva opinió, creus que Bruck Chun tenia intenció de matar la Bant? –va preguntar en veu baixa.

–Xànatos li ho va ordenar –va respondre Obi-Wan.

–Això no respon a la meva pregunta. Creus que Bruck volia matar la Bant?

–Crec que si.

–Ho creus o ho saps?

–Ho... crec.

– I tu què saps? És que li vas veure emprenent alguna acció per matar-la?

–No havia de fer res, ella estava encadenada al fons del llac!

–No és tan estrany veure un Mon Calamari sota l'aigua.

–Estava quedant-se sense oxigen.

–Com ho saps? O això també és una cosa que creus?

–Ho sé. M'ho va dir després, quan la vaig salvar.

Sauro va assentir pensatiu.

– I com pots saber que Bruck no s'hauria llançat a salvar-la d'haver passat més temps?

Obi-Wan el va mirar fixament. Com havia de saber la resposta a una pregunta així? És clar que no creia que Bruck tingués intencions de salvar-la. Però això era el que ell creia. No ho sabia.

Sauro va esperar, però en veure que Obi-Wan no deia res, va somriure per primera vegada. Obi-Wan es va estremir davant aquella visió.

Es va girar cap a Vox Chun.

–Estic a punt.

–Falta una cosa –va dir en Qui-Gon–. Els Jedi volen oferir aquest present com a símbol del nostre dolor. Bruck era dels nostres i lamentem la seva mort.

Va treure el sabre làser d’en Bruck d'una butxaca de la túnica. Li havien tret els vidres, però l'empunyadura seguia tenint les marques que li va fer Bruck en el seu moment. Qui-Gon el va oferir a Vox Chun amb una inclinació de cap.

Vox Chun se'l va ficar a la butxaca sense ni mirar-lo. Després es va girar i va marxar sense dir adéu.

Kad Chun i Sano Sauro el van seguir.

Amb una sola mirada, Qui-Gon va dir a Obi-Wan que ell s'encarregava d'acompanyar-los a la sortida i que no calia que vingués.

Quant van desaparèixer, Obi-Wan es va desplomar sobre la suau herba de la riba. Es va sentir buit i marejat, com si acabés de patir un accés de febre.

Hi havia dit la veritat i no li havien cregut. Va intentar consolar-se amb el fet que, almenys, tot havia acabat.

Però en el seu interior alguna cosa li deia que allò no havia fet més que començar.

Següent