Els deixebles (XV)

Anterior

Capítol 15

Obi-Wan no va trigar a fer que l’alliberessin i li concedissin la seva custòdia. Aquella mateixa tarda, Obi-Wan, Ànakin i el professor anaven en una nau rumb a Kodai.

Un cop instal·lats dins, Obi-Wan va tornar a intentar parlar amb Lundi. Malgrat saber que l’holocró havia estat vist per última vegada a Kodai, no estaven segurs que seguís allà. I sabia que Lundi tenia informació addicional d'importància vital per trobar l'objecte. Encara que no volgués ajudar-los, pot ser que li donés alguna pista involuntària amb el torrent de paraules i insults.

Tot i que no estava content, Lundi semblava lleugerament satisfet per haver sortit del seu confinament solitari. Es gronxava de darrere endavant en la seva cel·la de contenció, mirant al seu voltant com un nen curiós. Obi-Wan esperava que el canvi d'escenari l'ajudés a cooperar més. També esperava que el quermià estigués prou lúcid com per donar-los informació precisa.

–Els Jedi no estem interessats en emprar l’holocró per fer el mal –va dir, mirant a Lundi directament–. Volem recuperar-lo i guardar-lo per sempre en un lloc segur.

L'ull d’en Lundi relluí, i llavors es va posar a riure.

–No ets res més que una criatureta patètica, un nen covard –cloquejà–. No has canviat en absolut, i els Jedi tampoc. Hauria d’haver imaginat que els Jedi no volien domar l’holocró. No tenen la força necessària per a intentar-ho.

De cua d'ull, Obi-Wan va veure a l’Ànakin posant-se dret.

–No insultis al meu Mestre! –va cridar–. Ell sap molt més de valor que tu.

–No passa res, Ànakin –va dir Obi-Wan amb calma, recolzant una tranquil·litzadora mà a l'espatlla del padawan–. Els insults no m'afecten.

Obi-Wan va contemplar a l’Ànakin allunyant-se i asseient-se en el lloc del copilot. Al seu costat, el pilot manejava nerviós els comandaments de la nau. Era obvi que li pertorbava l'actitud violenta del professor. Però Lundi guardava un silenci poc propi d'ell, contemplant els Jedi des de l'altre costat dels barrots de duracer, sense dir paraula.

***

Obi-Wan va donar una altra furiosa volta al llit. Portaven més d'un dia a bord de la nau i Lundi tot just havia pronunciat una paraula en aquest temps. Obi-Wan estava gairebé segur que Lundi sabia qui buscava l’holocró, i com arribar-hi abans que ells. Però els intents de treure-li informació havien estat inútils. Estava immers en una batalla de voluntats amb un llunàtic trastornat, que, a més, portava l'avantatge.

Obi-Wan va tancar els ulls i es va obligar a tranquil·litzar-se. A l'altra banda de la sala, Ànakin dormia plàcidament, i el ritme de la seva respiració se sentia de fons en el petit espai. Obi-Wan va aclarir la seva ment. Si no aconseguia descansar, estaria en desavantatge quan arribessin a Kodai.

Quan ja començava a quedar-se adormit, una veu coneguda va ressonar en la seva ment.

Hi va haver d'altres, padawan, li va dir. Obi-Wan va deixar anar aire lentament. Era la veu d’en Qui-Gon. El seu difunt Mestre sempre va estar present per ajudar-lo, i seguia estant-ho, fins i tot després de mort.

Hi va haver més gent involucrada en la recerca de l’holocró per part d’en Lundi. Busca'ls.

Potser Lundi els hi va explicar alguna cosa que ara podria ser-te d'ajuda.

Obi-Wan va obrir els ulls. Gràcies, Mestre, va pensar mentre s'incorporava. Es va posar dempeus i va sortir sense fer soroll. Volia trucar a la Jocasta Nu el més aviat possible. Encara faltaven uns dies perquè baixés la marea a Kodai. No hi havia temps per perdre.

Jocasta no va trigar a ubicar dos dels tres alumnes favorits d’en Lundi. Tant Omal com Dedra vivien al mateix planeta. Obi-Wan va indicar al pilot el canvi de ruta. Van arribar al pis del’ Omal l'endemà.

–Omal era un dels millors alumnes del doctor Lundi –va explicar Obi-Wan a l’Ànakin quan es van assegurar que el professor estava en un lloc segur i mentre s’encaminaven pels carrers i carrerons de la ciutat–. Un dels seus seguidors més fervorosos. Espero que pugui donar-nos informació que ens sigui útil per avançar.

Els dos Jedi van recórrer un tram de graons desiguals fins arribar a una porta bruta. Abans de trucar, Obi-Wan va mirar al seu voltant i es va fixar en la sortida més propera. La fama d'en Lundi havia decaigut, però això no garantia que els seus antics alumnes simpatitzessin amb els Jedi.

Quan Omal va obrir la porta, Obi-Wan va saber al moment que aquell home no suposava cap amenaça, però que tampoc anava a poder ajudar-los. Portava la roba bruta i anava malgirbat, tenia les espatlles caigudes i la mirada fugissera, com si li suposés un dolor increïble quedar-se mirant a alguna cosa massa temps. Però, per sobre de tot, semblava que Omal estava gairebé tan tocat mentalment com Lundi. Obi-Wan gairebé podia sentir els pensaments d'aquell home bullint en el seu cap, xocant-se uns amb els altres i enredant-se entre si.

–Què voleu? –va preguntar Omal. Es va fixar en les túniques Jedi i li van començar a tremolar les mans.

La tristesa i la por van inundar a Obi-Wan. Què havia estat del noi d'ulls brillants que va conèixer deu anys enrere, a la classe d’en Lundi? Què li havien fet Lundi i, possiblement, l’holocró? I en quina mesura afectava això a la missió?

–Només volem parlar amb tu, Omal –va dir Obi-Wan en veu baixa–. T'importa que entrem?

Omal no va respondre, però es va apartar de la porta. Es va endinsar en un petit saló i els Jedi el van seguir. Hi havia escombraries per terra i els mobles semblaven a punt d’enfonsar-se en qualsevol moment. Feia pudor de ranci i de resclosit. Per un moment, Ànakin es va posar la mà al nas per tapar-se-la, però Obi-Wan li va mirar amenaçador i el noi va deixar caure dues mans als costats.

Obi-Wan va observar ràpidament el seu entorn i es va girar cap a Omal, que estava dret, incòmode, a meitat de la pudent habitació. Hauria de tractar-lo amb cura.

–Som Jedi, ens trobem en una missió important –va començar a dir–. Volem recuperar un holocró Sith per posar-lo fora de perill. Alguna vegada et va esmentar aquest objecte el professor Lundi?

Davant la sola menció de l’holocró, Omal va començar a gemegar com lamentant-se, mentre es gronxava de darrere endavant sobre els talons. Obi-Wan estava a punt de formular una altra pregunta quan es va obrir la porta principal i va aparèixer Dedra, l'altra estudiant d’en Lundi, amb una bossa de la compra. Obi-Wan es va sentir alleujat en comprovar que, en gran mesura, Dedra no havia canviat.

Estava més gran i tenia la mirada cansada, però hi havia conservat el seny. Es va recolzar la bossa de la compra al maluc i els hi va indicar que anessin a la cuina.

–Ara tornem –va dir Obi-Wan, disculpant-se en sortir al costat de l’Ànakin. Tots dos van seguir-la cap a la cuina.

–Sóc Obi-Wan Kenobi –va dir Obi-Wan–. I aquest és el meu padawan, Ànakin Skywalker.

Tot i que havia vist a Dedra a la classe d’en Lundi, mai els havien presentat.

–El teu nom és igual –va respondre ella–. Sé que ets un Jedi i sospito que busques l’holocró.

Obi-Wan va fer que sí.

–Hem de posar-lo fora de perill... en nom del bé –va explicar.

Al rostre de la Dedra es va dibuixar la tristesa.

–Això seria meravellós –va dir ella–. Ja ha fet molt de mal a molts –Mirà cap al saló. Obi-Wan sabia que no es referia a la vella tirania dels Sith.

–La salut mental de l’Omal no és molt bona –va explicar–. És preferible no esmentar a Lundi o l’holocró en la seva presència.

–Ja me n'he adonat –va dir Obi-Wan, va sentir una fiblada de culpabilitat–. Saps el que li va passar?

Dedra es va apartar i va començar a treure el menjar de la bossa. Semblava com si anés a fer-li el menjar a Omal.

–L’únic que sé és que no ha estat el mateix des que el professor Lundi es va prendre aquell any sabàtic fa deu anys –va dir ella.

Va treure algunes verdures de la borsa i va començar a rentar-les. Obi-Wan es va adonar que li tremolaven una mica les mans, i ella no va apartar la vista del que estava fent.

–Això és tot el que saps? –va preguntar Obi-Wan mirant-la fixament.

Dedra va sospirar i va deixar caure les mans a la pica.

–No, no és tot –va admetre ella.

Obi-Wan va esperar pacientment que Dedra prosseguís.

–Fa deu anys, Omal va seguir a Norval, un altre dels alumnes estrella d’en Lundi, a Kodai. Norval tenia fixació amb l’holocró i s'havia ficat en secret en una de les sectes que pretenia fer-se amb ell. Va creure que Lundi anava a buscar-lo i va decidir que el professor necessitava la seva ajuda. Omal va voler impedir-li que interferís en la tasca d’en Lundi perquè Norval mai suportaria la magnitud del poder esmentat pel professor.

Dedra va tancar l'aixeta i es va girar cap a Obi-Wan.

–No sé el que va passar, però és obvi que va ser massa per a l’Omal –va dir en un murmuri –. I si allò va ser suficient perquè ingressessin a Lundi, no m'estranya que ell tampoc aguantés.

Obi-Wan es va quedar callat un moment, pensant.

–I què va ser de Norval? –va preguntar a la fi.

La cara de la Dedra es va torçar en un gest de dolor.

–No ho sé –va dir en to gemegós–. Però espero pel seu bé que morís.

Següent