Vol d'expansió (XV)

Anterior

15

–... I aquesta és la sala de màquines –va dir Thrawn, fent-se a un costat per deixar a Thrass mirar a través de l'escotilla d'accés, a la sala de màquines del Caçador de Gangues–. T'adonaràs que té un disseny radicalment diferent al de les naus txiss d'aquesta mida.

–Sí –va dir Thrass. Mirà a l’interior durant un moment, després es va girar cap a Car'das–. Quant de temps pot viatjar a velocitat subllum sense proveir-se?

–No estic segur –va dir Car'das, mirant a Qennto. L'altre estava parat al costat de la Maris, la qual li xiuxiuejava la traducció simultània–. Rak? –li va convidar en Bàsic.

–Per què? –va grunyir Qennto–. Vol fer un vol de prova o alguna cosa així?

–Vinga Rak –va insistir Car'das amb veu aduladora, evitant acuradament la mirada d’en Thrawn. Qennto no havia estat content amb deixar que Thrawn fes una ullada per la seva nau amb el seu germà, i havia portat aquesta molèstia a la màniga des que havien arribat.

El problema era que o no recordava que Thrawn ara podia entendre Bàsic, o simplement no li importava.

Fins al moment el Comandant no havia respost als sarcàstics comentaris d’en Qennto, però aquest fre havia de tenir un límit. Si es cansava prou d'això, i enviava a Qennto de tornada al calabós, ni tan sols la Maris seria capaç de treure’l de nou.

Qennto va posar els ulls en blanc.

–Podem fer sis-centes hores en subllum abans de proveir –va dir a contracor–. Sis cinquanta si anem amb compte amb l'acceleració.

–Gràcies –canviant a Minnisiat, Car'das ho va traduir a Thrawn.

–Impressionant –va dir el Syndic, fent-li un altre cop d'ull a la sala de màquines. La seva eficiència de combustible ha de ser lleugerament millor que la nostra.

–Sí, però els seus hipermotors aparentment són més fràgils –va dir Thrawn–. Els nostres atacs amb xarxa de xoc van desactivar els seus i els dels seus atacants sense dificultat.

–Armament?

–Simple però adequat –li va dir Thrawn–. L'equip és difícil d'aconseguir, però els meus experts l’han estudiat en profunditat. Les seves armes d'energia i míssils són menys sofisticades que els nostres, i no porten cap xarxa de xoc o altres equips desactivadors. D'altra banda, tingues en compte que és merament un petit vaixell de càrrega privat.

–Cert –Thrass mirà a Car'das–. La teva gent té naus de guerra, suposo.

–La República no té exèrcit propi –va dir Car'das, escollint les seves paraules amb cura. L'observació pacífica podia ser la manera dels txiss, però tot i així no li agradaria posar nerviosa en aquesta gent–. Per descomptat, molts dels nostres sistemes membres tenen les seves pròpies forces de defensa.

–Les quals poden usar-se per atacar?

–Això passa a vegades –va assentir Car'das–. Però el Canceller Suprem pot demanar a un sistema membre que ajudi a detenir un agressor, i això normalment fa que les coses acabin ràpidament. La mediació dels Jedi pot de vegades aturar els problemes abans d'arribar tan lluny.

–Jedi?

–Una classe d'éssers desconeguts per a nosaltres –va dir Thrawn–. Ferasi ha intentat explicar-me el que són.

Car'das va mirar la Maris sorprès. Ell no havia sabut que ella tenia xerrades privades amb el Comandant. Els ulls d'ella es van trobar amb els d'ell, baixant-los culpablement, i per primera vegada des que va començar la sessió, la seva traducció simultània va vacil·lar.

Qennto no va passar per alt res d'això. Els seus ulls es van estrènyer, mirant la Maris, després a Car'das, de nou la Maris, i finalment als dos txiss.

–Aparentment són capaços d'accedir a algun camp d'energia desconeguda –va continuar Thrawn per al seu germà. Si hi havia captat la interacció, no ho demostrà–. Pot ser usada per a millora sensorial, descobrir les motivacions i pensaments d'altres, o com a arma directa.

–Però només per defensar –va dir Maris–. Els Jedi mai ataquen primer.

–Esteu parlant dels Jedi? –va intervenir Qennto–. Car'das? Ella ha dit Jedi?

–Està intentant descriure als Jedi –va dir Car'das–. Els txiss aparentment no tenen res com ells.

–Bé –va grunyir Qennto–. Almenys els superem en alguna cosa. I què està dient?

–Estaven parlant sobre els poders Jedi –va dir Car'das mirant als dos txiss. La cara d’en Thrawn era inexpressiva, mentre que Thrass estava clarament molest amb aquesta conversa paral·lela en un llenguatge que no entenia–. Però podem parlar sobre això després.

–Sí –va dir Qennto–. Segur.

Van acabar amb la resta del recorregut i van tornar a la base. Car'das encara no podia dir que pensava Thrass de tot això, però es va sentir llanguir d'alleujament quan ell i els altres van ser lliures de tornar a les seves habitacions. Hi havia mig esperat que el Syndic ordenés empresonar-los a tots.

L'alleujament va ser prematur. Mentre començava a passar les habitacions d’en Qennto i de la Maris i es dirigia cap a la seva, Qennto va agafar el seu braç i el va arrossegar a través de la porta.

–Què?

–Calla –va dir Qennto, empenyent-lo la resta del camí i deixant que la porta es tanqués darrere d'ell. Donant-li una empenta cap a la Maris, va posar la seva esquena contra la porta i va creuar els braços desafiadorament sobre el seu pit–. D'acord –va dir–. Escoltem-ho.

–Sentir el què? –va preguntar Car'das, amb el cor començant a bategar ràpidament.

–La història sobre tu, Maris i Thrawn –va dir Qennto fredament–. Específicament, aquestes xerrades privades que Maris i ell han estat tenint.

Car'das va retenir el seu alè, i instantàniament es va maleir a si mateix per la seva reacció. Si Qennto li hagués demanat una confessió de culpa per escrit, difícilment podria haver-li donat una millor.

–A què et refereixes? –va preguntar buscant temps.

–No voldràs dir, com ho sé? –Esbufegà Qennto–. Què, creus que només perquè no vaig a la vostra petita escola d'idiomes he estat simplement assegut mirant a les parets? –Capcinejà cap a l'ordinador a l'altra banda de l'habitació–. Maris va ser prou amable per deixar-me mirar la ruta d'accés a les llistes de vocabulari.

Car'das va sentir encongir el seu estómac.

–Així que entens Txeunh?

–Entenc prou –Qennto va mirar la Maris–. També sé com llegir l'expressió d'una dona.

–No ho entens –va dir Maris amb la veu baixa i calmada.

–Bé –va dir ell–. Explica-m'ho.

Ella va respirar profundament.

–Admiro al Comandant Thrawn –Va dir. La seva veu seguia en calma, però Car'das podia escoltar les esquerdes que començaven a formar-se. Ella coneixia el temperament d’en Qennto fins i tot millor que ell–. Ell és intel·ligent i noble, amb una sensibilitat artística que no havia vist des que vaig deixar l'escola.

Qennto va esbufegar.

–Vols dir des que vas deixar en aquests superficials idiotes caps d'agulla als quals solies freqüentar?

–Sí, molts d'ells eren idiotes –va assentir sense avergonyir-se –. Ve de ser jove, suposo.

–Però Thrawn és diferent?

–Thrawn és una versió adulta –va dir ella–. El seu sentit artístic està aparellat amb maduresa i saviesa. M'agrada passar el temps parlant amb ell –els seus ulls llampeguejaren –. Només parlant amb ell, si això compte.

–Realment no –va grunyir Qennto. Però mentre Car'das veia com una mica de tensió desapareixia d'ell, podia dir que sí comptava–. Així que si aquestes reunions són tan innocents, per què les has estat ocultant?

Un múscul es va contreure a la galta de la Maris.

–Perquè sabia que reaccionaries exactament així.

–I aquest secretisme va ser tota idea teva, no?

Ella va vacil·lar.

–En realitat, crec que Thrawn ho va suggerir.

Qennto va grunyir.

–Això pensava.

–I què se suposa que vol dir això? –va preguntar Maris, estrenyent els seus ulls amenaçadorament.

–Això vol dir que t'està prenent per ximpleta –va dir Qennto sense rodejos–. Potser jo no sigui culte o artístic, però he caminat molt pel món. Conec els tipus com ell, i no és el que sembla. Mai ho són.

–Potser ell sigui l'excepció.

–T’ho pots creure si vols –va dir Qennto–. Només et dic que en algun lloc al llarg de la línia, aquesta petita piràmide de cartes que has construït al seu voltant s’esfondrarà. Aposto el que vulguis.

–Jo també –va dir ella, ara els seus ulls flamejaven obertament–. Assegura't d'assenyalar-m’ho quan passi –donant l'esquena, va anar cap a l'ordinador i es va deixar caure a la cadira.

Qennto la va observar marxar, després es girà cap a Car'das.

–Tens alguna cosa a dir? –li va reptar.

–No –va dir Car'das ràpidament–. Res.

–Llavors fot el camp –va dir Qennto apartant-se de la porta–. I recorda el que he dit. No confiïs en ell.

–És clar –passant furtivament per la seva banda, Car'das va escapar al passadís i va anar cap a la seva habitació.

***

A través de la fila de finestrals del pont de la nau de guerra de la Federació de Comerç, Fosca Venjança, les línies estel·lars es van esvair un cop més en estrelles.

–Hem arribat –va anunciar el Vicelord Kav des de la seva cadira-tron de comandament.

–Mmm –va murmurar Doriana sense comprometre’s des del seu seient al sofà dels observadors corbant-se cap a fora al costat de l'altre. En general, els neimodians tenien excel·lents sistemes de navegació. Però els sistemes només eren tan bons com els seus operadors, i en el cas del Fosca Venjança, això era qüestionable. Sidious havia insistit que les tripulacions de totes les naus de la força de xoc es mantinguessin al mínim, deixant només aquells en què es podia confiar perquè mantinguessin les seves boques tancades i portant droides per encarregar-se dels moments de baixa activitat.

Més d'una vegada, Doriana s'havia preguntat si el pla final d’en Sidious era matar qualsevol supervivent de la missió per assegurar-se doblement que res d'això es filtrés fora. Si fos així, les petites tripulacions certament ho farien més fàcil.

–Les seves preocupacions són innecessàries –va dir Kav arrogant, perdent completament la direcció que els pensaments d’en Doriana havien pres–. Hem fet doble comprovació del lloc.

–Gràcies –va dir Doriana inclinant el cap educadament. La reduïda tripulació no afectaria, per descomptat, a les seves capacitats d'atac en gran mesura. Això seria manejat per caces droide, i aquest sistema era en la seva major part automatitzat.

Va mirar al voltant del pont als neimodians i als droides treballant enfeinassats en els diversos fossats enfonsats de control, després va tornar la seva atenció al panell tàctic. La força de xoc estava disposada en la típica estructura de defensa neimodiana: Els dos enormes cuirassats amb forma d'anell trencat, al centre on serien millor protegits, els sis transports armats classe Hardcell de la TecnoUnió formant un escut defensiu piramidal al seu voltant , i els set creuers escorta de la Federació de Comerç formant un núvol patrulla més enllà d'ells.

Era una col·lecció impressionant de potència de foc, possiblement la més gran reunida en un lloc des del fracàs de Naboo. Fins i tot contra l'armament de sis nous cuirassats, no haurien de tenir problemes per solucionar el dia.

Assumint, per descomptat, que els navegadors d’en Kav li haguessin portat al lloc adequat en el sistema adequat. Si perdien aquí al Vol d'Expansió, haurien d’afanyar-se altres sis-cents anys llum cap endavant per atrapar-lo en la seva segona parada de navegació.

–La nostra posició està confirmada –va dir Kav amb satisfacció. Les seves membranes- parpella pestanyejaren mirant a Doriana–. Si les coordenades que ens ha proporcionat són correctes.

–Ho són –va dir Doriana–. Si el Vol d'Expansió segueix el seu horari, arribaran en poc menys d'onze dies. Fins llavors, farem exercicis d'entrenament per assegurar-nos que la seva gent i equip estaran llestos.

–Ells estan més que preparats –va insistir Kav rígidament–. Els programes de combat per als caces droides són els millors, i entre les nostres dues naus de combat tenim gairebé tres mil d'ells. No importa com de forta siguin les defenses del Vol d'Expansió, no importa com d’experts siguin els seus artillers, els destruirem amb facilitat.

Això és el que vau dir de Naboo. Amb un esforç, Doriana va guardar el comentari per si mateix.

–Estic segur que té raó –va dir en el seu lloc–. Tot i així passarem els propers dies portant a terme els meus simulacres.

Kav va fer un soroll en el profund del seu pit.

–Com vulgui –va dir amb tensa paciència–. Però la despesa extra de combustible i d'energia serà responsabilitat seva. Quan vol començar?

Doriana va mirar a les estrelles.

–No hi ha millor moment que el present –va dir–. Llançarem els caces en deu minuts.

***

–I aquesta –va dir C'baoth mentre els hi mostrava el camí cap a la sala amb el sostre extraordinàriament baix–, és la sala de control de la Bombolla d'Armes Nombre 1. Notareu que el sostre és baix, per donar un espai extra a l'equip de càrrega turbolàser sobre nosaltres.

–Sort que no tenim a cap Gungan a bord –va comentar Obi-Wan, acotant el cap una mica mentre entrava. La sala estava equipada amb un enorme panell de control envoltant al centre, amb consoles auxiliars i de suport al llarg de les parets. Pel nombre de cadires col·locades en diversos llocs, semblava que l'equip normal seria de quinze persones incloent als tres artillers autèntics.

–Als gungan no els permetria estar en cap part prop d'aquests llocs encara que hi hagués algun a bord –va dir C'baoth sense afectació–. Els especialistes en armament necessiten molta més sofisticació i intel·ligència que això.

–En la meva experiència, aquestes dues coses no van necessàriament unides –va comentar Obi-Wan–. I hi ha quatre d'aquestes bombolles en cada cuirassat?

–Correcte –va dir C'baoth creuant la sala fins a la consola principal de foc i recolzant la mà al reposacaps d'una de les cadires–. Vine i seu, jove Skywalker.

Ànakin va mirar a Obi-Wan, després va caminar cap a allà i es va asseure cautelosament al seient.

–Sembla complicat –va comentar.

–En realitat no –va dir C'baoth, assenyalant sobre la seva espatlla les diverses seccions del panell–. Aquí hi ha els autèntics controls de tret. Fixa't que pots apuntar i disparar els turbolàser davanters i posteriors des d'aquí de la mateixa manera que el teu armament del costat d'estribord. Aquí està el monitor de fixació de sensors; aquest és el control de tret secundari; aquest és el panell d'estat de les armes; aquest és el comunicador; aquest és el sistema de pantalla tàctica. Tot molt clar.

–Tot i així una mica complicat –va dir Ànakin–. Aposto al fet que jo podria dissenyar una disposició millor.

–Estic segur que podries –Va dir C'baoth, llançant-li a Obi-Wan una mirada divertida–. Desafortunadament, Impulsors Estel·lars Rendili no van pensar en consultar a cap Jedi durant la producció. Tot i així aprendràs a manejar-los ràpidament. Començarem amb un tutorial general i després una simulació simple. Pots accedir a tots dos aquí.

–Esperi un moment –va dir Obi-Wan arrufant les celles mentre es col·locava a l'altre costat de l’Ànakin–. Què està fent?

–Estic ensenyant-li al jove Skywalker com manejar l'armament del Cuirassat-U, per descomptat –va dir C'baoth.

–No té ja el Capità Pakmillu tripulants experimentats per aquest treball?

–L’experiència no sempre és l'aspecte més important del combat –va assenyalar C'baoth–. Precisió i coordinació són també la clau, i cap quantitat d'experiència pot donar-los als artillers ordinaris el tall que ja tenim. Digues-me, jove Skywalker, t'ha parlat alguna vegada el Mestre Kenobi de la fusió Jedi?

–Crec que no –va dir Ànakin–. Què és el que fa?

–Això permet a un grup de Jedi connectar les seves ments de forma tan propera com per actuar com una sola persona –va dir C'baoth.

–També pot ser molt perillós –li va advertir Obi-Wan–. Això porta a un Mestre Jedi de gran poder i profunditat en la Força a crear aquest estat sense matar o destruir les ments dels involucrats.

–Un Mestre Jedi com jo –va dir C'baoth tranquil·lament–. He tingut èxit realitzant la fusió en quatre ocasions diferents.

Obi-Wan va mirar-lo fixament.

–Quatre?

–Tres van ser exercicis d'entrenament, per descomptat –va concedir C'baoth–. Però el quart va ser sota serioses condicions de camp, amb cinc Jedi en la fusió. Com pots veure, la vam realitzar amb èxit.

–Això van ser sis –va assenyalar Obi-Wan–. Hi ha dinou Jedi a bord del Vol d'Expansió.

–Vint, incloent al Jedi Skywalker –li va corregir C'baoth, posant una mà sobre l'espatlla de l’Ànakin–. Certament necessitem procedir amb precaució. Discutiré el procediment amb cada un dels meus Jedi, i realitzarem un nombre de sessions de pràctica abans que deixem l'espai de la República. Tot i així, una vegada que tots estiguem còmodes amb la tècnica, ens convertirem en una potència de foc impressionant. Amb els Jedi treballant com un en els sistemes d'armament dels sis cuirassats, el Vol d'Expansió serà virtualment invencible.

Obi-Wan va abaixar la mirada cap a l’Ànakin. El noi estava absorbint tot això àvidament, aparentment amb cap nàusea en absolut.

–No ho sé, Mestre C'baoth. Control d'armes, combat a gran escala –aquest no és el camí Jedi.

–Ho serà –va dir C'baoth amb desgrat, mirant a l’infinit–. S'acosta el moment en què tots els Jedi es veuran obligats a agafar les armes contra una gran amenaça per a la República. Ho he albirat.

Obi-Wan va sentir un calfred per la seva columna. C'baoth sempre semblava orgullós i confiat, sovint fins al punt de l'arrogància. Però hi havia alguna cosa fosca i incerta en l'altre ara, quelcom gairebé aterridor.

–Li ha parlat d'això al Mestre Yoda? –va preguntar.

Els ulls d’en C'baoth es van tornar a enfocar i va deixar anar un esbufec.

–El Mestre Yoda té el seu propi consell, i no escolta a ningú –va dir amb un toc de menyspreu–. Però per què creus que he treballat tan dur perquè el Vol d'Expansió donés els seus fruits? Per què creus que vaig ser tan insistent en que havien d’acompanyar-nos tants Jedi com fos possible? –Va sacsejar el cap–. S'acosten dies foscos, Mestre Kenobi. Pot ser que nosaltres en el Vol d'Expansió siguem tot el que quedi per insuflar vida de nou en les cendres de l'univers que un cop vam conèixer.

–Potser –va dir Obi-Wan–. Però el futur és incert, i cada un de nosaltres té el poder per influir en el que serà –Mirà de nou a l’Ànakin–. A vegades sense que sapiguem si més no el que estem fent.

–Hi estic d'acord –va dir C'baoth–. El Vol d'Expansió és la meva manera d'influir en el futur. I ara, jove Skywalker...– Es va interrompre mentre el comunicador del seu cinturó xiulava insistentment. –Un moment –va dir, traient-lo i activant-lo–. Mestre Jedi C'baoth.

La veu en l'altre extrem era massa feble temps com perquè Obi-Wan pogués entendre les paraules, però va poder sentir la urgència en el to. També va poder veure l'exasperació apareixent a la cara d’en C'baoth.

–Retén-los a tots dos aquí –ordenà–. Vaig cap allà.

Apagant el comunicador, es va inclinar i va prémer un parell de botons en el panell.

–Aquí està el tutorial –va dir a l’Ànakin–. Comença aprenent on està cada cosa i com funciona –li va llançar a Obi-Wan una dura mirada–. Queda't aquí, Mestre Kenobi. Tornaré de seguida.

Amb les seves robes onejant a la seva estela, va deixar la sala.

–Mestre? –va preguntar Ànakin amb indecisió.

–Sí, continua –va confirmar Obi-Wan. Prement la seva mandíbula, marxà darrere d’en C'baoth.

L'altre ja havia fet un bon progrés pel passadís, caminant a grans passos amb la seva habitual indiferència cap a aquells que havien de moure’s per sortir del seu camí. Obi-Wan li va seguir a una distància discreta, intentant no atropellar ningú.

Uns minuts després, van arribar a una aglomeració de gent agrupada al mig del passadís.

–A un costat –va ordenar C'baoth.

La multitud es va obrir, i Obi-Wan va veure un home mig tombat, mig assegut contra la paret del passadís, la seva cara estava torta pel silenciós dolor mentre s'agafava l'espatlla dreta. A uns passos un segon home romania al costat d'un dels lliscants monoplaça del Cuirassat-U, les seves mans es movien nerviosament als costats.

–Què ha passat? –demanà C'baoth, agenollant-se al costat de l'home ferit.

–M'ha atropellat –va dir l'home, torçant la cara fins i tot més per l'esforç de parlar–. Estavellant-se directament contra la meva espatlla.

–Ell va saltar davant meu –va protestar l'home del lliscant–. No he pogut aturar-me a temps.

–Si no haguessis conduït tan ràpid...

–Suficient –C'baoth passà les mans delicadament per l'espatlla ferida de l'altre–. És simplement una dislocació –la seva mà es va retorçar mentre s'estenia en la Força.

–Aaahhh! –va panteixar l'home, alçant el seu cos violentament abans de tornar a recolzar-se contra la paret–. Aahh –respirà més tranquil·lament.

C'baoth es va aixecar i va escollir a ull a dues persones de la multitud amb la mirada.

–Tu i tu: acompanyeu-lo al centre mèdic de la part mitjana.

–Sí, Mestre C'baoth –va dir un d'ells. Inclinant-se al costat de l'home ferit, el van ajudar a aixecar-se.

–I pel que fa a tu –va continuar C'baoth, girant-se cap al conductor del lliscant mentre els altres s'obrien pas entre la gentada–. Clarament conduïes amb imprudència.

–Però no ho feia –va protestar l'altre–. No és culpa meva. Aquestes coses estan ajustades a una velocitat molt elevada.

–De debò? –va dir C'baoth fredament. Llavors com expliques que en dotze dies, entre gairebé dos-cents lliscants i motos a bord de sis cuirassats, aquest sigui el primer accident que té lloc? Els he conduït quatre vegades per mi mateix sense cap problema.

–Ets un Jedi –va dir l'home agrament–. Mai tens problemes com aquests.

–Potser sigui això –va dir C'baoth–. No obstant això, pel teu paper en aquest accident, se't descomptarà un dia de sou.

Els ulls de l'home es van eixamplar.

–Què? Però això...

–També se't prohibeix utilitzar el sistema de lliscants del Vol d'Expansió durant una setmana –el va interrompre C'baoth.

–Espera un moment –va dir l'home, la consternació començava a sorgir en la seva commoció–. No pot fer això.

–Acabo de fer-ho –va dir C'baoth tranquil·lament. Va mirar al seu voltant a la multitud, com si desafiés a algú a discutir aquest punt, llavors els seus ulls es van aturar en un rodià amb uniforme de manteniment–. Tu: porta aquest lliscant de tornada a la seva àrea d'aparcament. Els altres, torneu al vostre treball.

Renitents, va pensar Obi-Wan, la multitud va començar a dispersar-se. C'baoth va esperar prou per veure el rodià anar-se'n amb el lliscant, llavors es va girar i va tornar per on havia vingut, la seva boca es va torçar quan va veure a Obi-Wan.

–Et vaig dir que et quedessis amb el Padawan Skywalker –va dir mentre s'aproximava.

–Ho sé –Obi-Wan va fer un gest cap a la multitud que es dissipava–. Què va ser això exactament?

–Va ser justícia –va dir C'aboth, passant a Obi-Wan sense perdre el pas.

–Sense una audiència? –va preguntar Obi-Wan, apressant-se per atrapar-lo–. Sense ni tan sols una investigació?

–És clar que hi va haver una investigació –va dir C'baoth–. Estaves aquí, els vas escoltar.

–Una parell de preguntes als participants difícilment poden considerar-se una investigació –va dir Obi-Wan rígidament–. Què hi ha de preguntar als testimonis, o un examen del propi lliscant?

–Què hi ha de la Força? –contraatacà C'baoth–. No tenim nosaltres com a Jedi una comprensió que ens permet prendre aquestes decisions més ràpidament que altres?

–En teoria, potser –va dir Obi-Wan–. Però això no vol dir que hàgim d'ignorar els altres recursos disponibles.

–I què faries amb aquests recursos? –va preguntar C'baoth–. Nomenar un comitè i passar-te hores en entrevistes i exàmens? Creus que gastant tot aquest temps i esforç arribaries a un resultat diferent?

–Probablement no –va haver admetre Obi-Wan–. Però va emetre un judici sense consultar tan sols al Capità o les lleis de la nau.

–Bah –esbufegà C'baoth, onejant una mà rebutjant-lo–. Una petita quantitat de diners com a càstig, més una temporal i perfecta restricció raonable dels seus moviments. Realment voldries que gastés el temps del Capità Pakmillu i el meu amb una cosa tan trivial?

–El Capità encara ha de ser informat.

–Ho serà –va prometre C'baoth, mirant-lo pensatiu–. La teva actitud em sorprèn, Mestre Kenobi. No és aquesta classe de mediació i resolució de conflictes precisament la mateixa que els Jedi realitzen cada dia al llarg i ample de la República?

Obi-Wan va mirar amb enuig cap al passadís.

–Normalment, una part o l'altra demanen específicament l'assistència dels Jedi. Aquí cap d'ells ho va fer.

–Però no l'obliga l'honor a un Jedi que veu tal problema a aportar el seu ajut? –va assenyalar C'baoth–. Però ara centrem-nos en coses més importants. El teu Padawan ha d'haver acabat amb el tutorial a hores d'ara. Vegem com de ràpid que ha assimilat aquesta forma de combat.

Següent