Traïcions (VIII)

Anterior

Capítol 8

–Qui-Gon tenia raó –va dir la Tahl a Qui-Gon i Clee Rhara–. Tarrence Chenati ha de comptar amb el suport d'algú poderós del Senat.

–Del Senat? –va preguntar la Clee Rhara amb ulls lluents–. Hi ha un senador darrere de tot això?

– Per què no? –va preguntar Qui-Gon en veu baixa–. No solen ser millors que els altres éssers de l'univers. A vegades són fins i tot pitjors.

–El Senat té els seus propis espies –va dir la Tahl–. Se’ls hi coneix com els sense-nom. Se'ls crea una nova identitat, amb documents i permisos acreditatius. Quan el sense-nom mor, la identitat es retira –va assenyalar els documents d’en Tarrence Chenati–. És aquest tipus d'identitat. Què passaria si algú tingués accés en aquestes identitats retirades i pogués robar una per al sabotejador?

–Això encaixa –va dir Qui-Gon–. Qui podria accedir-hi?

La Tahl va arrufar les celles.

–És difícil d'esbrinar. Podria ser qualsevol senador important amb els contactes adequats i els suborns pertinents. Seguir el seu rastre frega l'impossible.

–Si Chenati no és més que un sabotejador a sou, no sentirà molta lleialtat cap a ell –suposà Qui-Gon–. Si l’arrestem podria acabar explicant-nos el que volem saber.

–El torn d’en Chenati comença d'aquí a quinze minuts –va dir la Clee Rhara–. No vull que s'acosti en aquestes naus.

–Deixa’ns manejar la situació a nosaltres –li va aconsellar Qui-Gon–. Vés amb els alumnes. No deixis que ningú s'acosti a l'hangar. I intenta mantenir apartat a Haly Dura també.

La Clee Rhara va assentir. Va sortir donant gambades cap als barracons dels estudiants. Tahl i Qui-Gon es van girar per marxar al seu torn, però es va encendre una llum en el tauler de control del sistema de seguretat.

–És en Chenati. Ha arribat abans d'hora –va dir Qui-Gon, tens.

Qui-Gon i Tahl es van dirigir ràpidament cap a l'hangar sense que hi hagués cap altra paraula. Les enormes portes de duracer ja estaven obertes, i els caces, alineats al seu interior.

–Està a l'esquerra, a quinze metres, treballant al costat dret del caça –va dir Qui-Gon a la Tahl.

–Anem a envoltar-lo –va suggerir la Jedi–. Però a poc a poc, ja que no volem matar-lo de l'ensurt.

Qui-Gon i Tahl es van acostar a Chenati, que els va veure i els va saludar alegrement. Es va ajupir per agafar una cosa de la caixa d'eines.

Quelcom va alertar a Qui-Gon abans que Chenati tornés a aixecar-se. Es mostrava massa amistós.

–Ho sap –va dir Qui-Gon.

Quan Chenati va reaparèixer, ho va fer amb una pistola làser. Qui-Gon i Tahl van aconseguir separar-se a temps i els trets els hi van passar fregant. El sabre làser d’en Qui-Gon es va activar al moment, i el Jedi va saltar per interceptar el tret que anava cap a la Tahl.

–Deixa de protegir-me! –va cridar ella.

Com podia fer el que ella li demanava? La percepció de la Tahl era extraordinàriament aguda, però ni tan sols ella podia rebutjar un tret làser sense veure’l. Tahl va començar a avançar en un erràtic moviment de ziga-zaga cap a Chenati, que va retrocedir sense deixar de disparar a bon ritme. Qui-Gon també va avançar, mantenint-se en tot moment entre Tahl i els trets. Sabia que ella intentava captar el murmuri de les vestidures, el moviment de l'aire per saber des d'on apuntava Chenati. Però hi havia massa soroll al seu voltant.

Tot d'una, Chenati va entrar a la cabina del caça. La cabina va començar a tancar-se.

Tahl va escoltar el soroll i va començar a córrer. El caça va començar a moure’s, directament cap a ella.

– Tahl! Davant teu! –va cridar Qui-Gon. Es va precipitar en la seva direcció, però Tahl ja havia convocat la Força i va donar un gran salt cap a l'esquerra, posant-se a fora de perill de la trajectòria del caça.

La distracció es va cobrar un preu en Qui-Gon, que no va aconseguir arribar a Chenati i només va poder veure com s'enlairava el caça.

Tahl va desactivar el sabre làser i se’l va ficar enfadada al cinturó.

–Si no insistissis tant en protegir-me, podries haver-lo agafat –va dir en to enfadat i amarg–. Potser les coses fossin diferents si jo no necessités "protecció".

–Tahl...

– Qui-Gon! Tahl! –Clee es va aproximar corrent–. He vist a Chenati enlairant-se –Clee va contemplar el cel, que ja estava buit.

–Havia de matar-lo o deixar-lo marxar –va dir en Qui-Gon.

–No passa res –va dir la Clee–. Almenys sabem que els caces ja no corren perill.

–Has de comprovar aquests d'aquí –va dir la Tahl–. Ha estat aquí uns minuts.

–Així ho faré. Gràcies, els meus bons amics –va dir la Clee Rhara en to afectuós a Qui-Gon i Tahl. Era una dona de naturalesa alegre, que sempre buscava el costat bo de les coses–. Podem seguir amb el programa.

–Però seguiu sense saber qui és l'enemic –va dir la Tahl.

–Sí, i la veritat és que és una cosa que em preocupa –va dir la Clee–, però m'alegra tornar a tenir la base sota control. Totes aquestes intrigues eren força esgotadores.

–Sí, la desconfiança consumeix energies que és preferible emprar en altres coses –va comentar Tahl.

– Senyora Tahl! -La musical veu de DosJota, l'androide personal de navegació de la Tahl, va ressonar a l’hangar–. Aquest matí va sortir sense mi! Miri quants obstacles hi ha en aquest lloc. Té un tallador làser just al costat del peu esquerre.

Tahl va tancar els ulls en gest de desesperació. Normalment, les ximpleries de DosJota divertien a Qui-Gon, però aquest es va adonar que aquesta vegada ella estava a punt de perdre la calma. Ja havia tingut prou sobreprotecció per aquell dia.

–Tahl està bé, DosJota –va respondre ell ràpidament.

–Hola, Qui-Gon Jinn –va dir l’androide–. No t'he vist des que em van reprogramar. Sort que em van deixar les cèl·lules de memòria intactes.

Qui-Gon es va aturar un instant. Per un moment, va examinar amb cura als seus amics i l'androide xerraire. Hi havia alguna cosa del que no es donava compte. Què havia dit DosJota per fer-li ser conscient d'allò?

Al principi, Tahl i Clee van parlar de desconfiança. Després, DosJota va esmentar allò de la seva reprogramació...

Xànatos havia col·locat un dispositiu de vigilància a DosJota. No havien sabut que l'androide transmetia les seves converses a l'enemic. Sabien que hi havia un espia en el Temple, i Obi-Wan va suggerir que la Tahl podria ser la culpable. Però Qui-Gon mai va deixar de confiar-hi, encara que aquesta possibilitat tenia sentit.

Xànatos mai va poder confiar en ningú. Per això va fracassar.

Per què, llavors, va confiar en Bruck?

Qui-Gon va recordar el tacte de l'empunyadura del sabre làser d’en Bruck, la desgastada factura de la talla, la petita osca del mànec. En aquell moment, va recordar com de tendra que li va semblar la imatge del noi tallant la seva arma durant hores.

En aquest moment, les peces van encaixar al seu lloc i va saber com inclinar la balança a favor d'Obi-Wan.

Odiava haver de deixar la Tahl estant així les coses entre ells, però el seu padawan el necessitava.

Següent