Capítol 14
Ànakin
va fer un pas endavant, intentant mirar el quermià a l'ull. Era una tasca
difícil perquè movia el cap d'un costat a un altre com un ocell. Ànakin sabia
que això era un símptoma de bogeria. De petit, a Tatooine, havia vist a alguns
vagabunds fent el mateix.
Però
allò era diferent. Allà, dret davant de la cel·la d’en Lundi al manicomi, Ànakin
estava intrigat. Sentia una forta presència, una cosa molt poderosa.
El noi
va percebre que l'ull descobert d’en Lundi s’entretancava mentre mirava a Obi-Wan.
Cremava amb un odi intens; mai havia vist ningú mirar així a l’Obi-Wan.
Resultava inquietant. Per descomptat, Ànakin preferia quelcom inquietant i
interessant abans que avorrit, però aquell dia semblaven haver triat per ell.
Tot
d'una, Lundi es va abalançar cap endavant, ficant entre els barrots el cap i el
llarg coll quermià. Ànakin es va tirar enrere quan Lundi va començar a malparlar
de nou sobre l’holocró.
–Les llunes
s'estan movent. Les marees canvien –va exclamar. Agitava en l'aire uns quants
dels seus braços primatxons–. Sabia que no us
mantindríeu al marge. Ningú ho ha fet.
»Tots
vénen a mi. Plorant. Suplicant. Xisclant. "Ensenyeu-me, professor. Mostreu-me
la manera." Ells creuen que he fracassat, però nosaltres sabem la veritat,
oi que sí? – Mirà a Obi-Wan, i després va prosseguir, gairebé com si parlés amb
si mateix–. Sí, i tant que ho sabem. Sabem que no vaig fracassar. No podia
fracassar. Vaig tenir el poder. El vaig tenir a les mans. Això no és fracassar.
Però me’l van robar! Me’l van robar uns lladres amb túniques que anaven en
missió de pau. Preneu, Jedi.
»Quedeu-vos
amb això!
Els
múltiples braços d’en Lundi van llançar a la babalà el menjar que tenia a la
cel·la, donant a Obi-Wan en tota la cara.
Ànakin
va mirar al seu Mestre, esperant algun tipus de reacció en ell. Però Obi-Wan no
va moure un pèl. Es va limitar a seguir davant la cel·la d’en Lundi amb estoica
tranquil·litat.
–Necessitem
la seva ajuda, professor –va dir tranquil·lament–, per recuperar l’holocró.
El
professor Lundi va alçar la vista, clarament sorprès. El seu ull es va obrir i
un somriure es va dibuixar a la cara, revelant dues files de dents trencades.
Va tornar a prémer la cara contra els barrots, i a l’Ànakin li va arribar el
seu alè fètid.
–Per fi
has trobat el bon camí, Jedi –cloquejà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada