Invencible (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Quina és la diferència entre un sabre de llum i una barra lluminosa?

Al voltant de dos mil graus!

-Jacen Solo, edat 15

Se sentia genial tornar a transpirar. La sessió d’esgrima a l'aire lliure no va ser l'únic exercici que la Jaina havia fet des que va tornar a la base secreta de Shedu Maad... des que s'havia arrossegat de tornada després de fracassar en matar a Caedus en Níquel U. Però avui era la primera vegada que la Cilghal li havia permès realment anar a demostrar al Luke i a tots els altres que estava a punt per atacar de nou.

Jaina es va abalançar sobre Zekk, doblegant-lo amb una poderosa puntada d'empenta a l'estómac, i després es va deixar caure a la gatzoneta... i es va adonar de per què quan una electrovara va arribar gronxant-se a través d'on havia estat el seu coll una fracció de segon abans. Immediatament va girar en una volta baixa, enganxant un taló darrere d'una cama que era una soca peluda i escombrant cap endavant.

Lowbacca va rugir de sorpresa i va tractar de transferir el seu equilibri a l'altra cama, però Jaina ja estava arribant al seu flanc, colpejant-lo amb l'espatlla i fent-lo caure donant tombarelles. L’electrovara va caure sobre l'espatlla d’en Zekk, emetent un fort cruixit quan va descarregar la seva electrocució immobilitzadora. Jaina va colpejar la «fulla» flexible de la seva pròpia vara a l'esquena d’en Lowbacca, i després va sentir a Jag corrent darrere d'ella i el va enviar volant amb un cop de peu al ventre.

Tesar va caure a sobre com un rancor, fent-la retrocedir amb una ràfega de puntades dels peus escamosos i cops de canya, els foscos ulls sortits de barabel alegres per la lluita. Jaina va esquivar un cop al cap, va bloquejar un cop de peu als intestins interposant un colze a la seva empenya, a continuació, va enganxar una bufetada al cap increïblement ràpida i es va penjar l'enorme braç d'ell mentre tornava a pujar, embolicant les cames al voltant de la seva cintura i electrocutant-lo tres vegades en les costelles abans que el seu sistema nerviós de rèptil registrés les sacsejades incapacitants i finalment el va deixar caure a l'herba en un munt de tremoloses escates.

Jaina va rodar sobre la seva espatlla i es va acostar disposada a enfrontar-se al seu últim oponent sense electrocutar, però Jag encara estava assegut a l'altra banda del pati. Estava tractant de recuperar l'alè que havia perdut i fregant-se una inflamació on pel que semblava s'havia colpejat l'avantbraç amb la seva pròpia electrovara.

-No havies d’electrocutar-te a tu mateix -es va burlar la Jaina. Va desactivar la seva electrovara-. Simplement podries haver dit Prou!

Jag no va somriure, però hi va haver una lluentor en la seva mirada de duracer.

-No estic tan segur -va dir-. Tenies aquesta mirada salvatge als ulls de nou.

Jaina no necessitava preguntar quina mirada. Sabia el que ell volia dir; era la que ella havia après a Keldabe, quan Beviin li va ensenyar l'art de perdre’s a si mateixa en la lluita. Va mirar al seu voltant als seus quatre oponents, els qui encara estaven descansant a la pastura, tractant de recuperar l'alè i deixar que els seus sistemes nerviosos es recuperessin de les electrocucions que havien rebut.

-Volen fer-ho una altra vegada, els quatre? -Va mirar al voltant del perímetre del pati, on els seus pares, el seu oncle i diversos Mestres estaven veient la sessió d'entrenament. Darrere d'ells s'alçava un dels edificis miners tacats d'ambre que els Jedi ara estaven dient llar, amb les corones ondulants d'unes poques dotzenes d'arbres kolg apuntant per dalt de la teulada corrugat de l'estructura-. Potser podríem aconseguir que el Mestre Durron ajudi.

Si això no els demostrava que ella estava llesta de nou per anar darrere d’en Caedus, res ho faria.

-No més entrenaments avui, Jedi Solo -va dir la Cilghal. La Mestra Mon Calamari va entrar a l'àrea de pràctica, sostenint un gran bioescàner a les seves mans-aletes -. Encara que les teves lesions ja no et molestin, no estan curades.

-Ja s'han curat prou –contraposà la Jaina-. Caedus també s'està recuperant, saps.

-Llavors potzer algú méz hauria d’assetjar una mica a la presa mentre et recuperez -va dir Tesar, encara assegut a la estera-. En aquezt li encantaria fer-se càrrec de la caça.

Jaina el va mirar.

-Sense ànim d'ofendre, Tesar –Va dir ella, inclinant el seu front-. Però si jo no estic a punt, com és que ets tu el qui està a terra?

Els llavis de còdols d’en Tesar van retrocedir en una sorpresa de rèptil, llavors va donar un copet amb la cua a l'herba i va començar a xiuxiuejar gairebé sense control.

-Sssense ànim d'ofendre! -Va fer una altra picada de mans amb la cua-. Molt divertit!

Lowbacca va esbufegar perplex, després va mirar a Tesar i va sacsejar el cap. L'humor barabel romania inescrutable... almenys per als wookiees.

Zekk es va aixecar, amb aspecte una mica avergonyit, i es va acostar a la Jaina.

-Bé, potser tinguis un punt -va dir-. Però si et tornes a lesionar entrenant, on estaràs llavors? Caedus s'haurà curat, i tu no.

Jaina ho va considerar, després va sospirar.

-Havies de ser la veu de la raó. -Va alçar els braços perquè la Cilghal pogués passar-li el bioescàner sobre les costelles-. Molt bé. Prenguem un joc de panells de ruptura.

-Panells? -Jag es va dirigir cap a ella-. Jaina, escolta a Zekk. Has de...

-El punt de ruptura és una tècnica de la Força, Jag, no una física -va dir en Luke, parlant des de la vora del pati-. I Jaina necessita practicar. No hauria d’agreujar les seves ferides. -Es va girar cap a la Cilghal-. Cert?

Cilghal va estudiar el bioescàner per un moment, després va assentir.

-Sempre i quan no retorcis el teu cos amb massa violència, Jedi Solo.

-Gràcies -va dir la Jaina-. No ho faré.

Mentre Zekk i els altres anaven a buscar un joc de panells de la vora de l'estora de pràctica, Jaina va tancar els ulls i va començar un exercici de respiració per aclarir la seva ment. Durant una de les seves reunions d'informació amb Luke, ella havia descrit com Jacen havia utilitzat el punt de ruptura per destruir el beskar'gam d’en Roegr. Luke l'havia sorprès suggerint que l'hi ensenyaria.

Jaina no s'hauria d'haver sorprès que el seu oncle hagués dominat la tècnica... però ho va fer. Així que ella estúpidament havia deixat anar alguna cosa sobre que era un art perdut, i que gairebé ningú podia dominar-lo. Luke simplement va somriure i va respondre que un art no es perdia només perquè podia ser usat per només un grapat, i que si el seu germà bessó era un dels pocs capaços d'aprendre-la, ella també podia.

Per quan la Jaina havia aclarit la seva ment, els seus quatre companys de pràctica estaven al seu voltant en un semicercle. Cadascun sostenia un petit panell davant d'ell, amb les cames i els colzes travats perquè el panell no es mogués quan fos colpejat.

Jaina no es va prendre cap temps per estudiar els seus objectius o estar segura del seu cop. Simplement va mirar el panell en les mans d’en Jag: un tauler d'homogoni de cinc centímetres de gruix. Ella realment veia com la Força unia les seves cèl·lules, la forma en què s'organitzaven en les llargues línies que li donaven les vetes a la fusta, i exactament on aquestes vetes es podien separar. Llavors simplement va deixar que la seva mà sortís i ho fes, va deixar que els seus dits toquessin el lloc que havia vist. Immediatament, va sentir que la Força es disparava a través de la seva mà mentre corria cap a aquest punt feble, trencant els enllaços que havien mantingut unit al tauler.

L’homogoni no només es va partir, es va fer estelles, i Jag es va quedar sostenint dos diminuts fragments amb un munt d'estelles als seus peus.

-Bon treball -va dir.

Jaina ja s'havia tornat al panell en les mans d’en Zekk, un plastró de plastoide que havia estat pres d'un soldat d'assalt capturat. Va veure el plastoide com havia vist l’homogoni, però ara no hi havia unes veritables vetes, només una capa rere l'altra de polímers que s'entrecreuaven en totes les direccions imaginables, amb un punt central on les capes eren especialment primes. Va deixar que la seva mà sortís de nou. El plastró es va fragmentar en dotzenes de trossos i va caure a la gespa als peus d’en Zekk. A continuació, Jaina es va tornar cap a Tesar i va deixar que la mà sortís per tocar el petit quadrat de placa de blindatge de hfredium que sostenia. El quadrat es va partir en triangles i es va escórrer de les mans del barabel.

Finalment, es va tornar cap a Lowbacca, que sostenia un disc de mineral de beskar. Luke havia arreglat comprar el disc d'un dels traficants d'armes als quals els mandalorians ara subministraven amb força abundància del material. Gairebé va vacil·lar, però es va forçar a no pensar, només veure i fer, i abans que es donés compte la seva mà estava disparant-se cap al cor d'una espiral de vidres metàl·lics acuradament treballats.

I el disc s’esmicolà, igual que havia fet el plastró d’en Roegr quan Caedus l’havia tocat amb el pom de la seva espasa de llum.

Darrere d'ella, el pare de la Jaina va festejar amb un fort i compromès crit.

-Qui necessita un sabre de llum? -va exclamar en Han-. No he vist res tan impressionant des que la teva mare va embolicar una cadena al voltant del coll de Jabba.

-Han, tu no vas veure això -va dir la seva mare-. Cec per congelació, recordes?

Jaina es va tornar per trobar la seva mare tocant-se la templa a prop dels ulls, i al seu pare encara agitant el seu puny en l'aire. Però va ser la porta d'entrada a una dotzena de metres per darrere d'ells el que va cridar el seu interès. Emergint d'ella hi havia un jove guapo amb el cabell vermellós i els ulls blaus del seu pare, amb un parell de dones hapanes ben vestides seguint-lo de prop.

-Ben? -Jaina va obrir els braços i va córrer per la gespa per saludar-lo -. Has tornat!

El va embolicar en una forta abraçada i li va donar la volta cap enrere i endavant, ignorant de moment si ell desitjava parlar... o fins i tot si necessitava respirar.

-Mai tornis a fer això! -li va ordenar.

Ben va aconseguir desprendre’s.

-Fer què?

-Allunyar-te del teu suport -va dir la Jaina-. En què estaves pensant?

Finalment va començar a notar a les dones que l’acompanyaven... i es va distreure tant que no va sentir la resposta d’en Ben. Definitivament eren bessones idèntiques i definitivament de la noblesa hapana, amb les robes fines i caminar altiu típic de les dones d'aquesta classe. Però eren més que això. Amb els nassos llargs i rectes, les celles primes i arquejades, i el sedós cabell vermell, òbviament eren parents de la Tenel Ka... i parents properes.

-... No deixar que també et capturessin a tu i a tia Leia -estava dient Ben-. Aquest és el protocol per a una situació com la que vam tenir a la Plaça dels Monuments, i va ser el correcte.

-Sí, ho va ser –va dir la Leia, unint-se a ells-. Benvingut de tornada. I si us plau perdona-la. Només estava preocupada per tu. Tots ho estàvem.

-Gràcies, tia Leia. -Ben va somriure breument, i després va mirar de nou a la Jaina i va arrufar les celles-. Sóc un Jedi, Jaina, amb una feina a fer, igual que tu. Si continuarem treballant junts, hauràs de recordar això, d'acord?

Jaina va aixecar les celles.

-Sí, és clar, Ben. Em sap greu. -Va mirar les dues dones que l'acompanyaven-. Què li han donat de menjar?

Les dues dones es van mirar entre si, llavors la de la dreta va dir:

-No ens culpin a nosaltres si no poden gestionar els seus homes. Tot el que vam fer va ser lliurar-lo Sa Majestat, com se'ns va ordenar.

Ben només va bellugar el cap, després es va dirigir al seu pare, qui estava dret en silenci al costat de la Leia.

-M'alegro de veure't, pare -va dir-. Almenys ja no m'estàs tractant com a un nen. Gràcies.

-De res, Ben -va dir en Luke-. Però no hi ha necessitat de donar-me les gràcies. Tot el que vaig fer va ser donar-te una missió, i la vas realitzar brillantment. Sense tu, no hauríem sabut on buscar a Caedus... i no haguéssim sabut el que estava fent en el sistema Roche.

Ben va somriure per un segon, i després va abraçar al seu pare. Jaina es va sorprendre en veure que ja havia crescut fins a gairebé l'altura d’en Luke. En un any, podria ser fins i tot més alt.

-Suposo que vaig tenir un bon Mestre, pare. -Després d'un moment, Ben es va deixar anar i va fer un pas enrere, la seva expressió es va posar seriosa altra vegada-. Però hi va haver un problema amb la meva fugida... un de gran.

-Sempre n'hi ha, noi -va dir en Han-. De què es tracta aquest cop?

En Ben va vacil·lar.

-Potser és millor deixar que ho expliqui la Tenel Ka. Ella té els informes d'intel·ligència.

-La Tenel Ka aquí? -va dir panteixant en Zekk.

Ben mirà a Zekk com si acabés de fer una pregunta molt estúpida.

-És clar que és aquí -va dir-. No vas pensar que la Reina Drac va venir fins aquí només per portar-me a mi, veritat?

La Jaina va arrufar les celles i va mirar a la seva mare, qui no semblava sorpresa en absolut.

-Què m'he perdut?

-Ho sento -va dir en Luke-. No vaig voler interrompre l'entrenament. La Reina Drac va arribar fa una hora amb la major part de la Flota Llar Hapana.

La Jaina estava realment confosa... igual que Jag, Zekk, i els altres. Moure tota una flota a una base secreta no era una molt bona manera de mantenir-la en secret.

-Què està fent la Flota Llar aquí? -va preguntar en Zekk.

-Sa Majestat ho explicarà tot molt aviat -va dir una de les dones que venien amb Ben. Es va posar al costat d’en Zekk i va enllaçar una mà a través del seu braç-. Mentrestant, per què no m'ensenyes el lloc, guapo? El meu nom és Taryn.

Zekk va semblar en algun lloc entre confós i sorprès; després va suavitzar l'expressió.

-Potser puguem fer això més tard... Taryn. -Va indicar la porta amb el cap, on un gran contingent de seguretat hapana estava escortant la Tenel Ka i l’Allana al pati-. Ara, m'agradaria sentir el que Sa Majestat ha de dir.

Taryn va semblar molesta... però només per un moment.

-Més endavant també és bo -va dir-. Però no em decepcions. Tenim una cita.

-Uh, és clar. -Zekk clarament estava trontollant davant l'abordatge directe de les dones hapanes; es va posar vermell i va mirar la Jaina-. Vull dir, si a tu no et molesta.

Taryn es va tornar cap a la Jaina, la seva expressió més avaluadora que de disculpa.

-És teu?

-Bé, n-no -va dir la Jaina. Zekk va semblar encara més incòmode, i mitjançant la Força, ella va poder sentir a Jag somrient davant el dilema-. Per descomptat que no és meu. Nosaltres no...

-Bé, llavors -va interrompre la Taryn. Va somriure i va prémer el bíceps d’en Zekk-. Sort per a mi.

La germana bessona de la Taryn va posar els ulls en blanc.

-Se suposa que estem de servei, Taryn.

-No siguis un dug, Trista -va respondre la Taryn-. Puc divertir-me i complir amb el meu deure.

Trista va sufocar una resposta quan la Tenel Ka va sortir de l'edifici, sostenint la mà d'una bella nena amb els cabells vermells de la seva mare i un nasset arromangat. Li va trencar el cor a la Jaina. Era la primera vegada que ella veia a la seva neboda, i la semblança de l’Allana amb Jacen en aquesta edat era sorprenent. No podia entendre com el seu germà podia haver introduït tanta maldat en la galàxia quan tenia aquesta innocència per protegir. Gairebé tota la resta que Caedus havia fet podria haver estat perdonable, però com va poder haver pres d'ostatge a la seva pròpia filla?

Quan la Tenel Ka i l’Allana van arribar, el grup va fer un lloc per a elles, però no hi va haver cap gran abraçada dels Solo per l’Allana. La seva paternitat era coneguda per molt pocs, i pel bé de l’Allana, Tenel Ka i els Solo volien mantenir-ho així.

-Sa Majestat -va dir en Luke-. Gràcies per visitar-nos aquí a Shedu Maad. És un honor per a nosaltres.

La Tenel Ka va somriure i va fer senyals amb impaciència perquè tots deixessin de fer reverències.

-No hi ha necessitat de formalitats quan estem sols, amics meus -va dir-. Ni tampoc tenim el temps. Em temo, que he vingut amb unes notícies alarmants.

Luke va assentir amb el cap.

-Ho sospitem quan vas arribar amb la teva flota. Què passa?

-Com Ben ha pogut explicar-vos -va dir ella-, el meu pare va ser capturat i portat a bord de l’Ànakin Solo.

Ben no els ho havia explicat, per descomptat, el que certament explicava el silenci mortal amb el qual van rebre el seu anunci.

Després d'un moment de silenci, Ben va dir:

-Va ser culpa meva. Vaig pensar que els havia perdut, però...

-No va ser culpa teva, Jedi Skywalker -va dir la Trista-. Ens vas dir que ens estaven observant.

La Leia es va acostar i va agafar la mà de la Tenel Ka.

-Ho sento tant, Sa Majestat. Si hi ha alguna cosa que puguem fer...

-Potser més tard, Princesa Leia –la va interrompre la Tenel Ka-. Però el Príncep Isolder coneixia la ubicació d'aquesta base. Pel que sembla, Darth Caedus li va forçar a revelar-la, perquè l’Ànakin Solo ha partit del sistema Roche amb la flota d'assalt del Romanent. Van ser vistos per última vegada entrant en les Boires Transitòries a prop de l’Estació Roqoo.

-Caedus ve a nosaltrez? -va preguntar la Saba Sebatyne, semblant completament feliç per això-. Eztàs zegura?

La Tenel Ka va fer que sí amb el cap.

-I podria no haver temps per evacuar. La Patrulla de la Boira m'informa que amb les cartes correctes, Caedus podria atacar el sistema Maad d'aquí a dotze hores.

-Quines són les possibilitats que tingui les cartes correctes? -va preguntar en Han.

-Encara que no ho faci, la Força el guiarà -va dir en Luke. Es va tornar cap a la Tenel Ka-. Però dubto que el teu pare revelés la nostra ubicació. Crec que Caedus pot haver-nos trobat d'una altra manera.

-De quina altra manera? -va preguntar la Tenel Ka-. Només un grapat de persones coneixen la ubicació d'aquesta base.

Luke va avançar la Jaina i va assenyalar les taques que la Jaina encara no havia estat capaç de netejar-se de la cara i coll.

-Reconeixes això?

La Tenel Ka va quedar bocabadada.

-Aquestes no són cremades? -Abans que en Luke o qualsevol altra persona pogués contestar, es va inclinar més a prop de la Jaina-. És aquesta sang d’en Caedus?

-Ho sabia -va dir la Jaina, cada vegada més preocupada-. És del seu braç, i no s'esborra...

-Perquè és un rastre de sang -va explicar la Tenel Ka-. Algunes de les Germanes de la Nit utilitzen la tècnica per marcar als seus esclaus... així sempre poden trobar-los.

El cor de la Jaina va fer una bolcada

-Així que jo el vaig portar aquí. -Es va girar cap al Luke-. I tu ho sabies? Per què em vas permetre quedar-me?

-Sabia que Caedus vindria -va corregir-la en Luke-. A per mi.

La Jaina va arrufar les celles.

-Però em va veure tallar-li el braç -va dir ella-. Ha de saber que jo sóc la que li està donant caça.

-Ell zap que erez l’Ezpasa –la va corregir la Saba-. Un guanya una batalla trencant la ezpasa, o al guerrer que la branda?

Luke es va tornar cap a la Tenel Ka.

-Gràcies per l'advertència. No pretenc ser un amfitrió descortès, però hem de preparar-nos i no tenim molt de temps. Potser tu i l’Allana hauríeu de partir mentre encara hi ha temps.

-Ens quedarem, igual que la meva flota -va dir la Tenel Ka-. Si els Jedi cauen, també ho farà el meu tron. Millor defensar-me aquí entre amics que a Hapes, amb més enemics a la meva esquena que davant meu.

-Zerà un honor, Majestat Jedi -va dir la Saba-. Aquezta eztarà orgullosa de caçar al teu coztat.

Mentre Luke i els altres començaven a fer plans per al pròxim atac, Jaina encara estava lluitant per comprendre com el seu germà s'havia aprofitat d'ella. No comprenia exactament com funcionaven els rastres de sang de les Germanes de la Nit, però suposava que l'usuari de la Força d'alguna manera mantenia una connexió amb la sang que havia vessat i la feia servir per fer un seguiment de la seva propietat vivent.

Si a la Jaina li hagués quedat algun dubte de si podia quedar algun rastre d’en Jacen dins de Darth Caedus, ara s'havia anat. Caedus sabia exactament el que estava fent quan va ordenar als soldats d'assalt que redirigissin el seu foc. I els seus freds càlculs davant aquella lesió l’espantaven més que veure’l aixecar-se després d'haver perdut el braç. No hi havia volgut matar la Jaina llavors, perquè ara necessitava que ella el portés fins als Jedi.

Quan la Jaina va tornar la seva atenció als altres, va ser per trobar al seu pare estudiant-la amb ulls tristos i comprensius.

-Finalment va passar, oi? -va preguntar.

-Sí -va dir la Jaina-. Crec que sí.

En Ben va arrufar les celles.

-Què va passar?

-La seva última esperança va morir -va dir la Leia-. Es va adonar que Jacen s'ha anat totalment. Que no queda res més que portar de tornada a la llum.

Jaina va fer que sí amb el cap.

-Sí, és una cosa així -va dir-. Vaig començar a tornar a preguntar-m'ho quan va ordenar als soldats d'assalt que redirigissin el seu foc. Però el que fos que em va semblar veure... estava en els meus ulls, no en els seus.

Ben va contemplar això per un moment, després li va preguntar:

-Però com saps quan algú pot ser portat de tornada cap a la llum?

-En primer lloc, han de voler ser redimits -va dir la Tenel Ka-. L'única cosa que Caedus vol és controlar tot el que veu. No té sentit desitjar el contrari, Ben.

-Jo vaig fer algunes coses bastant terribles -va assenyalar en Ben-. I ningú va perdre la fe en mi.

-Tu estaves una mica confós, noi -va dir en Han-. Això passa. Però no anaves per aquí matant membres de la família i cremant planetes.

Jaina mirà al Luke. Estava estudiant a Ben, ni sorprès ni incrèdul per la ingenuïtat del seu fill, sinó amb orgull. Va comprendre que Luke entenia al seu fill molt millor que ells. El que fos que Ben estava pensant, no tenia res a veure amb Jacen... o Caedus.

-Ben? -va preguntar la Jaina-. Estàs parlant de la Tahiri?

En Ben va semblar incòmode.

-Només estic fent una pregunta. De quina altra manera vaig a saber-ho?

-Però has de tenir una raó per preguntar -va sol·licitar la Leia-. Quina és?

En Ben va mirar a terra i va exhalar, tractant d'ajuntar els seus pensaments... o el seu valor. Finalment, va dir:

-Crec que la Tahiri odiava el que va fer.

-Matar a Shevu? -va preguntar la Leia.

-Correcte. I torturar-lo. Ella gairebé... -Ben es va parar allà, encongint-se davant algun record que no volia compartir-. Tahiri va intentar tot el que va poder per evitar fer-me mal. I quan Shevu va morir, es va sentir horrible. No és com Caedus. Encara no.

La resposta va venir d'una font inesperada, una veueta de sota i a prop de la cuixa de la Tenel Ka.

-Al Jedi Jacen li agrada fer mal a la gent -va dir assentint-. Em fa por.

Jaina es va estremir. Ara la pròpia filla d’en Caedus li temia. El Jacen Solo amb el que ella havia crescut mai hagués volgut una cosa així.

Es va ajupir davant la seva neboda i va agafar les manetes de l’Allana a les seves.

-Mai tornarà a espantar-te, Allana. T’ho prometo.

Allana semblava dubtosa.

-Ho promets de debò?

-És clar -va dir la Jaina-. Ho prometo de debò.

Següent