Vol d'expansió (XVI)

Anterior

16

Car'das va despertar sobresaltat i va trobar un parell d'ulls vermells lluents surant sobre ell en la foscor.

–Qui és? –va preguntar ansiosament.

–Thrawn –li va arribar la veu del Comandant–. Vesteix-te.

–Què passa? –va preguntar Car'das mentre apartava la manta i treia les cames per la vora del llit.

–Un dels meus exploradors ha informat d'un grup de naus no identificades en l'àrea –va dir Thrawn–. Ràpid, ara partim en trenta minuts.

Quaranta-cinc minuts després, el Falcó Fogós sortia pel túnel de l'asteroide i saltava a la velocitat de la llum.

I no només el Falcó Fogós. Abans que fessin el salt Car'das va comptar no menys d'altres onze naus formant al voltant i darrere d'ells, incloent dos creuers més de les dimensions del Falcó Fogós.

–Són més vagaari? –va preguntar mentre les línies estel·lars es fonien formant el cel hiperespacial.

–No semblen ser–va dir Thrawn–. Els dissenys de les naus són completament diferents. Vull que estiguis a bord per veure si pots identificar-les.

–Hauria fet millor portant a Qennto en el meu lloc –li va advertir Car'das–. Ell té més coneixement sobre aquestes coses que jo.

–Vaig pensar que era millor deixar-li a ell i la Ferasi enrere –va dir Thrawn–. He sentit certs... problemes allà.

Cardes va fer un bot.

–Té raó –va haver admetre–. I on estan els invasors exactament?

–Per què els anomenes invasors?

–Bé, jo... –va titubejar Car'das–. Simplement vaig assumir que estaven en espai txiss, després d'aquesta xerrada que va tenir amb el seu germà –Va arrufar el gest–. Estan en espai txiss, oi?

–La comesa de la Flota de Defensa Expansionista és observar i explorar la regió al voltant de l’Ascendència Txiss –va dir Thrawn–. Això és tot el que intentem fer avui.

La qual cosa era exactament el mateix que havia dit sobre l'atac vagaari. Fantàstic.

–Quan falta perquè arribem allà?

–Aproximadament quatre hores –va dir Thrawn–. Mentrestant, tinc un vestit de combat preparat per a tu, un amb més blindatge i capacitats auto-aïllants que el teu vestit del Caçador de Gangues. Vés a baix i posa-te'l. L’armer t'ajudarà.

Els portà, a Car'das i a l’armer, la majoria de les primeres tres hores ajustar el vestit correctament, emprant la quarta hora a ensenyar les seves característiques. Una vegada que va estar acabat va trobar que el vestit era molt còmode de portar, encara que notablement més pesat que els simples vestits de buit als quals estava acostumat.

Va tornar al pont per descobrir que en la seva absència que en Thrawn i la resta de la tripulació del pont també s'havien posat els seus vestits de combat.

–Benvingut de nou –li va saludar el Comandant, recorrent el seu vestit amb la mirada–. Estem gairebé allà.

Car'das va assentir i es va moure cap al seu lloc habitual al costat de la cadira de comandament de l'altre.

Escoltant els comentaris entretallats de la tripulació del pont, va deixar vagar els ulls per les pantalles, els panells d'estat i va esperar. El compte enrere va arribar a zero, i van estar una vegada més entre les estrelles.

–On són? –va preguntar, mirant pels finestrals a les estrelles i al molt distant sol.

–Allà –va dir Thrawn, assenyalant uns quants graus fora de l'arc d’estribord–. Sensors: amplificació –la pantalla principal va onejar i es va estabilitzar...

Car'das va contenir la respiració, el seu pit es va comprimir estretament de cop i volta contra el seu cor. Al centre de la pantalla hi havia una horrible, aterridora i impossible visió: Un parell de naus de combat de la Federació de Comerç.

–Els reconeixes?

Durant un moment la pregunta d’en Thrawn no es va registrar. Car'das va continuar mirant la imatge, els seus ulls van seguir la configuració corba en forma d'anell trencat de les naus i van pujar per les torres d'antenes que distingien les naus de combat de la Federació de Comerç dels simples vaixells de càrrega. Llavors el seu cervell va semblar captar-lo, i va apartar els ulls de la visió.

Per trobar al Comandant mirant-se’l, amb una dura i coneixedora expressió en la seva cara... i un cop més, Car'das va saber que seria fatal mentir.

–Sí, els reconec –va dir, meravellant-se de com de calmada que sonava la seva veu–. Són naus de combat d'un grup anomenat la Federació de Comerç.

–Membres de la teva República?

Car'das va vacil·lar.

–Tècnicament parlant, sí –va dir–. Però últimament semblen estar ignorant àmpliament les nostres lleis i directives –es va obligar a fixar la mirada en Thrawn –. Però ja sabia d'on venien, oi?

–Les marques del casc segueixen un patró similar a les del Caçador de Gangues –va dir Thrawn–. Vaig pensar que hi havia una oportunitat raonable que fossin de la teva República.

–Però ells no representen a la República en si mateixa –va afegir Car'das precipitadament–. La República no té cap exèrcit propi.

–Això m'has dit –va dir Thrawn, amb una veu sobtadament freda–. També em vas dir que la República no permet l'esclavitud.

–És cert, no ho fa –va assentir Car'das acuradament.

–Llavors per què vaig trobar evidències d'esclavitud a bord de la nau que estava perseguint-vos?

Els anells de tensió al voltant del pit d’en Car'das es van estrènyer una mica més.

Hi havia oblidat completament a Progga.

–També li vaig dir que hi havia algunes cultures a la nostra zona que tenen esclaus –va dir, lluitant per mantenir la seva veu ferma–. Els Hutts són una d'elles.

–I la Federació de Comerç?

–No –va dir Car'das–. Bé, no que jo hagi sentit, en qualsevol cas. Tenen tal excés de droides que probablement no sabrien que fer amb els esclaus si els tinguessin –Car'das va capcinejar cap a la pantalla–. El que podria ser un seriós problema per a nosaltres ara mateix. Cadascuna d'aquestes naus de combat porta al voltant de mil caces droide, per no esmentar uns quants milers de droides de combat i les naus de desembarcament i de transport per moure’s d'un costat a un altre.

–Llavors és una força invasora?

Car'das va fer un bot.

–No ho sé –va dir–. No ho crec, no amb només dos d'ells.

–Però ells podrien estar aquí per atacar-nos.

–No sé per què són aquí –va insistir Car'das, la suor s'acumulava en el seu coll. Una cosa era escoltar a Thrawn parlar sobre atacs preventius contra cruels conqueridors com els vagaari. Una altra cosa completament diferent era estar aquí i veure-li col·locar mentalment a la Federació de Comerç o fins i tot a tota la República a la mateixa categoria–. Per què no els ho pregunta?

Un feble somriure va arrugar el rostre d’en Thrawn.

–Sí. Per què no?

Es va girar.

–Comunicacions: Identifiqui la seva freqüència de comandament principal i obri un canal –ordenà–. Aquesta gent parla Bàsic, suposo.

–Sí –va dir Car'das, arrufant-li les celles. Segurament el Comandant no aniria a intentar res potencialment trampós en un llenguatge que havia après mínimament, oi? –. Però també tenen droides de protocol a bord que poden traduir Sy Bisti.

–Gràcies, però preferiria veure la seva reacció quan els saludi en el llenguatge de la República –va dir Thrawn.

–Preparat Comandant –va dir l'oficial de comunicacions.

Thrawn va prémer un botó en el seu panell.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo de la Flota de Defensa Expansionista Txiss –va dir–. Si us plau, identifiquin-se i exposin les seves intencions.

***

Doriana encara es col·locava nerviosament el cinturó de la seva túnica mentre s'afanyava a través de les portes blindades obertes cap al pont.

–Què és això d'un atac? –va preguntar mentre creuava la passarel·la fins on era Kav al davant de la cadira de comandament.

–Tranquil·litzi’s, Comandant Stratis –va dir Kav–. No és tan seriós com semblava.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo de la Flota de Defensa Expansionista Txiss – va dir una veu des de l'altaveu de comunicacions al costat de la cadira del Vicelord–. Si us plau, identifiquin-se i exposin les seves intencions.

–Ha estat repetint aquest missatge durant deu minuts –va dir Kav despectivament –. Però què més pot fer?

–Expliqui’s –va grunyir Doriana. Després d'haver estat tret del llit, no estava d'humor per autosuficiència neimodiana–. Pot començar dient-me qui és ell.

–Com podria saber-ho? –va dir Kav desdenyós–. Però és el fanfarró més gran que he vist.

Es va asseure a la seva cadira i va tocar un control, i una pantalla tàctica va aparèixer a la pantalla principal.

–Observi –va dir, onejant els seus llargs dits–. S'atreveix a amenaçar-nos amb tres petits creuers i nou caces. Segurament són pirates amb un sentit de l'ostentació més gran que l'orgull d'un dug.

El missatge es va repetir.

–No escolto cap amenaça en aquest missatge, Vicelord –va assenyalar Doriana, intentant suprimir el seu creixent enuig. Hi havia estat tret del llit per això? –. Tot el que sento és una petició local del que estem fent al seu territori.

–L’amenaça està implícita, Comandant Stratis –va contestar Kav–. Es construeix dins de totes les naus de combat, és tan part d'elles com les armes o els escuts.

Doriana va mirar a la pantalla tàctica, després a la corresponent pantalla telescòpica.

Fins i tot sabent on estaven les naus, era increïblement difícil distingir-les entre el camp estel·lar que hi havia darrere d'elles. Camuflatge excel·lent, el que significava que Kav tenia raó. Eren naus de combat, d'acord.

–Potser té més potència de foc en reserva.

–No –Li va assegurar Kav–. Hem fet un escàner complet de tot l'àrea. Aquestes dotze naus són tot el que hi ha.

–Aquí el Comandant Mitth'raw'nuruodo...

–Hauríem de considerar això un simulacre no programat? –va afegir Kav mentre el missatge continuava sonant de fons.

–Intentem parlar primer –va suggerir Doriana, asseient-se en el sofà al costat de l'altre.

El fet que aquest Mitth'raw'nuruodo parlés Bàsic podria significar perfectament que era un pirata amb alguna familiaritat amb alguns dels àmbits externs de la República.

Però també podia significar que era un truc d'una persona o persones desconegudes per descobrir la veritat sobre la missió del Fosca Venjança.

–Obrin un canal de salutació –va ordenar.

–Obert.

Doriana es va inclinar sobre el lloc d’en Kav i va prémer el control.

–Salutacions, Comandant Mitth'raw'nuruodo –va dir, ensopegant una mica en els inusuals glotals de les pauses de la segmentació–. Aquí Stratis, Comandant del Destacament Especial nombre 1.

–Salutacions per part meva, Comandant Stratis –Va tornar la veu d’en Mitth'raw'nuruodo–. Si us plau, expliqui’m el propòsit del seu destacament.

–No pretenem fer cap mal a vostè o la seva gent –va dir Doriana–. Però em temo que els detalls de la nostra missió han de romandre confidencials.

–Em temo per la meva part que les seves asseguracions són insuficients –va dir Mitth'raw'nuruodo.

Al costat d’en Doriana, Kav va murmurar alguna cosa.

–Em sap greu, Comandant –va dir Doriana, llançant-li una mirada d'avís al neimodià–. Desafortunadament, només compleixo ordres.

–Per què perd el temps d'aquesta manera? –demandà Kav.

Maleint per a si mateix, Doriana es va abalançar sobre el control de silenci.

–Amb el degut respecte, Vicelord, què creu que està fent?

–Què creu que està fent vostè? –va contestar Kav–. No són més que un paràsit volant agitadament contra una finestra. Destruïm-los i acabem amb això.

–Si no li importa, primer m'agradaria descobrir qui són i d'on vénen –va dir Doriana, invocant cada tros de paciència que va poder reunir.

–Podrem assabentar-nos d'això de les seves restes socarrades –va dir Kav, estirant-se en tota la seva estatura–. I vostè no està al comandament d'aquesta flota, Stratis. Ho estic jo.

–Sí, és clar –va dir Doriana, canviant ràpidament a un to més tranquil·litzador.

Però era massa tard. El Vicelord havia decidit ofendre’s pel desdeny no intencionat, i també havia conclòs que aquesta era una ràpida i fàcil victòria. En un neimodià, aquesta era una mala combinació.

–El temps de parlar s'ha acabat –va anunciar Kav. Amb un cop decisiu del seu dit, va tallar el canal de comunicació–. Ordeni al Guardià que llanci la meitat dels seus caces droide –va cridar a través del pont, fent gestos cap a la segona nau de combat de la Federació de Comerç–. Tres grups atacaran als intrusos, la resta formarà una pantalla protectora al voltant de la força de xoc. I ordeni una transferència de comandament; controlaré tots els caces des d'aquí.

–Sí, Vicelord –va dir un dels neimodians–. Llancem els nostres caces també?

–Els mantindrem en reserva –Kav mirà a Doriana–. En el cas que tinguin reforços de camí –va afegir gairebé a contracor.

Doriana va sospirar silenciosament per si mateix. Li hauria agradat saber més sobre aquest Mitth'raw'nuruodo i els seus txiss abans de massacrar-los. Només podia esperar que quedessin suficients restes per examinar.

–Aquí vénen –va dir Car'das, assenyalant a la pantalla–. Caces droides els veu?

–Sí, és clar –va dir Thrawn tranquil·lament–. A totes les naus, retireu-vos. Car'das, vas dir que els droides poden pensar i actuar per si mateixos. Aquests caces droide també tenen aquesta capacitat?

–No ho crec –va dir Car'das, intentant descongelar la seva ment i pensar mentre el Falcó Fogós començava a retrocedir. La visió de tants caces de la Federació de Comerç apropant-se era suficient per posar nerviós a qualsevol–. No, estic segur que no. Són controlats remotament en grups des d'una de les naus de combat.

–Comunicacions? –va cridar Thrawn–. Ha localitzat i identificat les seves freqüències de control?

–Sí, Comandant –va informar l'oficial de comunicacions–. El control sembla estar assegurat amb un sistema d'encriptació giratori. Estimo un rang màxim de deu mil vísvia.

–Retira’ns a onze mil –va ordenar Thrawn, girant-se cap a Car'das–. Deu mil vísvia són aproximadament setze mil dels vostres quilòmetres. Et sembla el rang correcte d'operacions?

Car'das va estendre les seves mans impotent.

–Em sap greu, però no ho sé.

–No cal que et disculpis –li va assegurar Thrawn–. En qualsevol cas, aviat ho sabrem.

–Els caces enemics segueixen aproximant-se –va avisar un dels tripulants–. El grup principal es conté.

–Interessant –va dir Thrawn pensatiu–. El cos principal sembla estar construint una pantalla defensiva al voltant de les naus més grans. Considerant el seu avantatge numèric, aquest Comandant Stratis sembla inusualment previngut.

–Això és típic dels neimodians que construeixen i maneges aquestes coses –va dir Car'das, sentint com s'arrugava els seu front. Ara que ho pensava, però, la veu d’Stratis havia sonat humana, no neimodiana. Podria la Federació de Comerç haver començat a vendre o a llogar els seus naus de combat?

–Atacants retirant-se –va dir l'oficial de sensors–. Reagrupant-se en una pantalla exterior entre nosaltres i la flota.

–Aparentment, estàvem en el cert sobre el rang de deu mil vísvia. –Va concloure Thrawn–. Excel·lent.

–I què fem ara? –va preguntar Car'das, mirant l’espai ple de caces intranquil.

Per un moment Thrawn va estar assegut en silenci, els seus ulls es van estrènyer mentre mirava les pantalles.

–Anem a intentar un experiment –va dir per fi–. Cicló: mou-te a posició de desplegament. Caça Quatre: atac sonda, curs 1–1–5 per 3–8–1.

Hi va haver un parell de rebuts, i Car'das va observar mentre una de les altres dues naus de la mida del Falcó Fogós se separava del grup, dirigint-se a estribord, mentre un dels nou caces es dirigia en la direcció contrària.

–Quin tipus d'experiment? –va preguntar.

–Amb tants caces per controlar, sospito que els dissenyadors del sistema no van tenir camp lliure per ser excessivament llestos –va dir Thrawn–. Vegem com de llestos van ser.

–Aproximant-se! –va dir agudament un dels neimoidians en els pous de control–. Un únic caça, vector 0–4–2 per 0–8–8.

–Idiota –va dir Kav amb un esbufec–. Creu que estem distrets? Grup exterior: interceptar i destruir.

Doriana observava les pantalles mentre els tres grups de caces droide es reagrupaven des dels seus llocs a la pantalla exterior i es capbussaven per interceptar al solitari caça alienígena. Però tot just havien reajustat el seu vector d'atac quan l'intrús es va aturar, girant en un revolt tancat i tornant a la distància de seguretat.

–Regresseu a la patrulla –va ordenar Kav–. No s'adona aquest Mitthrawdo de com de malament que és avantatjat?

–Potser tot el que vol és quedar-se assegut fora de l'abast i observar-nos –va assenyalar Doriana–. No necessito recordar-li que no ens podem permetre tenir testimonis quan arribi el Vol d'Expansió.

–Està suggerint que són espies del Senat?

–O podrien ser dels Jedi, o d’en Palpatine, o d'algú més –va dir Doriana–. Tot el que sé és que ningú tan allunyat de la República hauria d'estar parlant Bàsic.

–Ve de nou cap a nosaltres, Vicelord –va dir el neimoidià dels sensors–. Mateix caça, mateix vector.

–Mateixa resposta llavors –va dir Kav en resposta, inclinant-se cap endavant per estudiar les pantalles–. Potser està intentant esbrinar exactament fins on s'estén el nostre control.

–Vagi amb compte –li va advertir Doriana–. Si esbrinen com interferir el senyal, aquests caces es quedaran inactius.

–I s’autodestruiran pocs minuts després –va dir Kav impacient–. Gràcies, Comandant Stratis; estic familiaritzat amb el meu propi armament. Miri, de nou es retira, no és més intel·ligent que la vegada anterior.

–A menys que sigui un esquer –va dir Doriana, mirant les altres pantalles–. No s'oblidi del creuer que es va separar del grup al mateix temps que el caça.

–No ho he oblidat –li va assegurar Kav–. Però aquest merament ha viatjat al llarg del nostre flanc, i no ha fet cap intent d'atacar o apropar-se.

Doriana va sacsejar el cap.

–Està planejant alguna cosa, Vicelord.

–Sigui el que sigui, no li servirà de res –va dir Kav–. El Vol d'Expansió no arribarà fins d'aquí a nou dies. Això és temps més que suficient per a triar com tractar amb aquesta molèstia –A la pantalla, el caça en retirada es va llançar i va carregar de nou.

–Vicelord –va començar un neimoidià.

–Mateixa resposta –el va tallar Kav. Però aquesta vegada hi havia una nota de satisfacció en la seva veu–. Ara veig el seu pla, Comandant Stratis. Espera esgotar el combustible dels caces i llavors avançar sense oposició. Del que no s'adona és que encara tinc tots els caces del Fosca Venjança en reserva, més la meitat del Guardià.

–Potser –va murmurar Doriana, el seu vague sentit d'inquietud es feia més profund mentre observava la mateixa representació per tercera vegada. Segurament Mitth'raw'nuruodo podia fer quelcom millor que fer el mateix atac de ment simple un cop i un altre.

I sempre, exactament en el mateix vector. Estava intentant trobar un punt feble en la formació d'atac dels caces droide?

Un cop més els caces van perseguir l'intrús. Un cop més, la nau alien va volar fora de l'abast, i es va llançar a per una altra passada. El xou es va repetir dues vegades més, i Doriana estava comprovant el crono per veure com de prop estaven els caces del seu límit de vint minuts de combustible quan Kav va colpejar abruptament el seu puny contra el braç de la cadira.

–M’estic cansant d'aquest joc –va dir–. Tu –ordena al Guardià que es mogui cap als alienígenes.

–Vigili, Vicelord –li va prevenir Doriana mentre l'operador en qüestió es girava cap al seu panell–. No s'afanyi a dividir la flota.

–He estat més que pacient –va contestar Kav–. És el moment d'acabar amb això. Aviseu al Guardià perquè avanci, i llanci la resta dels seus caces en configuració escut.

–Esperi –el va tallar Doriana. Tot d'una l'escenari havia canviat. El caça estava retirant-se de nou amb caces perseguint-lo però aquest cop la resta de les forces alienígenes havien saltat cap endavant, dirigint-se directament cap al buit que s'havia obert entre ells i la força de xoc principal.

–I així ells cometen el seu error final –va dir Kav amb satisfacció–. Ordeni als caces atacar.

–El neimoidià ho va rebre i va teclejar en el seu panell.

Però per a sorpresa d’en Doriana els droides no van respondre. En lloc d'això, van continuar perseguint el caça que es retirava.

–Ordeni’ls atacar! –va cridar Kav de nou–. Què estàs fent? Digues-los que ataquin!

–No responen –va dir l'altre neimoidià.

–Impossible –va insistir Kav–. No poden haver interferit el nostre senyal.

–No ho han fet –va dir Doriana amb desgrat–. Si els caces no estiguessin rebent un senyal, s'haurien apagat i estarien inactius. Però segueixen volant a plena potència.

–Però s'estan allunyant de nosaltres. Com pot ser això? –demandà Kav clarament desconcertat.

–No importa com –va escopir Doriana–. Aquí vénen.

–No m’ho puc creure –va murmurar Car'das mentre observava els caces droide ignorar les naus txiss completament mentre es dirigien descuidadament cap a l'espai profund–. Com ha aconseguit que facin això?

–El senyal de comandament fa servir una encriptació rotatòria –va explicar Thrawn mentre el Falcó Fogós sortia disparat sobrepassant l'ara esvaïda pantalla de defensa exterior–. Però amb tants caces demanant senyals, sabia que la rotació hauria de ser una de limitada. Va resultar que només hi havia tres patrons d'encriptació diferents per a aquest grup.

»Simplement vaig gravar la versió que els droides estarien esperant que fos la propera, després la vaig transmetre cap a ells amb suficient potència per sobrepassar qualsevol cosa que els seus amos de les naus de combat estiguessin intentant enviar-los.

–Però com va poder descobrir... oh –es va interrompre Car'das quan finalment tot va encaixar–. Amb el seu caça anant sempre en el mateix vector, i l'ordre dels droides sempre amb el mateix codi de "surt de la formació i ataca a l'enemic en aquest vector", l'única part que canviava era el propi patró d'encriptació.

–El que ens va permetre aïllar l'ordre que volíem i duplicar-la –va confirmar Thrawn –. El secret d'una anàlisi reeixida, Car'das: sempre que sigui possible, redueix els factors a una sola variable.

Al davant, els caces més propers a la pantalla interior començaven a prendre posicions, movent-se des del seu patró general de defensa cap a vectors d'intercepció.

–Encara que no crec que hagi de funcionar en la resta –va avisar Car'das–. Estan venint de formacions inicials diferents, i hi ha probablement codis i encriptacions totalment diferents per a ells.

–Això no importa –li va assegurar Thrawn–. Tot el que necessitava era travessar el grup exterior i posar-me dins d'un camp d'acció més proper

–Polsà un botó en el seu panell–. A totes les naus: patró d'atac d'moporai.

–Aquí vénen –va murmurar Doriana, enfonsant els dits intensament en el coixí del sofà del costat. A primera vista, no hi havia manera que la lamentable col·lecció de naus de patrulla d’en Mitth'raw'nuruodo pogués fer res contra el poder combinat de la força de xoc de la Federació de Comerç. Res en absolut.

Però el Comandant alien acabava de passar tres grups de caces droide sense disparar ni una sola vegada, i se suposava que això també era impossible. Fos el que fos el que Mitth'raw'nuruodo tenia en ment per al següent truc, Doriana tenia en fort pressentiment que no li agradaria.

Tot i així, malgrat la seva aprensió, una petita part d'ell estava desitjant veure quin podria ser aquest truc.

No va haver d'esperar molt. Els imminents alienígenes van eixamplar la seva formació, sacrificant la protecció dels escuts superposats per guanyar espai extra de maniobra. Eixams de caces de les parts més properes de la pantalla de defensa estaven trencant la seva pròpia formació en resposta, escombrant en una ampla onada frontal de tres dimensions cap als intrusos. Els dos grups estaven gairebé dins el camp d'acció dels làser de l'altre...

I llavors cada un dels caces alienígenes va llançar un únic míssil.

Hi va haver un lleu parpelleig en els llums indicadors del quadre de comandament computeritzat del Fosca Venjança mentre la informació dels sensors dels caces era reunida, compilada i analitzada, i es formulava la resposta adequada. La resposta era traduïda en centenars d'ordres actualitzades, les quals eren ordenades, encriptades i transmeses de nou als primitius cervells droides muntats en els seus embolcalls blindats. Un microsegon després, els caces responien en aquestes ordres amb una pluja de foc làser concentrat que va convertir els nou míssils en metralla.

–Un estúpid malbaratament d'esforç –va comentar Kav–. El camp d'acció era clarament massa gran per...

–Esperi –va dir Doriana, arrufant les celles cap a les pantalles. Hi havia alguna cosa que encara es movia al llarg de les línies de vol dels míssils trossejats, punts transparents de gairebé invisible boirina que semblaven estar fent-se més grans a mesura que acceleraven cap als imminents caces–. Cridi'ls de tornada –va dir a Kav urgentment.

Però era massa tard. Fins i tot mentre la formació d'atac alienígena es dispersava, amb les onze naus sortint disparades en diferents direccions, els punts de boirina van impactar amb els seus grups de caces com a objectiu. Va haver-hi múltiples espurnes a mitja llum.

–No responen! digué un dels neimoidians des del panell computeritzat–. Nou grups de droides s'han quedat en silenci.

–Xarxes Connor –va grunyir Doriana, enfonsant els seus dits encara més fortament en el coixí.

Nou grups de caces, netament i eficaçment.

Fora de combat, però no fora de la lluita. La seva inèrcia malgrat tot els portava cap a endavant... i mentre els observava amb impotent fascinació, es van estavellar violentament amb l'altre grup que havia canviat els seus propis vectors per perseguir els dispersos alienígenes. Va haver-hi múltiples espurnes, aquest grup molt més brillant que l'últim.

I de sobte el forat a la pantalla defensiva de la força de xoc ja no tenia cap caça amb què omplir-lo.

–Això és impossible –va dir Kav, el seu barret de cinc puntes es balancejava mentre movia el seu cap d'un costat a l'altre del pont–. Com ha pogut fer això?

–Tregui la resta dels caces a l'espai –va deixar anar Doriana–. Ara.

Kav no va necessitar que l'hi repetís.

–Ordeni al Guardià activar tots els caces droide restants –va dir–. Que els llancin quan estiguin llestos. I moguin els que ja estan fora per interceptar-los.

–Esperi un minut –es va oposar Doriana–. Vostè no pot deixar els nostres altres flancs desprotegits.

–Contra què? –va replicar Kav–. Aquest és el front de batalla. Si no el defensem, no hi haurà flancs a protegir –va fer un gest a través del pont–. Obeïu la meva ordre.

–Aquí vénen –va murmurar Car'das, preguntant-se si Thrawn hauria tallat més del que podia servir. Els txiss havien despatxat aquests primers grups de caces droide amb relativa facilitat, però trucs com aquests només funcionaven un cop contra un mateix adversari.

I ara tota la resta dels centenars de caces estaven escombrant els flancs de la flota de la Federació de Comerç, dirigint-se directament cap a ells.

Llevat que això fos exactament el que Thrawn hagués estat esperant. Car'das va mirar les pantalles, buscant el creuer que s'havia separat d'ells abans de començar la batalla. Si la força txiss principal era simplement una distracció...

Però el Cicló no estava envestint des d'un costat en un atac inesperat. Encara estava parat tranquil·lament a l'espai, aparentment deixat en reserva.

Va mirar de nou als caces que s'aproximaven.

–Espero que tingui La Gran Mare de les xarxes de xoc a la màniga –li va advertir.

–Certament haurem de considerar crear tal dispositiu si comencem a enfrontar-nos a oponents com aquests de forma regular –va dir Thrawn secament–. Digues-me, què els passa en aquests droides si es talla el senyal de comunicació?

–Si es...? Es refereix a interferir el senyal?

–Ho desaproves?

–No, és clar que no –va dir Car'das–. Però se suposa que els senyals de comandament de la Federació de Comerç no poden ser interferits. Poden canviar la freqüència i els patrons de comandament instantàniament, en el moment que bloquegi una part de l'espectre ells canviaran a una altra.

–I si bloqueges tot l'espectre d'una vegada?

Car'das el va mirar fixament. L'home parlava seriosament.

–No pot cobrir tota l'àrea, Comandant –va dir amb les dents premudes–. És massa gran. En el moment en què comenci sabran el que està fent i enviaran un conjunt d'ordres de contingència per a tots fora del seu bloqueig. Aquests caces droide poden no ser molt llestos, però certament són capaços de descarregar suficients ordres generals per mantenir-los funcionant fins que ens hagin reduït a pols.

–Només si queda algun caça fora de la interferència –va assenyalar Thrawn–. Però sembla que el nostre oponent s'ha ocupat d'aquest problema per nosaltres –va assenyalar–. Fins i tot mentre escurcem la distància, està reunint a tots els seus caces en aquesta petita àrea.

Car'das va mirar fixament a les pantalles. Thrawn tenia raó, el Comandant de la Federació de Comerç havia abandonat la resta de la seva àrea defensiva per enviar a tots els seus caces a l'atac. No s'adonava de les possibles conseqüències del que estava fent?

–Què hi ha de les nostres pròpies comunicacions? –preguntà–. Si interfereix l'espectre complet, perdrà el contacte amb la seva pròpia gent.

–Afortunadament, els meus guerrers són capaços de molt més que descarregar simplement ordres generals –va dir Thrawn–. Vegem quin costat de la filosofia de guerra resulta ser més versàtil, –inclinant-se cap endavant, va respirar profundament–. Interferint l'espectre complet: ara.

Durant un llarg i terrorífic segon, el pont del Fosca Venjança es va omplir amb un grinyol com una cosa provinent dels intranquils no morts de les antigues llegendes de Coruscant. Llavors el neimoidià de comunicacions es va llançar a pel control, tallant el gemec i deixant només un xiulet distant a les orelles d’en Doriana.

–Què dimonis...

–Vicelord estem sent interferits! –va dir el neimoidià, mirant al seu panell amb òbvia incredulitat–. Tots els caces s'han paralitzat.

Doriana va mirar fixament pels finestrals, el seu estómac es va estrènyer en un fort nus.

I desviant-se amb facilitat a través del curs d'obstacles a la deriva, disparant sense parar als indefensos caces Starfighters mentre es movien, les naus alienígenes d’en Mitth'raw'nuruodo van anar en línia recta cap a ells, els caces en formació de pantalla davant dels dos creuers.

–Fes que els caces estiguin de nou en línia –va ordenar Kav intensament, alçant una mà cap als neimoidians del panell de comandament–. Recupera’ls.

–Ho estem intentant –va dir un d'ells–. Estem obrint comunicació per làser amb tants com podem.

Però aquestes comunicacions per làser eren línies visibles, sabia Doriana, i amb un sentiment de fracàs es va adonar que aquesta limitació anava a fer-se gran mentre núvols de pols en expansió i restes dels caces destrossats començaven a bloquejar fins i tot aquest mètode de comunicacions d’últim alè. Uns quants caces estaven tornant a la vida, però van ser seleccionats i destruïts pels alienígenes abans que poguessin organitzar-se en una força d'atac efectiva.

–Què passa amb les altres naus? –demandà–. Per què no estan atacant?

–Allà! –va cridar algú, i Doriana va veure un braç assenyalant cap amunt des d'un dels pous. –Els Hardcells han llançat els seus míssils.

–Just a temps –va murmurar Doriana, sentint una cautelosa esperança creixent al seu interior mentre cinc grups de tres míssils cada un es disparaven cap als atacants.

Els atacants van reaccionar immediatament, cinc dels caces van tallar el seu impuls cap a les naus de combat i van prendre la corba cap a l'exterior de la formació de la Federació de Comerç. Els míssils, i fixant-se pel moviment, els van seguir.

–Bé –va dir Kav amb satisfacció–. La propera andanada traurà a la resta de caces i deixarà als creuers indefensos. Llavors les nostres pròpies bateries quàdruples làser podran destruir-los amb facilitat.

–Potser –va dir Doriana amb precaució, seguint la maniobra evasiva alienígena amb els seus ulls. Estaven anant en ziga-zaga a través de la massa de caces a la deriva, intentant clarament treure’s de sobre les fixacions buscadores dels míssils.

Però en va. La maquinària de la TecnoUnió estava entre les millors de la República, i els míssils van maniobrar a través del desordre amb facilitat mentre seguien escurçant la distància. Els alienígenes van aconseguir arribar a la vora del núvol de caces i van prendre una corba tancada de tornada cap al seu interior. De nou els míssils van realitzar les maniobres adequades.

Els caces van sortir fora; i llavors, gairebé a l'uníson, cadascun va llançar un petit objecte des de la popa cap als seus perseguidors.

I Doriana es va quedar de pedra mentre un ben conegut núvol boirós va fer erupció de cada un d'ells, desplegant-se directament en la trajectòria dels grups de míssils entrants.

–Més xarxes Connor! –esclatà.

Però no hi havia res que els espectadors poguessin fer. Les xarxes van embolicar els grups de míssils i van enlluernar les seves descàrregues assassines de corrent d'alt voltatge, destruint electrònica de recerca i sistema de propulsió per igual i deixant els míssils tan morts com els caces a la deriva al seu voltant.

Només una vegada més, Mitth'raw'nuruodo no s'havia conformat simplement amb protegir les seves pròpies naus de l'atac. Fins i tot mentre les mans d’en Doriana s'estrenyien en punys d'impotència, la seva inèrcia va enviar els míssils directament cap a les naus de la TecnoUnió. Va haver-hi múltiples explosions mentre seccions del nucli metàl·lic es feien trossos sortint cap a l'espai.

I llavors, com un petit sol explotant massa a prop, una de les naus va explotar completament.

–Què? –Kav es va quedar sense alè–. No! No per un simple grup de míssils. Això és impossible!

–Tot el que fa Mitth'raw'nuruodo és impossible –va replicar Doriana amargament –. Els míssils deuen haver impactat en un punt feble.

–Quin tipus? On va poder ser?

Doriana va esbufegar.

–Només miri les seves naus. Estaran apuntant al mateix lloc en totes les altres.

Tenia raó. En pocs minuts els caces alienígenes i els creuers havien esquivat amb èxit la desesperada ràfega de míssils que les naus de la TecnoUnió estaven llançant-los i havien destruït eficientment cadascuna d'elles. El punt, va notar Doriana amb mòrbida fascinació, era la línia d'unió de les enormes cèl·lules de combustible externes.

–Hem d’escapar –va dir Kav amb la veu tremolosa–. Timoner, prepari el salt a la velocitat de la llum.

–Esperi un moment –va protestar Doriana, agafant-lo del braç. L’aspecte de la derrota va sorgir davant d'ell, juntament amb el destí d'aquells que fallaven a Darth Sidious–. No pot simplement abandonar la flota.

–Quina flota? –Esbufegà Kav–. Miri al seu voltant, Stratis. Quina flota?

Doriana va sentir com es tancava la seva gola. Tenia raó, és clar. Els sis Hardcells de la TecnoUnió havien desaparegut, la meitat d'ells destruïts pels seus propis míssils. Els set creuers escorta, que ni tan sols havien intentat operar contra tals enemics sense el suport d'una nau cuirassada, estaven sent sistemàticament caçats i eliminats. Només les dues naus de combat de la Federació de Comerç estaven encara en condicions de lluitar o escapar.

Però amb les comunicacions encara bloquejades, no hi havia manera d'ordenar una retirada general. Si el Fosca Venjança se n'anava, ho faria sol.

–Salt calculat –va dir el timoner.

–Faci el salt –va ordenar Kav, mirant a Doriana com si li reptés a discutir–. M'ha sentit? Ara.

–L’hipermotor no respon! –va dir el timoner, la seva veu bullia amb el pànic sobtat –. Diu que estem massa a prop d'una massa planetària.

Doriana es va girar per mirar a la fila de panells d'estat. Això és el que deien les lectures, correcte.

Però no hi havia cap massa planetària a prop, ni tan sols asteroides de mida considerable.

–Disfunció?

–No disfunció –va murmurar Kav, la seva veu era maldestre i fatalista–. Simplement més bruixeria txiss.

Una nova espurna de llum va captar l'atenció d’en Doriana, i va mirar de nou pels finestrals. A través del camp de la carnisseria, caces droide estaven començant a explotar quan van passar massa minuts sense comunicació i van començar a activar els seus mecanismes d'autodestrucció. A través de les ràfegues disperses de foc, Doriana va veure al Guardià trontollar tot d'una, mentre la superfície superior de la meitat del seu anell d’estribord entrava en erupció amb centenars de petites explosions.

–Vicelord! –va cridar algú.

–Ho sé –va dir Kav amb un sospir de cansament–. Els caces que vaig ordenar que preparessin estan explotant.

Doriana va assentir, la seva pròpia amargor s'havia esvaït feia temps amb un sentiment d'alguna cosa inevitable. Els reforços haurien estat volant pels hangars quan la interferència d’en Mitth'raw'nuruodo va començar i es van paralitzar. Caient impotentment a gran velocitat en un passadís corbat, s'haurien estavellat contra mampares, perxes de subjecció o altres equips. Allà haurien jagut, enredats i destrossats, mentre esperaven que els seus propis cronos d'autodestrucció arribessin a zero.

–Això s'ha acabat –va dir Kav tranquil·lament. Aixecant les seves mans, es va treure amb cura la seva gorra de cinc puntes i la va posar amb igual cura a terra davant d’ell–. Estem tots morts.

–Això sembla –va admetre Doriana automàticament, sentint com s'arrugava el seu front mentre un estrany fet li donava de sobte cops al cap.

Amb tota la mort, les restes i els cascos socarrimats de les naus que suraven al seu voltant, el Fosca Venjança encara no havia rebut ni una esgarrapada.

Va fer una altra llarga mirada als panells d'estat. Excepte per l’inexplicablement adormit hipermotor, tota la resta semblava perfectament funcional.

–O potser no –va afegir–. Crec que Mitth'raw'nuruodo té alguna cosa més en ment per a nosaltres.

Kav va esbufegar burleta.

–I què li dóna aquesta impressió precisament?

Desconcertat, Doriana es va girar.

Per trobar que un dels creuers alienígena havia aparegut a l'exterior dels finestrals. Estava flotant a escassos metres del transpariacer, les seves files de míssils apuntant al pont en un advertiment silenciós i una ordre clara.

–Apagueu les bateries quàdruples de la part mitjana, Vicelord –va dir Doriana tranquil·lament–. Després segelli les sortides de l'hangar principal i apagui tots els caces droides –va prendre aire amb compte. I després va dir–, prepareu-vos per tenir companyia.

Següent