Vol d'expansió (V)

Anterior

5

–Vine Padawan –va dir C'baoth agrament, girant-se a mitges, llançant una mirada furiosa darrere ell–. Deixa de retardar-te.

–Sí, Mestre C'baoth –va dir Lorana, accelerant el pas i esperant ferventment que amb la seva incrementada velocitat fos capaç de travessar la gentada de la plaça del mercat de matinada sense atropellar algun dels compradors. Fins ara els compradors brolfi havien estat capaços d’apartar-se del camí d’en C'baoth mentre ell caminava entre ells, però ella sospitava que part d'això es devia al fet que era tan difícil de passar desapercebut com una tempesta imminent. Ella, desafortunadament, tot just tenia la mateixa presència de comandament, i algunes vegades gairebé s'havia perdut.

El més frustrant era que no tenien la necessitat de caminar tan ràpid en primer lloc, encara tenien molt temps abans que comencessin les negociacions del dia. No, C'baoth estava simplement enfadat: enfadat amb els tossuts negociadors brolfi, enfadat amb els igualment tossuts representants de l'Aliança Corporativa, més enfadat encara amb els descuidats redactors del contracte de drets miners original que havien deixat assumptes oberts a múltiples interpretacions en primer lloc.

I com més enfadat estava C'baoth, més ràpid caminava.

Afortunadament, la Força estava amb Lorana, i va aconseguir arribar fins al final del seu segment particular del mercat sense fer caure a ningú ni creuar per sobre dels amples passejos que dividien la plaça del mercat. Un segment més i pujarien els graons fins l'ampla porta occidental del centre administratiu de la ciutat, on les negociacions aviat es reprendrien.

Desafortunadament, C'baoth va respondre a l'àrea oberta augmentant el seu pas al màxim.

Fent una ganyota, Lorana va accelerar tant com podia sense començar a trotar, el que ella sabia que li implicaria una reprimenda instantània per ser poc indigne i impropi d'un Jedi.

I llavors, sense advertència, C'baoth va frenar abruptament.

–Què passa? –va preguntar Lorana, estenent-se amb la Força mentre s'aturava al seu costat. Ella no podia detectar cap perill o amenaça propera, només la sobtada molèstia intensificada d’en C'baoth–. Mestre C'baoth?

–Típic –va grunyir ell, el seu pèl i la barba es van esvalotar contra la seva túnica mentre girava el cap–. Nerviosos i desconfiats, tots ells. Vine, Padawan.

Es va dirigir a través de la plaça del mercat cap a la seva dreta. Lorana alçà el coll per mirar mentre li seguia, intentant descobrir de què estava parlant.

I llavors va veure dos homes dirigint-se cap a ells a través de la multitud: un Jedi i el seu Padawan, tots dos d'aspecte familiar, avançant amb confiança entre la gent corrent com llums entre un remolí de fulles mortes.

Va arrufar les celles, la imatge mental va atrapar de sobte la seva atenció conscient. Un remolí de fulles mortes...

Quan dimonis havia començat a pensar en la gent no-Jedi d'aquesta manera?

Segurament aquesta no era la manera en la qual havia estat educada per pensar en la gent a la qual havia servit dedicant la seva vida. Podria ser una actitud que va adquirir de la gent entre la qual hi havia viatjat des que es va convertir en padawan d'en C'baoth? Certament molts d'ells havien semblat considerar-se a si mateixos inferiors en aquells que portaven espases làser.

O l'havia adquirit del propi C'baoth? Així era com pensava ell de la gent?

C'baoth es va parar a pocs metres de la vora de la plaça i va esperar, i mentre les dues figures avançaven amb compte a través de l'últim grup de compradors i continuaven cap a ells, Lorana finalment va fer coincidir les seves cares amb els seus noms.

–Mestre C'baoth –va dir Obi-Wan Kenobi, inclinant el cap a manera de salutació mentre ell i el seu Padawan, Ànakin Skywalker, avançaven.

–Mestre Kenobi –li va tornar la salutació C'baoth, la seva veu i les seves maneres eren educades però amb una vora d'intimidació sota les paraules–. És una sorpresa. Has vingut des de Coruscant només per comprar fruita prisht?

–Diuen que les tècniques hortícoles de Barlok produeixen els millors espècimens –va replicar Obi-Wan tranquil·lament–. I vostè?

–Saps perfectament bé perquè estem aquí –va dir C'baoth–. Digues-me, com està el Mestre Windu?

El llavi d’en Kenobi es va crispar lleugerament.

–Està Bé.

–És bo escoltar-ho –C'baoth va desviar la seva atenció al jove adolescent aturat al costat d’en Kenobi, i un lleu somriure tocà finalment les comissures dels seus llavis–. Padawan Skywalker, oi? –va dir en to amistós.

–Sí, Mestre C'baoth –va dir Ànakin, i Lorana no va poder evitar riure interiorment per la fervent gravetat en la veu del noi–. És un honor tornar a veure-us de nou.

–A l’igual que ho és per a mi tornar a trobar-me una vegada més amb un padawan tan prometedor –va replicar C'baoth–. Digues, com va el teu entrenament?

Ànakin va mirar a Kenobi.

–Sempre hi ha més per aprendre, per descomptat –va dir–. Només puc esperar que el meu progrés sigui satisfactori.

–El seu progrés és més que satisfactori –va assenyalar en Kenobi-. En aquest ritme, serà un complet Jedi abans dels vint.

Lorana es va sobresaltar. Ella mateixa ja tenia vint-i-dos, i C'baoth no havia fet cap esment de recomanar-la per la Cavalleria Jedi en cap moment, properament. Era Ànakin molt més poderós en la Força del que ho era ella?

–I així i tot, ell va començar el seu entrenament molt més tard del que és habitual –va assenyalar C'baoth, somrient gairebé afectuosament al noi–. Això fa el seu desenvolupament molt més impressionant.

–Certament –va dir Kenobi-. En retrospectiva, crec que està clar que el Consell va prendre la decisió adequada en permetre’m entrenar-lo.

Va haver-hi només un lleu èmfasi en la paraula em, i per mig segon un núvol fosc va semblar sobrevolar la vora de la cara d’en C'baoth. Llavors la foscor va desaparèixer i va tornar a somriure.

–Ha estat una trobada agradable –va dir–. Però els negociadors estan reunits, i tinc feina a fer. Confio que em disculpareu si vaig a ocupar-me d'assumptes legítims del Consell.

–Certament –va dir Kenobi, tensant lleument la galta davant la implicació que ell i el seu Padawan no hi eren, de fet, en assumptes legítims del Consell.

–Però he oblidat les meves bones formes –va continuar C'baoth–. Aquesta és una ciutat enorme i rica, i sens dubte tu i el jove Skywalker desitjareu provar les seves diversions mentre sigueu aquí –va assenyalar a Lorana–. La meva Padawan, Lorana Jinzler, se sentirà molt honrada d’escortar-vos en les vostres exploracions.

–Gràcies, però això no serà necessari –va dir Kenobi, fent a Lorana una mirada avaluadora–. Estarem bé.

–Hi insisteixo –va dir C'baoth, i no hi havia cap dubte en l'ordre del seu to–. No voldria que interrompéssiu les negociacions, o que accidentalment quedéssiu enemistats amb algun dels negociadors –Va mirar a l’Ànakin–. A més, imagino que el jove Skywalker gaudiria de la companyia d'un altre Padawan per un temps.

De nou, Ànakin va mirar al seu Mestre.

–Bé...

–I em prendria això com un favor personal, també –va afegir C'baoth, mirant de nou a Kenobi-. Realment no hi ha res a fer per Lorana a les negociacions, i per tant cap autèntica raó per mantenir-la allà. Estic segur que preferiria reprendre les seves activitats normals, i em sentiria millor sabent que està recorrent la ciutat amb algú de confiança.

El llavi d’en Kenobi es va crispar. Ell no estava content en absolut amb això, Lorana ho podia veure fins i tot sense la Força. Però havia estat manejat astutament, i ell ho sabia.

–Com vulguis, Mestre C'baoth –va dir ell–. Ens sentirem molt honrats de tenir la companyia de la teva Padawan per ara.

–Per tant de temps com vulguis –va dir C'baoth–. Ara me n'he d'anar. Adéu –girant-se, va marxar a grans passos.

Lorana el va veure marxar amb la gola tancada. Ella havia estat perfectament contenta de seure darrere d’en C'baoth durant les negociacions, i fins ara ell havia semblat igual de content de tenir-la allà. Havia fet alguna cosa per disgustar-lo?

Tot i així, qualsevol que fos la raó, ella tenia les seves ordres, fins i tot si havien estat majorment implícites. Reforçant-se, es va girar.

Per trobar que Kenobi i Ànakin la miraven expectants.

–Bé –va dir ella, sobresaltant-se per l'estupidesa de la paraula. Un Padawan d’en Jorus C'baoth hauria de ser més cortès i eloqüent que això–. Només he estat a la ciutat un dia, però vaig agafar una guia per a visitants a l’espaiport.

–Nosaltres també –va dir Kenobi, alçant les celles lleument. Clarament, no li ho anava a posar fàcil.

–Mestre Kenobi, coneixes algun lloc on aconseguir bons entrepans de tarsh –va dir Ànakin esperançat–. Estic famolenc.

Kenobi va somriure al seu Padawan, i quan va tornar a mirar la Lorana, ella va poder sentir que la tensió entre ells s'esvaïa.

–Realment, això em sona bé, també –va estar d'acord ell–. Cacem el sopar.

***

Assegut al balcó de la seva habitació de l'hotel, Doriana observava com els tres es dirigien a un dels districtes de restaurants de categoria mitjana de la ciutat, arrufant les celles mentre seguia el seu lent progrés a través dels seus macrobinoculars. Així que el Consell Jedi li havia llançat ràpidament a algú a sobre, enviant a Obi-Wan Kenobi i al seu estrany Padawan per fer una ullada a C'baoth. Això no havia format part del pla de Sidious.

No obstant això, aquests dos semblaven estar fent carrera d'aquesta classe de coses. Recordava vívidament la ràbia d’en Sidious després de l'incident de Naboo i la inesperada derrota dels seus aliats de la Federació de Comerç. El seu exèrcit hauria d'haver estat capaç d'ocupar el planeta durant mesos o anys, creant una confusió i una paràlisi al Senat que Sidious i Doriana podrien haver fet servir amb un efecte devastador.

Però tot havia estat en va, gràcies a Skywalker i la seva estúpida sort en desfer-se de la Nau de Control Droide de la Federació de Comerç. La mort d’en Darth Maul a les mans de Kenobi i Qui-Gon Jinn havia estat igualment devastadora, curtcircuitant un tranquil regne de terror que hauria distret als Jedi fins i tot mentre podava les vores del seu tan unit grup.

I ara estaven aquí, a Barlok, amenaçant amb interferir amb el pla d’en Sidious d'eliminar a Jorus C'baoth.

Uní els seus llavis fermament. No, no aquesta vegada. No si Kinman Doriana tenia alguna cosa a dir sobre això.

Dins de la seva butxaca, el seu comunicador especial va xiular. Encara mirant a Kenobi i als seus companys, va treure el dispositiu i el va encendre.

–Sí?

–Defensor? –va preguntar una veu ronca brolf.

–Sí, aquest sóc jo, Patriota –va dir Doriana–. He tornat com vaig prometre per ajudar-vos en el vostre moment de necessitat.

–Arribes tard –va grunyir l'altre–. Les negociacions han començat ja.

–Però encara no hi ha res decidit –va dir Doriana–. Encara hi ha temps per enviar el missatge que la gent brolf no serà enganyada. Ha estat tot preparat segons les meves instruccions?

–Gairebé –va dir Patriota–. Els components finals haurien d'estar de camí. La qüestió és si tu has portat la contribució que vas prometre.

–La tinc aquí mateix –li va assegurar Doriana.

–Llavors porta-la –va dir Patriota–. Tercera al nord dels carrers Chessile i Scriv. Dues hores.

–Allà estaré.

Hi va haver un xiulet quan la connexió es va tallar. Deixant de banda el comunicador, Doriana li va donar un cop d'ull al seu crono. Excel·lent. La direcció no estava a més de mitja hora caminant, la qual cosa li donaria temps per a un lent passeig i una inspecció meticulosa del barri abans que hi arribés.

Però primer, veuria el que podia fer per mantenir a Kenobi ocupat on li corresponia.

Qualsevol que fos el seu propòsit aquí, les seves oportunitats eren que ell no faria cap moviment seriós sense consultar primer amb el Consell Jedi. Un petit ajust en el sistema d'accés de l'ordinador de l'HoloRed de la ciutat, i no hi hauria res entrant ni sortint de Barlok durant un o dos dies. Temps suficient per a ell i els seus aliats brolf d'acabar el treball. Caminant cap a l'escriptori, va encendre el seu ordinador i es va posar a treballar.

***

La cantina que van trobar no tenia la decoració més prometedora que Obi-Wan hagués vist alguna vegada. Però com el Restaurant d’en Dex a Coruscant, les aparences podien ser enganyoses, particularment on el menjar estava involucrat. El saludable aroma del tarsh rostit estava definitivament en l'aire, els sandvitxos eren el plat principal del menú, i la guia de la Lorana li donava al lloc una qualificació de tres porken. En definitiva, semblava una bona aposta.

Un droide WA-2 va arribar corrent mentre ells escollien un lloc mirant cap al carrer i s'asseien.

–Benvinguts a Panky's –va dir, la seva veu electrònica va aconseguir d'alguna manera comunicar cortesia i el fet que era greument i injustament explotat–. De què puc proveir-los?

–Jo vull un sandvitx de tarsh i un suc de bribb –va dir Ànakin impacientment.

Obi-Wan va reprimir un somriure. Ànakin havia descobert el suc de bribb en el seu primer viatge com a Padawan, i des de llavors l’havia demanat sempre que havia pogut, estigués realment amb la resta del menú o no.

–El mateix sandvitx per a mi, però de beure una sense corelliana –li va dir al droide.

–Jo prendré el suc de bribb, però amb una amanida de fruita prisht –va dir Lorana. Li va dedicar un somriure vacil·lant a Obi-Wan–. Després de tot, Barlok produeix els millors exemplars.

–Això he sentit –va dir Obi-Wan, estudiant-la. Ella era d'altura mitjana, amb els cabells foscos i uns ulls cridanerament grisos. Tenia una cara intel·ligent, un somriure agradable, i aquesta sensació de consciència global que venia del coneixement de la Força. Sens dubte, semblava ben encaminada per convertir-se en la típica Jedi.

I tot i així, hi havia alguna cosa sobre ella que li resultava rar, quelcom que no semblava veritable. El seu aire de dignitat i confiança semblava tens, com un accessori que ella es posava cada matí en lloc de quelcom que realment formés part del seu ésser més intern. El seu somriure tenia el mateix toc temptatiu, com si tingués por de què això la fiqués en problemes.

A la superfície, ella ho tenia tot sota control. Sota aquesta, seguia sent un aprenent padawan amb molta feina per fer.

–Crec que mai havia conegut a ningú que hagués estat entrenat pel Mestre C'baoth –va comentar ell mentre el droide marxava apressadament–. Com és estudiar amb ell?

Les comissures de la boca de Lorana es van comprimir, només perceptiblement.

–Ha estat una experiència valuosa d'aprenentatge –va dir diplomàticament–. El Mestre C'baoth té una profunditat i un poder en la Força que només espero ser capaç algun dia d’aproximar-m’hi.

–Ah –va assentir Obi-Wan, la seva ment va retrocedir a la seva última conversa amb el Mestre Windu. Ella podria tenir raó, o també podria ser que C'baoth no fos tan profund en la Força com ella pensava. Possiblement ni tan sols tan profund com el mateix C'baoth pensava.

Però discutir sobre un Jedi amb el seu Padawan estava considerat males maneres, particularment al davant d'un altre Padawan més jove com Ànakin.

–Estic segur que ho aconseguiràs –li va dir–. En la meva experiència, un Jedi pot aconseguir tanta profunditat en la Força com ell o ella vulgui.

–Dins dels seus límits, per descomptat –va dir Lorana amb tristesa–. Encara no sé on està aquesta línia per a mi.

–Ningú ho sap fins que s'arriba en aquesta línia i es prova –va assenyalar Obi-Wan–. Personalment, no crec que hi hagi cap límit.

Un altre droide es va acostar ràpidament amb les seves begudes balancejant-se precàriament en una safata. Obi-Wan es va tirar cap enrere, preparat per assolir-les amb la Força, rescatant els gots si calia, però el droide els va col·locar a la taula sense vessar una gota i va marxar ràpidament. Agafant la seva beguda, Obi-Wan va donar un cop d’ull lentament al voltant de la sala.

Els petits i modestos llocs com aquest, ell sabia, eren normalment passats per alt per visitants casuals que buscaven espurnes i centelleigs. Segurament, la majoria dels clients eren vilatans: Brolfi amb banyes en la seva pell, en diversos tons de groc i verd, a més d'un esquitxat contrapunt dels més delicats arboris Karfs provinents dels vasts boscos tisvollt que vorejaven la ciutat per dos costats.

Però hi havia també altres poques espècies representades, incloent tres humans més.

Potser la recomanació de la guia estava realment tenint alguna influència en el comerç dels visitants. La seva pausada mirada va derivar cap a la genuïna barra de fusta de dusk a l'extrem oposat, on un brolf de brillant i, majoritàriament, groga pell, estava servint begudes.

Va arrufar les celles.

–Lorana, aquest humà d'aquí, armilla negra, samarreta gris, parlant amb el cambrer. L’havies vist abans?

Ella es va girar per mirar-lo.

–Sí, estava en el grup esperant fora de la sala de negociacions quan les converses van finalitzar ahir. No sé el seu nom.

–El coneixes Mestre? –va preguntar Ànakin.

–A no ser que estigui equivocat, aquest és Jery Riske –va dir Obi-Wan–. Caça-recompenses; actualment executor principal de l'oficina del magistrat de l'Aliança Corporativa.

–Què fa un executor? –va preguntar Ànakin.

–Gairebé qualsevol cosa que Passel Argente li ordeni –va dir Obi-Wan–. Guardaespatlles, investigador, i probablement músculs extra si hi ha males deutes que recaptar. Em pregunto quin d'aquests rols està realitzant aquí.

–Probablement de guardaespatlles –va dir Lorana–. El Magistrat Argente està liderant l'equip de negociacions de l'Aliança.

Una sensació desagradable va pujar per l'esquena d'Obi-Wan. El cap d'una poderosa organització, que s'estén per tota la galàxia com l'Aliança Corporativa difícilment tenia temps d'ocupar-se personalment d'una disputa menor sobre un contracte com aquest.

Llevat que la disputa de Barlok no fos tan menor com tothom semblava pensar.

Va mirar de nou a Riske. L'home encara parlava amb el cambrer, tots dos es reclinaven lleugerament sobre els seus respectius costats de la barra, amb els caps molt junts.

–Ànakin, veus aquest plat de fruits secs a la barra, prop de l’Executor Riske?

–És clar –va dir Ànakin. Lliscant del seu seient, va començar a obrir-se pas a través de les files de taules.

–Què està fent? –va preguntar la Lorana.

–Donar-me una excusa per anar-hi –va dir Obi-Wan observant el progrés d'Ànakin a través de l'habitació i calculant el moment oportú. Una taula més... ara. –Espera aquí –va afegir, aixecant-se i dirigint-se darrere del seu Padawan.

Centrant l'atenció en la conversa de la barra, va posar en funcionament les seves tècniques Jedi d'increment sensorial.

Va aconseguir la distància necessària per escoltar furtivament just quan Ànakin arribava a la barra, colant-se entre un aqualish i un rodià, i començava a agafar fruita seca.

–... Centrat en el Districte Patameene –estava dient el cambrer en veu baixa–. Però és només un rumor, crec.

–Gràcies –va dir Riske. La seva mà va passar fregant la del cambrer, i Obi-Wan va captar una espurna de metall mentre el cambrer es redreçava, amagant casualment el seu puny tancat darrere de la barra. Els ulls del brolf es van fixar en Obi-Wan, la seva pell plena de banyes es va arronsar una mica en arrufar les celles. Riske va captar el canvi d'expressió i es va girar, la seva mà dreta va baixar casualment fins al seu cinturó, introduint les puntes dels seus dits en la vora de la seva armilla.

–Ja n'hi ha prou, Ànakin –va dir Obi-Wan, mantenint la seva veu lleu però ferma fins que arribava darrere d'Ànakin i li agafava casualment per l'espatlla, mantenint acuradament la vista apartada de Riske i el cambrer.

–Només una més? –va preguntar Ànakin, girant-se i agafant una enorme tashru.

–D'acord, però per a després del teu dinar –va dir Obi-Wan fermament. De cua d'ull va veure com la mà d'en Riske baixava la resta del camí fins a la seva banda, i va sentir com les sospites de tots dos desapareixien–. No voldràs perdre la gana.

El noi sospirà dramàticament.

–Està bé –va dir. Tancant el puny al voltant de la nou va començar a girar-se.

I mentre ho feia, la seva espatlla va colpejar l'esquena de l’aqualish just quan el corpulent alienígena estava aixecant la seva beguda cap a la boca, enviant una petita onada de brillant líquid vermell que es vessà sobre la vora i va caure en les sòlides mans de l'alien.

Obi-Wan va contreure la cara. Era un accident menor, com ho eren aquest tipus de coses, amb igualment menors danys. Però aquest tipus de subtileses no entraven en la típica ment i temperament d'un aqualish.

I aquest era definitivament molt típic.

–Tu, nen humà esvalotador –va grunyir en la seva llengua nativa, girant-se amb suficient rapidesa com per vessar una mica més de la seva beguda sobre la vora–. Què ho fas per molestar-me?

–Va ser un accident –va dir Obi-Wan ràpidament, empenyent a Ànakin cap enrere per col·locar-se davant d'ell–. Em disculpo per la seva distracció.

–Ell no és un nadó embolicat en fulles al qual hagis de netejar la seva porqueria –va replicar l’aqualish, mirant a Obi-Wan amb els seus enormes ulls. Va mirar de nou a Ànakin, baixant la seva mà cap al blàster cenyit a la cintura. Hauria d’aprendre modals i autodisciplina.

Obi-Wan va prémer la seva adherència a l'espatlla d'Ànakin en sentir una espurna de ràbia en el noi. Autodisciplina era una de les àrees més problemàtiques d'Ànakin, una cosa que Obi-Wan havia de recordar-li probablement dues vegades per setmana. L'última cosa que el noi volia sentir era el mateix discurs venint d'un alienígena rondinaire.

–Tranquil Ànakin –el va advertir Obi-Wan, conscient que tots els ulls de la cantina estaven centrats en la confrontació. La seva petita actuació havia alleujat les primeres sospites d’en Riske sobre la possible escolta furtiva, però aquestes sospites estarien de tornada amb una venjança si Obi Wan era forçat a revelar-se com un Jedi–. Vinga, amic –va dir apaivagant l’aqualish–. Segurament tinguis maneres més valuoses d'emprar la teva energia. Permet-me convidar–te a una altra copa, i seguirem el nostre camí.

Durant un moment llarg l’aqualish el va mirar, ara amb la seva mà agafant obertament la culata del seu blàster. Obi-Wan va romandre immòbil, col·locant la seva ment en mode de combat, amb la mà llesta per llançar-se dins de la seva túnica i agafar el seu sabre làser sempre que fos necessari.

I llavors alguna cosa va semblar vacil·lar en la ràbia de l’aqualish.

–Un likstro –va dir, aixecant la mà del seu blàster i assenyalant al seu got mig ple–. Un doble.

–Certament –va dir Obi-Wan. El got de l'altre no s'acostava per res a un de doble, però no era el moment ni el lloc per a discutir pels detalls. Amb els sentits encara alerta per un atac inesperat d'últim minut, es va girar i va captar l'atenció del cambrer. –Un likstro doble –va dir, gesticulant cap a l’aqualish.

El cambrer va assentir i es va ocupar amb l'aixeta. Un minut després la beguda era a la mà de l'alien, els diners era a la del cambrer, i Obi-Wan i Ànakin es dirigien de tornada al seu lloc.

–Aquesta no era la beguda doble que ell tenia –va murmurar Ànakin mentre maniobraven entre les taules.

Obi-Wan va fer que sí.

–Ho sé.

–Això vol dir que et va estafar –va dir Ànakin, amb un toc acusador sota la seva veu–. Probablement era el que tenia en ment tot el temps.

–Possiblement –va reconèixer Obi-Wan–. I què si ho va fer?

–Però som Jedi –va grunyir Ànakin–. No hauríem d’haver de tractar amb aquest tipus d'estafes.

–Has d'aprendre a veure la perspectiva general el meu jove padawan –li va recordar Obi-Wan, mirant al voltant–. Tot el que volíem aconseguir aquí en realitat...–Va deixar de parlar de sobte. Riske s'havia anat.

Igual que Lorana.

Següent