CAPÍTOL 15
Per què
està guenyo el Mestre Jedi?
Perquè
no va poder controlar les seves pupil·les[1]!
-Jacen Solo, edat 15
Una
flota de combat que s'aproximava va aparèixer a la vista, una distant mitja
lluna de punts d’un blau brillant contra el fons fosc de les Boires Transitòries.
A un costat de la formació penjava la taca nebulosa del pou de gravetat que la
flota estava vorejant, un protoestel que tot just brillava, tan profundament
porpra que era gairebé negre. A l'altre costat hi havia un perill encara més
gran, un camp de monòlits gelats envoltats de boira que alguna vegada van ser
el tercer gegant de gas en un cúmul triple de mons inestables.
Jaina va
mirar la pantalla tàctica de l’InvisibleX i, com s'esperava, només va veure
estàtica. La Boira en aquesta part del sistema Maad era tan espessa que un
objecte havia de ser gairebé reconeixedor abans que pogués ser escanejat o
comunicar-se. Aquesta va ser una de les raons per les que Luke i la Tenel Ka
van triar aquest lloc per l'emboscada. L'altra raó, per descomptat, era
l'abundància natural de perills per a la navegació. La flota d’en Caedus es
veuria obligada a fer un llarg acostament per l'espai real a través d'un estret
canal «segur», amb pous de gravetat tot just detectables i trossos de gel de la
mida de llunes amagades en les Boires a cada costat. Tot el que la Jaina havia
de fer era atreure’l... i fer-li creure que aquesta era la ruta a la base
secreta Jedi.
Era un
pla realment simple... almenys en teoria.
Fins
ara, ella semblava estar fent una bona feina. Caedus havia seguit el rastre de
sang fins aquí, almenys. La seva posició era just a l'altre costat del buit a
la meitat del sistema de Shedu Maad... més o menys en la mateixa línia amb ell
i prou a prop perquè fos poc probable que ell hagués notat el seu moviment des
de la veritable base. Almenys, això era el que Luke li havia dit, i òbviament
ell sabia més sobre rastres de sang. La seva pròxima tasca era tornar per «la
Gola», el nom que la Saba li havia donat al canal on la Tenel Ka li tendiria
una emboscada a Caedus. Jaina havia de fer veure que estava tornant apurada a
la base per donar l'alarma.
En
aquest moment, els Jedi llançarien un atac contra l’Ànakin Solo, cobrint-la perquè ella pogués abordar-lo i donar-li
caça al seu germà. Va tractar de no pensar en l'última part del seu treball. Si
deixava que els seus pensaments s'avancessin tant als esdeveniments reals,
podria no arribar allà en absolut.
La Jaina
va començar a encendre els sistemes que havia deixat adormits per estalviar
energia, després es va adonar que no havia percebut cap reacció en l'aura de la
Força del seu company. Va mirar a l'altre InvisibleX i va trobar el casc d’en
Zekk tornat cap a l'altre costat de la cabina, enfrontant els discos ambre
ratllats de Qogo i Uluq: els gegants gasosos bessons atrapats en una òrbita
recíproca a la base de la Gola. Estava tan perdut en els seus pensaments que ni
tan sols va poder sentir a la Jaina mirant en la seva direcció, i ella es va
sorprendre en descobrir que això la feia sentir-se una mica trista.
Havien
estat tan propers per tants anys, que la Jaina simplement havia donat per fet
que sempre serien els companys de missió ideals, connectats per la Força a un
nivell gairebé inconscient, capaços de llegir-se els pensaments i intencions
gairebé al mateix grau que ho havien fet els seus pares. Però això ja no era
realment cert. Alguna cosa havia canviat mentre la Jaina era lluny entrenant
amb els mandalorians. Hi havia tornat per descobrir que de vegades calia un
esforç conscient per mantenir la seva connexió amb Zekk, gairebé com si ella
hagués de seguir recordant-li que hi era.
La Jaina
havia intentat dir-se a si mateixa que el canvi es devia a la seva missió
actual, perquè havia d’enfrontar-se a Caedus sola. Però sabia que no era així.
La veritat era que Zekk probablement s'havia cansat d'esperar que ella
resolgués la seva vida personal. O potser el temps separats li havia ajudat a
adonar-se que no necessitava ser res més que el seu company d'ala. Això
probablement no havia de posar-la trista, però ho feia.
Jaina va
estendre la mà i li va donar un copet de la Força a Zekk. El seu casc va
pivotar cap a ella una mica massa ràpid, i un matís de vergonya va arribar a la
seva aura de la Força. Va arrufar les celles, preguntant-se si ell havia estat
pensant en aquestes agents d'intel·ligència hapana i immediatament un dels noms
-Taryn- li va venir a la ment. Jaina va moure el cap amb incredulitat.
Vés amb compte, Zekk, va pensar. Aquesta et retorçarà.
Una ona
de confusió va rodar per la Força. Jaina va somriure darrere de la màscara de
respiració -melancòlicament, però era un somriure- i va assenyalar per la Gola
cap al protoestel.
La flota
d’en Caedus ja havia canviat d'una mitja lluna de punts blaus a una cinta
sinuosa. Un grapat de febles partícules s'avançava a la cinta i es dispersava
en totes les direccions: naus exploradores en el seu camí a mapejar els
obstacles i detectar emboscades. Anaven a trobar les dues coses, sabia la Jaina,
però no importava. Els Mestres havien previst aquesta possibilitat, i uns esquadrons
de Miy'tils estaven amagats en els punts clau per assegurar-se que cap de les
naus de reconeixement sobrevisqués per informar els seus descobriments.
Zekk
ràpidament va encendre els seus propis sistemes, després va accelerar cap a la
Gola i va virar directament cap a l'Estació Uroro, una instal·lació de
transferència abandonada que surava en el punt d'equilibri gravitacional entre
Qogo i Uluq. Luke i la majoria dels Jedi hi eren, al costat d'un selecte grup
de nens i personal de l'acadèmia. Si anava a ser un esquer efectiu, hauria de
sentir-se com la real quan Caedus la sondegés a través de la Força.
Jaina no
va fer cap intent d'ocultar la seva presència a la Força, ja que la idea era
deixar que Caedus els sentís tornar a Estació Uroro. I hauria estat inútil, ja
que Zekk encara no havia après la tècnica.
Havien
estat viatjant per la Gola durant uns dos minuts quan la Jaina sentir un
formigueig del sentit del perill. No només havien estat vistos, va comprendre,
sinó que estaven a punt de disparar-los. Va allargar la mà per advertir a Zekk,
però ell ara estava enfocat en la missió i en ella, i ja havia captat el seu
pànic. Es van desviar bruscament a estribord... i van sentir a l'espai saltar
quan un atac turbolàser va esclatar darrere d'ells.
Jaina es
va capbussar i Zekk es va elevar -això no passava gairebé mai- i una llengua de
foc va bullir per al costat de la seva cabina. Per un moment va témer que li
haguessin donat a Zekk, però després el va sentir preocupat per ella i va saber
que estava bé. Van demorar gairebé un minut d'esquivar i fer tirabuixons abans
que hi hagués una pausa suficient en el bombardeig per formar-se una altra
vegada, i per llavors els guants de vol de la Jaina estaven amarats de suor. Se
sentia com si la Gola estigués vomitant foc.
Això era
una cosa que els Mestres no havien anticipat, i anava a complicar les coses. Si
ella i Zekk tornaven a l'Estació Uroro sota foc, Caedus sentiria el parany,
semblaria com si estiguessin tractant de portar-lo directament a la seva base
«secreta». Llavors haurien de desviar al camp de gel i fer que semblés que
intentaven que Caedus s'allunyés de l'estació.
Bé...
però no podien desviar-se massa aviat. El pensament li va arribar a la Jaina
sense que entengués bé per què s'havia adonat d'això. Aparentment, Zekk estava
tractant de dir-li alguna cosa a través de la Força... però no podia ser massa
obvi, perquè Caedus podria estar monitorant la seva fusió. Va comprovar la seva
pantalla tàctica i encara que no va veure res a la pantalla excepte els conspicus
discos dels dos gegants gasosos. Llavors va notar les distàncies al parell i va
comprendre.
Jaina i
Zekk seguien estant a dos minuts de distància del lloc on s'amagava la Tenel Ka
amb la seva flota. Si deixaven la Gola ara, i Caedus els seguia, els hapans no
estarien en posició per atacar.
Jaina va
somriure i va posar el seu InvisibleX una mica per darrere d’en Zekk,
permetent-li prendre la iniciativa. Era bo estar volant altra vegada amb ell...
encara que fos a ser gairebé impossible sobreviure els propers dos minuts.
I la
Jaina tenia el pressentiment que ell sentia el mateix.
Des de
la coberta d'observació de l'Estació Uroro, la Gola de sobte va semblar un
llarg i fosc túnel amb un forn atòmic en l'altre extrem. Han no podia veure res
al seu interior tret d'una bullent bola de foc turbolàser, expandint-se
lentament mentre s'acostava a la seva posició. Saba i els altres Mestres
estaven aturats esperant en silenci absort, ja vestits amb els seus vestits de
buit per al combat preveient l'abordatge de l’Ànakin Solo per rescatar el Príncep Isolder. Han hagués apostat que
estaven tan espantats com ell, si hi hagués hagut algú a la cambra que semblés
disposat a acceptar una aposta tan ximple.
Luke va
haver d'haver notat alguna cosa en el comportament d'en Han -potser la forma en
què s'estava mossegant el llavi, o clavant les ungles en les palmells- perquè
va donar un copet a l'espatlla d’en Han.
-Els està
anant bé, Han -va dir en veu baixa-. Ni tan sols semblen espantats.
-M'alegro
que algú no ho estigui. -Han no volia seguir mirant per la finestreta, però no
podia arrencar els ulls d'ella-. Què ens va fer pensar que només la seguiria? –Va
grunyir-. Ha estat tractant de matar tots els altres en la família.
Saba el
va mirar, els seus ulls sortits tan oberts que semblava que caurien de les
seves conques escamoses.
-Qui diu
que no? -preguntà-. Però havíem de fer zemblar que algú eztava de patrulla, i
Jaina éz la millor per obrir-li la gana a Caedus.
-Oh, això
té sentit -va dir sarcàsticament en Han. Es va dirigir a la Leia, que semblava
només marginalment menys preocupada que ell-. Els nostres propers fills no van
a ser Jedi.
-És clar,
Han, el que tu diguis. -Els ulls de la Leia es van apartar del finestral-. Però
no crec que hagis de preocupar-te de tenir més fills.
-Ei, jo
encara sóc jove -va dir-. I tu ets una Jedi.
Abans
que la Leia pogués pronunciar una resposta, la veu d’en Corran Horn va ressonar
des del panell de control portàtil a la part posterior de la coberta, on C-3PO
i R2-D2 estaven treballant. Els dos droides estaven trinant-se i criticant-se
l’un a l'altre mentre ajudaven a assimilar les dades que arribaven d'una
dotzena de fonts diferents.
-Estem començant
a rebre retransmissions dels posts d'observació hapans -va dir en Corran-. Les
posaré en pantalla.
Tots els
ulls van passar a la pantalla de paret portàtil que havia estat col·locada al
llarg d'un costat de la coberta. No era una veritable pantalla tàctica. En
canvi, un simple gràfic representava totes les dades que eren transmeses des
dels posts d'observació hapans via transmissions de línia de visió, codis de
parpelleigs visuals i fins i tot droides missatgers. La Gola estava
representada com una cinta blanca que serpentejava pel centre de la pantalla
cap a una roda amb raigs etiquetada ESTACIÓ URORO. Avançant pel centre
d'aquesta cinta hi havia una col·lecció de simples codis designadors
identificant les naus de la flota d'en Caedus. Pel que Han podia veure, incloïa
el grapat de Destructors Estel·lars del Romanent que havia escapat a la
destrucció en el sistema Roche, juntament amb una considerable flota de suport
de creuers pesats, fragates i destructors de butxaca.
Però era
el que es trobava al cor de la flota el que va fer que l'estómac d'en Han donés
una bolcada. Juntament amb l’Ànakin Solo
surava un designador que deia MEGADOR, amb un signe d'interrogació. Han va
tornar a mirar la bola vermella que bullia a la Gola i va començar a sentir-se
marejat. El Megador era un Destructor
Estel·lar de la classe Súper. Tenia més de cinc vegades la potència de foc d'un
típic Imperial II com l’Ànakin Solo.
I hi havia hagut rumors d'una actualització d'armes que incloïa tres noves bateries
turbolàser de llarg abast. Si això anava darrere de la Jaina i Zekk, no sabia
quant podrien durar.
-No crec
que estiguem delatant res si llancem les nostres defenses, Mestre Horn -va dir
en Luke-. Dóna l'ordre.
-Ja era
hora -va murmurar en Han.
Mirà per
veure que Luke també s'havia apartat de la pantalla. Però en lloc de mirar pel
finestral cap a la flota que s'aproximava, Luke estava parat amb les mans
creuades darrere de l'esquena, el cap cot i els ulls tancats com si estigués
perdut en els seus pensaments... o els seus records... o en algun tipus de
tràngol Jedi.
Corran
va reconèixer la indicació i va transmetre l'ordre. No obstant això, els caces
Jedi no van començar a sortir automàticament dels hangars ruïnosos de
l'estació. Per evitar qualsevol possibilitat de fer que Caedus sospités d'una
emboscada per reaccionar massa ràpid, Luke va insistir que els pilots es
quedessin a les sales de pilots, sense els cascos i amb els vestits de vol
oberts.
Han va
passar els següents trenta segons passant del finestral a la pantalla de la
paret, tractant d'endevinar quan la Jaina i en Zekk finalment estarien fora de
perill. La Flota Llar Hapana podia veure’s agrupada en una vora de la pantalla,
una massa de símbols de designador atapeïts fermament entre les escarpades
taques blaves que representaven el camp de trossos de gel. Semblava molt
probable que Jaina i Zekk no tractarien d'escapar de l'andanada fins que
passessin molt més enllà de la posició hapana. I admirava la seva valentia,
realment ho feia. Només desitjava que ell pogués haver estat al seu lloc.
A la fi,
línies de caces estel·lars van començar a sortir de l'estació. Hi havia un
esquadró d’Owools pilotats per wookiees, i un altre esquadró de les noves
canoneres Skypray pilotades per desertors de l'Aliança que havien optat per
buscar els Jedi en lloc de fer cas a la crida de la Niathal per unir-se a ella.
Després va venir l'ala d'InvisiblesX, una marea negra d'ombres cruciformes que
van romandre perfilades contra el fons il·luminat pel foc de la Gola per un
moment abans de desaparèixer de la vista.
Els
caces s'havien anat per un minut complet quan la Leia va allargar la mà i va
agafar la d'en Han, fort. El seu cor va deixar de bategar -probablement perquè
se li havia quedat encallat a la gola- i va saber que ella estava a punt
d'explicar-li una cosa que acabava de sentir en la Força.
-Què passa?
-va preguntar, preparant-se per al pitjor-. Estan...?
-Ja no
estan sota foc -va dir la Leia-. No sé com, no sé on, però estan fora de
perill.
Han va
deixar escapar un llarg sospir d'alleujament.
-Per què
no haurien d'estar-ho? -preguntà-. Jaina té la meva sort.
La Leia
va somriure.
-Això, i
la Força –Va dir ella.
Han
hauria discutit el comentari de la Força, excepte que la tempesta a la Gola de
sobte semblava estar disminuint. Va comprovar la pantalla de paret i va veure
que la flota d'en Caedus estava disminuint la velocitat. Per desgràcia, encara
faltava per a l'àrea on els hapans havien tendit l'emboscada.
-Uh, oh
-va dir, més per a si mateix que per a ningú més-. Sembla que s'estan tornant
curosos.
La Saba
xiuxiuejà, i la resta dels Mestres a la sala van començar a murmurar sobre els
poders de batalla d’en Caedus i la seva habilitat per llegir el futur. Luke no
va dir res; es va quedar parat davant de la finestra, amb les mans unides
darrere de l'esquena i la mirada fixa a terra entre els seus peus.
-Escolta,
Luke? -va preguntar en Han-. Estàs bé?
-Z'ha anat
una altra vegada -va dir la Saba-. Per què zegueix fent això quan méz el necessitem?
La
brillantor als ulls bulbosos de la barabel suggeria que ella sabia exactament
per què Luke seguia fent-ho, però això no era gaire consol per a Han. En aquest
moment, els joves nens Jedi i el personal de suport portat per actuar com
esquers estaven esperant en els molls del nivell inferior de l'estació,
acomodats en els transports i llestos per evacuar quan Luke donés l'ordre. La
idea havia estat que els nens partissin abans que arribés l'atac a l'estació.
Però amb els turbolàsers de llarg abast, ara Caedus estava gairebé prou a prop
per obrir foc... i començava a semblar que pretenia parar i fer justament això.
-Uh, potser
seria millor que manegem aquesta ordre nosaltres mateixos -va dir en Han.
Aquest era el problema amb les guerres, l'enemic sempre tenia el costum de fer
una cosa inesperada que arruïnava els teus acuradament traçats plans-. El Megador està prou a prop per obrir foc
sobre nosaltres, i aquest lloc no està exactament ben protegit.
La Saba
va estudiar al Luke per un moment, després va dir:
-Ho conzultaré
amb els meuz coleguez Meztrez.
Es va
tornar per conversar amb Kyp, Cilghal i els altres.
-Genial
-va murmurar en Han-. Haurien d’arribar a una decisió per quan acabi la
batalla.
-No siguis
tan cínic -el va renyar la Leia-. Són Mestres... et poden sentir.
Han es
va estremir i va mirar sobre la seva espatlla al cercle. Ningú semblava estar
mirant en la seva direcció, però Kyp li va sacsejar un dit.
El dit
encara no havia parat quan C-3PO va anunciar:
-Els posts
d'observació estan informant que l’Ànakin
Solo i el Megador han llançat els
seus complements de caces estel·lars.
Aquesta notícia
va interrompre ràpidament el debat dels Mestres. Saba i els altres van parar
per fer una ullada a la pantalla de la paret, que mostrava als caces enemics
com una seqüència de punts intermitents sortint a la trobada dels Owools i els Skypray.
-No s'està
creient el nostre acte -va dir en Han-. Hem de donar-li una raó per seguir
venint per la Gola... i sortir mentre puguem.
Saba va
assentir el seu consentiment, llavors es va dirigir als altres Mestres... que
també van assentir amb el cap, gairebé com un de sol.
Saba va
tornar a mirar al Han.
-Eztà bé
-va dir-. Els Meztrez eztan d'acord. Potz donar l'ordre.
-Jo? -va
preguntar en Han-. Però jo no...
-Va zer
la teva idea –El va interrompre, inclinant el cap davant ell-. No creuz que zigui
bona?
-No tinc
cap dubte -va dir en Han. Va treure el comunicador de la seva butxaca i va
obrir un canal al comandant del comboi -. És hora de sortir d'aquí, Ben... però
no els enviïs a tots alhora. Hem de fer que es vegi bé.
-D'acord.
-La veu d’en Ben semblava incerta-. Ets l’oncle Han, veritat?
-Sí -va dir
en Han-. Tens algun problema amb això?
-No -va dir
Ben-. Però el papa, eh... el Mestre Skywalker, va dir que esperéssim la seva
ordre.
En Han va
mirar al Luke, qui encara estava mirant el pis sense res en els ulls més que
les seves pupil·les, i després va tornar a mirar la pantalla de la paret. La
flota d’en Caedus havia baixat la velocitat, però no s'havia detingut, i només
faltava un parell de minuts abans que pogués començar a disparar contra
l'Estació Uroro.
-El teu
pare està ocupat en aquest moment -va dir en Han-. I el Megador probablement obrirà foc molt aviat amb els seus turbolàsers
de llarg abast. Vaig pensar que voldríeu haver-vos anat quan això passi.
-Oh –va
dir en Ben-. Suposo que això té sentit. Iniciant l'operació esquer
immediatament.
Uns
segons més tard, un variat conjunt de transports lleugers va començar a sortir
disparat de l'estació. La primera part de la seva trajectòria els portaria
directament per la Gola cap a la flota d’en Caedus. Però en un minut més o
menys, començarien a traçar un arc al voltant de l'enorme esfera a ratlles
ambre de Qogo, cap al camp de gel on els hapans estaven amagats. Si tot sortia
segons el planejat, Caedus els perseguiria, la Tenel Ka l’emboscaria i la flota
d'assalt seria destruïda.
Però les
batalles mai sortien segons el pla. Quan es va tornar més evident que els
transports estaven fugint, la flota del Romanent si va començar a accelerar per
la Gola altra vegada, movent-se per perseguir-los fins al camp de gel com Luke
i la Tenel Ka havien esperat. Però el Solo
i el Megador es van quedar enrere amb
un grapat d'escortes, baixant per la Gola per disparar l'Estació Uroro.
-Això no
és bo -va observar la Leia.
-Podria ser
pitjor -va dir tranquil·litzador en Han-. No estic segur de com, però podria
ser-ho.
Per
descomptat, llavors va ser quan la vida va tornar als ulls d’en Luke. Va
sacsejar el cap i va arrufar les celles davant la vista per un moment, després
es va tornar per estudiar la situació a la pantalla de paret. L'últim dels
transports estava passant pel camp de gel, rumb a un passatge de la Boira que
el portaria de tornada a les forces terrestres hapanes que la Tenel Ka havia
deixat per defensar Shedu Maad.
-Què estrany
-va dir en Luke-. No recordo haver-li dit a Ben que evacués.
-Suposo que
has tornat a parlar en somnis -va dir en Han-. Però ja era hora. Confia en mi.
Luke va
riure entre dents.
-Sembla que
no tinc una altra opció, com sempre -va dir-. Però la precaució d’en Caedus
tira una clau hidràulica al nostre pla. Suposo que no deus haver ideat un
brillant pla alternatiu mentre jo estava «dormint»?
-En realitat,
ho vaig fer -va dir en Han-. En primer lloc, tots sortirem d'aquest munt de
ferralla abans que comencin a volar-ho en trossos.
-He de
dir que aquest certament em sembla un brillant pla -va oferir C-3PO,
apartant-se del panell de control-. Només espero que el proper pas sigui
igualment intel·ligent.
-Estic treballant
en això -va dir en Han, encaminant-se cap a la sortida-. Que tothom es cordi
els vestits de buit. Si conec la meva Jaina, ella abordarà l Ànakin Solo d'una manera o una altra...
i nosaltres estarem just aquí darrere d'ella.
Igual
que el germà menor del que prenia el seu nom, l’Ànakin Solo anava a l'ombra del poderós Megador. El Megador
disparava contínuament amb els seus turbolàsers de llarg abast, abocant un riu
de raigs carmesins per la Gola cap a l'Estació Uroro. Amb la seva pròpia
bateria de llarg abast encara fora de servei després del sabotatge a Kashyyyk,
l’Ànakin Solo estava concentrat en la
protecció del perímetre, utilitzant els seus turbolàsers normals i de defensa
de proximitat per construir una cuirassa de foc anti-naus al voltant de dos
navilis.
Jaina va
fer un cop d'ull a la ruïna cremada d'un InvisibleX surant al costat del seu
esquitxat de forats. Zekk estava ajupit a la cabina, tractant d'empalmar un
cable sota del tauler de control. Sabia que no era res important, ja que,
encara que semblés increïble, els dos InvisiblesX encara podien volar. Però va
pensar a instar-lo a tornar a Shedu Maad. El problema era que estava bastant
segura que ell no aniria a menys que ella també ho fes, i això no anava a
succeir.
Així que
la Jaina es va estendre cap a ell a través de la seva fusió de combat,
instant-lo a estar preparat. El seu casc va sortir de nou a la vista, mirant
cap a la cua primer, després els seus flancs, i, finalment, girant cap
endavant. Quan per fi va semblar adonar-se que no hi havia una amenaça
immediata, Jaina va tenir la clara impressió que ell pensava que estava boja.
Probablement
tenia raó. Cap dels seus caces estel·lars estava en condicions de lluitar. Els
escuts de la Jaina eren només un record, i tres dels canons làser d’en Zekk
tenien les puntes doblegades. Tots dos caces tenien poc combustible, fuites de
refrigerant, i havien hagut de passar a usar el suport de vida dels vestits.
Qualsevol comandant d'esquadró en qualsevol armada de la galàxia els hi hauria
ordenat tornar a la base.
Però no
tenien un comandant d'esquadró, i Jaina i Zekk estaven a la vora del camp de
gel, directament entre la flota d'assalt del Romanent i els dos Destructors
Estel·lars de l'Aliança. Quan els hapans fessin saltar l’emboscada, l’Ànakin Solo i el Megador anirien corrent a recolzar l'atac... i quan ho fessin, l’Ànakin Solo giraria directament cap als
dos InvisiblesX.
Jaina
sabia que era una bogeria. Però tots dos tenien una càrrega completa de bombes
ombra, i no tenia cap sentit portar-les tot el camí de tornada a Shedu Maad.
Una
petita bola taronja va florir entre Qogo i Uluq quan un dels atacs turbolàser
del Megador va trobar el seu
objectiu, i un raig de diminutes runes va començar a volar cap als dos
planetes. Quan les flames van morir, Jaina va poder veure que l'enorme estació
encara estava girant, tot i haver perdut prop de la sisena part de la seva roda
exterior. Però ara que els artillers havien confirmat el seu abast i punteria,
no passaria molt abans que desaparegués la resta de l'Estació Uroro. Només
esperava que l'evacuació s'hagués completat a temps.
El Megador va continuar escopint sagetes
carmesines per la Gola, encertant l'objectiu mitja dotzena de vegades en tants
segons. L'Estació Uroro va començar a desfer-se en trossos prou grans com per
identificar-los i Jaina va començar a veure seccions de ràdios i rodes fent
tombarelles cap a les cares ambre a ratlles dels gegants gasosos bessons.
Llavors
la Força es va estremir amb la sorpresa de milers d'éssers, i les Boires van
començar a parpellejar i centellejar en una cascada interminable de foc turbolàser.
-Hora d'armar
les bombes ombra, Esmunyedís -va dir la Jaina al seu droide astromecànic.
Un trinat
va sonar en l'auricular de casc de la Jaina i el droide va fer passar una
pregunta per la seva pantalla d'estat.
-Totes elles
-va respondre la Jaina-. I quan doni l'ordre de llançament, llança-les a...
Esmunyedís
va piular indignat, després va preguntar si tenia la impressió que els seus
circuits lògics havien estat danyats durant el recent frec amb la incineració.
Si ella volia armar-les a totes, és clar que voldria llançar-les a totes.
-Gràcies
-va dir la Jaina, preguntant-se si el seu mòdul de personalitat havia patit
algun dany per la calor. Les unitats R9 generalment eren una mica pesades en
les rutines d'auto-conservació, no en l'auto-consciència-. No volia dubtar de
tu.
Esmunyedís
va acceptar la disculpa i després va suggerir que ara seria un bon moment per
deixar anar les bombes ombra i córrer a la seguretat de la base. Jaina no va
voler explicar-li que no anaven a tornar a Shedu Maad. Si anaven a aterrar en
algun lloc, seria a bord del Destructor Estel·lar negre mat davant d'ells.
L’Ànakin Solo va disparar els seus motors
d'ions i va començar a accelerar, encaminant-se cap a ells gairebé
immediatament. El Megador es va
quedar enrere, la seva enorme massa requeria de més energia per moure’s, i els
seus grans motors més temps per assolir la màxima eficiència. A través de la
bretxa entre els dos, la furiosa batalla de caces estel·lars en la Gola era tot
just visible, un entramat colorit de ratlles lluminoses i erupcions sobtades.
Jaina ja podia distingir els punts amb morros en forma de falç d'uns Owools
wookiee i els estilitzats cilindres de més de mitja dotzena de bombarders Skypray,
al costat de les minúscules formes cruciformes dels XJ7s arremolinant-se al seu
voltant.
No
obstant això, el que realment la va sorprendre, van ser les siluetes quadrades
d'una ala de vol d’InvisiblesX que ja estava anant cap al ventre de l’Ànakin Solo. S'estaven movent massa
ràpidament i erràticament perquè ella pogués comptar-los amb precisió fins i
tot perfilats contra el disc ambre de la cara ratllada de Qogo- però va suposar
que hi havia prop de tres dotzenes d'ells. Estaven rodant, esquivant i
apartant-se del foc defensiu del Solo
com si els seus pilots sabessin on floriria abans que arribés.
Encapçalant
el grup estava la falca de carbó d'un Bes'uliik mandalorià, gran i una mica
maldestre, però encara ràpid i poderós. Estava rebent més foc que els
InvisiblesX, ja que al seu pas estava deixant una llarga estela de flux blau
brillant i les seves tecnologies de negació de sensors no eren tan eficients.
Però això no importava, perquè era pilotat pel millor pilot de caces estel·lars
que la Jaina mai havia vist -Luke Skywalker, per descomptat- i estava
maniobrant a través de la tempesta de foc que arribava com un pilot
d'acrobàcies d’holovid en una escena d’efectes especials.
Jaina va
encendre els seus propis motors d'ions, i després va veure a Zekk fent-li el
senyal del polze cap amunt. Ella va fer que sí, després va activar els seus
propulsors i va sortir disparada cap endavant, cap als doms del generador
d'escut sobre del pont de l’Ànakin Solo.
Els
primers trenta segons del seu acostament van ser tan suaus com podia
esperar-se. Jaina va perdre un dels seus motors quan una bomba d'alimentació
defectuosa es desencebà, i la resplendor verda de la cabina d’en Zekk es va
esvair quan el cable que havia empalmat es va deixar anar i el panell
d'instruments va quedar a les fosques. Però ningú els va disparar, ni va enviar
un caça a investigar el parell de taques fosques en el camí de l’Ànakin Solo, i ja estaven ben endins del
rang de canons làser quan un pessigolleig del sentit de perill va recórrer
l'espina dorsal de la Jaina.
Un
esclat d'alarma va inundar la fusió de batalla quan Zekk va sentir el mateix.
Jaina no podia distingir si finalment havien estat delatats per les taques en
el seu coll, o per la fusió de combat... i no importava. El fet era que, Caedus
els havia percebut a través de la Força. Ell sabia que venien, i sabia on
estaven ara.
Una
imatge d'un dom de generador -el de l'altre extrem del pont del sol- va arribar
a la ment de la Jaina. Zekk li estava informant de quin era el dom a què estava
apuntant. Va apuntar el morro del seu InvisibleX a l'altre.
-Llançament,
Esmunyedís! -va ordenar pel micròfon de gola-. Llança, llança, llança!
Un suau
cop reverberà a través del pis de la cabina quan els tubs de torpedes van obrir
foc. En aquest mateix moment, l'espai es va tornar blanc quan el Solo va obrir foc amb totes les armes de
proximitat del costat del casc de la Jaina i Zekk. Els artillers no van perdre
el temps intentant trobar als seus atacants; simplement van traçar una gàbia
estretament entrecreuada de foc de canó i van esperar que l'enemic xoqués
contra ella.
Incapaç
de veure a través de la paret d'energia, Jaina va lliurar les seves mans a
l'instint i va tancar els ulls, imaginant el dom del generador en la seva ment
i usant la Força per llançar les bombes ombra cap a ell. Va sentir que la
cabina se sacsejava quan unes sagetes de canó van travessar les ales sense
blindatge del seu InvisibleX... després Esmunyedís va deixar anar un xiscle
sobrecarregat i ple d'estàtica, i va quedar en silenci.
Jaina es
va sentir enfonsant-se en el seu seient mentre l’InvisibleX s’inclinava, i va
obrir els ulls per trobar al pont del Solo
passant més enllà del ventre del seu caça estel·lar, amb boles de foc fent
erupció en l'altre extrem, quan les bombes ombra d’en Zekk es van obrir camí a
través dels escuts fins el dom del generador.
Un
instant després, l’InvisibleX de la Jaina va començar a estremir-se
violentament, i tot per sota d'ella es va posar taronja quan el seu propi atac
de bombes va colpejar. El taronja es va tornar més brillant i unes forquilles
daurades d'energia dissipant-se van començar a ballar tot al voltant del caça,
i llavors el color es va tornar tan lluminós i ardent que ni tan sols la tinta
d'escut del visor del seu casc va poder impedir que els ulls de la Jaina li fessin
mal.
Una ona
de xoc la va agafar per darrere i va fer girar l'InvisibleX. La cabina va
començar a tremolar i estremir-se quan parts del caça estel·lar van començar a
ser arrencades de la nau, canons, cons de sensors, blindatge del casc. El
compensador d'inèrcia va fallar, i el seu cap amb casc pesat va començar a
sacsejar-se per sobre les seves espatlles. Es va prémer contra el reposacaps,
tractant d'afermar-se i va lluitar per no vomitar. Tot li feia mal, els ulls,
les orelles, les entranyes, les articulacions. S'estava fent trossos de la
mateixa manera que el seu caça estel·lar, la Jaina ho sabia, i no hi havia res que
ella pogués fer al respecte.
Però va
fer una cosa de totes maneres.
Jaina va
sentir els peus manipulant els timons, la seva mà lluitant per tirar enrere de
la palanca de control, el seu braç estenent-se cap als impulsors. I lentament,
el gir va cessar. L’Ànakin Solo va
lliscar a la vista i es va quedar allà, penjant fora de la cabina i una mica
per sota d'estribord, i es va trobar més o menys en una sola peça.
En
realitat, era pitjor, perquè Zekk ja no hi era. Jaina no podia sentir-lo en la
Força, ni tan sols podia trobar la fusió de combat. No el va sentir morir, no
havia experimentat un xoc sobtat de por i dolor, ni tan sols podia recordar una
punxada de penediment o comiat. Simplement s'havia... anat.
Després
de posar el seu InvisibleX completament sota control -i fer una ràpida revisió
de sistemes per veure si alguna cosa estava a punt d’explotar-, Jaina va
començar a ampliar la seva consciència en la Força, buscant la seva presència.
En lloc de Zekk, va trobar el familiar formigueig del seu sentit del perill,
amb l'espurna abrasadora d'una sageta turbolàser seguint-lo de prop.
L'andanada
va florir un quilòmetre abans de l’InvisibleX, però la Jaina sabia que la
propera vegada no erraria. Només hi havia una forma en què els artillers
podrien haver sabut on dirigir el foc, fins i tot que hi havia alguna cosa a la
qual dirigir el foc.
Caedus.
Jaina va
posar ràpidament els propulsors cap endavant i es va alleujar en sentir que l’InvisibleX
es movia cap endavant amb els dos motors que encara funcionaven. Decidint que
no tenia res a perdre en fer-li al seu germà que trobar-la fos tan difícil com
fos possible, una altra vegada va començar a ocultar la seva presència a la
Força. Per al seu alleujament, el següent atac turbolàser va esclatar encara
més lluny que el primer, i els següents van ser poc més que pals de cec. Els
artillers sabien la direcció general on era, però no la seva ubicació exacta.
Els rastres de sang, pel que semblava, no eren tan precisos... almenys, ella
esperava que fos així. Jaina va traçar un cercle de tornada cap a la lluita.
L’Ànakin Solo tenia només la longitud del
seu braç en aquesta distància, però podia veure que li faltaven dos extrems del
pont, juntament amb els doms de generador que un cop havien estat units a ells.
Luke i la seva ala de vol acabaven de començar el seu atac, apareixent per
sobre del morro de l'Ànakin Solo mentre
que el Megador queia darrere d'ells,
escombrant l'espai amb canons i turbolàsers en un intent desesperat per
mantenir els InvisiblesX apartats de la seva nau companya. L’Ànakin Solo estava llançant foc turbolàser
al camp de gel, intentant, igual de desesperadament, apartar la Flota Llar de la
Tenel Ka de la flota d'assalt del Romanent.
Era un
esforç en va. Mentre la Jaina accelerava cap a la lluita, els InvisiblesX Jedi
van començar a deixar anar les seves bombes ombra. Uns guèisers de flames van
esclatar al llarg del casc sense escuts de l’Ànakin Solo, recorrent la seva espina dorsal en llargues fileres,
deixant al seu pas bretxes irregulars en forma d'estrella envoltades de duracer
roent. Cossos, equips i atmosfera van començar a brollar de les ruptures en
llargues columnes de vapor i restes flotants. Es va tornar difícil per a la Jaina
veure la gran extensió del nucli fosc de la nau... molt menys triar el seu
objectiu.
El
Bes'uliik va deixar de disparar, fent ziga-zagues cap al pont entre les
punxants espurnes de foc làser. La Jaina va pensar per un moment que Luke
pretenia estavellar el seu caça contra el pont, però en l'últim instant va
obrir foc amb tots els sistemes, abocant sagetes de canó i míssils de commoció
contra el fort escut de blindatge. Un cercle de duracer es va tornar blanc i va
començar a acomiadar bombolles resplendents de metall, després Luke es va
elevar i va desaparèixer per sobre de la popa de l’Ànakin Solo amb la resta de l'ala Jedi.
El Megador estava just darrere d'ell,
caient sobre l’Ànakin Solo com una
mare velker sobre el seu pollet. Tot i així, l'ala de vol d’InvisiblesX va
intentar donar la volta per a una altra passada, rodant per darrere del pont de
l’Ànakin Solo formant un fosc eixam
corb... que ràpidament va ser destrossat per l'escombrada turbolàser del Megador.
En
aquells moments, la Jaina gairebé estava damunt de la vasta plana de duracer
negre de l’Ànakin Solo, prou a prop
per veure mitja dotzena d’InvisiblesX explotant i diversos més desintegrant-se
per les ones de xoc que erraven per poc i de sobte hi havia balises EV i
trossos d’InvisiblesX surant per tot arreu.
El
Bes'uliik d’en Luke va esquivar una ràfega de sagetes i llamps, llavors va
donar la volta, liderant als supervivents per a una altra passada a través de
les dents de les bateries del Megador.
Veient que mai ho aconseguirien -i que encara que ho fessin, mai sobreviurien-
Jaina es va obrir a la Força i es va estendre cap al Luke amb tota la
intensitat que va poder, instant-lo a no desaprofitar-se així a si mateix i als
seus Jedi.
No ho facis! Va baixar el morro
del seu propi InvisibleX cap al con d'ocultació al casc superior de l'Ànakin Solo. Vés-te'n!
Luke va
continuar en el seu curs per un instant, fins que un trio de sagetes de canó li
martellejà una mica de sentit comú en rebotar al morro de beskar del Bes'uliik.
Jaina el va sentir estendre’s cap a ella, dient-li que confiés en la Força,
llavors va inclinar una ala i es va emportar als Jedi restants lluny de l’Ànakin Solo. Ara hauria de fer-ho tot
sola: salvar l’Isolder i matar el seu germà.
Tan
aviat com la Jaina va haver pensat en això va sentir que l'atenció del seu
germà es tornava cap a ella una altra vegada. Un instant després les sagetes de
canó van començar a elevar-se des de totes direccions. L’InvisibleX s’estremí
mitja dotzena de vegades quan els trets encertaven, llavors alguna cosa va
esclatar, i la cabina es va posar vermella amb llums d'avís de foc.
No
importava. Jaina no podria haver-se apartat encara que volgués... i no volia.
Va fer volar la carlinga i s'ejectà, després va mirar, captivada, com el seu
InvisibleX en flames travessava la prima closca del con d'ocultació i explotava
en les cobertes de sota.
Prepara't, Caedus. La Jaina va activar
els propulsors del seu vestit, llavors va tornar a amagar la seva presència en
la Força i va començar a baixar cap a les ruïnes fumejants del con d'ocultació.
Aquí vinc.
[1] Un altre
acudit basat en un joc de paraules. Pupil es pot traduir com pupil·la o com a
alumne i en anglès no es diferencia el gènere, aquí per fer l’acudit l’he fet
en femení. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada