Traïcions (I)

Traïcions

Aprenent de Jedi

Edició especial 1

Jude Watson

Contraportada:

Qui-Gon i Obi-Wan.

Obi-Wan i Ànakin.

Dos mestres. Dos aprenents.

Un misteri.

Quan Obi-Wan Kenobi era un aprenent va ser acusat de matar un company Jedi.

Amb ajuda del seu mestre, Qui-Gon Jinn, va lluitar per netejar la seva reputació, però encara que va ser declarat innocent, es va guanyar un enemic de tota la vida: el venjatiu pare del noi mort.

Dotze anys després, Obi-Wan ja és un Cavaller Jedi i té al seu aprenent, Ànakin Skywalker.

El jove Skywalker no coneix els secrets del passat del seu Mestre, però quan el passat torna, els dos hauran de combatre l'engany amb la veritat i enfrontar-se a enemics alhora vells i nous.

Capítol 1

L'aigua verdosa estava freda. Els raigs de llum es filtraven per ella dibuixant formes canviants en el fons. La cascada provocava suaus ones en la superfície.

Obi-Wan Kenobi nedava darrere de la lluent túnica de la seva amiga Bant, que bussejava davant seu. Ell portava un tub respiratori, ella no. Els Mon Calamari podien romandre una bona estona sota l'aigua, i Bant bussejava per la llacuna amb elegància i agilitat.

Hi va haver una època en la qual no gaudia tant nedant amb la Bant. Se sentia maldestre al seu costat. No li agradava que ella fos millor que ell en alguna cosa. Però el seu Mestre, Qui-Gon Jinn, li va ensenyar que en la veritable amistat es valorava la millor habilitat d'un amic. Quan Obi-Wan es va adonar, va començar a entusiasmar-se tant com la Bant amb les excursions a nedar. Bant es va girar i li va somriure, movent els braços suaument. A Obi-Wan sempre li sorprenia com de tranquil·la que estava Bant a la llacuna. Va ser allà on va estar a punt de morir, quan el malvat Xànatos la va encadenar al fons. Però sempre volia anar-hi a nedar. En una ocasió ella li va dir que volia recordar aquell dia, i que mentre se li escapava la vida, va ser quan més propera es va sentir a la Força.

Bant va assenyalar la superfície, i Obi-Wan va fer que sí. Van sortir a l'exterior i es van trobar amb l'encegadora llum del sol. Sabien que era artificial, creada pels focus del sostre, però van agrair sentir la seva calidesa a la pell freda.

Obi-Wan es va alçar fins a l'herba de la riba, davant de la cascada. Potser la Bant se sentís a gust en aquell lloc, però ell no. Allà va lluitar contra l'estudiant Jedi Bruck Chun per la vida de la Bant. Allà va veure a Bruck precipitar-se cap a la seva mort. No va ser culpa seva que el noi morís, però ell se sentia responsable de totes maneres.

–Gràcies per venir –va dir la Bant–. Sé que et costa fer-ho. –Una brillantor entremaliada va sorgir en la seva mirada–. Potser t'ho demano precisament per això.

Ell li va donar un cop de colze afectuós.

–Així que ara resulta que sóc el teu padawan?

A la Bant se li va enfosquir el gest, i Obi-Wan es va adonar que havia ficat la pota. Li havia recordat just el que tots dos volien oblidar acudint al llac.

–Ho sento –va dir en veu baixa–. No pretenia...

–No siguis tanoca –va dir la Bant, abraçant-se les cames flexionades–. He de fer front al desànim. No m'has portat aquí per parlar d'això?

Bant albergava l'esperança que la Mestra Jedi Tahl l'acceptés com a padawan. Tahl semblava sentir un interès especial per la petita Mon Calamari, i de tant en tant li encarregava tasques mentre seguia els seus progressos. Però la Tahl havia partit el dia anterior en una missió, no sense abans anunciar a Yoda i al Consell que no acceptaria a cap padawan. Obi-Wan sabia que la Bant estava trista per la decisió de la Tahl.

–Sí –va admetre Obi-Wan–. Sé el que se sent en veure’s rebutjat. Encara que Qui-Gon va acabar acceptant-me com a padawan, al principi em va rebutjar, i això em va sentar realment malament.

–No crec que hi hagi possibilitats que la Tahl canviï d'opinió –va dir la Bant amb tristesa.

–Hi ha altres mestres –va dir Obi-Wan amb suavitat–. Has estat molt bona estudiant. Aconseguiràs el Mestre que et mereixes.

Bant contemplava l'aigua amb expressió afligida.

–Sí, sé que això és el que pensaria un Jedi savi. Però no puc deixar de pensar el contrari. Jo tenia la certesa que la Tahl seria la meva Mestra. M'entens, Obi-Wan? Per ventura no vas sentir el mateix tu amb Qui-Gon?

–Així és –va admetre Obi-Wan.

No sabia què dir-li. Als alumnes Jedi se'ls ensenya a fiar-se dels seus instints i que aquests instints eren purs. I això significava que podien tenir més a veure amb el que un desitjava que amb el que hagués de passar. Era un sentiment que havia d’obrir-se pas en el teu interior, des del més profund del teu ésser, fins aflorar, fins a tocar el sol.

Era així com es sentia la Bant? Obi-Wan no podia saber-ho. Només fiar-se de l'opinió de la seva amiga.

–Llavors, potser al final sigui així –va dir Obi-Wan.

–No puc fer-me il·lusions –va dir la Bant–. En sóc conscient.

Obi-Wan va albirar l’espigada silueta del seu Mestre, Qui-Gon Jinn, apropant-se a la llacuna pel sinuós sender. El noi es va aixecar expectant. Bant va fer el mateix.

–Sé que he retingut massa temps a l’Obi-Wan –va dir la mon calamari–. Ho sento, necessitava el seu consell.

Qui-Gon va dedicar a la Bant el somriure afectuós que reservava especialment per a ella.

–M'alegro que Obi-Wan et tingui com a amiga, Bant. Pots retenir-lo el temps que vulguis. Però ara mateix, el Consell requereix la seva presència.

–El Consell? –va preguntar Obi-Wan, recelós.

Ser convocat pel Consell era un esdeveniment inusual. Obi-Wan sabia per experiència que no era bon senyal. Bant el va mirar preocupada.

Qui-Gon va fer que sí.

–Assecat, padawan, i vine amb mi. Ens volen veure immediatament.

Obi-Wan es va assecar ràpidament els cabells amb una tovallola i es va posar el cinturó. Va desitjar tenir temps per posar-se una túnica neta. No havia fet res dolent... últimament. Per què se sentia de sobte com si ho hagués fet?

Següent