diumenge, 10 de setembre del 2017

Reina Amidala (X)

Anterior



ENTRADA 10

ALGUN GRAN MAL

Localització:
NAU ESTEL·LAR REIAL DE LA REINA



Quant es triga a tornar dos eopies? Qui-Gon havia estat fora tota la tarda.
Havia d'haver tingut una altra missió a complir. Això és el que suposo. Si fos la Reina Amidala, manaria buscar-li al seu retorn i li donaria una reprimenda. No puc confiar que Sabé sigui prou cruel.
No crec que pugui seguir estant en aquest planeta ni un segon més. Les cares que vaig veure des de la finestra del palau en el matí de la invasió em cridaven, urgint-me a donar-me pressa.
No puc quedar-me així. Em sento tan indefensa. Ja hem perdut massa temps aquí. Ja podria ser massa tard. Per no esmentar que cada minut que ens vam quedar en un lloc, ens posem en perill.
Fins i tot el normalment inescrutable Obi-Wan semblava molest. Per què està trigant tant Qui-Gon? Quins assumptes podria...


MÉS TARD
Vaig haver d’interrompre les meves queixes sobre Qui-Gon. Ànakin va irrompre. Estava tan atordida de veure’l!
Ell va aconseguir panteixar que Qui-Gon estava en problemes. S'havien trobat a alguna criatura en el camí que li havia desafiat. Algú enviat per la Federació de Comerç, estic segura. Qui-Gon estava embrancat en un combat a mort amb ell.
Ens vam moure ràpidament. Ric Olié va prendre els controls, i ens enlairem. Vaig prendre seient a la cabina de comandaments. Volant baix, accelerem sobre el desert.
Al principi només podíem veure un núvol de pols. Llavors vaig reconèixer la forta figura d’en Qui-Gon. Estava lluitant amb una figura de capa fosca amb un cap amb banyes. Vaig observar la forma acrobàtica en què es movien, l'economia i el poder dels seus gestos. Qualsevol irritació que hagués sentit mai pel Jedi se'n va anar corrent.
M'alegro ferventment que Qui-Gon estigui del meu costat.
Qui-Gon va haver d’haver-nos vist, encara que jo no el vaig veure girar el cap. Tot d'una, va saltar sobre el seu adversari. Va aterrar a la rampa fora de la nau.
Vaig panteixar mentre la figura de capa fosca saltava darrere d'ell. Obi-Wan va saltar fora del seu seient i va córrer cap a l'àrea de càrrega.
Jo només podia esperar, cada nervi cridant. Llavors el comunicador va cruixir.
–Està fora de perill–, va dir Obi-Wan.
Em vaig asseure ancorada en el meu seient. Aquest breu cop d'ull de la figura amb capa causava una por, trencadís com el gel, que donava cops el meu cor.
Aquesta criatura no era cap perdonavides o mercenari de la Federació de Comerç. Algun gran mal estava en marxa aquí. Una mica més fort del que havia imaginat. Estic segura d'això.
Estan en joc coses majors fins i tot de les que temia?


MÉS TARD
Sabé m'ha dit que Sio Bibble va enviar una transmissió mentre estava a Tatooine. Em pregava que tornés a Naboo. La gent està famolenca. La Federació ha tallat tots els subministraments de menjar.
Obi-Wan creu que la transmissió és un truc per atraure’m de tornada. Probablement. Però això no vol dir que la meva gent no estigui patint. Vaig haver d'esperar fins que tothom estigués adormit abans de poder-me colar fins al pont i veure el missatge jo mateixa.
L’holograma era granulós i poc clar. Però la cara amable de Sio Bibble em partia el cor. Truco de la Federació de Comerç o no, el sofriment a Naboo estava escrit en cada tret mentre em pregava que tornés.
Almenys encara era viu.
La preocupació i l'angoixa m’omplien. Em sentia atrapada i paralitzada. I cansada. Tan cansada.
En aquest moment, vaig escoltar un so, un ressò de les llàgrimes tancades dins meu. Vaig pensar que l'havia conjurat l'aire, però era real.
Ànakin s'asseia ajupit a una cantonada, tremolant. Vaig creuar cap a ell, i ell va alçar la mirada cap a mi amb llàgrimes als ulls.
–Fa molt de fred–, va dir ell.
Vaig treure la meva jaqueta i la vaig embolicar al voltant de les seves espatlles.
–Ets d'un planeta càlid, Annie, –vaig dir–. L'espai és fred.
Però jo sabia que era més que el fred. L'aposta de Qui-Gon amb Watto havia alliberat a l’Ànakin. Podria fins i tot se li permetria ser entrenat per ser un Jedi. Tot això era bo. Però hauria de deixar tot el que estimava enrere.
Ànakin sabia que alguna cosa anava malament amb el meu cor, també. Sempre semblava conèixer les coses.
–Estàs trista–, em va dir.
Vaig escollir les meves paraules amb cura.
–La Reina està preocupada. Tot depèn de la seva aparició davant el Senat. No sap si té el poder de canviar les coses. Jo no estic segura tampoc. No sé el que passarà.
Ànakin va sospirar.
–No sé el que succeirà amb mi tampoc. I no sé si et veuré de nou.
Ell va treure un penjoll de la seva butxaca i me'l va donar. El vaig girar a la mà. La fusta se sentia suau i polida. Em va agradar com se sentia en el meu palmell.
–El vaig tallar d'un tros de japor, –va dir ell–. Et portarà bona fortuna.
Que divertit. Aquelles eren gairebé exactament les mateixes paraules que el meu pare va utilitzar quan em va donar el meu amulet. Vaig cordar-me el penjoll de l’Ànakin al voltant del meu coll. Va colpejar suaument contra el meu pit. El vaig tocar, i vaig sentir la mateixa sensació de comoditat i protecció. Ànakin m'ha donat una cosa més preciosa del que ell sap.
Li vaig dir que no necessitava un collaret per recordar-li. Les coses podien canviar quan anéssim a Coruscant. Però la meva preocupació per ell sempre romandria.
–Sempre em preocuparé per tu també, –va dir l’Ànakin–. Però trobo a faltar... –La seva veu va flaquejar.
–Trobes a faltar a la teva mare, –vaig dir suaument–. Quan anem cap endavant, trobem a faltar les coses que deixem enrere. Això és el que fa els nostres cors tan plens.
Una visió es va alçar en el meu cap de la granja de la família. Camps verd maragda puntejats de flors verdes. El ric aroma de la terra. La força de les mans del meu pare. La forma gentil en què la meva mare trenava els cabells.
No puc perdre aquestes coses. No ho faré.
Tantes mentides per davant. Tant perill. Tant per fer. Però aquesta nit, tenia un moment per reconfortar algú més. Va ajudar a la meva por. Potser la pitjor por és quan penses que estàs sol.
Gràcies a l’Ànakin, vaig tenir un moment de pau. De vegades, només un moment és suficient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada