ENTRADA 10
ALGUN GRAN MAL
Localització:
NAU ESTEL·LAR REIAL DE
LA REINA
Quant es
triga a tornar dos eopies? Qui-Gon havia estat fora tota la tarda.
Havia
d'haver tingut una altra missió a complir. Això és el que suposo. Si fos la
Reina Amidala, manaria buscar-li al seu retorn i li donaria una reprimenda. No
puc confiar que Sabé sigui prou cruel.
No crec
que pugui seguir estant en aquest planeta ni un segon més. Les cares que vaig
veure des de la finestra del palau en el matí de la invasió em cridaven, urgint-me
a donar-me pressa.
No puc
quedar-me així. Em sento tan indefensa. Ja hem perdut massa temps aquí. Ja
podria ser massa tard. Per no esmentar que cada minut que ens vam quedar en un
lloc, ens posem en perill.
Fins i
tot el normalment inescrutable Obi-Wan semblava molest. Per què està trigant
tant Qui-Gon? Quins assumptes podria...
MÉS TARD
Vaig
haver d’interrompre les meves queixes sobre Qui-Gon. Ànakin va irrompre. Estava
tan atordida de veure’l!
Ell va
aconseguir panteixar que Qui-Gon estava en problemes. S'havien trobat a alguna
criatura en el camí que li havia desafiat. Algú enviat per la Federació de
Comerç, estic segura. Qui-Gon estava embrancat en un combat a mort amb ell.
Ens vam
moure ràpidament. Ric Olié va prendre els controls, i ens enlairem. Vaig
prendre seient a la cabina de comandaments. Volant baix, accelerem sobre el
desert.
Al
principi només podíem veure un núvol de pols. Llavors vaig reconèixer la forta
figura d’en Qui-Gon. Estava lluitant amb una figura de capa fosca amb un cap
amb banyes. Vaig observar la forma acrobàtica en què es movien, l'economia i el
poder dels seus gestos. Qualsevol irritació que hagués sentit mai pel Jedi se'n
va anar corrent.
M'alegro
ferventment que Qui-Gon estigui del meu costat.
Qui-Gon
va haver d’haver-nos vist, encara que jo no el vaig veure girar el cap. Tot
d'una, va saltar sobre el seu adversari. Va aterrar a la rampa fora de la nau.
Vaig
panteixar mentre la figura de capa fosca saltava darrere d'ell. Obi-Wan va saltar
fora del seu seient i va córrer cap a l'àrea de càrrega.
Jo només
podia esperar, cada nervi cridant. Llavors el comunicador va cruixir.
–Està fora
de perill–, va dir Obi-Wan.
Em vaig
asseure ancorada en el meu seient. Aquest breu cop d'ull de la figura amb capa
causava una por, trencadís com el gel, que donava cops el meu cor.
Aquesta
criatura no era cap perdonavides o mercenari de la Federació de Comerç. Algun
gran mal estava en marxa aquí. Una mica més fort del que havia imaginat. Estic
segura d'això.
Estan en
joc coses majors fins i tot de les que temia?
MÉS TARD
Sabé
m'ha dit que Sio Bibble va enviar una transmissió mentre estava a Tatooine. Em
pregava que tornés a Naboo. La gent està famolenca. La Federació ha tallat tots
els subministraments de menjar.
Obi-Wan
creu que la transmissió és un truc per atraure’m de tornada. Probablement. Però
això no vol dir que la meva gent no estigui patint. Vaig haver d'esperar fins
que tothom estigués adormit abans de poder-me colar fins al pont i veure el missatge
jo mateixa.
L’holograma
era granulós i poc clar. Però la cara amable de Sio Bibble em partia el cor.
Truco de la Federació de Comerç o no, el sofriment a Naboo estava escrit en cada
tret mentre em pregava que tornés.
Almenys
encara era viu.
La preocupació
i l'angoixa m’omplien. Em sentia atrapada i paralitzada. I cansada. Tan
cansada.
En
aquest moment, vaig escoltar un so, un ressò de les llàgrimes tancades dins
meu. Vaig pensar que l'havia conjurat l'aire, però era real.
Ànakin
s'asseia ajupit a una cantonada, tremolant. Vaig creuar cap a ell, i ell va
alçar la mirada cap a mi amb llàgrimes als ulls.
–Fa molt
de fred–, va dir ell.
Vaig
treure la meva jaqueta i la vaig embolicar al voltant de les seves espatlles.
–Ets d'un
planeta càlid, Annie, –vaig dir–. L'espai és fred.
Però jo
sabia que era més que el fred. L'aposta de Qui-Gon amb Watto havia alliberat a l’Ànakin.
Podria fins i tot se li permetria ser entrenat per ser un Jedi. Tot això era
bo. Però hauria de deixar tot el que estimava enrere.
Ànakin
sabia que alguna cosa anava malament amb el meu cor, també. Sempre semblava
conèixer les coses.
–Estàs trista–,
em va dir.
Vaig
escollir les meves paraules amb cura.
–La
Reina està preocupada. Tot depèn de la seva aparició davant el Senat. No sap si
té el poder de canviar les coses. Jo no estic segura tampoc. No sé el que
passarà.
Ànakin
va sospirar.
–No sé
el que succeirà amb mi tampoc. I no sé si et veuré de nou.
Ell va
treure un penjoll de la seva butxaca i me'l va donar. El vaig girar a la mà. La
fusta se sentia suau i polida. Em va agradar com se sentia en el meu palmell.
–El vaig
tallar d'un tros de japor, –va dir ell–. Et portarà bona fortuna.
Que
divertit. Aquelles eren gairebé exactament les mateixes paraules que el meu
pare va utilitzar quan em va donar el meu amulet. Vaig cordar-me el penjoll de
l’Ànakin al voltant del meu coll. Va colpejar suaument contra el meu pit. El
vaig tocar, i vaig sentir la mateixa sensació de comoditat i protecció. Ànakin
m'ha donat una cosa més preciosa del que ell sap.
Li vaig
dir que no necessitava un collaret per recordar-li. Les coses podien canviar
quan anéssim a Coruscant. Però la meva preocupació per ell sempre romandria.
–Sempre em
preocuparé per tu també, –va dir l’Ànakin–. Però trobo a faltar... –La seva veu
va flaquejar.
–Trobes
a faltar a la teva mare, –vaig dir suaument–. Quan anem cap endavant, trobem a
faltar les coses que deixem enrere. Això és el que fa els nostres cors tan
plens.
Una
visió es va alçar en el meu cap de la granja de la família. Camps verd maragda
puntejats de flors verdes. El ric aroma de la terra. La força de les mans del
meu pare. La forma gentil en què la meva mare trenava els cabells.
No puc
perdre aquestes coses. No ho faré.
Tantes
mentides per davant. Tant perill. Tant per fer. Però aquesta nit, tenia un
moment per reconfortar algú més. Va ajudar a la meva por. Potser la pitjor por
és quan penses que estàs sol.
Gràcies
a l’Ànakin, vaig tenir un moment de pau. De vegades, només un moment és
suficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada