Traïcions (XV)

Anterior

Capítol 15

Quan es va quedar sol en la seva cabina, Obi-Wan es va refrescar la cara amb aigua. Va alçar el cap per mirar-se al mirallet que hi havia sobre el lavabo, gairebé sorprenent-se de veure’s tan gran. Aquell dia havia tornat de cop a la seva infància, en dues ocasions, i això li havia deixat confós i vacil·lant, com si tornés a ser aquest xaval de tretze anys.

Veure a Andra havia estat un plaer. Li va portar bonics records. La missió de Telos va ser perillosa, però Obi-Wan la recordava com l'època en què Qui-Gon i ell van començar a reconstruir els llaços que els havien unit abans que ell abandonés per un temps als Jedi i al seu Mestre. Van treballar junts com solien fer-ho, i per primera vegada des del seu retorn al Temple, Qui-Gon li va fer sentir-se a gust. Va fer que se sentís unit a ell, com si aquesta unió pogués seguir creixent. I així va ser.

Però Kad... Uni, es va corregir a si mateix.

Aquesta trobada havia estat molt menys plaent. No podia oblidar l'odi als ulls d’en Kad, el so de la taula fent-se miques en caure el bastó a sobre, la certesa que el noi volia matar-lo. I com s'havia quedat ell, esperant el cop, indefens, sentint que, d'alguna manera, rebre aquest cop li ajudaria a superar la mort d’en Bruck. Que hauria pagat el seu deute.

Mai li va explicar a Qui-Gon que havia passat. No era així com havia de pensar o actuar un Jedi. No hauria d'haver anat més enllà del resultat de la seva trobada amb Bruck.

Però, va pensar Obi-Wan, parpellejant davant el seu reflex, dotze anys després, seguia sentint-se malament per aquella mort.

Va obligar a la seva ment a tornar al present. Era conscient de com d’impressionat que s'havia quedat el seu padawan amb el Biocreuer. Hi havia molt que admirar. Però a Obi-Wan li costava assimilar la filosofia de l'Uni.

Per a ell, els habitants del Biocreuer no eren més que un munt d’idealistes decebuts. L'argument de l'Uni d'apartar-se de la resta de la galàxia era ple d'ira i amarga decepció.

No li agradava el canvi que havia experimentat Andra. La recordava com una ferma defensora del seu planeta. Havia arribat Uni en un moment tan baix de la seva vida què va aconseguir aprofitar-se de la seva amargor i de la seva impotència?

Obi-Wan havia estat en missions que al principi li van semblar inútils. Havia vist criminals guanyant, és clar. Havia vist guerres civils destrossant planetes sencers. Però també hi havia vist éssers unint les seves forces per lluitar pel seu planeta, triomfant malgrat tenir-ho tot en contra. La filosofia de l'Uni no li impressionava en absolut. Uni era un cínic ocult darrere d'un vel d'idealisme.

També li pertorbava la idea que tots els que s'unien al Biocreuer donessin les seves riqueses a la tresoreria.

Andra ho va dir amb la major despreocupació, però Obi-Wan no deixava de preguntar-se en mans de qui estaria tota aquesta fortuna i qui tenia accés. Kad? El seu pare? Obi-Wan seguia sense fiar-se d’en Vox Chun. No podia oblidar el paper que havia tingut en l'enfonsament de Telos, malgrat la seva suposada reinserció. Li sorprenia que Andra hagués enterrat aquest record. Semblava haver deixat el seu sa escepticisme al seu planeta natal.

Encara sumit en els seus pensaments, Obi-Wan va recollir a l’Ànakin i va suggerir que s'acostessin a la cantina més propera per sopar. Volia observar els habitants del Biocreuer gaudint del seu temps lliure.

Ànakin aviat va estar immers en el seu menjar, que estava fresc i deliciós. El menjar va deixar de tenir tanta importància per Obi-Wan amb el pas dels anys. S'havia adonat del bon Mestre que va ser Qui-Gon, tant en els detalls com en les coses importants. Qui-Gon el va tractar com a un Jedi, però mai va oblidar que seguia sent un nen. De no haver estat per l'exemple d’en Qui-Gon, potser no hauria estat tan sensible a les necessitats del seu propi padawan.

Obi-Wan menjava metòdicament. Mirava de tant en tant al seu voltant en l'atapeïda cantina, però estava constantment alerta a cada gest. Va observar acuradament la interacció entre els diferents comensals.

Tot d'una, un home alt i amb un ampli somriure arrufant el seu rostre es va deixar caure a la cadira que tenia al davant.

–Bé, com van les apostes?

Obi-Wan li va tornar el somriure.

–Den!

–M'alegro de tornar a veure't, amic meu. Si algú m'hagués dit que acabaries en aquest abocador, mai no hauria apostat per això –va dir en Den, somrient amigablement a l’Ànakin–. Hola, xaval. M'han dit que t'agraden les naus grans.

–M'agraden gairebé totes les naus –va dir Ànakin amb la boca plena.

–A mi no. Jo prefereixo tocar de peus a terra ferma.

– I tu què fas aquí? –va preguntar Obi-Wan, apartant el seu plat buit. Den tot just semblava haver envellit uns pocs anys. Encara portava els cabells rossos despentinats, i les arrugues que tenia al voltant dels ulls tot just estaven una mica més marcades.

L'expressió amable d’en Den no va variar.

–Escapo dels horrors de la corrupció i la degradació mediambiental. I tu?

–Us estic investigant –li va deixar anar Obi-Wan. Hi havia oblidat el frenètic ritme de la conversa amb Den, la forma que tenia de no prendre’s res seriosament. Va recordar que a Qui-Gon li va caure bé immediatament, i que reia amb ell. A Obi-Wan li va costar una mica més acostumar-se a dependre d'un lladre per a una missió important.

–Sí, ja m'ho ha explicat Andra –va dir en Den–. Voleu que us acompanyi a la vostra cabina?

Obi-Wan va fer que sí. Ànakin va punxar d'una vegada els tres mossos que quedaven al plat i els va engolir sense més.

Va seguir a Obi-Wan i a Den sense deixar de mastegar, sortint amb ells de la cantina.

–Digues el que penses de veritat –va dir Obi-Wan lentament, mentre caminava al costat d’en Den pel passadís.

En Den va sospirar.

–Només vaig entrar aquí perquè no volia perdre a Andra.

–Ah –va dir Obi-Wan. Den confirmava les seves sospites. No podia imaginar-se a l'independent Den acceptant idees alienes sobre com havia de portar la seva vida.

–El més curiós és que vaig ser jo qui la va convèncer perquè anés a la conferència de l'Uni –va prosseguir en Den–. Ella estava molt malament, Obi-Wan. Has d’entendre que hi havia molta gent així. Telos es moria, i ningú podia salvar-lo. Uni oferia esperança. Andra va ser una de les primeres organitzadores del Biocreuer –Den va fer una ganyota–. Tornava a tenir una causa.

– Vas intentar dissuadir-la?

–És clar. Li vaig dir que havíem de quedar-nos a lluitar per Telos. O emigrar a un altre planeta. Res de rebutjar la resta de la galàxia i convertir-nos en nòmades. Per descomptat, ella va estar d'acord amb tot el que jo li vaig dir... és broma! Per ventura hem estat alguna vegada d'acord ella i jo? –va preguntar ell amb to amarg–. No vaig tenir elecció. Vaig fingir empassar-me la ximpleria aquesta i em vaig embarcar. Hi havia alguna cosa que no em quadrava, i segueix sense quadrar-me. Sí, pot ser que jo m’esmenés per amor a Andra, però el delinqüent que hi ha en mi segueix viu. I l'olfacte em diu que en tot això hi ha gat amagat.

–Explica'm –li va apressar Obi-Wan.

Den va saludar alegrement a un grup amb el qual es van creuar pel passadís.

–És només que això no em fa bona olor. No em refio de l'Uni, però qui més m'inquieta és Vox. Se les va apanyar per convèncer tot Telos que ell no tenia res a veure amb la cessió dels nostres espais sagrats a Offworld, tot i que Xànatos el tenia en un puny. Amb prou feines es deixa veure al Biocreuer, sempre està en les seves luxoses estances. Però jo l'he vist en dues ocasions mantenint una conversa d'allò més intensa amb un tècnic anomenat Kern.

– I això què té de sospitós? –va preguntar Obi-Wan.

–Vox es creu massa bo per viure entre nosaltres –va dir en Den aclucant els ulls–. Per què anava a perdre llavors el temps parlant amb un vulgar obrer? –Den es va tocar el nas–. T'ho dic jo. Això em fa pudor.

– Alguna cosa més? –va preguntar Obi-Wan.

–Quan parem a fer proveïment de combustible o abastir-nos, sempre ho fem en un planeta industrial –va dir en Den–. Per què? I per què està sempre Vox entre el comitè de benvinguda?

–No va venir a rebre'ns a Hilo –va assenyalar Obi-Wan.

–Ja. Em vaig adonar. Suposo que no volia tornar a enfrontar-se a un equip Jedi. Potser va pensar que resultaria sospitós acudir. Qui sap? –Den va tornar a donar-se un copet al nas i va fer una ganyota, com si acabés d’olorar una cosa fastigosa.

Es van detenir enfront de les seves habitacions. Ànakin mirava fixament a Den. Obi-Wan es va adonar que el noi li prestava tota la seva atenció.

–No ho sé, Den –va dir Obi-Wan–. Tampoc ens proporciones res que ens serveixi per avançar.

–Sabíeu que una de les raons per les quals ens vam aturar a Hilo va ser per arreglar una cosa que no necessitava reparar-se? –va preguntar en Den–. Al final va resultar ser una lectura errònia. La peça estava perfectament.

–Això passa...

–... Sovint, ja ho sé. Però, a que no saps qui estava al càrrec dels sistemes de lectura? Kern.

Obi-Wan va fer que sí, però seguia sense estar molt convençut. Es va adonar que Den buscava qualsevol cosa que pogués demostrar que el Biocreuer era una operació corrupta. El desig de recuperar la seva dona podia estar interferint en les seves percepcions.

–Ara que sou aquí, les possibilitats d'arribar al fons de l'assumpte han augmentat en un mil per cent –va dir en Den, donant un copet a Obi-Wan a l'esquena–. Dorm bé. Ho necessitaràs.

Den es va acomiadar alegrement i va marxar. Obi-Wan va sospirar.

– No et fies d'ell? –va preguntar Ànakin.

–No és això –va dir Obi-Wan–. És només que no sé si fiar-me de les seves percepcions.

–Però pensa com un Jedi –va assenyalar l’Ànakin–. Confia en el seu instint. No hauríem de concedir-li aquest mèrit? A més, ara mateix no tenim altres pistes.

En ocasions, Ànakin li recordava a Qui-Gon. Tenia el mateix tipus de combinació entre lògica i sentiments que Obi-Wan lluitava constantment per equilibrar.

–Jo confio en les meves sensacions –Va murmurar Obi-Wan finalment–. No en les d’en Den.

Següent