Els deixebles (VII)

Anterior

Capítol 7

Obi-Wan va activar el sabre làser en menys d'un segon, però era difícil endevinar d'on procedien els trets envoltat per tot arreu d'hordes de vociferants ciutadans. Es va concentrar i es va quedar completament immòbil durant un nanosegon. Després va saltar, fent cas omís del dolor punyent que sentia a l'espatlla, i va aconseguir rebutjar tres projectils. Llavors, el tiroteig va acabar.

Van ressonar crits de pànic al seu voltant abans que finalitzessin els trets. En el caos posterior, va ser impossible determinar d'on havien procedit. Va desactivar el sabre làser entre crits i mirades espantades. Per sort, no semblava haver-hi ferits.

Tot d'una, Qui-Gon va tornar a estar al seu costat. El seu Mestre no necessitava dir res perquè Obi-Wan sabés que no tenia sentit intentar la persecució de l'atacant. El que havien de fer en aquest moment era trobar la ruta d'escapament més directa.

Qui-Gon es va internar entre la gentada cap a una àrea aïllada fora del mercat. Estaven recuperant l'alè quan es va reprendre la pluja de trets, que van passar fregant el cap d'Obi-Wan, gairebé donant-li a l'orella. El noi es va ajupir i va tornar a posar-se dret amb rapidesa. Sens dubte havia arribat el moment de tornar a l'hangar.

Mentre corrien pels carrers, Obi-Wan es va preguntar si la vida a Nolar sempre era així de perillosa, i si aquell tiroteig estava dirigit contra els Jedi. I, en aquest cas, qui estaria darrere d'allò? Els matons del carreró? Quants deixebles podien tenir una secta Sith? Qui els informava?

Un altre tret làser va passar pel seu costat, a tot just un metre de distància. Estaven aconseguint escapar.

Obi-Wan corria darrera del seu Mestre, que semblava estar prenent una volta, potser intentant despistar d'una vegada per totes als seus perseguidors. Van girar cantonades, van recórrer intricats carrerons i van deixar enrere als seus atacants.

Per fi van arribar a l'hangar. Obi-Wan va entrar corrent a ell i es va aturar en sec en veure que la nau llogada per Lundi ja no hi era. El pilot era a terra.

Els Jedi es van apropar a ell. El seu gran cap pèl-roig era a terra, doblegat en un estrany angle. Tenia un bony amb mal aspecte al clatell, i un dels seus llargs braços reposava sobre els ulls tancats.

Qui-Gon es va ajupir al seu costat i li va prendre el pols.

–Dèbil i lent, però té pols –va informar mentre es recolzava sobre els talons.

–Creus que l'han drogat? –va preguntar Obi-Wan, mirant el cos. Els peus didàctils del pilot estaven doblegats de manera estranya.

–Això sembla –va respondre Qui-Gon–. I també crec que l'han colpejat al cap –es va aixecar, sospirant profundament–. Potser passin hores fins que puguem parlar amb ell.

Obi-Wan va contenir la seva exasperació. Un altre carreró sense sortida. Estaven en una missió important, però no tenien ni idea d'on anaven o del que havien de fer. I, a sobre, no podien sortir d'un planeta que compartien amb algú que volia detenir-los, si és possible per sempre.

Obi-Wan va seure d'esquena al pilot, a esperar, sense deixar d'intentar contenir la seva frustració.

***

Dues hores després, el pilot va grunyir i es va incorporar atordit. Va mirar al seu voltant, intentant entendre què feien allí dos Jedi i per què la seva nau no estava on havia estat hores abans. Hi va haver un moment de tens silenci abans que comencés a proferir crits de ràbia. Va voler posar-se dret d'un salt, però va tornar a seure. Es va acariciar la masegada clatell, va trobar el bony i es va queixar una mica més.

–Mira de mantenir la calma –va dir Qui-Gon en to tranquil·litzador. El pilot va deixar anar una maledicció, però no va tornar a intentar aixecar-se.

–T'han robat la nau? –va preguntar el Jedi, després de la qual cosa es va aixecar i va creuar l'hangar a grans gambades.

–Bé, no crec haver-la extraviat en un altre lloc –va respondre el pilot, malhumorat. La seva veu sonava estranya, ja que procedia simultàniament de les seves dues boques. Va mirar a Qui-Gon amb desconfiança–. Qui sou?

–Sóc Qui-Gon Jinn, i aquest és el meu aprenent, Obi-Wan Kenobi –va respondre Qui-Gon–. Creiem que la persona que ens segueix podria ser la mateixa que ha robat la teva nau. Podries explicar-nos el que ha passat?

El capità es va fregar suaument el bony que li havia sortit al clatell.

–Estava treballant a la nau... realitzant alguns ajustos en el motor d’hipervelocitat. Llavors va aparèixer algú per darrere i em va colpejar al clatell –el pilot va fer cara de dolor mentre seguia acariciant-se la ferida.

–Vas veure el teu atacant? –va preguntar Obi-Wan.

El pilot va negar amb el cap.

–No vaig veure ningú. Ni vaig sentir res, la veritat. Seria un lladre, o un assaltant. Hi ha molts per aquí.

–Creus que va poder ser el que va llogar la teva nau fa unes hores? El quermià?

–Com sabeu això del quermià? –va preguntar el capità. Però abans que el Jedi pogués respondre, l'home va fer un gest amb la mà, donant a entendre que donava igual–. No importa, però no entenc per què atacaria al pilot que anava a portar-lo a on volia anar.

–Potser el que volia era conduir ell mateix la nau –va mussitar Qui-Gon.

–O estalviar-se els diners del bitllet –va afegir Obi-Wan.

El pilot va sospirar.

–Hi ha molts lladregots a Nolar. Aquest tipus de coses passen constantment –Mirà al seu voltant, a l'hangar buit. La seva mirada es va tenyir de ira–. Però a mi no.

Obi-Wan sabia com se sentia el pilot. A ell aquella missió li frustrava gairebé des del principi.

Però el que Qui-Gon i ell necessitaven en aquell moment era informació. Havia de conservar la tranquil·litat i la concentració.

–Podries dir-nos on anaves a portar al quermià? –va preguntar.

–És clar –va dir el pilot. Obi-Wan es va adonar que l'home semblava més que disposat a ajudar els Jedi. Potser pensava que així podria recuperar la seva nau–. Acabava d'acabar de ficar la informació a l'ordinador de navegació. Ho recordo perquè no és un planeta al que m'hagin demanat anar moltes vegades. De fet, mai he estat allà.

– I com es diu aquest planeta? –va preguntar Qui-Gon.

–Kodai –va dir el pilot–. Havíem d'anar a Kodai.

Següent