Reina Amidala (V)

Anterior

ENTRADA 5

ÀNAKIN

Ens ajupim a través de l'entrada i ens trobem en una botiga plena de pols, abarrotada. Trossos de metall, circuits, parts d’speeders, parts de droides, panells de control, compressors, i eines omplien cada prestatge i queien a terra.

Tot d'una, una petita criatura blava grossa amb unes ales brunzidores va volar cap a nosaltres. Va exigir alguna cosa en un llenguatge aspre que no vaig reconèixer.

Qui-Gon li va dir que necessitàvem parts per a un Nubian 327 de tipus J. Davant la perspectiva d'una venda, la criatura blava immediatament es va tornar educada i va oferir qualsevol ajuda que pogués.

Va cridar durament en un estrany llenguatge, i un noi va aparèixer. El noi era prim i vestia uns abillaments bastos. També semblava com si necessités un bany. Però els seus ulls foscos perforadors brillaven amb una curiositat ferotge, donant-li una mirada d'intel·ligència.

Qui-Gon i l'amo de la botiga van parlar per un moment. Llavors la criatura blava va treure a Qui-Gon i a R2 a cercar parts. Em vaig quedar a la botiga amb el noi i Jar Jar.

Faig un tomb al voltant, mirant els béns. No podia imaginar el que algú podria voler d'aquesta ferralla. El noi es va asseure al taulell. Va treure un drap i va començar a netejar un objecte de metall. Vaig veure que m'estava llançant mirades a cada oportunitat. Potser la criatura de morro blau li havia dit que vigilés per si robava. La seva mirada era enervant, més la d'un home que la d'un noi.

–Ets un àngel? –em va preguntar de sobte.

Em vaig girar, sorpresa, i li vaig preguntar què volia dir.

–Els pilots de l'espai profund parlen d'ells–, va dir ell–. Viuen en les llunes de Iego, i són les criatures més belles de l'univers.

Bella? Passo tant de temps tractant de semblar digne. No penso massa en la bellesa. Francament, quan la gent es refereix a mi com a bella, normalment vaig vestida com la Reina Amidala. I no et pots prendre’t un compliment de debò si ets una reina. Tothom t’afalaga. Tothom vol alguna cosa. Només un imbècil escoltaria.

Però he d'admetre que estava complaguda amb el compliment d'aquest noi divertit.

Em va dir que escoltava les xerrades al seu voltant. Els pilots espacials i els pirates i els comerciants visitaven la botiga. Ell mantenia les orelles obertes.

–I algun dia–, va dir ell amb gran convicció–, me n'aniré volant d'aquí, també.

Li vaig preguntar si era un pilot. Semblava molt jove per volar.

Em va dir que havia estat un pilot tota la vida. Vaig tractar d'ocultar el meu somriure. Volia provocar-li, preguntar-li si havia pilotat un speeder quan era un nadó, però parlava seriosament. Feriria els seus sentiments, vaig pensar. Així que li vaig preguntar quant temps feia que vivia a Tatooine.

Ell havia viscut aquí des que tenia tres anys. Ell i la seva mare havien estat venuts a Watto, la criatura blava.

Estava tan sorpresa que vaig deixar anar la pregunta.

–Un esclau?

I vaig ferir els seus sentiments, després de tot.

–Sóc una persona! –va exclamar ell–. Em dic Ànakin.

Quin lloc més estrany és Tatooine. Grangers que conreen aigua. Pirates i lladres. I nois que són esclaus.

Darrere meu, Jar Jar per error va activar un droide. Es va llançar pels voltants, bolcant objectes dels prestatges. Llavors va colpejar de ple una pila de peces, que va caure a terra. Ànakin va cridar a Jar Jar que copegés el morro del droide.

Jar Jar ho va fer, però semblava tan espantat i còmic que Ànakin i jo vam esclatar en rialles. El so era estrany per a mi. Hi havia passat tant de temps des que havia rigut.

Qui-Gon va caminar de tornada a la botiga i em va fer senyals. Jo vaig córrer darrere seu.

–Té les peces que necessitem? –vaig preguntar ansiosa.

Qui-Gon va assentir mentre treia el comunicador.

–I el toydarià va a carregar-me una fortuna per elles–, va dir ell.

Ell va posar a Obi-Wan al comunicador. Hi havia res a bord que poguéssim vendre o canviar? Podria haver-li donat la resposta. Només el meu rober, la qual cosa seria inútil. Mai mantenia res d'autèntic valor en el transport. Carregaríem el que necessitéssim per al viatge. Però per descomptat no teníem temps de pensar en aquestes coses quan ens vam anar de Naboo.

Una altra cosa que vaig haver d'haver vist venir. Una altra preparació que no vaig fer.

Qui-Gon va lliscar el comunicador de tornada a la butxaca.

Va veure la preocupació en els meus ulls.

–Una altra solució es presentarà–, va dir ell tot seguit–. Ja ho veurem.

Tant de bo tingués la seva paciència. Ara estem atrapats a Tatooine. Sens dubte la Federació de Comerç ha enviat tropes a rastrejar-me. Cada segon que estem aquí ens posa en perill, i Naboo segueix encadenat.

Hem de trobar una forma. He d’arribar a Coruscant, i aviat.

Següent