Els deixebles (XI)

Anterior

Capítol 11

Obi-Wan va donar una altra volta en el seu catre. No podia dormir. No estava segur que les llunes sincronitzades fossin la causa de la seva inquietud, o de si era la funesta sensació que tenia des que Murk Lundi havia entrat en la seva vida. En qualsevol cas, no podia dormir.

Va decidir no intentar-ho més i va sortir de l'hostal per fer una passejada fins a la platja. Igual la rítmica remor de les onades li calmava. Necessitava descansar abans que li toqués vigilar la porta d'en Lundi. Qui-Gon era a punt d'acabar el seu torn.

Els passos d'Obi-Wan ressonaven a la nit. Era com si se'ls empassés la foscor. Després de posar-se les ulleres de visió nocturna, va caminar i va caminar, esperant veure i sentir l'aigua en qualsevol moment.

Estic segur que el mar estava molt més a prop del carrer principal, va pensar. Tot d'una es va sentir confús, com si estigués en un planeta totalment diferent. Per ventura no estava Kodai cobert per un enorme oceà?

Obi-Wan es va aturar i va mirar endavant, concentrant-se. Al principi no va veure l'aigua. Després li va semblar percebre una brillantor líquida, però estava molt lluny. Tot d'una es va adonar que l'aigua havia baixat centenars de quilòmetres en una tarda.

Va mirar en l'altra direcció i va veure a la llunyania un gran grup de kodaians, a la platja. Portaven torxes i estaven reunits al voltant del que semblava una antiga estructura derruïda. Cavaven frenèticament a terra. Era obvi que buscaven parts de la ciutat perdudes en les inundacions de feia centenars d'anys.

Obi-Wan els va observar des de la distància, i de sobte es va sentir profundament trist. Devia ser horrible perdre una gran part de la teva història en una inundació. I torturar-te cada deu anys per la possibilitat de trobar les peces trencades.

Obi-Wan va tornar a mirar cap a l'aigua, o de l'absència d'ella. En la foscor no podia estar segur que els reflexos que veia fossin realment del mar.

En la ment d'Obi-Wan va ressonar una imatge i una veu: la d’en Lundi sortint del magatzem de Nolar: "He de calcular bé el moment", havia dit.

Tot d'una, Obi-Wan es va adonar que Lundi havia estat esperant que la marea baixés per aconseguir l’holocró. Dins d'una hora, la mar kodaiana tindria la marea més baixa dels últims deu anys.

Obi-Wan va córrer per la foscor de tornada a la casa d'hostes. A la part exterior de l'edifici va veure a algú que s'allunyava a corre-cuita. Omal? Per desgràcia, estava massa fosc, i no va tenir temps d'anar darrere seu. Havia de buscar a Qui-Gon. En veure que no contestava a l’intercomunicador, va tornar cap a l'hotel.

–Mestre! –va cridar el padawan, però es va aturar en sec. Qui-Gon no era al seu lloc de guàrdia i la porta del catedràtic estava oberta de bat a bat. No hi havia ningú a l'interior.

Tot d'una, Qui-Gon va aparèixer a la seva esquena, avaluant la situació.

–Em vaig absentar tot just un moment –va dir panteixant–. Em va trucar la Jocasta Nu i em vaig allunyar una mica. No pot estar molt lluny.

Un cop més, Obi-Wan va sentir créixer la frustració al seu interior. Com anaven a localitzar a Lundi i l’holocró?

–Haurem de fiar-nos del nostre instint –va dir Qui-Gon, com si hagués llegit la ment del seu padawan–. La Força ens guiarà si l'escoltem amb atenció.

Obi-Wan sabia que el seu Mestre tenia raó, i de totes formes no tenien una altra elecció. Li va guiar en silenci fins a l'aigua. La platja, que semblava infinita, era plena de kodaians proveïts amb les seves eines d'excavació. Obi-Wan es va aturar un instant per tancar els ulls i concentrar-se, i va percebre una zona deserta cap al Nord, a la sorra.

Van caminar diversos quilòmetres, movent-se amb tota la rapidesa possible. Per tot arreu veien kodaians recuperant artefactes sepultats en la infame inundació. Alguns sostenien amb expressió radiant sobre els caps els seus acabats de descobrir tresors, mentre altres s'agenollaven amb llàgrimes als ulls. Van despertar compassió en Obi-Wan.

Al lluny hi havia una zona estranyament deserta de sorra pantanosa. Els kodaians s'afanyaven a un costat i un altre de la zona lleugerament elevada, que estava totalment buida.

–És gairebé com si hi hagués una barrera invisible apartant-los del lloc –va comentar Obi-

Wan.

–Potser l'hagi –va respondre Qui-Gon, mirant al seu voltant.

Els Jedi es van afanyar. Diversos kodaians van deixar de cavar i es van posar a observar-los. Ja no desviaven la mirada. Alguns fins i tot els hi cridaven advertiments. Els Jedi van fer cas omís.

Mentre Obi-Wan avançava, va començar a sentir que l'envoltava una cosa fosca i poderosa. L'horror i l'alleujament van xocar al seu interior. Era obvi que s'acostaven al lloc adequat. L’holocró Sith no estava lluny.

Va deixar que la por fluís a través d'ell com aigua passant per un colador, i va seguir avançant. Era tal la seva determinació per trobar a Lundi i l’holocró que no va veure la rasa que tenia davant.

–Obi-Wan, atura't! –va cridar Qui-Gon des del darrere.

Obi-Wan es va parar en sec pocs centímetres abans d'un gran abisme negre. Va escodrinyar l'interior, però només va veure foscor. Va sentir una ona d'energia maligna rajant cap a ell. L’holocró.

Sense dir paraula, els Jedi van treure els seus llança-cables i van fixar fermament els extrems al terra marí, al costat de la rasa. Un miler de pensaments van passar pel cap d'Obi-Wan.

Volia contar-los tots al seu Mestre, però això era impossible.

Es van mirar tot just un moment i van saltar simultàniament cap a la foscor. Van baixar per la paret i aviat va desaparèixer el cim de la seva vista.

La paret de l'esquerda estava humida i relliscosa. Obi-Wan va respirar fondo mentre seguia baixant. Una part d'ell volia saber el que anaven a trobar a baix, però l'altra no volia saber-ho.

Tot d'una, va percebre un moviment en el seu cable. Un segon més tard, la seva àncora va sortir volant i Obi-Wan es va trobar caient en picat cap a la foscor.

Següent