Invencible (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

L'altre dia vaig escoltar a dos droides conversant. El primer va preguntar: «vas vèncer al wookiee al sàbacc?». I el segon, va dir: «Sí, però em va costar un braç i una cama».

-Jacen Solo, edat 14

-No és miraculosa la medicina aquests dies? -va preguntar Caedus. Ningú va respondre, és clar. Era una pregunta retòrica-. És més probable que un ésser mori per la caiguda d'un meteorit que per vellesa o malaltia.

Poc més d'una setmana estàndard després de perdre el seu braç, Caedus estava caminant -realment caminant- d'un costat a un altre per la sala. Amb el braç bo, estava mostrant una hipodèrmica amb una preparació especial de protocèl·lules i estimulants de creixement neuronal. La seva ment estava alerta, enfocada i plena d'un optimisme energitzant que no havia experimentat des dels seus dies a l'Acadèmia Jedi de Yavin IV.

-Avui els droides 2-1B poden reemplaçar una ròtula destrossada per una pròtesi d’ilínium més duradora que l'original. -Caedus es va aturar al costat de l'únic llit ocupat a la sala i va fer un gest cap al monyó del seu braç amputat, que encara mostrava la cicatriu blanca on la pell s'havia tancat sobre el os-. Podrien haver-me tornat a unir el braç natural, si hagués estat disposat a quedar-me en una d'aquestes per un parell de mesos.

Caedus estavellà intencionadament la seva ròtula protètica en l'estructura del llit, sacsejant-lo amb tanta força que l'ocupant, una jove musculosa amb el cabell castany arrissat i ulls foscos, es va estremir. Va somriure i va sostenir la hipodèrmica sobre el llit, fàcilment al seu abast... si hagués estat capaç de moure els braços.

-Sí, la medicina d'avui fins i tot pot reconstruir els nervis d'una medul·la espinal trencada. Una petita injecció... -Caedus va mirar l'agulla, que era gairebé tan llarga com el seu dit, i després va continuar-, bé, potser no tan petita... és tot el necessari per iniciar el procés.

Els ulls foscos de la dona van començar a tornar-se vidriosos, i semblava absent.

-Vinga, Mirta -va dir en Caedus-. Aquesta guerra acabarà aviat, i seràs alliberada amb tots els presoners de l'Aliança. No hi ha cap raó per la qual hagis d'estar lligada a una cadira flotant quan això passi.

Fins ara, la dona no havia dit una paraula, ni tan sols per admetre la seva identitat. Però fins i tot si la tecnologia de reconeixement de terroristes de la GAG no l'hagués identificat, Caedus l'hauria reconegut. Després de tot, tenia la boca de la seva mare i els ulls freds i morts del seu avi. Més important, podia sentir el seu odi cremant a la Força, i això va ser el que la va identificar més clarament, la seva obsessió per venjar la mort de l’Ailyn Vel.

-Però hem de començar el procés aviat... abans que el dany es torni irreversible -va dir Caedus-. Quants Jedi van acompanyar al teu equip?

Mirta va seguir mirant cap a un altre costat, però el seu rostre es va posar pàl·lid i una petita veu adolorida va clacar:

-Vés... a... borkar.

-Ah... Parla. A la fi, progrés.

El somriure d’en Caedus era sincer. Una resposta -qualsevol resposta- significava que havia trobat un punt vulnerable en la seva armadura.

Llavors la porta del pavelló es va obrir amb una xiulada, i la cara de la Mirta es va endurir quan va recuperar les bones formes i va mirar per veure qui havia arribat. Caedus va girar, ja convocant el xoc de la Força que faria servir per reprendre al ximple que havia ignorat la seva ordre de privadesa... llavors va veure qui era i es va adonar de per què no l'havia sentit arribar. Després d'aprendre a ocultar-se a si mateixa en la Força, Tahiri havia començat a emprar la tècnica de forma rutinària, com el mateix Caedus.

-Ah, Tahiri. Arribes just a temps. -Caedus li va fer senyals que passés a l'habitació, i després es va tornar una altra vegada cap al llit-. Mirta estava a punt d'explicar-nos qui em va tallar el braç.

Tahiri va romandre en silenci per un moment, llavors va dir:

-Crec que vostè ho hauria de saber, milord.

-Les aparences poden ser enganyoses -va dir Caedus-. No és veritat, Mirta?

Mirta només el va mirar en silenci.

-Tornem al mateix, no? -va sospirar Caedus i va mirar tristament la hipo, després es va tornar cap a la Tahiri-. Sembla que la nostra presonera està decidida a viure la resta de la seva vida lligada a una taula. Suposo que has vingut a informar. Procedeix.

Tahiri va arrufar les celles.

-Aquí?

-No hi ha cap necessitat de preocupar-se per delatar els nostres secrets. -Va mirar sobre de l’espatlla-. Sembla que la presonera sigui un risc de fuga?

La ràbia de la Mirta va arribar bullint a través de la Força com un atac turbolàser, copejant a Caedus tan ferotgement que gairebé va semblar físic. Es va permetre un somriure -més per indicar les seves intencions a la Tahiri que per felicitar-se a si mateix, és clar- i va començar a planejar com anava a fer servir aquesta ràbia per als seus propis fins, redirigint-la a algú que últimament s'havia estat tornant un veritable emprenyament.

Tahiri va mirar més enllà d’en Caedus cap al llit, per uns moments debatent si la seva notícia havia de ser relatada enfront d'un enemic encara que estigués incapacitat, llavors finalment va dir:

-Em temo que he d’informar d'un fracàs, milord.

-El teu pla per descobrir la ubicació de la base secreta Jedi ha fallat -conjecturà Caedus. En realitat, les línies generals del pla havien estat d'ell, però el fracàs òbviament estava en els detalls... i havien estat traçats per la Tahiri-. Ben es va escapar de la teva vigilància.

-Escapà no és del tot precís -va dir la Tahiri-. Va descobrir al nostre, um, agent seguint-lo i va prendre mesures.

En Caedus va arrufar les celles... encara que no perquè la Tahiri hagués perdut la pista d’en Ben. Hi havia previst aquesta possibilitat en les seves visions i pres altres mesures. Era només que no li agradava la idea de perdre el seu droide de seguretat secret. Per més irritant que pogués ser SD-XX, darrerament li havia semblat que el droide era l'únic que veritablement li comprenia.

-Què va passar amb el... agent? -va preguntar. Tahiri havia estat prudent d'evitar esmentar a SD-XX enfront la Mirta. Caedus tenia tota la intenció d'enviar-la de tornada a Boba Fett d'una sola peça totalment funcional, i preferia mantenir en secret l'existència del seu droide de seguretat-. Encara està funcional?

-No ho sé -va respondre la Tahiri-. No vam poder recuperar-lo.

Caedus va lluitar per impedir que la seva ira s'aixequés. Ja havia comès l'error de deixar que les seves emocions li controlessin, i aquesta ficada de pota li havia costat molt més que Fondor i els desertors que la traïdora de la Niathal havia robat. Li havia costat l'amor de la seva filla, li havia costat a l’Allana.

Quan es va sentir segur que sonaria més molest que furiós, Caedus li va preguntar:

-Per què no?

Els ulls de la Tahiri van començar a plovisquejar.

-Estàvem ocupats en una altra cosa, milord -va dir ella-. Vaig veure una altra oportunitat d'esbrinar la ubicació de la base secreta Jedi, i la vaig atrapar.

Quan Tahiri no va donar més detalls, Caedus va arrufar les celles i va preguntar:

-De debò vols fer que t'ho pregunti?

Tahiri va somriure, i ell va saber que era una cosa gran.

-Això crec, sí.

L'alegria que ella sentia pel seu triomf era contagiosa; Caedus es va trobar a si mateix somrient.

-Molt bé -va dir-. Exactament què vas atrapar?

-Al Raig Corredor -va informar la Tahiri-. I el Príncep estava a bord.

Caedus va alçar les celles bruscament.

-Has capturat a Isolder?

Tahiri va assentir.

-Ho vaig fer.

-I va revelar la ubicació de la base Jedi?

-Encara no -va dir-. Però abans de perdre contacte, el nostre agent va transmetre una conversa en la qual es deia que la Tenel Ka no confiava en ningú més la ubicació de la base Jedi.

La cara de la Tahiri es va ennuvolar, després va agregar:

-Crec que potser vol realitzar l'interrogatori vostè mateix. Jo... vaig matar a l'últim subjecte en qui vaig treballar.

Caedus es va compadir d'ella. Recordava com s'havia sentit ell quan va morir el seu primer sospitós sota interrogatori: horroritzat, frustrat i avergonyit alhora, però sobretot espantat d'allò en el que s'estava convertint. Li hauria posat una mà reconfortant a l'espatlla, excepte que l'única que li quedava sostenia una hipodèrmica amb una agulla molt llarga.

En canvi, va dir:

-No és culpa teva Tahiri. El sospitós té la seva pròpia vida a les mans. Si no coopera, no podem ser culpats per les conseqüències.

-Ho sé -va dir la Tahiri-. Però estava enutjada...

-Tots cometem errors -va interrompre-la Caedus, impacientant-se amb el seu autoexamen. L'havia absolt de la seva culpa, què més requeria? -On és Isolder ara?

Una espurna de dolor es va disparar pels ulls de la Tahiri, però va recuperar les bones formes ràpidament.

-El Príncep està presoner al calabós de l'Ànakin Solo, amb la resta de la tripulació del Corredor -va dir ella-. Li vaig oferir confinar-lo en una de les cabines VIP, però es va negar a garantir el seu comportament.

-És un home honorable -va dir Caedus, assentint amb el cap. Va pensar en quantes vegades, ja des dels seus dies d'estudiant a Yavin IV, havia imaginat tenir a Isolder de sogre, i una punxada de dolor es va disparar en el seu pit-. M'alegro que no sigui necessari interrogar-lo... almenys no amb severitat.

Tahiri va arrufar les celles confosa.

-No em va semblar del tipus d'home que serà fàcil de trencar.

-No ho serà -convingué Caedus-. Però ja he esbrinat la ubicació de la base Jedi.

Tahiri va quedar bocabadada, però semblava massa sorpresa per realment expressar la pregunta.

Caedus va tancar els ulls i va girar en direcció a l'espai hapani.

-A les Boires Transitòries, d'aquest costat del Consorci, en algun lloc entre Dipòsit Roqoo i Terephon, diria jo. -Va obrir els ulls i es va tornar cap a la Tahiri-. Serà més precís quan ens acostem.

Les celles de la Tahiri van pujar tan alt que les cicatrius del seu front es van posar en angle. Semblava que volia fer una dotzena de preguntes diferents, però tot el que va semblar capaç de dir va ser:

-Com?

Caedus va somriure.

-Està en la meva sang, Tahiri.

Ho va deixar en això... aquest no era el moment ni el lloc per explicar com funcionava el rastre de sang de les Germanes de la Nit. Els combats al voltant del sistema Roche es tornaven més ferotges a cada hora, però ell no podia anar-se’n -no s'atrevia a anar-se’n - fins que entengués el que havia passat en el Fòrum de Planificació Estratègica. Un moment havia estat lluitant contra Luke, al següent contra la Jaina i després tots dos havien estat allà... no només il·lusions, sinó presències prou reals per batre sagetes de blàster de tornada als soldats d'assalt atacant-los.

-Vine aquí -va dir Caedus, indicant a la Tahiri la capçalera de la Mirta-. Ets una dona... potser tu puguis trobar una manera de fer-la parlar dels Jedi en el seu equip.

Tahiri obedientment va anar a col·locar-se al costat del llit, però Caedus va poder veure per la forma en què evitava la seva mirada que havia perdut l'estómac per als interrogatoris forts. Per descomptat, això només volia dir que era més important que mai empènyer-la de tornada a fer-ho... recordar-li que un Sith mai permetia que els sentiments personals interferissin amb la missió.

-El subjecte no té cap sensibilitat per sota de les espatlles, així que les nostres opcions són limitades -va assenyalar Caedus, adoptant un to impersonal que esperava que fes més fàcil que la Tahiri comencés-. I sospito que vol morir de totes maneres, de manera que les amenaces de mort tampoc funcionaran.

-Funcionen alguna vegada les amenaces de mort? -La mirada de la Tahiri va començar a vagar per sobre del cos cobert per llençols de la Mirta, i Caedus va poder veure que la seva estratègia va ser efectiva: que ella estava començant a centrar-se en el problema en lloc de si mateixa-. Però ella és part mandaloriana, oi?

-Potser fins i tot completament -va dir Caedus-. Per com funciona la seva cultura, el que dius que ets és més important que el que surt de les teves venes. L'arxiu diu que fins i tot recentment es va casar amb un mandalorià. Per què?

-Els mandalorians són massa orgullosos -va dir la Tahiri-. Fins i tot presumits. És la debilitat més gran que he vist en cada un que he conegut.

Caedus ho va considerar per un moment i després va preguntar:

-Estàs pensant en humiliació?

Tahiri va assentir.

-Però hem d'anar més lluny. El subjecte és una dona d'aspecte decent per a la seva línia de treball, i això ha de fer-la vanitosa.

Caedus va mirar la cara de la Mirta i va saber per l'onada de por que va sentir en la Força que Tahiri havia tocat una fibra sensible.

-Per tant, la desfiguració -va dir ell-. Odio això.

-Qui no? -va preguntar la Tahiri-. Però ella és membre de la família d’en Fett, oi? En comparació amb el material emocional que ja ha de portar, una mica d'humiliació no seria res. Si volem trencar-la, cal mutilar-la tan malament que la gent la compadeixi. Llavors, si encara no ens dóna el que volem, l'enviem de tornada a Mandalore.

Això va fer que la Mirta aixequés el cap.

-Endavant, puta del Costat Fosc xucla fems! Fixa't el que succeeix.

-Així que la desfiguració seria un problema per a tu? -va preguntar Caedus. Va mirar a la Tahiri amb una mirada d’admiració-. Sembla que has trobat al teu yuuzhan vong interior. Felicitacions.

-Gràcies. –L’orgull de la Tahiri va ser genuí, la seva atenció ara estava completament enfocada a la tasca en qüestió-. Anomena’m com vulguis, Mirta, però l'elecció és teva. Nosaltres només som l'instrument de la teva decisió.

-Ofega’t en un pou negre -retornà el foc la Mirta-. Estic mirant a una dona morta.

-Mirta, no hi ha raó per a enutjar-se amb la Tahiri. -Mentre Caedus parlava, va començar a posar el poder de la Força darrere de les seves paraules, utilitzant les seves energies per plantar-les en el més profund de la seva ment-. Ella no va ser la que et va enviar en aquesta missió.

La mirada de la Mirta es va tornar a Caedus.

-Jo em vaig oferir voluntària.

-És clar que sí -va dir Caedus en un to raonable-. Ets la néta de Boba Fett. Quina altra cosa podies fer?

Va veure la sorpresa de reconeixement en els seus ulls i va saber que ella es va adonar del que ell estava tractant de fer. No importava. Ell tenia el temps i la Força del seu costat. Amb aquests dos aliats, l'única pregunta era quan de temps demoraria implantar la convicció que el seu sofriment era culpa del seu avi, que Fett l'havia enviat a la missió sabent que fallaria. I una vegada que Caedus hagués fet això, tot el que hauria de fer era donar un pas enrere i deixar que la naturalesa mandaloriana seguís el seu curs habitual.

Quan la boca de la Mirta va deixar de vessar insults, Caedus va arronsar les espatlles i es va tornar cap a la Tahiri.

-L’amenaça per si sola no funcionarà en aquest subjecte -va dir-. Faré que algú porti un panellmirall perquè pugui veure el que li estem fent.

Es va acostar a la paret i va utilitzar un artell per pressionar el botó. Quan la porta de la sala es va obrir un instant després, es va sorprendre de veure que el seu guàrdia de la GAG vestit de negre estava acompanyat per una metgessa d'uniforme blanc amb la insígnia del Romanent al coll. A les seves mans primes, la metgessa sostenia un kit de recol·lecció de sang.

Abans que el seu guàrdia pogués explicar la presència de la dona, Caedus es va tornar directament cap a ella.

-Hi ha una cosa que necessiti aquí, tinent?

La dona va empal·lidir, però va fer xocar els seus talons i va inclinar el cap.

-Lord Caedus, els Moffs sol·liciten una mostra de sang de la presonera per al seu banc de dades genètic.

-Més tard -va dir Caedus. Estava disposat a donar cabuda als Moffs, però no en el mig del seu interrogatori... no quan estava començant a fer progressos-. Pot esperar fora fins que hàgim acabat, o deixi el seu identificador de comunicador a un dels guàrdies.

-Sí, Lord Caedus. -La dona semblava tan alleujada que Caedus haver de preguntar-se si els rumors del seu dur tracte a la tinent Tebut ja havien creuat d'armades; només era un altre recordatori dels costosos errors que havia comès en deixar que les seves emocions se li sortissin de les mans-. Gràcies, Lord Caedus.

Ella va començar a retirar-se de la càmera fins que la Tahiri va dir:

-Esperi.

Caedus la va mirar de dalt a baix.

-Tens una bona raó per revocar la meva ordre?

-Uh, si no li molesta, milord -va dir la Tahiri-. M'agradaria conèixer el propòsit de la mostra. Té alguna cosa a veure amb el nanoassassí de l'Imperi?

Abans de respondre, la tinent va mirar a Caedus buscant permís.

-Endavant -va dir Caedus-. Una ordre del meu aprenent és una ordre meva.

-Gràcies, milord -va dir la tinent. Es va tornar cap a la Tahiri-. Això és correcte, senyora. Atès que la presonera és néta d’en Boba Fett, els Moffs van pensar que seria convenient desenvolupar un cep que el tingués com a objectiu.

-Aquesta és una bona idea -va dir en Caedus. La por de la Mirta era un núvol que bullia en la Força i amb una bona raó. Una mostra de la seva sang aconseguiria en una punxada el que esperava que el seu treball demorés dies, potser fins i tot setmanes, d’aconseguir-. I quant temps es triga a desenvolupar aquesta soca?

-La seva relació familiar propera farà que sigui bastant fàcil -va informar ella-. No més de tres dies. Potser és tan ràpid com un, si se'ns permet l'accés il·limitat a la presonera.

Caedus es va tornar a mitges, mirant cap a la cara horroritzada de la Mirta.

-Crec que podem arreglar-ho -va dir-. Vol que li sostingui el cap perquè no li intenti mossegar?

-Això seria molt amable, Lord Caedus. -La tinent es va avançar, ja obrint la coberta estèril del kit de recol·lecció-. Gràcies.

-Espera! -Aquesta vegada, la contraordre va venir de la Mirta-. Els hi diré qui estava en el meu equip.

Caedus va aixecar la mà per aturar la tinent.

-Vaig pensar que podries canviar d'opinió. -Va començar a tornar a posar el poder de la Força darrere de les seves paraules-. Què commovedor. En realitat estàs tractant de protegir a l'home que t'ha enviat en aquesta massacre.

Mirta va ignorar el seu sarcasme.

-Res de mostres. -Va assenyalar amb el mentó a la hipo de la seva mà-. I tinc la meva injecció. D'acord?

-I de veritat creus que vaig a mantenir la meva paraula? -va preguntar Caedus. La pregunta no era ociosa. Estava realment interessat en com la resta de la galàxia el percebia-. O tens alguna proposta per garantir que ho faci?

-No és que tingui una altra opció, però vaig a confiar en la teva promesa -va dir la Mirta-. Si li menteixes a una dona en aquesta condició, realment ets un sleemo suprem.

L'insult va fer un nus d'ira a l'estómac d’en Caedus, però va recordar el que havia passat l'última vegada que no havia controlat la seva ira i va assentir amb el cap.

-Si compleixes amb la teva part del tracte, jo compliré amb la meva -va dir-. Qui estava amb vosaltres?

-Només hi havia un Jedi -va dir la Mirta-. La teva germana, Jaina.

-La meva germana? -Caedus va rugir involuntàriament-. Esperes que m'ho cregui? –Sacsejà el monyó del seu braç cap a ella-. Que Jaina va fer això?

-No sé qui ho va fer, però la Jaina va ser l'única Jedi que vaig veure. -Mirta no semblava gens impressionada per la seva ira-. I no estiguis tan sorprès. Ella ha estat entrenant amb els mandalorians.

-Llavors, per què no va compartir la seva barcassa de disposició? -va exigir Caedus. Es va tornar cap a la tinent-. Prengui la seva mostra.

-Què? -Mirta va semblar genuïnament sorpresa-. Ets un Jedi! No pots veure que no estic mentint?

-Sóc un Sith -va corregir en Caedus-. I no necessito la Força per saber que estàs mentint. Allà hi havia dos Jedi. Vaig lluitar contra tots dos.

Mirta va fer una bona feina de semblar completament confosa, fins i tot en la Força.

-No sé res d'això, però l'única que va venir amb nosaltres va ser la Jaina.

-Llavors, com va entrar en Luke? -va exigir Caedus. Es va tornar cap a la tinent-. Què està vostè esperant? Li vaig donar una ordre.

-És c-clar. -La tinent espantada va anar fins al peu del llit, on la presonera no podia ni tan sols intentar mossegar-la, i va apartar el llençol dels peus de la Mirta-. Ho sento, milord.

Mirta va veure amb horror com la tinenta marcava una vena, llavors, just abans que s'inserís l'agulla, va dir:

-Està bé, Luke estava amb nosaltres.

La tinent va mirar a Caedus per obtenir instruccions.

Caedus la va ignorar.

-Això ja ho sé. Com va entrar al fòrum de planificació?

-Amb nosaltres. -La resposta de la Mirta sonava més com una pregunta que com una resposta, i Caedus es va adonar que ella encara li estava mentint, fins i tot podia sentir-ho en la Força-. Teníem el control del sistema de seguretat de Níquel U i l'ajuda dels verpins...

-Sí, també ja sé tot això -va dir Caedus-. Estic interessat en Luke; en la forma en què realment va entrar en l'asteroide. Aquesta és la teva última oportunitat.

Els ulls de la Mirta es van tornar desesperats.

-Ja t'ho vaig dir -va dir-. Vam venir a través d'un emplaçament d'armes, després vam volar un nucli de reactor per cobrir el nostre punt d'entrada.

Increïblement, Mirta seguia mentint sobre alguna cosa. Caedus podia sentir-ho en la seva desesperada aura de la Força, que estava sent majorment veraç, però enganyant-lo sobre alguna cosa crucial.

-Almenys una mica del que vas dir és veritat -va dir. Li va passar la hipo a la tinent-. Prengui la seva mostra... i administri aquesta injecció. Ella va dir la meitat de la veritat, així que vaig a mantenir la meitat de la meva paraula.

Mirta va començar a maleir de nou, i Caedus va saber que havia fet tot el progrés que anava a aconseguir aquest dia. Li va fer un gest a la Tahiri que el seguís, a continuació, va sortir de l'habitació i es va encaminar pel passadís cap a la seva cabina, sumit en els seus pensaments mentre es preguntava com havia Luke realment entrat a l'habitació.

Sempre es reduïa al Luke. Havien estat els ulls d’en Luke als quals havia estat mirant quan li va tallar el seu braç, era la cara d’en Luke la qual rondava els seus somnis, era Luke al qual veia en les seves visions. De vegades Luke l’estava perseguint a través d'un paisatge desèrtic ple de torres i arcs, de vegades Luke travessava el seu cor amb un sabre de llum carmesí... de vegades Luke portava la túnica negra d'en Caedus, i s'asseia sobre el seu tron ​​fosc, governant el seu Imperi Sith.

-Aquests van ser molts problemes -va dir la Tahiri, finalment arrencant a Caedus dels seus pensaments-. Si anava a trair la seva promesa, per què molestar-se a justificar-la? No és que ningú fora a parlar d'això.

Caedus es va aturar al mig del passadís.

-Jo no vaig trair la meva promesa -va dir-. Mirta estava mentint sobre alguna cosa.

-És clar, després que vostè va començar a pressionar-la -va dir la Tahiri-. Però jo no vaig sentir la mentida la primera vegada. Si Luke hi era, ella no sabia com havia arribat.

-Luke hi era -va insistir Caedus.

-Ho sento -va dir la Tahiri, no del tot servil-. No vaig voler suggerir...

-No, perdona’m -va dir Caedus, finalment comprenent el que havia passat per alt... el que la Força havia d'haver estat dient-li tot el temps-. Acabo de prendre una decisió.

Tahiri es va mantenir en silenci, esperant el seu pronunciament.

-Fes que la Mirta sigui transferida a l’Ànakin Solo, i informa els Moffs que m'agradaria que posessin els seus recursos a la meva disposició i seleccionin un comitè de comandament perquè ens acompanyi.

-Molt bé -va dir la Tahiri-. He d’informar-los del nostre objectiu?

-El meu oncle. -Caedus va començar a caminar de nou-. Cada vegada estic més convençut que matar a Luke Skywalker és la clau per guanyar aquesta guerra... i ara estic segur d'això.

Següent