Vol d'expansió (XI)

Anterior

11

–Un minut per a la reentrada –va dir el timoner.

–Rebut –va contestar Thrawn–. Guerrers, romaneu alerta.

A peu dret darrere de la cadira del Comandant, Car'das li va robar una mirada a Maris. La seva cara semblava una mica pàl·lida sobre l'ample coll del seu vestit de buit, però els seus ulls estava clars i la seva mandíbula fermament tancada. Probablement esperant que Thrawn fos noble i honorable, va pensar agrament. Esperant que ell encoratgés la seva ja estratosfèrica opinió sobre ell. Dones!

Així que, què inferns estava fent ell aquí?

–Si els informes són precisos, arribarem a una àrea segura a curta distància, per darrere la vora exterior de la zona de batalla –va dir Thrawn baixant els ulls cap als cascos que subjectaven en les seves mans–. Tot i així, seria millor per a vosaltres tenir ja els cascos al seu lloc.

–Ens els podem col·locar prou ràpid si ho necessitem –li va assegurar Maris.

Thrawn va vacil·lar, després va assentir.

–Molt bé. Llavors estigueu preparats.

Es va girar per mirar cap endavant. Car'das mirà el crono del compte enrere, sentint la boca incòmodament seca; i mentre arribava a zero, les línies estel·lars van aparèixer al cel hiperespacial i es van col·lapsar en estrelles.

I a través del finestral es va trobar mirant a la visió més horrorosa que mai hagués vist.

No era el simple atac pirata que havia esperat, amb tres o Quatre lladres vagaari perseguint un vaixell de càrrega o una nau de línia. Estenent-se davant seu, retorçant-se contra el teló de fons d'un món blau verdós clapejat de núvols, hi havia almenys dues-centes naus de diverses mides, unides en grups de dos, tres o més per intercanvis salvatges de míssils i foc làser. En la distància, a l'altre costat del planeta, podia veure els brillants punts de cent naus més, esperant silenciosament el seu torn.

I a través del vertiginós combat anaven a la deriva les restes, cossos i cascos morts de potser vint naus més.

Això no era un atac pirata. Era una guerra.

–Interessant –va murmurar Thrawn–. Sembla que vaig calcular malament.

–No em digui –va dir Car'das, les paraules van sortir com el raucar d'un amfibi. Ell volia apartar els ulls de la carnisseria, però era incapaç de fer-ho –. Sortim d'aquí abans que algú ens vegi.

–No, no ho entens –va dir Thrawn–. Jo sabia que la batalla seria en aquesta escala. El que no havia tingut en compte era la veritable naturalesa dels vagaari –va assenyalar a través del finestral al distant grup de naus–. Veus aquelles altres naus?

–Les que esperen el seu torn per atacar?

–No són aquí per atacar –li va corregir Thrawn–. Aquests són civils.

–Civils? –Car'das va mirar amb atenció els distants punts de llum–. Com pot saber-ho?

–Per la manera en la que s'agrupen en posició defensiva, amb autèntiques naus de guerra col·locades en posició de pantalla al seu voltant –va dir Thrawn–. L'error de què parlava era que els vagaari no són simplement una forta i ben organitzada força pirata. Són completament una espècie nòmada.

–Això és un problema? –va preguntar Maris. Ella mirava tranquil·lament el panorama, va notar Car'das amb un toc de ressentiment, gairebé tan tranquil·lament com va mirar les piles de cossos a bord de la nau del tresor vagaari.

–Molt –va dir Thrawn amb una veu ombrívola–. Perquè això implica al seu torn que totes les seves construccions, suport i instal·lacions de manteniment són completament mòbils.

–I? –va preguntar Car'das.

–I no ens servirà de res capturar un dels atacants i utilitzar el seu sistema de navegació per localitzar el seu món natal –va dir Thrawn pacientment–. No hi ha món natal –va assenyalar la batalla–. Llevat que puguem destruir totes les seves naus de guerra d'una vegada, ells simplement s'esvairan en la immensitat de l'espai interestel·lar i es reagruparan.

Car'das mirà a Maris, sentint una onada fresca de tensió recórrer-li de dalt a baix.

Amb només un grapat de naus a la seva disposició, i ell estava parlant de destruir una maquinària de guerra alien al complet?

–Uh, Comandant...

–Calma't Car'das –va dir Thrawn conciliador–. No em proposo destruir-los aquí i ara. Interessant –va assenyalar dins l’aldarull–. Aquests dos defensors danyats, els que intenten escapar. Els veieu?

–No –va dir Car'das mirant al voltant. Fins on ell sabia, cap part de la batalla semblava diferent d'una altra part.

–Allà –va dir Maris. Apropant-se a ella, va estirar un braç perquè el mirés en aquella direcció–. Aquelles dues naus dirigint-se a estribord amb un trio de caces darrere d'elles.

–D'acord, d'acord –va dir Car'das localitzant-les finalment–. Què passa amb elles?

–Per què no han saltat a hiperespai? –va preguntar Thrawn–. Els seus motors i hiperimpulsors semblen intactes.

–Potser pensin que seria una deshonra abandonar el seu món –va suggerir Maris.

–Llavors per què corren? –va dir Car'das arrufant les celles cap a l'escenari. Els caces s'acostaven ràpidament, i els que fugien ja estaven prou lluny del camp gravitacional del planeta per fer el salt a velocitat llum. No podia veure cap raó per la qual retardar-ho més els hi servís per alguna cosa.

–Car'das té raó –va dir Thrawn–. Em pregunto... allà!

Abruptament, amb un parpelleig de pseudomoviment, la nau en cap va fer el salt cap a la seguretat. Un moment després, la segona també va parpellejar i va desaparèixer.

–No ho entenc –va dir Car'das arrufant les celles mentre els caces perseguidors trencaven la formació i tornaven a la part principal de la batalla–. A què estaven esperant? Claredat?

–En cert sentit, sí –va dir Thrawn–. Claredat de les lleis de la física.

–Però ells ja estaven lliures del camp gravitacional del planeta.

–Del camp del planeta, sí –va dir Thrawn–. Però no del dels vagaari.

Els va mirar de nou, amb una lluentor en els seus lluents ulls.

–Sembla que els vagaari han descobert com crear un camp pseudogravitacional.

Car'das va sentir caure la seva mandíbula. Ni tan sols sabia que fos possible.

–La teoria ha estat aquí durant anys –va dir Maris amb una veu sobtadament pensativa–. Solíem parlar d'ella a l'escola. Però sempre requeria massa energia i una configuració del generador massa gran per ser pràctica.

–Sembla que els vagaari s'han resolt els dos problemes –va dir Thrawn.

Car'das el va mirar de reüll. Hi havia alguna cosa en la veu i l'expressió del Comandant que indicava que no li importava en absolut.

–I què significa això per a nosaltres? –va preguntar amb un murmuri.

Thrawn va assenyalar pel finestral.

–Els vagaari l’estan fent servir òbviament per evitar que la seva presa escapi fins que puguin extingir-la. Crec que potser jo podria trobar usos més interessants per a semblant dispositiu.

Car'das va sentir com es tensava el seu estómac.

–No. Oh, no. No ho faria.

–Per què no? –va contestar Thrawn amb els ulls escombrant metòdicament la batalla–. La seva principal atenció està clarament en un altre costat, i siguin quines siguin les defenses que tinguin al voltant dels seus projectors de gravetat estaran en formació contra possibles incursions de les seves víctimes.

–Això assumeix.

–Vaig veure com defensaven la seva nau del tresor –li va recordar Thrawn–. Crec que tinc una bona idea de les seves tàctiques.

El que, traduït, volia dir que Car'das tenia zero oportunitats de convèncer-lo perquè abandonés aquest esquema de bojos.

–Maris?

–A mi no em miris –va dir ella–. A més, ell té raó. Si volem agafar un projector, aquest és el moment de fer-ho.

Quelcom fred es va instal·lar a la boca de l'estómac d’en Car'das. Volem? Nosaltres? Estava començant Maris a identificar-se realment amb aquests aliens?

–Allà –va dir Thrawn bruscament, assenyalant–. Aquella gran esfera enreixada.

–La veig –va dir Car'das amb un sospir de resignació. L'esfera era a prop de l'extrem txiss de la batalla, al qual podrien arribar sense haver de carregar a través de la lluita.

Hi havia tres enormes naus de batalla voleiant protectorament entre l'esfera i l'àrea principal del combat, però només un grapat de caces vagaari estaven realment dins de l'àrea de combat.

Un temptador objectiu, pràcticament indefens. Per descomptat, Thrawn aniria a per ell.

–M'agradaria recordar-li a tothom que tot el que tenim és el Falcó Fogós i sis caces pesats –va assenyalar.

–I al Comandant Mitth'raw'nuruodo –va murmurar Maris.

Thrawn es va inclinar cap a ella, llavors es va girar cap al costat de babord del pont.

–Anàlisi tàctic?

–Hem localitzat cinc projectors més, Comandant –va informar el txiss encarregat dels sensors–. Tots estan en els extrems de l'àrea de combat, tots més o menys igual de ben defensats.

–L’anàlisi de la disposició del projector i el patró de salt de les naus que van escapar, indica que l'ombra gravitacional és aproximadament cònica –va afegir un altre.

–Estan les tres naus de guerra defensores dins del con? –va preguntar Thrawn.

–Sí, senyor –el txiss va prémer un botó i una pantalla va aparèixer en el finestral, mostrant un ample i pàl·lid con blau estenent-se des de l'esfera enreixada cap a l'interior de la zona de combat.

–Com veieu, els tres defensors principals es troben dins del con, el que limita les seves opcions –va assenyalar Thrawn a Car'das i a Maris–. I les tres naus estan col·locades amb els seus motors principals mirant cap al projector. Anys d'èxit amb aquesta tècnica els han fet massa confiats.

–Encara que aquests caces propers estan entrant i sortint del con –va assenyalar Car'das.

–Ells no seran un problema –va dir Thrawn–. El mateix projector sembla plegable?

–Impossible obtenir detalls del disseny en aquesta distància sense utilitzar sensors actius –va informar el txiss del lloc de sensors.

–Llavors necessitem un cop d'ull més proper –va concloure Thrawn–. Aviseu als caces que es preparin per al combat, rumb hiperespacial fixat de zero–zero–Quatre a zero–cinc–set.

–Ajust hiperespacial? –es va fer ressò Car'das arrufant les celles. En la seva primera trobada amb els vagaari, Thrawn havia realitzat amb èxit un microsalt d'una fracció de minut. Però la seva esfera objectiu estava massa a prop perquè aquest truc funcionés.

I llavors, al seu costat, va escoltar a Maris riure de sobte.

–Brillant –va murmurar ella.

–Què és brillant? –va preguntar Car'das.

–El rumb fixat –va dir ella, assenyalant–. Està enviant-los a la vora del con gravitacional, la vora a la dreta del projector.

–Ah –va dir Car'das fent una ganyota. Per descomptat no hi havia necessitat d'un impossiblement curt microsalt aquí. Els caces podien dirigir-se a l’hiperespai com si intentessin fer d'ell la seva llar permanent, confiant que el propi camp els atrapés de nou en el lloc precís on Thrawn els volia.

–Un cop en posició, s'eliminaran els caces enemics i crearan un perímetre defensiu entre el projector i les naus de guerra –va continuar Thrawn–. El Falcó Fogós els seguirà i intentarà recollir l'esfera.

Car'das va estrènyer els punys. Molt directe... a menys que no donessin en la vora al qual estaven apuntant i fossin trets en algun lloc al mig de la batalla. O llevat que aquesta classe de salt fregís tots els seus hiperimpulsors, el que els conduiria al mateix resultat.

–Equips d'Assalt U i Dos preparin-se per a l'operació Casc Fora –va dir Thrawn–. Probablement hi haurà un equip d'operacions a bord del projector; ells el localitzaran i neutralitzaran amb mínims danys al propi projector. S'uniran a l'Enginyer en Cap Yal'avi'kema i tres dels seus homes, que trobaran la manera de plegar el projector fins aconseguir una grandària amb la qual puguem pujar-lo a bord o sinó fixar-lo al nostre casc per transportar-lo. Que tots els grups facin un senyal quan estiguin llestos.

Els minuts van passar lentament. Car'das observava la batalla, es va sobresaltar amb cada defensor que cremava i moria sota els assalts despietats i preguntant-se quant duraria la pròpia sort d’en Thrawn. Certament les naus txiss havien demostrat les seves excepcionals capacitats per al sigil quan s'havien acostat furtivament al Caçador de Gangues i a la nau d’en Progga. Però tot i així, tard o d'hora algú del costat dels vagaari acabaria per descobrir-los, asseguts tranquil·lament aquí fora.

Afortunadament, la tripulació d’en Thrawn també va reconèixer la necessitat d'afanyar-se. Tres minuts després, els caces i els equips d'assalt havien fet el senyal que estaven preparats.

–Mantinguin-se a l'espera, caces –va dir Thrawn amb els ulls fixos en la batalla–. Caces ataquin... ara –A la distància hi va haver un parpelleig de pseudomoviment, i els sis caces txiss van aparèixer en una línia imprecisa al costat d'estribord del projector–. Timoner: prepara't per seguir-los.

Thrawn havia assenyalat a l'esquema de defensa de l'enemic com massa confiat, però no hi va haver res de matusser en la seva resposta en aquesta amenaça inesperada. Fins i tot mentre els caces txiss es capbussaven a l'atac, les naus vagaari van començar a dispersar-se, intentant privar els intrusos d'objectius agrupats mentre tornaven el foc amb làsers i míssils.

Desafortunadament per a ells, el Comandant dels seus atacants ja havia vist les tàctiques de lluita vagaari en acció. Les naus enemigues van llançar potser dos trets cadascuna abans que els txiss contraataquessin i els caces vagaari van començar a explotar. Menys d'un minut després de la sobtada arribada, només els txiss mantenien la seva posició.

Sols, però no inadvertits. En la distància propera, les tres naus de guerra més grans estaven començant a respondre, les seves bateries de popa disparant mentre començaven a donar la volta.

–Caces: Preneu posicions defensives –va ordenar Thrawn–. Timoner: Endavant.

Car'das va serrar les dents. Les estrelles van començar el seu convencional allargament fins a formar línies estel·lars; llavors amb un horrible so sord d'alguna part de la popa, les estrelles van tornar.

–Assalt U al costat d'estribord del projector –va dir Thrawn–. Assalt Dos a babord. Cap Yal'avi'kema, tens cinc minuts.

–La pregunta és, tenim nosaltres cinc minuts? –va murmurar Car'das, mirant com els trets començaven a crepitar voltant del finestral del Falcó Fogós.

–Això crec –va dir Thrawn–. Necessitaran apropar-se més abans que puguin atacar-nos seriosament. D'una altra manera, s'arrisquen a fallar en disparar–nos i destruir el seu propi projector.

–I? –va contestar Car'das–. No és això el que probablement pensen que estem intentant fer nosaltres?

–Realment, sospito que més aviat estan confosos sobre les nostres intencions en aquest moment –va dir Thrawn–. Un atacant amb un únic propòsit que fos destrucció difícilment hauria arribat tan a prop –va fer un gest cap a la batalla–. Però qualsevol que creguin que és el nostre pla, encara han de deixar que el projector segueixi funcionant tant com sigui possible. Una vegada que l'ombra gravitacional s'esvaeixi, els defensors en l'interior del seu con seran lliures per escapar i possiblement reagrupar-se. Per tant no poden arriscar-se a fallar si ens disparen i han d'acostar-se més.

Car'das va fer una ganyota. Certament aquesta lògica tenia sentit. Però això no era garantia que els vagaari no fessin alguna cosa estúpida o aterrida al seu lloc.

Les naus de guerra enemigues s'havien girat a mitges, permetent posar les seves bateries làser laterals en funcionament. Tot i així, fins ara semblaven estar concentrant la major part del foc en els caces txiss col·locats contra elles.

I llavors, mentre la llum del sol distant passava pels costats de les naus de guerra, Car'das va veure alguna cosa en el que no s'havia fixat abans.

–Ei, mireu –va dir assenyalant–. Tenen les mateixes bombolles per tot el casc que vam veure a la nau del tresor.

–Dóna'm un primer pla –va ordenar Thrawn estrenyent els seus ulls. A la pantalla del monitor principal les sèries de dades tècniques van desaparèixer i van ser reemplaçades per una nebulosa vista telescòpica del patró de bombolles.

Car'das va sentir la seva gola estrènyer mentre, darrere d'ell, escoltava la Maris respirar bruscament.

–Oh, no –va xiuxiuejar ella.

Les bombolles no eren llocs d'observació, com Qennto havia especulat una vegada.

Ni tampoc eren sensors de navegació.

Eren presons. Cadascuna d'elles contenia un ésser viu, tots ells de la mateixa espècie que els mutilats cossos que Car'das podia veure surant entre les restes de la batalla.

Alguns dels ostatges estaven arraconats contra les parets de les seves cel·les, altres s'havien encongit amb l'esquena contra el plàstic, mentre altres miraven la batalla amb l'apagada resignació dels qui ja han perdut l'esperança.

Fins i tot mentre miraven, un míssil extraviat va explotar en la vora de la visió telescòpica. Quan el flaix i les restes es van aclarir, Car'das va veure que tres de les bombolles havien estat destrossades, i els seus ocupants desintegrats en l'espai o convertits en irreconeixedors trossos de carn esquinçada. El metall darrere de les bombolles destrossades, clarament el casc principal, estava abonyegat en alguns llocs, però semblava intacte.

–Escuts vivents –va murmurar Thrawn, amb una veu tan freda i mortal com Car'das mai abans havia sentit.

–Poden els seus caces utilitzar les seves xarxes Connor? –va preguntar Car'das urgentment–. Ja sap, aquestes coses que va fer servir amb nosaltres.

–Encara estan molt lluny –va dir Thrawn–. En qualsevol cas, les xarxes de xoc serien inútils contra la compartimentació electrònica de naus de guerra d'aquesta mida.

–No poden disparar entre les bombolles? –va preguntar Maris, la seva veu començava a tremolar–. Hi ha espai de sobres. No poden desintegrar el casc sense donar-los als presoners?

–De nou, no en aquesta distància –va dir Thrawn–. Em sap greu.

–Llavors ha de cridar-los de tornada –va insistir Maris–. Si segueixen disparant, estaran matant a gent innocent.

–Aquesta gent ja està morta –va replicar Thrawn amb una veu sobtadament aspra.

Maris va deixar anar la seva inesperada còlera.

–Però...

–Si us plau –va dir Thrawn aixecant una mà. La seva veu estava tranquil·la de nou, però tot i així hi havia un corrent ocult de còlera bullint per sota–. Entén la realitat de la situació. Els vagaari els han matat, a tots ells, si no en aquesta batalla, llavors en les batalles futures. No hi ha res que puguem fer per ajudar-los. Tot el que podem fer és centrar els nostres recursos en la destrucció final dels vagaari, perquè altres puguin viure.

Car'das va respirar fondo.

–Té raó, Maris –va dir a ella agafant el seu braç.

Furiosament, se’l va treure de sobre i es va girar. Car'das mirà a Thrawn, però l'atenció de l'altre ja estava de tornada a les naus de guerra que s'acostaven i en els sis caces txiss que s'interposaven en el seu camí.

–Assalt U informa que la tripulació vagaari ha estat eliminada –va dir un dels tripulants–. El Cap Yal'avi'kema informa que s'han localitzat els punts de plegat del projector i l’estan plegant per transportar-lo. Assalt Dos està ajudant.

–Ordena a Assalt U que ajudi també –va dir Thrawn–. Pensava que hi hauria algun tipus de configuració ràpida –va afegir per Car'das–. Els vagaari no voldrien mantenir posicions durant hores mentre s'acoblen els seus projectors de gravetat a plena vista de les seves possibles víctimes –Mirà de nou a les naus de guerra vagaari, el seu gir era ara gairebé complet, i la seva boca es va tensar breument–. Prepareu-vos per obrir foc cap a les naus de guerra.

Car'das mirà la Maris, però ella li donava l'esquena, les espatlles estaven encorbades rígidament sota el seu vestit de buit.

–Armes preparades.

–Dispareu una ràfega completa de míssils a la meva ordre –va dir Thrawn. Els seus ulls es van posar en Maris–. I ordeni als caces que disparin xarxes de xoc al pont de les naus de guerra i seccions de comandament en el moment de mínima visibilitat.

–Rebut.

–Dispareu els míssils –va ordenar Thrawn–. Cap Yal'avi'kema, ara tens dos minuts.

–Cap Yal'avi'kema assabentat, i estimo que el projector serà plegat segons el planejat.

Davant de les distants naus de guerra, hi va haver múltiples centelleigs de llum quan els míssils txiss van impactar.

–Cascos! –va bordar algú.

Car'das va reaccionar instantàniament, agafant ja el casc i posant-se’l al cap, sent conscient perifèricament de què tothom al pont estava fent el mateix. Hi havia tancat el casc en el seu coll i estava buscant la font de l'amenaça quan es va produir una sobtada explosió de llum i foc, i la secció de babord del finestral es va desintegrar.

A través de la coberta va sentir el so sord de les portes hermètiques tancant-se de cop, i per una fracció de segon va escoltar el gemec de les alarmes de seguretat abans que la sobtada descompressió els robés qualsevol mitjà conductor. Parpellejant contra la consecutiva imatge estatge del flaix, va observar amb atenció a través de les encara arremolinades restes del punt d'impacte.

Era tan dolent com temia. Els tres txiss que havien estat més a prop de l'explosió jeien torts i arrugats a la coberta. Altres txiss també havien estat llançats de les seves cadires, encara que la majoria d'ells semblaven seguir amb vida. Aquí i allà podia veure tripulants forcejant amb vestits trencats o cascs esquerdats mentre ells o els seus companys fixaven pegats d'emergència en els llocs adequats. Els panells de control en l'àrea de l'explosió havien estat convertits en contorsions mutilades de metall esmolat i cables embullats, mentre en altres parts la resta dels panells semblaven morts.

Encara estava avaluant el mal quan Maris el va apartar d'una empenta, gairebé enderrocant-lo, i es va posar de genolls al costat de la cadira de comandament.

Va ser només llavors quan va veure que també Thrawn jeia a la coberta, amb els seus brillants ulls tancats i un violent estrip onejant al pit del seu vestit de buit que deixava escapar el seu aire.

–Comandant! –va cridar, deixant-se caure a la coberta al costat de la Maris i buscant a la butxaca del seu vestit un pegat impermeabilitzant–. Metge!

–Tinc un –va dir Maris amb un pegat ja a la mà. Traient la bossa de transport, el va col·locar contra la tela trencada. Per un moment es va inflar amb la pressió de l'aire de l'interior del vestit; i llavors, per a horror d’en Car'das, una vora va començar a deixar-se anar–. Això no s'enganxa en aquest material –va dir Maris mirant al seu voltant–. Ajuda’m a trobar alguna cosa que aguanti.

Frenèticament, Car'das va mirar al seu voltant. Però no hi havia res. Va mirar cap a les parets, sabent que els txiss segurament havien de tenir medpacs escampats per totes les naus de guerra. Però no va poder enfocar prou la seva ment en les lletres Txeunh per llegir les marques.

–Dóna igual –va dir Maris. Va pressionar les vores del pegat de nou; i llavors, amb només un segon de vacil·lació, es va inclinar per quedar pit amb pit sobre el seu tors, pressionant el seu estómac contra la ferida–. Vés a buscar ajuda –li va ordenar ella, enrotllant els braços al voltant de l'esquena d’en Thrawn per mantenir-se ben col·locada–. Vinga, això no pot estar fent-li cap bé a les seves ferides.

Sortint de la paràlisi, Car'das es va girar cap a la porta.

I un cop més va estar a punt de caure rodant quan dos txiss el van empènyer, posant-se de genolls a cada costat del seu inconscient Comandant i la humana estesa a través d'ell. –Prepara’t per moure't –va cridar un d'ells amb un pegat enorme agafat entre les mans–.... Ara.

Maris va rodar a un costat. Gairebé abans que hagués sortit de l'àrea, el txiss havia col·locat el pegat al seu lloc, cobrint completament el que Maris havia tractat d'utilitzar. Ella es va allunyar completament, i Car'das va veure fins filets de fum surant des de les vores del nou pegat.

–Segell bo –va confirmar el txiss.

El segon tripulant estava preparat, va inserir la mànega d'un tanc d'aire de la mida d'una mà, en una vàlvula situada al coll del casc.

–Pressió estabilitzada –va informar mirant una fila de llums indicadores al costat de la vàlvula.

–Podem ajudar? –va preguntar Maris.

–Ja ho heu fet –va dir el primer txiss–. Nosaltres ens encarregarem ara.

Havien deixat a Thrawn entre ells i es dirigien cap a la porta hermètica quan les estrelles d'exterior del finestral centellejaren abruptament formant línies estel·lars.

Durant les primeres dues hores els metges van treballar darrere de portes segellades, sense que sortís cap notícia i només entraven subministraments frescos i més ferits. Car'das es va quedar als voltants de la badia mèdica, intentant mantenir-se fora del camí, sent pressionat ocasionalment perquè portés encàrrecs per al personal. Al principi no va saber que havia estat de la Maris, però de petits trossos de conversa que va escoltar va descobrir finalment que estava ajudant a netejar restes al pont.

Encara estaven a Quatre hores de casa quan els dos van ser finalment convocats a la badia mèdica.

Van trobar a Thrawn mig ficat al llit, mig assegut en una estreta llitera dins d'un equip d'anells biosensors que l’embolicaven des del coll fins als genolls com les costelles d'una serp gegant.

–Car'das, Ferasi –els saludà. La seva cara era un quadre, però la seva veu era clara i tranquil·la–. M'han dit que us dec la vida. Gràcies.

–En realitat, majorment va ser la Maris –va dir Car'das sense voler acceptar honors que no es mereixia–. Ella és més ràpida en situacions d'emergència que jo.

–És gràcies a passar tant de temps amb Rak en el Caçador de Gangues –va dir Maris intentant un somriure que no va arribar als seus ulls–. Com se sent?

–No molt bé, però aparentment fora de perill –va dir Thrawn estudiant la seva cara –. També m'han dit que has estat ajudant amb les tasques de neteja del pont.

Va arronsar les espatlles conscientment.

–Volia ajudar.

–Fins i tot després que llancés míssils contra els escuts vius vagaari?

Ella va baixar els ulls.

–Ho sento per... bé, per haver-me queixat d'això –va dir–. Sóc conscient que no tenia una altra opció.

–El que no ho fa necessàriament més fàcil d'acceptar –va dir Thrawn–. Aquesta és, desafortunadament, la classe de decisió que tots els guerrers hem de prendre.

–A propòsit vam aconseguir el projector gravitacional? –va preguntar Car'das–. No he sentit ni una cosa ni l'altra.

Thrawn va assentir.

–Va ser plegat i soldat a l'exterior del casc just abans que féssim el salt. També van escapar dels sis caces.

Car'das va sacsejar el cap.

–Vam tenir sort.

–Vam tenir un bon líder –li va corregir Maris–. Els vagaari estaran molt molestos per això.

–Bé –va dir Thrawn planerament–. Potser estiguin prou enfadats com per fer un moviment directe contra l’Ascendència Txiss.

Car'das va arrufar les celles.

–Està dient que tractava d'induir-los a atacar?

–Estava intentant obtenir un projector gravitacional –va dir Thrawn–. Tractarem amb altres conseqüències si i quan ocorrin.

Car'das va mirar de reüll als metges i assistents que treballaven en altres víctimes.

–És clar –va murmurar.

–Mentrestant, la nostra prioritat ha de ser tornar a Crustai a màxima velocitat –va continuar Thrawn–. Necessitem la més completa assistència mèdica per als nostres ferits i començar les reparacions de les nostres naus.

–I mentrestant, probablement necessiti una mica més de descans –va afegir Maris tocant el braç d’en Car'das i assentint cap a la porta–. Li veurem més tard, Comandant.

–Sí –va dir Thrawn, els seus ulls es van tornar brillants escletxes vermelles darrera de les seves descendents parpelles–. I estic segur que tenies raó, Car'das. Imagino que Qennto lamentarà haver-se perdut tota la diversió.

Van arribar a la base per descobrir que Qennto tenia molts més assumptes urgents al cap que les aventures perdudes.

–La mataré –va prometre el gran home malèvolament mentre mirava la Maris i a Car'das a través de l’acanalada porta de plàstic de la seva cel·la–. Si alguna vegada em trobo a soles amb ella, juro que la mataré.

–Calma't –li va tranquil·litzar Maris, el seu to era una barreja de paciència i enteniment. Era una combinació que ella semblava fer servir molt amb Qennto–. Digues-nos què ha passat.

–Ella va intentar robar-me, això és el que ha passat –va dir Qennto–. Vosaltres estàveu allà. Thrawn ens va dir específicament que podíem agafar una part del botí de la nau pirata en pagament per les lliçons de llenguatge. Oi?

–Més o menys –va estar d'acord Maris cautelosament–. Desafortunadament, l’Almirall Ar'alani té un rang superior.

–No m'importa si és la deïtat local –va contestar Qennto–. Aquestes coses que vaig escollir eren nostres. No té dret a emportar-se-les.

–I per descomptat, l'hi vas dir –va murmurar Car'das.

–Jo vigilaria la meva boca si fos tu, noi –li va advertir Qennto mirant-li–. Pot ser que siguis la mascota del professor aquí, però hi ha un llarg camí fins a la civilització.

–I què li va passar a la teva col·lecció? –va preguntar Maris.

–S’ho va emportar tot amb ella –va dir Qennto, deixant que la seva mirada es demorés en Car'das un parell de segons més abans de girar-se cap a la Maris–. Afortunadament per a mi, aquest altre txiss, aquest Syndic Mitth..el que sigui.

–El germà d’en Thrawn –va intervenir Maris.

Els ulls d’en Qennto es van obrir.

–De debò? És igual, va decidir que necessitava escoltar la versió d’en Thrawn primer, així que va fer que ella ho deixés tot. Però llavors ella va insistir que fos posat sota segell reglamentari, sigui el que sigui que signifiqui això.

–Així que el final és...? –va preguntar Car'das.

–El final és que està guardat en algun lloc –va grunyir Qennto–. I d'acord amb Syndic Mitth.. el que sigui, ni tan sols Thrawn ho pot treure.

–Ho comprovarem amb ell –va prometre Maris–. De passada, no és Syndic Mitth.. el que sigui. És Syndic Mitthrassafis.

–Sí, és clar –va dir Qennto–. Aneu ja a parlar amb Thrawn. I mentre esteu en això, mireu si podeu treure’m d'aquí.

–És clar –va dir Maris–. Anem, Jorj. Vegem si el Comandant accepta companyia.

Al principi el guàrdia de l'exterior de les habitacions d’en Thrawn era poc inclinat fins i tot a preguntar si el Comandant els veuria. Però Maris finalment el va convèncer perquè preguntés, i un minut després estaven aturats al costat del llit.

–Sí, he vist l'informe de Thrass –va dir quan Maris li va explicar la situació. Encara semblava feble, però definitivament més fort que a bord del Falcó Fogós–. El Capità Qennto necessita aprendre a controlar el seu temperament.

–El Capità Qennto necessita aprendre a controlar més que això –va dir Maris amb tristesa–. Però ser tancat mai li ha fet cap bé anteriorment, i molt menys ara. Pot alliberar-lo?

–Sí, si li adverteixes sobre faltar al respecte a oficials txiss al comandament –va dir Thrawn–. Potser simplement hauríem de tancar-lo cada vegada que hi hagi un a la base.

–No seria una mala idea –va estar d'acord Maris–. Gràcies.

–Què hi ha dels objectes que el seu germà ha guardat? –va preguntar Car'das–. Serà impossible viure amb Qennto fins que els recuperi.

–Llavors és el moment que comenci a desenvolupar la seva paciència –va dir Thrawn–. Un Syndic de la Vuitena Família Regent ho ha declarat segellat contra la demanda de possessió d'un oficial al comandament. No pot ser obert fins que l’Almirall Ar'alani torni per presentar els seus arguments.

–Quan serà això? –va preguntar Car'das.

–Quan ella així ho triï, però probablement no fins que la nau del tresor vagaari hagi estat examinada i els seus sistemes i equipament hagin estat analitzats. Ella hi voldrà estar present.

–Però això podria portar mesos –va protestar Car'das–. No podem quedar-nos aquí tant de temps.

–I no podem tornar sense els béns addicionals per aplacar als nostres clients –va afegir Maris.

–Ho entenc –va dir Thrawn–. Però això veritablement està fora del meu abast.

Darrere d’en Car'das la porta es va obrir. Ell es va girar, esperant veure a un dels metges.

–Així que la fortuna dels guerrers a la fi t'ha fallat –va dir el Syndic Mitth'ras'safis mentre entrava a l'habitació.

–Benvingut –va dir Thrawn indicant-li que entrés–. Si us plau; entra.

–Hem de parlar, Thrawn –va dir Mitth'ras'safis, mirant a Car'das i a Maris mentre es dirigia a l'altre costat del llit del seu germà–. A soles.

–No has de témer la seva presència –li va assegurar Thrawn–. Res que sigui dit es repetirà fora d'aquesta sala.

–No es tracta d'això –va dir Mitth'ras'safis–. Hem de discutir assumptes txiss, que no els concerneixen en absolut.

–Potser no ara –va dir Thrawn–. Però en el futur, qui sap?

Els ulls d’en Mitth'ras'safis es van estrènyer.

–Això què vol dir?

Thrawn va sacsejar el cap.

–Has estat premiat en molts aspectes, germà meu –va dir–. Però encara has de desenvolupar la visió de llarg abast que necessitaràs per sobreviure a les intrigues i als conflictes de la vida política –va fer un gest cap a Car'das i Maris–. Se'ns ha concedit una rara oportunitat: l'oportunitat de conèixer i interactuar amb membres d'una vasta però fins ara desconeguda entitat política, gent amb comprensions i pensaments diferents dels nostres.

–És per això pel que insisteixes a portar-los fins i tot quan li estàs donant a un Almirall un passeig oficial? –va preguntar Mitth'ras'safis mirant a Car'das dubtosament–. Creus que les seves idees seran valuoses?

–Val la pena escoltar totes les idees, encara que després siguin jutjades com valuoses o no –va dir Thrawn–. Però igualment importants són els llaços socials i intel·lectuals que estem creant entre nosaltres. Algun dia la nostra Ascendència i la seva República faran contacte, i els amics i aliats potencials que creem ara poden definir quina direcció prendrà aquest contacte.

Va mirar a Car'das i a Maris.

–M'imagino que tots dos han arribat a la mateixa conclusió, encara que per descomptat, des del seu propi punt de vista.

Car'das mirà a Maris. El seu llavi lleugerament tort va ser tota la resposta que necessitava.

–Sí, realment així és –va admetre.

–Veus? –va dir Thrawn–. Ja ens entenem els uns als altres, almenys una petita extensió.

–Potser –va dir Mitth'ras'safis dubtosament.

–Però tu has vingut aquí a discutir assumptes específics –li va recordar Thrawn–. Poden dir-te els meus convidats Thrass, per cert?

–Absolutament no –va dir Mitth'ras'safis rígidament. Va mirar la Maris, i la seva expressió es va suavitzar una mica–. Encara que entenc que vau salvar la vida del meu germà –va afegir sense entusiasme.

–M'alegro d'haver pogut ajudar, Syndic Mitthrassafis –va dir Maris en Txeunh.

Mitth'ras'safis va esbufegar i va mirar a Thrawn, i l'indici d'un somriure irònic finalment va tocar els seus llavis.

–No són molt bons en això, oi?

–Pots intentar-ho en Minnisiat –li va oferir Thrawn–. El parlen millor que el Txeunh. O pots fer servir el Sy bisti, el qual crec que també coneixes.

–Sí –va dir Mitth'ras'safis canviant a un estranyament accentuat Sy Bisti–. Si així és més fàcil.

–En realitat, preferim que segueixi amb Txeunh, si no li importa –va dir Car'das en aquest llenguatge–. Podríem usar-lo com a pràctica.

–Podríeu –va dir Mitth'ras'safis. Va vacil·lar, llavors inclinà el cap–. I ja que tots dos vau participar en salvar la vida del meu germà... suposo que estaria bé que em diguéssiu Thrass.

Maris va abaixar el cap.

–Gràcies. Ens honra amb la seva acceptació.

–Simplement no vull tornar a sentir el meu nom mal pronunciat –Thrass es va girar cap a Thrawn–. Ara –va dir amb el to endurit de nou–. Què creus que estàs fent exactament?

–El treball que se’m va encomanar –va replicar Thrawn–. Estic protegint l’Ascendència dels seus enemics.

–Els seus enemics –va dir Thrass recalcant la paraula–. No enemics potencials. Entens la diferència?

–Sí –va dir Thrawn–. I no.

Thrass va aixecar una mà i es va colpejar la cuixa.

–Deixa'm ser honest, Thrawn –va dir–. La Vuitena Família Regent no està contenta amb tu.

–T'han enviat fins aquí per dir-me això?

–Això no és un assumpte de broma –va dir Thrass–. Aquesta nau del tresor pirata ja era prou dolenta. Però aquesta última escapada se surt dels límits. I sota els nassos d'un Almirall.

–Els vagaari no són pirates, Thrass –va dir Thrawn en una veu baixa i vehement–. Són una espècie completament nòmada, centenars de milers d'ells, potser milions. I tard o d'hora, arribaran a les fronteres de l’Ascendència.

–Bé –va dir Thrass–. Quan ho facin, els destruirem.

–Però per què esperar fins llavors? –va pressionar Thrawn–. Per què donar-los l'esquena mentre milions d'éssers són obligats a patir?

–La resposta filosòfica és que nosaltres no obliguem a ningú a patir –va contestar Thrass–. La resposta pràctica és que nosaltres no podem defensar tota la galàxia.

–No estic parlant de defensar tota la galàxia.

–De debò? I segons tu on hauríem d'aturar-nos? –Thrass va fer un gest cap a la paret–. Deu anys llum més enllà de les nostres fronteres? Cent? Mil?

–Hi estic d'acord amb que no podem protegir tota la galàxia –va dir Thrawn–. Però és temerari permetre sempre que els nostres enemics triïn el moment i el lloc del combat.

Thrass va sospirar.

–Thrawn, no pots continuar forçant els límits d'aquesta manera –va dir–. L'observació pacífica és la manera dels txiss i les Nou Famílies Regents no es quedaran de braços plegats mentre ignores la doctrina militar bàsica. És més, la Vuitena Família ha deixat clar que et rellevaran abans de permetre que les teves accions danyin la seva posició.

–Tots dos vam néixer com plebeus –li va recordar Thrawn–. Puc viure d'aquesta manera de nou si he de fer-ho –els seus llavis es van tensar breument–. Però faré el que pugui per assegurar que la Vuitena Família no et rellevi o degradi per culpa meva.

–No estic preocupat per la meva pròpia posició –va dir Thrass rígidament–. Estic intentant evitar que el meu germà perdi una bona i honorable carrera per res.

Els ulls d’en Thrawn semblaven distants.

–Si la desaprofito –va dir tranquil·lament–. Et garanteixo que no serà per res.

Durant un moment els dos germans es van mirar en silenci. Llavors Thrass va sospirar.

–No t'entenc Thrawn –va dir–. No estic segur que alguna vegada ho faci.

–Llavors simplement confia en mi –va suggerir Thrawn.

Thrass va sacsejar el cap.

–Puc confiar en tu només fins on ho facin les Nou Famílies Regents –va dir–. I aquesta confiança s'està tensant fins al punt límit. Aquest últim incident... –capcinejà altra vegada.

–Els ho ha de dir? –va parlar Maris.

–Amb Quatre guerrers morts? –va contestar Thrass dirigint els seus brillants ulls cap a ella–. Com guardo això en secret?

–Era una missió de reconeixement que es va anar de les mans –va dir la Maris–. El Comandant Thrawn no va ser allà amb cap intenció de lluitar.

–Qualsevol missió en aquesta regió es passa de la ratlla –va dir Thrass durament–. Tot i així, puc intentar presentar-ho en aquests termes –Mirà de nou a Thrawn–. Però pot ser que res del que digui suposi cap diferència. L'acció es va dur a terme i les morts van succeir. Potser això sigui l'únic que els hi preocupi a les Famílies Regents.

–Sé que faràs el que puguis –va dir Thrawn.

–Però el que pugui fer és el mateix que el que hauria de fer? –va preguntar Thrass –. Sembla que protegint-te de les conseqüències de decisions autodestructives merament et dóna llibertat per seguir fent-ho. És aquesta la millor manera de servir al meu germà i la meva família?

–Sé quina seria la meva resposta –va dir Thrawn–. Però has de trobar la resposta per tu mateix.

–Potser algun dia –va dir Thrass–. Mentrestant, he de preparar un informe –li va dedicar a Thrawn una mirada de resignació–. I un germà que protegir.

–Has de fer el que creguis correcte –va dir Thrawn–. Però no coneixes aquests vagaari. Jo si. I els derrotaré, no importa el que costi.

Thrass va sacsejar el cap i va anar cap a la porta. Allà es va aturar amb la mà a sobre del control.

–Se t'ha passat pel cap –va dir sense girar-se–, que atacs com el teu poden provocar a éssers com els vagaari a moure’s contra nosaltres? Que si simplement els deixem sols, probablement mai es converteixin en una amenaça per a l’Ascendència?

–No, mai he tingut aquesta mena de pensaments –va replicar Thrawn planerament.

Thrass va sospirar.

–No ho crec. Bona nit Thrawn –polsant el control per obrir la porta, va deixar l'habitació.

Següent