Els deixebles (IX)

Anterior

Capítol 9

Qui-Gon es va aixecar al moment. Va seguir al seu aprenent fins al pont, on la bomba havia estat instal·lada acuradament sota una prestatgeria inferior. Qui-Gon es va ajupir amb cautela i va examinar el dispositiu. Era negre i quadrat, amb un temporitzador simple a la part superior... i un tosc dibuix d'un holocró Sith en un costat.

–Suposo que havia d’esperar-me una cosa així –es va queixar Elda des del seu lloc als comandaments–. Només espero que els vostres famosos poders Jedi apaguin aquesta cosa abans que faci saltar la meva nau en mil trossos, i a nosaltres amb ella.

–Faré el que pugui –va dir Qui-Gon, tallant–. Tens una caixa d'eines?

La pilot va assenyalar una petita caixa que hi havia en un racó.

–Aquí hauries de trobar tot el necessari.

Obi-Wan va portar les eines al seu Mestre i es va ajupir al seu costat.

–Aquest símbol comença a resultar-me familiar –li va comentar–, però el dispositiu en si no sembla massa sofisticat.

–No crec que sigui difícil de desconnectar –va dir Qui-Gon, mirant a la capitana–. Però no puc dir el mateix del mal geni de la nostra pilot.

Obi-Wan va intentar somriure. Només Qui-Gon podia trobar humor en un moment així.

Qui-Gon va obrir la caixa d'eines i va treure un escuradents llarg i elàstic. Després el va inserir suaument en un lateral de l'embolcall de la bomba, el va moure de fora cap a dins fins que va escoltar un xiulet. La caixa es va obrir i diversos cables de colors van saltar. El temporitzador indicava que la bomba esclataria en menys d'un minut.

–No falta molt –va dir Obi-Wan en veu baixa.

Qui-Gon sabia que el seu padawan tenia raó, i la veritat era que no esperava veure tants cables de colors dins de la bomba. Era un disseny més complex del que havia suposat.

Va concentrar la seva energia a la bomba i va tallar tots els cables vermells, però el temporitzador no es va apagar. Marcava quaranta segons i continuava amb el compte enrere.

–Potser sigui aquest cable negre –va suggerir Obi-Wan amb suavitat.

Qui-Gon no ho creia possible. Era l'únic cable negre, i era una solució massa òbvia.

Però mentre estudiava el cable, es va adonar que tenia alguna cosa d'especial. Tot i així, no va saber si havia tallar-lo.

–Vint segons –va dir Obi-Wan.

Qui-Gon va mirar la bomba més de prop. Un extrem del cable negre anava directament al metall que folrava l'embolcall per dins. En l'altre, la plastifunda negra acabava poc abans que el cable arribés al metall. Sota la capa negra que faltava hi havia una sèrie de cables grocs. S'obrien formant una fila i s'introduïen en una obertura de metall.

–Deu segons.

Qui-Gon va agafar els cables grocs entre els dits polze i índex, va tancar els ulls i va treure els cables de la clavilla. Van fer un sorollet en ser extrets.

El temporitzador de la bomba va prosseguir amb el compte enrere, però es va aturar a un segon del final.

–Ho has aconseguit, Mestre –va dir Obi-Wan amb to alleujat.

Qui-Gon va obrir els ulls i va veure el nombre congelat en el temporitzador.

–I encara m'ha sobrat temps –va dir, irònic.

–Sembla que al final els Jedi si serviu per alguna cosa –va grunyir Elda. Però ho va dir en to jocós, i en el seu rostre hi havia un ampli somriure–. Gràcies –va afegir en veu baixa.

Qui-Gon va tornar a posar les eines a la caixa i es va posar dempeus.

–De res –va respondre ell.

***

De tornada a la zona de càrrega, Qui-Gon va tancar els ulls i va començar a meditar per segona vegada en aquell dia. Aquella bomba era un altre element a tenir en compte. L'havien posat per matar-los o per distreure la seva atenció? Qui l'havia col·locat? Devia ser algú que els seguia de prop, algú amb molta preparació. Tot just havia passat temps entre la seva decisió de fer aquest viatge i el moment de l'enlairament.

Qui-Gon va començar a respirar fondo, deixant que la seva ment es buidés per poder concentrar-se. Però alguna cosa interferia amb la seva concentració. El seu padawan caminava d'un costat a un altre.

Qui-Gon va obrir un ull.

–Per què no intentes meditar una estona? –li va preguntar.

Obi-Wan va fer que sí i va prendre seient. Però fins i tot sense caminar d'un costat a un altre se li notava que seguia inquiet. Va obrir els dos ulls i va observar al noi, que estava assegut amb les cames creuades en una cadira i amb els ulls tancats. Però tenia les espatlles tenses, i Qui-Gon notava moviment sota les parpelles.

–Estàs bé, Obi-Wan? –va preguntar Qui-Gon suaument.

Obi-Wan va obrir els ulls i va mirar fixament al seu Mestre.

–Sí –va dir lentament. I després va afegir–: Bé, no sé.

–Tens por –va afirmar Qui-Gon sense inflexió en el to.

Una expressió avergonyida es va apoderar d'Obi-Wan, però no va poder negar-ho.

–Tinc el cor ple de temor –va dir–. M'agradaria que tinguéssim una altra missió, qualsevol altra. No estic segur de tenir el valor necessari per enfrontar-me a l’holocró...

Qui-Gon es va acostar al seu aprenent.

–Hi ha motius per tenir por –li va dir amb calma–. Deixa que la por flueixi a través teu, sent-la de veritat i després deixa-la anar. I si torna, sent-la de nou i deixa-la anar. Ningú no s'ha d’avergonyir dels seus sentiments.

– No és un defecte tornar a sentir? –va preguntar Obi-Wan, alçant la vista.

–No, padawan –va respondre Qui-Gon–. No podem controlar els nostres sentiments. Només influir en el seu maneig.

Una expressió d'autèntic alleujament va creuar la cara d'Obi-Wan, que va somriure lleument. Les seves espatlles es van relaxar i va tancar els ulls. Qui-Gon gairebé va poder sentir com abandonava la por al seu padawan. Li va alegrar que el seu consell li hagués estat tan útil.

Es va recolzar al respatller i també va tancar els ulls. Només esperava que el seu consell l'ajudés també a ell.

Següent