Reina Amidala (VIII)

Anterior

ENTRADA 8

REGATEJOS

Qui-Gon va desaparèixer a la botiga de Watto. Jo li vaig seguir, mantenint-me fora de la vista. Sabia que Qui-Gon havia de tenir un pla per negociar amb Watto. El drapaire era astut, però suposava que Qui-Gon estava comptant amb la seva avarícia.

Watto brunzia al voltant de Qui-Gon en un rampell d'irritació, dient que havia sentit que Qui-Gon pretenia ser el mecenes de l’Ànakin a la Cursa de beines. Va assenyalar que hi havia una taxa de participació. I no acceptaven crèdits, ha advertit ell.

Qui-Gon va mostrar a Watto un holograma de la nau. Pretenia utilitzar la nau com a taxa de participació.

Espera un segon, vaig pensar jo. Qui-Gon era a punt d'apostar amb la meva nau?

Qui-Gon li va dir a Watto que havia guanyat una Beina de carreres en una aposta. Els ulls de Watto van brillar de cop i volta amb interès. Si Qui-Gon subministrés la Beina de carreres i la taxa de participació, ell subministraria a l’Ànakin, i es dividirien els guanys 50-50.

Les celles d’en Qui-Gon es van alçar. Si Watto estava exigint una divisió 50-50, llavors ell podia afrontar la taxa de participació. Si Ànakin guanyava, Watto podria quedar-se amb tots els guanys, llevat del que necessitàvem per la part.

–I si perd, –va concloure Qui-Gon–, pots quedar-te la meva nau.

La meva nau? Des de quan la meva nau era la nau d’en Qui-Gon? La meva sang bullia. Com pot fer això sense consultar-me?

Llavors vaig recordar que jo era Padmé, no Amidala. No podia donar un pas endavant i donar ordres. Hauria de confiar en Qui-Gon.

Odio això.

MÉS TARD

Estic de tornada on l’Ànakin. Ell m'ha demanat ajuda per arreglar la Beina de carreres. Em temo que aquest motor és diferent a qualsevol que conegui. Però puc agafar eines i passar-les-hi.

Els amics de l’Ànakin de sobte van aparèixer per ajudar també. És obvi que la petita banda veu a l’Ànakin com el seu líder. Fins i tot mentre li provoquen per introduir la seva Beina de carreres casolana en una carrera tan gran.

Qui-Gon es va aproximar a nosaltres i li va donar a l’Ànakin una bateria.

–Crec que és hora que esbrinem si aquesta cosa pot córrer–, va dir ell.

He treballat tota la tarda. Les meves mans estan greixoses. Estava cansada d'estar encorbada. I als meus ulls, semblava impossible que aquest cub improvisat pogués dur a l’Ànakin a la victòria.

Però quan vaig escoltar els motors encendre’s i rugir, el meu ànim va ser més fort que el de ningú. En aquest moment, qualsevol cosa semblava possible.

NIT

No estic segura de què em va despertar. Vaig lliscar fora del llit i vaig anar a la finestra. Shmi va seure a la barana frontal. Ella mirava al cel nocturn. Vaig veure la seva cara a la llum de les estrelles.

No crec que hagi vist mai tanta tristesa.

És això el que és la vida? Avui, tenim una victòria, la Beina de carreres rugeix a la vida. Aquesta nit, aquesta victòria talla a algú fins al cor.

És aquest el regateig que fem amb la vida? Cada plaer té un mal encastat, com una pedra al cor d'una fruita? El truc és suportar dues contradiccions al mateix temps. Dolor i plaer. Alegria i tristesa. La fruita i la pedra.

No m'agraden les contradiccions. M'agrada que les coses siguin clares.

Estic tremolant. No és de fred, sinó de por. M'havia sentit fora de perill aquí. Però vaig ser una estúpida en sentir-me fora de perill.

Hi ha forces allà fora que no entenc. Sé una cosa, tot i així. Em volen morta.

No hi ha cap lloc fora de perill. Una mare no pot protegir el seu fill per sempre. I una reina no pot amagar-se.

Següent