Capítol 4
Qui-Gon
va contemplar l'aerodinàmica nau d’en Vox Chun elevant-se en l'aire. La reunió
no havia sortit bé. De fet, no podia haver sortit pitjor.
I havia
vist a la cara d'Obi-Wan que la presència de Vox i de Kad Chun només havia
empitjorat el seu sentiment de culpa. Una culpa que havia de desaparèixer per
ser substituïda per la pena.
Havia
parlat amb el noi, però no havia aconseguit arribar-hi. Només la vida podia
ensenyar-li. El temps. L'experiència. Coses que no es podien transmetre com un
consell.
Però sí
podia fer alguna cosa pel seu padawan: podia distreure'l.
***
Obi-Wan
havia tornat a la seva habitació. Estava estirat al catre, mirant al sostre.
Qui-Gon
es va recolzar contra el llindar.
–
T'agradaria anar d'excursió a Centax II?
Obi-Wan
es va incorporar. La seva expressió d'angoixa va desaparèixer.
– De
debò? Així veuré a Garen! I els caces!
–Sí, vaig
pensar que t'agradaria. Tahl està allà investigant un problema. Potser li
vingui bé la nostra ajuda.
Obi-Wan
va fer que sí enèrgicament. Faria qualsevol cosa per la Tahl.
– Quan
ens anem?
–Ara mateix,
si vols –va dir en Qui-Gon–. Agafa el que necessitis, podem anar en aerotaxi.
Obi-Wan
va agafar el seu equip de supervivència i tots dos es van dirigir a la
plataforma d'aterratge. Allà van pujar a l'aerotaxi. No tardava molt a arribar
a les capes superiors de l'atmosfera on es trobava Centax II. El satèl·lit era
una lluna petita i blavosa sense vegetació ni aigua. Les seves profundes valls
i serralades havien estat aplanades per deixar lloc a les enormes plataformes
d'aterratge i als diferents edificis i hangars de suport tècnic.
Les
plataformes d'aterratge bullien d'activitat, i el aerotaxi es va posar a la cua
per poder prendre terra. Per fi van aconseguir permís per fer-ho, van sortir
del vehicle i Qui-Gon va conduir-los per una passarel·la mòbil coberta que
connectava amb altres plataformes d'aterratge. Van sortir per l'última porta,
abans que la passarel·la donés la volta i tornés en la mateixa direcció. Van
avançar amb dificultat per una avinguda assotada pel vent, fins arribar a una
petita zona d'aterratge privada situada a certa distància. Obi-Wan va veure
cinc caces alineats al costat d'una carpa de manteniment.
En
apropar-se, va veure dos caces més sobrevolant la zona, com dos vetes
platejades al cel. No va deixar de mirar-los mentre es llançaven en picat i amb
gran estrèpit cap a la superfície, per després redreçar la seva trajectòria.
Van volar l'un al costat de l'altre en formació de mirall, i després es van
separar.
–M'encantaria
poder pilotar així –va dir Obi-Wan amb admiració.
Quan els
dos caces van aterrar, Obi-Wan va reconèixer una figura familiar sortint d'una
de les cabines.
Era
Garen Muln. Es va treure el casc i va agitar el cap per deixar anar la seva
espessa cabellera. Per a sorpresa d'Obi-Wan, Garen ja no portava els cabells
curts i l'afegitó dels estudiants d'últim any. Va veure que l'altre pilot també
s'havia deixat els cabells llargs.
La
mirada agusada d’en Garen es va fixar en les dues figures que s'apropaven a
ell. Al cap d'uns segons, va reconèixer a Obi-Wan. Va saltar del caça amb un
crit d'alegria i va córrer cap a ell.
–Obi-Wan!
Per què no em vas dir que venies? Quina alegria veure't! –Garen es va posar
seriós en adonar-se que no hi havia saludat un Mestre Jedi–. Disculpi, Mestre Qui-Gon
Jinn –va dir inclinant el cap–. Benvingut.
Qui-Gon
va somriure.
–Obi-Wan
i jo vam decidir venir per veure com us anava per la base.
–Ens va
molt bé. Només hem tingut uns petits contratemps que Clee Rhara s'ha encarregat
de solucionar.
Qui-Gon
va alçar una cella, però no va dir res.
–Has de
conèixer-la –va dir Garen, amb els ulls lluents, a Obi-Wan–. És meravellosa. La
millor pilot que he vist en la meva vida. Ha aconseguit que fem coses en l'aire
que abans ens semblaven un somni. No saps quant he millorat des del Temple!
–Ja no
sembles un Jedi –li va dir Obi-Wan, fixant-se en la granota de vol d’en Garen i
en la seva llarga cabellera.
–Segueixo
sent un Jedi, no et preocupis –va dir Garen somrient.
En
aquest moment, Clee Rhara va sortir de la carpa. Vestia una granota de vol com la
d’en Garen i portava al vent la cabellera de color taronja. Clee Rhara era una
dona petita i de complexió atlètica que amb prou feines arribava a Qui-Gon a
l'espatlla, però el cos compacte era pura fibra. Va veure a Qui-Gon, i en el
seu rostre es va dibuixar un ampli somriure.
– Quina
sorpresa! –va exclamar ella en acostar-se.
–M'agradaria
presentar-te al meu padawan, Obi-Wan Kenobi.
Obi-Wan
va ser examinat per un parell d'ulls intensos, del mateix color que la
cabellera taronja fosc.
–He sentit
parlar molt bé de tu a Garen –va dir la Clee–. Benvingut –Va agafar pel braç a Obi-Wan
i a Qui-Gon–. Deixeu que us ensenyi l'equip. Tahl és aquí. Li alegrarà saber
que heu vingut.
Clee els
va fer de guia durant la visita, mostrant-los els caces reequipats, els
barracons, les sales d'estudi, els hangars i fins i tot les cuines. Qui-Gon va
notar com els estudiants seguien la Clee amb la mirada; era obvi que els hi inspirava
una vívida lleialtat.
Clee va
finalitzar la visita al centre tècnic, on els estudiants experimentaven de
primera mà amb motors i hipermotors. La Tahl estava asseguda davant d'un
monitor, utilitzant un ordinador activat per veu. Va deixar de parlar quan va
saber que havien entrat.
–A que
no endevines... –va començar a dir la Clee.
–Qui-Gon
–va dir la Tahl gairebé sense variar el to. Qui-Gon es va sentir una mica ofès.
Tahl mai l’havia rebut amb tanta fredor.
Clee no
es va adonar d'aquella rebuda, o almenys no va donar senyals d'això.
–Mira’ns,
aquí estem tots tres, junts altra vegada –va dir alegrement.
–Sí –va dir
la Tahl.
Qui-Gon
va clavar la mirada en la Clee. Feia anys que no es veien, però la seva vella
amistat els hi permetia una confiança que mai es debilitaria. Ella va saber
immediatament que ell volia parlar a soles amb la Tahl.
–Obi-Wan,
vols veure els caces? –va preguntar la Clee.
– Sí! –va
respondre Obi-Wan immediatament.
–Vinga,
Garen i jo t’ensenyarem la flota –va dir la Clee, avançant cap a la porta–.
Tornarem per al sopar. Allà ens veurem, Qui-Gon.
Qui-Gon
va esperar a què marxessin. No es va acostar a la Tahl.
–Estàs enfadada
amb mi per haver vingut.
Ella es
va apartar perquè ell no pogués veure l'expressió del seu preciós rostre. De
vegades ho feia perquè ell no tingués avantatge.
–Creus que
necessito ajuda, que no podré ocupar-me sola d'aquesta missió.
Qui-Gon
va estar a punt d'insistir que aquesta afirmació era ridícula, però no ho va
fer. No necessitava veure la cara de la Tahl per saber que se sentia vulnerable.
El mer fet d'haver d’escollir un padawan l'havia obligat a enfrontar-se a una
cosa molt dolorosa per a ella, una cosa que li feia dubtar de si mateixa. I ell
coneixia molt bé aquesta sensació, per diferents raons.
–No –va dir
ell–. He vingut perquè Obi-Wan ho va passar molt malament a la reunió amb Vox
Chun. Em preocupa el meu padawan. I sabia que li encantaria visitar la base. I
si a més podem ser d'utilitat, pot ser que això el distregui encara més.
–Ja –va dir
la Tahl en to irònic–. I aquesta és l'única raó per la qual has vingut?
–Em vaig
assabentar que vas decidir no adoptar un padawan...
–I vas
pensar que potser necessitava xerrar per desfogar-me –La Tahl va girar el cap
cap a ell de sobte–. Qui–Gon va veure l'amargor a la cara d'ella–. Em vas a
explicar com de reticent que et senties tu davant la perspectiva de prendre un nou
padawan, el molt que et va costar, com de valuós que ha resultat ser al final,
i que m'he de donar compte de què tinc molt a ensenyar a un padawan encara que sigui
cega. Et penses que no sé el que em diràs? Deixa-ho, de veritat. Qualsevol
conversa sobre padawan o sobre Bant està de més. Ho dic de debò, Qui-Gon.
–D'acord
–va dir ell lentament–. Però ens permetràs ajudar-te en la investigació? Només
com a favor cap a Obi-Wan i cap a mi.
–Però pensa
que només ho faig per l’Obi-Wan.
–Em val –ell
es va acostar i va apropar una cadira–. Què has aconseguit esbrinar fins ara?
–Els meus
contactes al Senat m'han comunicat que es rumoreja que la pròpia Clee Rhara va
sabotejar els caces –va dir la Tahl, passant-se una mà cansada pels ulls.
– I per
què havia de fer això? –va preguntar Qui-Gon sorprès.
–Per demostrar
al Senat que el projecte necessita fons i naus més modernes –va dir la Tahl.
L'explosió
d'indignació de la Clee va ressonar de sobte a les parets metàl·liques de la
carpa.
– Però
quin enfilall de mentides! –avançà cap a ells donant gambades i amb les mans
als malucs–. Jo mai posaria en perill la vida dels meus pilots!
–Em pensava
que estaves ensenyant els caces a Obi-Wan –va dir en Qui-Gon.
–He tornat
per assegurar-me que no us estàveu matant –va dir la Clee–. Recordo bé les
vostres baralles al Temple.
–Ara som
Cavallers Jedi –va dir Qui-Gon–. Ja no tenim baralles.
Tahl va
somriure.
–Ara discutim
i sempre guanyo jo.
Clee es
va deixar caure en una cadira.
–Doncs m'alegro
de veure-us als dos aquí. Estic en un bon embolic. Si no esbrino de seguida qui
m'està sabotejant la flota, segur que el Consell cancel·la tot el programa. No
puc permetre que passi això!
–Parla’m
de la seguretat –va dir en Qui-Gon.
–Les
Naus es reequipen en un camp proper, i tots els treballadors passen pels
controls de seguretat del Senat. Després del primer incident, vaig restringir a
dos el nombre d'encarregats de les naus Jedi. Les coses van més a poc a poc,
però és més segur. Tots dos han superat els requisits més exigents de seguretat
del Senat. Vaig suposar que així aniria tot bé. Però després va ocórrer un
altre incident.
–Així que
ha hagut de ser un d'aquests dos treballadors –va dir en Qui-Gon.
–O algú
que ha trobat la manera de colar-se en una zona restringida –va dir la Tahl.
Clee es
va tirar cap endavant i es va estrènyer les mans amb frustració.
–No puc
estrènyer més el setge de seguretat. Els controls del Senat són increïblement
minuciosos.
–Hi ha
una altra possibilitat –va dir en Qui-Gon–. Que hi hagi algú del Senat darrere
d'això, i que un dels treballadors, o els dos, tinguin una falsa identitat.
–Això no
ho havia pensat –va dir la Tahl–. Però podria explicar els rumors que corren
pel Senat. El traïdor podria ser el responsable de les dues coses. Algú que vol
fer fracassar aquest projecte.
–Però, per
què? –va preguntar la Clee–. Qui podria oposar-se al fet que una colla
d'estudiants del Temple aprenguin a pilotar caces?
–Algú que
tem que els Jedi tinguin més poder –va mussitar Qui-Gon–. El programa és encara
molt recent, però pot ser potencialment nociu per a aquestes persones.
L’intercomunicador
d’en Qui-Gon va xiular, i ell es va excusar per absentar-se a respondre,
allunyant-se uns passos. Era Yoda.
–Males notícies
tinc –va dir en Yoda sense més preàmbuls–. El Senat una subcomissió d'investigació
ha decidit crear per la mort d’en Bruck investigar. Vox Chun amb un poderós
aliat allà compte. Que Sano Sauro és un advocat hem descobert. Es rumoreja que
ansiós per destacar està. Tornar immediatament has, Qui-Gon. Tres testimonis hi
haurà: Bant, Obi-Wan i tu. Aquest procés dolorós per al teu padawan serà, em
temo.
Qui-Gon
es va sentir enfonsat.
–Sí –va dir
en veu baixa–. Jo també ho temo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada