Vol d'expansió (II)

Anterior

2

Els vencedors van prendre el seu temps furgant o agullonant o delectant-se en el que fos que quedés de la nau hutt. Pel nombre de propulsors maniobrant que Car'das podia veure parpellejant a intervals, va suposar que hi havia tres naus que havien estat involucrades en la batalla pròpiament dita, mes la que seguia vigilant el seu flanc.

Les xarxes Connor, com els canons d'ions, estaven dissenyades per desarmar i mantenir en lloc de destruir, i Qennto i Maris havien tornat a posar en marxa la major part dels sistemes per quan els seus guardians finalment van fer el seu moviment.

–Qennto, s'està desviant –va cridar Car'das pel comunicador, mirant com la nau grisa anava tranquil·lament a la deriva passant el parabrisa i col·locant-se en un nou punt amb la seva popa sobre i al davant de la proa del Caçador de Gangues–. Sembla que s'està col·locant perquè el seguim.

–A la nostra manera –va respondre Qennto–. Encén el motor a un quart de potència.

La nau grisa estava començant a allunyar-se quan Maris i ell van tornar.

–Aquí anem –va murmurar Qennto, deixant-se caure en el seu seient i avançant cap a endavant–. Alguna idea d'on anem?

–La resta del grup encara està sobre la nau hutt –va dir Car'das, estrenyent-se amb cura per passar a Maris mentre es dirigia de tornada al seu lloc–. Potser ens porten allà.

–Sí, això sembla –va estar d'acord Qennto mentre donava més potència al motor–. Almenys, no estan disparant. Això sempre és un bon senyal.

Hi havia, de fet, tres naus alienígenes rondant al voltant de les restes de la nau d’en Progga quan van arribar. Dues eren duplicats de la seva escorta mida caça, mentre que el tercer era considerablement més gran.

–Encara que no més gran que un creuer de la República –va assenyalar Car'das–. Bastant petit, considerant el que acaba de fer.

–Sembla que estan obrint una badia d'atracada per a nosaltres –va dir Maris.

Car'das va mesurar la coberta de babord que s'obria amb els ulls.

–No hi ha massa espai allà dins.

–La nostra proa entrarà –li va assegurar Qennto–. Podem fer servir el tub de servei davanter per sortir.

–Anem a entrar en aquesta nau? –va preguntar Maris, la seva veu tremolava lleugerament.

–A menys que vulguin fer servir el tub per pujar aquí en lloc d'això –va dir Qennto–. Els tipus de les armes prendran aquesta decisió –va aixecar un dit d’advertència–. La clau per a nosaltres és mantenir el control de la situació mentre estan fent-ho.

Es mig girà cap a Car'das.

–Això vol dir que seré jo el qui parli. Llevat que et preguntin alguna cosa directament, en aquest cas els donaràs exactament tanta informació com t'hagin demanat. Res més. Entesos?

Car'das va empassar.

–Entesos.

El seu escorta els va dirigir cap al costat més gran de la nau, i dos minuts després Qennto tenia la proa del Caçador de Gangues instal·lada amb seguretat dins el collaret d'atracada. Un túnel d'abordatge va començar d'estendre’s cap a l'escotilla de servei mentre Qennto col·locava els sistemes en alerta, i en el moment que els tres havien baixat l'escala, els sensors de la sortida van indicar que el túnel estava en posició i pressuritzat.

–Aquí anem –va remugar Qennto, estirant-se en tota la seva alçada i teclejant el codi d'obertura–. Recordeu, deixeu-me parlar a mi.

Dos membres de la tripulació estaven esperant fora de l'escotilla quan aquesta es va obrir: humanoides de pell blavosa, amb brillants ulls vermells i pèl negre blavós, vestits amb idèntics uniformes negres que lluïen pegats verds a les espatlles. Cada un d'ells tenia una petita però desagradable pistola cenyida a la cintura.

–Hola –els va saludar Qennto mentre avançava pel túnel–. Sóc Dubrak Qennto, Capità del Caçador de Gangues.

Els alienígenes no van respondre, però es van moure amb prou feines cap a l'altre costat i van gesticular cap al túnel.

–Per aquí? –va preguntar Qennto assenyalant amb una mà mentre agafava el braç de la Maris amb l'altra–. És clar.

Maris i ell van avançar pel túnel, el material rivetejat del sòl botava com un pont penjant amb cada pas. Car'das els seguia de prop darrere d'ells, estudiant els alienígenes de cua d'ull quan va passar entre ells. A part del seu inusual color de pell i aquests ulls brillants, semblaven notablement humans. Alguna branca de l'antiga expansió de la humanitat en la galàxia? O eren la seva pròpia gent i la semblança purament una coincidència?

Dos extraterrestres més estaven esperant dins de la nau pròpiament dita, vestits i armats de la mateixa manera que el primer parell excepte que els pegats de les seves espatlles eren grocs i blaus en lloc de verds. Es van girar amb precisió militar quan els tres humans van arribar i els van conduir per un passadís senzillament corbat fet d'un material com la perla amb una lluentor suau i apagada. Car'das lliscà les puntes dels dits delicadament al llarg de la paret mentre caminaven, intentant desxifrar si era metall, ceràmica o algun tipus de combinació.

Cinc metres més endavant, al passadís, els seus guies van fer un alto fora d'una entrada oberta i es van col·locar a cada costat.

–Aquí dins, eh? –va preguntar Qennto–. Segur –Quadrà les seves espatlles de la forma en què sovint Car'das li havia vist fer-ho abans d'una sessió de negociacions. Llavors, agafant tot el braç de la Maris, va anar cap a dins. Fent una última mirada als murs del passadís, Car'das els va seguir.

L'habitació era petita i simple, el seu mobiliari consistia en una taula i mitja dotzena de cadires. Una sala de conferències, la va identificar Car'das temptativament, o potser un menjador de la tripulació de servei. Un altre dels alienígenes de pell blava estava assegut al costat més allunyat de la taula, els seus brillants ulls fixos en els seus visitants. Vestia el mateix uniforme negre que els seus escortes, però amb un pegat més gran, color bordeus, en les seves espatlles i un parell de barres de plata, acuradament llaurades, en el seu coll. Un oficial?

–Hola –va dir Qennto alegrement, parant-se en la vora de la taula–. Sóc Dubrak Qennto, Capità del Caçador de Gangues: Suposo que no sabrà parlar Bàsic?

L'alienígena no va contestar, però Car'das va pensar que l'havia vist contraure una cella lleument.

–Potser hauríem de provar amb algun dels llenguatges de comerç de la Vora Exterior –va oferir.

–Gràcies per aquest brillant suggeriment –va dir Qennto amb un toc de sarcasme–. Salutacions, noble senyor –va continuar, passant al Sy Bisti–. Som viatgers i comerciants d'un món llunyà, que no volen cap dany per a vostè o per a la seva gent.

De nou, no hi va haver resposta.

–Pots provar amb el Taarja –va dir la Maris.

–No conec el Taarja molt bé –va dir Qennto, encara en Sy Bisti–. Què hi ha de vosaltres? –va afegir, girant-se per mirar als dos guàrdies que els havien seguit fins a la habitació–. Algú de vosaltres entén Sy Bisti? O Taarja? Meese Caulf?

–Sy Bisti servirà –va dir l'alienígena de darrere de la taula, molt calmat en aquest llenguatge.

Qennto es va girar, parpellejant per la sorpresa.

–Acaba de dir?

–He dit que Sy Bisti servirà –va repetir l’alienígena–. Si us plau, asseieu-vos.

–Ah... Gràcies –va dir Qennto, apartant unes cadires per a ell i per a Maris i capcinejant a Car'das perquè fes el mateix. Els respatllers de les cadires estaven contornejats de manera una mica estranya per als humans, va advertir Car'das mentre s'asseia, però no eren incòmodes.

–Sóc el Comandant Mitth'raw'nuruodo de l’Ascendència Txiss –va continuar l’alienígena–. Aquest és el Falcó Fogós, nau de comandament de la força de guàrdia segona de la Flota de Defensa Expansionista.

Flota Expansionista. Car'das va sentir un calfred pujant per la seva esquena. Implicava aquest nom que aquesta Ascendència Txiss estava en procés d'expandir-se cap a fora?

Esperava que no. L'última cosa que necessitava la República ara mateix era una amenaça des de fora dels seus límits. El Canceller Suprem Palpatine ho estava fent el millor que podia, però hi havia molta resistència a canviar les velles actituds "tot segueix igual" i la corrupció casual del govern de Coruscant. Fins i tot ara, cinc anys després de la seva petita desventura a Naboo, la Federació de Comerç havia evitat ser castigada per la seva evident agressió, tot i els millors esforços d’en Palpatine de portar-la davant la justícia. Sentiments de ressentiment i frustració bullien al llarg de la galàxia, amb rumors de noves reformes o moviments secessionistes sorgint cada setmana.

Qennto agraïa això, és clar. Burocràcies governamentals amb les seves dotzenes de comissions, càrrecs de servei i prohibicions a dojo eren un entorn manejable ideal per a operacions de contraban a petita escala com aquesta. I Car'das havia d'admetre que durant el seu temps de bord del Caçador de Gangues, les seves activitats els hi havien reportat uns molt respectables beneficis.

El que potser Qennto no aconseguia entendre era que mentre una petita inestabilitat governamental podia ser útil, massa seria tan dolenta per als contrabandistes com per qualsevol.

No cal dir que una guerra a gran escala seria tan dolenta com la que hi va haver. Per a tots.

–I tu ets...? –va preguntar Mitth'raw'nuruodo, clavant els seus brillants ulls vermells en Car'das.

Car'das va obrir la boca...

–Sóc Dubrak Qennto, Comandant –va dir Qennto abans que Car'das pogués parlar–. Capità del...

–I tu ets...? –va repetir Mitth'raw'nuruodo amb els seus ulls encara clavats en Car'das, posant un lleu però notable èmfasi en el pronom.

Car'das va mirar de reüll a Qennto, obtenint un microscòpic assentiment.

–Sóc Jorj Car'das –va dir–. Tripulant del vaixell de càrrega Caçador de Gangues.

–I aquests? –va preguntar Mitth'raw'nuruodo, gesticulant cap als altres.

De nou, Car'das va mirar a Qennto. L'expressió de l'altre s'havia tornat bastant agra, però així i tot li va fer al seu tripulant més jove una altra petita inclinació.

–Aquest és el meu Capità, Dubrak Qennto –li va dir Car'das al Comandant–. I la seva... “Núvia? Copilot? Soci?”, el seu segon al comandament, Maris Ferasi.

Mitth'raw'nuruodo va inclinar el cap cap a cada un d'ells i es va tornar cap a Car'das.

–Per què esteu aquí?

–Som comerciants corellians, d'un dels sistemes a la República Galàctica –va dir Car'das.

–K'rell'n –va dir Mitth'raw'nuruodo, com si temptegés la paraula–. Comerciants, has dit? No exploradors o avançades?

–No, res d'això –li va assegurar Car'das–. Lloguem la nostra nau per portar mercaderies entre sistemes estel·lars.

–I l'altra nau? –va preguntar Mith'raw'nuruodo.

–Pirates d'alguna classe –va deixar anar Qennto abans que Car'das pogués respondre–. Estàvem fugint d'ells quan vam tenir problemes amb el nostre hiperpropulsor, i així va ser com vam acabar aquí.

–Coneixíeu aquests pirates? –va preguntar Mitth'raw'nuruodo.

–Com podíem nosaltres...? –va començar Qennto.

–Sí, havíem tingut problemes amb ells abans –el va interrompre Car'das. Hi havia hagut alguna cosa en la veu d’en Mitth'raw'nuruodo mentre preguntava això...–. Crec que estaven buscant-nos específicament.

–Deveu estar portant una càrrega valuosa.

–No és gens extravagant –va dir Qennto, llançant una mirada d'advertència a Car'das–. Un carregament de pells i exòtiques vestimentes de luxe. Estem molt agraïts que vingués en la nostra ajuda.

Car'das va sentir tancar la seva gola. La majoria del seu carregament eren de fet robes de luxe, però cosit a la filigrana del coll d'una de les pells hi havia un assortiment de gemmes de foc de contraban. Si Mitth'raw'nuruodo decidia revisar el carregament i les trobava, hi hauria una molt infeliç Drixo la Hutt en el futur del Caçador de Gangues.

–De res –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Tinc curiositat per veure el que la vostra gent considera vestimentes de luxe. Potser podríeu ensenyar-me la vostra càrrega abans que marxeu.

–Estaria encantat –va dir Qennto–. Significa això que ens està alliberant?

–Aviat –li va assegurar Mitth'raw'nuruodo–. Primer necessito examinar la vostra nau i confirmar que certament sou els innocents comerciants que afirmeu ser.

–És clar, és clar –va dir Qennto tranquil·lament–. Li donarem un tour complet quan vostè vulgui.

–Gràcies –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Però això pot esperar fins que arribem a la meva base. Fins llavors, s'han preparat habitacions de descans per a vosaltres. Potser després em permeteu mostrar-vos l'hospitalitat txiss.

–Estarem molt agraïts i honrats, Comandant –va dir Qennto, inclinant el seu cap en una petita reverència–. Encara que m'agradaria esmentar que tenim un horari molt atapeït, i el nostre desviament inesperat l’ha fet més atapeït encara.

–És clar –va dir Mitth'raw'nuruodo–. La base no està lluny.

–Està en aquest sistema? –va preguntar Qennto. Va aixecar una mà abans que el txiss pogués respondre–. Perdó, perdó, no és cosa meva.

–És cert –coincidí Mitth'raw'nuruodo–. No obstant això, no farà cap mal dir-te que està en un sistema enterament diferent.

–Ah –va dir Qennto–. Puc preguntar quan partirem cap a allà?

–Ja hem partit –va dir Mitth'raw'nuruodo suaument–. Vam fer el salt a l’hiperespai fa aproximadament Quatre minuts estàndard.

Qennto va arrufar les celles.

–De veritat? No he sentit ni notat res.

–Potser els nostres sistemes d’hiperpropulsió siguin superiors als vostres –va dir Mitth'raw'nuruodo, aixecant-se–. Ara, si em seguiu, us escoltaré fins a l'àrea de descans.

Els va conduir cinc metres pel passadís fins a una altra porta, on va tocar un panell ratllat a la paret.

–Us avisaré quan us requereixi de nou –va dir mentre la porta lliscava, obrint-se.

–Esperarem amb il·lusió més conversa –va dir Qennto, fent una reverència truncada mentre deixava passar a Maris davant d'ell, a través de la porta–. Gràcies, Comandant.

Els dos van desaparèixer dins. Inclinant el seu cap cap al Comandant, Car'das els va seguir.

L'habitació estava completament moblada, contenint una llitera de tres llits contra una paret i una taula plegable i bancs a l'altra. A més de la llitera hi havia tres grans escriptoris encastats a la paret, mentre a la dreta una porta conduïa al que semblava ser un compacte cubicle sanitari.

–Què creus que farà amb nosaltres? –va murmurar Maris, mirant al seu voltant.

–Ens deixarà marxar –li va assegurar Qennto, mirant dins el cubicle sanitari i després asseient-se al llit més baix, encorbant-se per no donar-se un cop al cap amb el llit de sobre–. La veritable pregunta és si ens emportarem les gemmes de foc amb nosaltres.

Car'das es va aclarir la seva gola.

–Hauríem d'estar parlant d'això? –va preguntar, mirant significativament al voltant de l'habitació.

–Relaxa’t –va grunyir Qennto–. Ells no parlen una paraula de Bàsic –els seus ulls es van estrènyer– I ja que estem amb el tema de parlar, per què dimonis li vas dir que coneixíem a Progga?

–Hi havia alguna cosa en els seus ulls i en la seva veu en aquell moment –va dir Car'das–. Una cosa que em deia que ell ja ho sabia tot sobre això, i que seria millor per a nosaltres que no ens enxampés mentint-li.

Qennto va esbufegar.

–Això és ridícul.

–Potser hi va haver supervivents en la tripulació d’en Progga –va suggerir Maris.

–Impossible –va dir Qennto amb fermesa–. Ja vas veure com va quedar la nau. Va ser oberta com una barreta de menjar.

–No sé com ho sabia –va insistir Car'das–. Tot el que sé és que ho sabia.

–I no hauries de mentir a un home honorable de totes maneres –va murmurar Maris.

–Qui, ell? Honorable? –Es va mofar Qennto–. No ho creguis. Tots els militars són iguals, i els més refinats són els pitjors de tots.

–He conegut a uns pocs soldats honorables –va dir Maris rígidament–. A més, sempre he tingut un bon sentit per a la gent. Crec que aquest Mitth'raw... Crec que el Comandant és digne de confiança –va alçar les seves celles–. Tampoc crec que intentar enganyar-lo sigui una bona idea.

–Només és una mala idea si t'enxampen –va dir Qennto–. En aquest univers aconsegueixes el que negocies, Maris. Res més.

–No tens prou fe en la gent.

–Tinc tota la fe que necessito, petita –va dir Qennto tranquil·lament–. Simplement sé una mica més sobre la naturalesa humana del que tu saps. Naturalesa humana i no humana.

–Segueixo pensant que necessitem ser completament sincers amb ell –va dir Maris.

–Ser sincera és l'última cosa que vols fer. És més. Això li dóna a l'altre tot l'avantatge –Qennto va inclinar el cap cap a la porta tancada–. I aquest tipus en particular sona com la classe de tipus que farà preguntes fins que morim de vells, si li deixem.

–Tot i així, no ens farà cap mal si ens manté aquí almenys un petit temps –va suggerir Car'das–. La gent d’en Progga estarà una mica enfadada quan ell no torni.

Qennto va sacsejar el cap.

–Ells mai ens agafaran.

–Sí, però...

–Mira noi, deixa que sigui jo qui pensi, d'acord? –Li va tallar Qennto. Alçant les cames dins de la llitera, es va tombar amb els braços doblegats enrere–. Ara, que tothom s’estigui quiet una estona. He d’esbrinar com solucionar això.

Maris va atrapar la mirada d’en Car'das, arronsant les espatlles lleument, llavors es va girar i va pujar a la llitera que estava sobre de la d’en Qennto. Estirant-se, va creuar els braços sobre el pit i va mirar meditativament la part inferior de la llitera que estava sobre d'ella.

Creuant fins a l'altre costat de l'habitació, Car'das va desplegar la taula i un dels bancs i es va asseure, introduint-se més o menys còmodament entre la taula i la paret.

Posant el colze a la taula i recolzant el cap a la mà, va tancar els ulls i va intentar relaxar-se.

No es va adonar que s'havia adormit fins que un brunzit sobtat el va despertar amb un sobresalt. Es va aixecar d'un salt quan la porta es va obrir per revelar un únic txiss vestit de negre.

 –El Comandant Mitth'raw'nuruodo envia els seus respectes –va dir l'alienígena, accentuant les paraules Sy Bisti espessament–. Requereix la seva presència al Visual Davanter número U.

–Fantàstic –va dir Qennto, posant les cames a terra i aixecant-se. El seu to i expressió eren els de falsa alegria que Car'das havia escoltat una vegada i una altra en sessions de negociació.

–Tu no –va dir el txiss. Va assenyalar a Car'das–. Només aquest.

Qennto es va parar abruptament.

–Què?

–S'està preparant un refrigeri –va dir el txiss–. Fins que estigui llest, només aquest vindrà.

–Espera un segon –va grunyir Qennto–. Ens quedarem junts o...

–Està bé –va interrompre’l Car'das precipitadament. El txiss dret a la porta no s'havia mogut, però Car'das havia percebut un canvi en la llum i les ombres que li van indicar que hi havia altres rondant fora–. Estaré bé.

–Car'das...

–Està bé –va repetir Car'das, avançant cap a la porta. El txiss es va apartar i Car'das va caminar pel passadís.

Hi havia de fet més txiss esperant al costat de la porta, dos d'ells a cada costat.

–Segueix-me –va dir el missatger mentre la porta es tancava.

El grup avançava pel corb passadís, passant tres creus de passadissos i moltes altres portes al llarg del camí. Dues de les portes estaven obertes, i Car'das no va poder evitar una furtiva mirada dins de cadascuna mentre passava. Tot el que va poder veure, però, va ser equip irreconeixedor i més txiss vestits de negre.

Hi havia esperat que el Visual Davanter fos una cambra abarrotada d'alta tecnologia.

Per a la seva sorpresa, la porta es va obrir mostrant una cosa que semblava una versió compacta d'una galeria d'observació de línies estel·lars. Un llarg i corbat sofà estava col·locat al davant del finestral convex que anava del terra al sostre, mostrant en aquest moment una vista espectacular del brillant cel hiperespacial mentre aquest surava passant la nau. Les pròpies llums de l'habitació estaven enfosquides, fent la visió molt més impressionant.

–Benvingut, Jorj Car'das.

Car'das va mirar al voltant. Mitth'raw'nuruodo estava assegut sol a l'extrem més allunyat del sofà, perfilat contra el cel hiperespacial.

–Comandant –li va saludar, mirant interrogativament al seu guia. L'altre va assentir, retrocedint i tancant la porta a si mateix i a la resta de l'escorta. Sentint alguna cosa més que una mica d'ansietat, Car'das va avançar al voltant de l'extrem més proper del sofà i passant per la corba.

–Preciós, oi? –va comentar Mitth'raw'nuruodo mentre Car'das arribava al seu costat –. Si us plau, seu.

–Gràcies –va dir Car'das, asseient-se en el sofà a un cautelós metre de distància de l'altre–. Puc preguntar per què va enviar a buscar-me.

–Per compartir aquesta vista, per descomptat –va dir Mitth'raw'nuruodo secament–. I per respondre unes poques preguntes.

Car'das va sentir el seu estómac encongir-se. Així que anava a ser un interrogatori. En el més profund ell havia sabut que ho seria, però havia esperat ferventment que la valoració ingènuament idealista de Maris sobre el seu capturador pogués ser realment certa.

–És una vista molt bonica –va comentar, sense saber què més dir–. Estic una mica sorprès de trobar una habitació com aquesta a bord d'una nau de guerra.

–Oh, és molt funcional –li va assegurar Mitth'raw'nuruodo–. El seu nom complet és Lloc de Triangulació Visual Davanter nombre U. Col·loquem aquí observadors durant el combat per rastrejar naus enemigues i altres possibles amenaces, i per coordinar alguns dels nostres armaments en la línia de visió.

–No teniu sensors que s'ocupin d'això?

–És clar –va dir Mitth'raw'nuruodo–. I en general són realment adequats. Però estic segur que saps que hi ha formes de confondre o cegar ulls electrònics. De vegades els ulls d'un txiss són més fiables.

–Suposo –va dir Car'das, mirant als ulls del seu amfitrió. A la tènue llum, eren fins i tot més intimidants–. Però no és molt dur portar la informació fins als artillers prou ràpid?

–Hi ha maneres –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Quins són exactament els vostres negocis, Jorj Car'das?

–El Capità Qennto ja li ho va dir –va dir Car'das, sentint la suor sorgint en el seu front–. Som mercaders i comerciants.

Mitth'raw'nuruodo va negar amb el cap.

–Desafortunadament per a les asseveracions del teu Capità, estic familiaritzat amb l'economia dels viatges estel·lars. La vostra nau és massa petita per a qualsevol càrrega estàndard com per cobrir fins i tot les despeses normals d'una operació, i molt menys el treball de reparació d'emergència. Per tant concloc que teniu una ocupació en un negoci suplementari. No teniu l'armament per a ser pirates o mercenaris, així que deveu ser contrabandistes.

Car'das va vacil·lar. Què se suposava que havia de dir?

–Suposo que no serviria de res assenyalar que la nostra economia i la vostra poden no tenir les mateixes escales –es va encallar.

–És això el que al·legues?

Car'das va vacil·lar, però Mitth'raw'nuruodo tenia aquesta mirada coneixedora de nou.

–No –va concedir–. Som principalment només comerciants com va dir el Capità Qennto. Però de vegades fem petits contrabans addicionalment.

–Ja veig –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Agraeixo la teva honestedat, Jorj Car'das.

–Pot dir-me només Car'das –va dir Car'das–. En la nostra cultura, el primer nom està reservat per als amics.

–No em consideres un amic?

–Me’n considera vostè? –va respondre Car'das.

Es va penedir de les seves paraules en l'instant en què van sortir de la seva boca. El sarcasme difícilment era l'opció de preferència en un enfrontament com aquest.

Però Mitth'raw'nuruodo merament va aixecar una cella.

–No, encara no –va assentir tranquil·lament–. Potser algun dia. M’intrigues, Car'das. Aquí assegut, capturat per éssers poc familiars lluny de casa. I tot i així en lloc d’enrotllar-te dins d'una manta de por o ira, t’estires en fora amb curiositat.

Car'das va arrufar les celles.

–Curiositat?

–Estudiaves als meus guerrers mentre et pujaven a bord –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Ho vaig poder veure en els teus ulls i la teva cara mentre observaves, pensaves i avaluaves. Vas fer el mateix mentre et portaven a la teva habitació, i de nou mentre et portaven aquí fa un moment.

–Només estava mirant al voltant –li va assegurar Car'das, sentint el seu cor bategar una mica més ràpid. Hi havia els espies en una posició per sobre o per sota dels contrabandistes a la llista d'indesitjables d’en Mitth'raw'nuruodo? –. No pretenia res amb això.

–Tranquil·litza’t –va dir Mitth'raw'nuruodo, amb certa diversió apuntant en la seva veu–. No t'estic acusant d'espionatge. Jo també tinc el do de la curiositat, i per tant ho agraeixo en uns altres. Digues, qui ha de rebre les gemmes de foc?

Car'das es va sobresaltar.

–Va trobar? Vull dir... en aquest cas, per què m'ho pregunta?

–Com vaig dir, agraeixo l'honestedat –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Qui és el receptor pretès?

–Un grup de Hutts que operen en el sistema Comra –li va dir Car'das, rendint-se–. Rivals del que vostè... del qui estava atacant –vacil·là–. Vostè sabia que no eren pirates casuals, oi? que estaven caçant-nos específicament.

–Monitoràvem les vostres transmissions mentre ens posàvem per intervenir –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Encara que, per descomptat, la conversa era incomprensible per a nosaltres, vaig recordar haver sentit els fonemes Dubrak Qennto en el discurs del Hutt quan el Capità Qennto es va identificar després. La conclusió va ser òbvia.

Un calfred va pujar per l'esquena d’en Car'das. Una conversa en una llengua extraterrestre, i tot i així Mitth'raw'nuruodo havia estat capaç de memoritzar suficient per extreure el nom d’en Qennto del galimaties. Quin tipus de criatures eren aquests txiss, de tota manera?

–És il·legal la possessió d'aquestes gemmes, llavors?

–No, però les tarifes de duanes són ridículament altes –va dir Car'das, forçant la seva ment de tornada a l’interrogatori–. Els contrabandistes són usats per evitar haver de pagar-les –dubtà–. Realment, considerant la gent de la que vam agafar aquest lot, podrien haver estat robades. Però no ho digui a Maris.

–Oh?

Car'das es va estremir. Aquí estava de nou, parlant sense pensar. Si Mitth'raw'nuruodo no li matava abans que acabés això, probablement ho faria Qennto.

–Maris és una mica idealista –va dir a contracor–. Creu que tot això del contraban és només una forma de declaració contra l'ambiciosa i estúpida burocràcia de la República.

–El Capità Qennto no ha considerat convenient obrir-li els ulls?

–Al Capità Qennto li agrada la seva companyia –va dir Car'das–. Dubto que ella es quedés amb ell si sabés tota la veritat.

–Afirma preocupar-se per ella, i tot i així li menteix?

–No sé el que afirma –va dir Car'das–. Encara que suposo que podria dir-se que aquests idealistes com Maris es menteixen molt a si mateixos. La veritat és allà al davant d'ella si volgués veure-la–. Va mirar una altra vegada aquells brillants ulls–. Encara que per descomptat això no excusa la nostra part en això –va afegir.

–No, no ho fa –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Quines serien les conseqüències si no lliureu les gemmes de foc?

Car'das va sentir tancar-se la seva gola. Massa per a l'honorable Comandant Mitth'raw'nuruodo. Les gemmes de foc devien ser molt valuoses aquí també.

–Ells ens matarien –va dir sense embuts–. Probablement d'alguna manera altament entretinguda, com mirar-nos mentre som devorats per alguna combinació de grans animals.

–I si el lliurament es retarda lleument?

Car'das va arrufar les celles, intentant llegir l'expressió de l'altre en la brillantor intermitent de l'hiperespai.

–Què vol exactament de mi, Comandant Mitth'raw'nuruodo?

–Res, massa esgotat –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Merament desitjo la teva companyia per un temps.

–Per què?

–En part, per aprendre sobre la teva gent –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Però principalment perquè puguis ensenyar-me el vostre idioma.

Car'das va parpellejar.

–El nostre idioma? Vol dir el Bàsic?

–Aquest és el llenguatge principal en la vostra República, no?

–Sí, però... –Car'das va vacil·lar, preguntant-se si hi havia una forma delicada de fer una pregunta com aquesta.

Mitth'raw'nuruodo podia haver estat llegint la seva ment. O més aviat els ulls i la cara.

–No estic planejant una invasió, si això és el que et preocupa –va dir, somrient lleugerament–. Els txiss no envaeixen el territori d'altres. No fem la guerra fins i tot contra enemics potencials a menys que siguem atacats primer.

–Bé, realment no ha de preocupar-se sobre cap atac per la nostra part –va dir Car'das ràpidament–. Tenim massa problemes interns ara mateix com per anar a molestar a ningú més.

–Llavors no tenim res a témer els uns dels altres –va dir Mitth'raw'nuruodo–. Seria merament una indulgència a la meva curiositat.

–Ja veig –va dir Car'das cautelosament. Sabia que Qennto estaria a ple calibre en mode negociació en aquest punt, empenyent, punxant i estrenyent per treure tot el que pogués del tracte. Potser era per això pel que Mitth'raw'nuruodo estava tenint aquesta trobada amb el clarament menys experimentat Car'das.

Tot i així, podia intentar-ho.

–I què en trauríem nosaltres amb això? –va preguntar.

–Per vosaltres hi haurà una satisfacció igual de la vostra pròpia curiositat –Mitth'raw'nuruodo va aixecar les celles–. Vols saber més sobre la meva gent, oi?

–Moltíssim –va dir Car'das–. Però no crec que això sigui atractiu per al Capità Qennto.

–Potser alguns objectes de valor afegits a la càrrega, llavors –va suggerir Mitth'raw'nuruodo–. Això també podria ajudar a aplacar als vostres clients.

–Sí, definitivament necessitaran una cosa que els aplaqui –va estar d'acord Car'das amb una ganyota–. Un petit botí addicional seria de gran ajuda.

–Llavors està decidit –va dir Mitth'raw'nuruodo, aixecant-se.

–Una cosa més –va dir Car'das remenant els peus–. Estaré encantat d'ensenyar-li Bàsic, però m'agradaria rebre també alguna lliçó de llenguatge. Estaria disposat a ensenyar-me el llenguatge txiss al seu torn, o demanar a algú de la seva gent que ho faci?

–Puc ensenyar–te a entendre Txeunh –va dir Mitth'raw'nuruodo, estrenyent els seus ulls pensativament–. Però dubto que alguna vegada siguis capaç de parlar-lo correctament. He notat que encara no pronuncies el meu nom molt bé.

Car'das va sentir cremar la seva cara.

–Ho sento.

–No cal que et disculpis –li va assegurar Mitth'raw'nuruodo–. El teu mecanisme vocal és proper al nostre, però clarament hi ha algunes diferències. No obstant això, crec que podré ensenyar-te a parlar Minnisiat. És un llenguatge comercial àmpliament usat en les regions del voltant del nostre territori.

–Això seria fantàstic –va dir Car'das–. Gràcies, Comandant Mitth–uh... Comandant.

–Com ja vaig dir, la pronunciació Txeunh és difícil per a tu –va apuntar Mitth'raw'nuruodo secament–. Potser seria més fàcil per a tu si em diguessis pel meu nom central, Thrawn.

Car'das va arrufar les celles.

–Està permès?

Mitth'raw'nuruodo “Thrawn” va arronsar les espatlles.

–És qüestionable –va dir–. En general, els noms complets són requerits per a ocasions formals, per a estrangers i per a aquells que són socialment inferiors.

–I em sembla que estem qualificats en les tres categories.

–Sí –va dir Thrawn–. Però crec que aquestes regles poden trencar-se quan hi ha bones i vàlides raons per fer-ho. En aquest cas, n'hi ha.

–Certament, això fa les coses més fàcils –va estar d'acord Car'das, inclinant el cap–. Gràcies, Comandant Thrawn.

–De res –va dir Thrawn–. I ara, un lleuger refrigeri ha estat preparat per a tu i els altres. Després d'això, les lliçons de llenguatge poden començar.

Següent