Capítol 3
A Qui-Gon
li hauria agradat quedar-se per xerrar amb els alumnes de la classe del doctor
Lundi, però l'anunci sorpresa del professor ho va canviar tot. El doctor Lundi
anava a algun lloc i es portava alguna cosa entre mans, i el més important era
esbrinar on es dirigia i què era.
El quermià
es movia molt ràpidament per algú de la seva edat, però els Jedi van aconseguir
seguir-li el ritme. Qui-Gon va seguir a Lundi a una terminal i el va veure
ficar-se en una nau de grandària mitjana. Els Jedi no sabien on anava, però no
van tenir més remei que pujar a bord.
Un cop
dins es van adonar que era un vol privat noliejat de manera expressa. La cabina
principal estava plena de seients majoritàriament ocupats. Tant els seients com
els passatgers semblaven una mica vinguts a menys.
– Aneu a
Lisal? –va grunyir una veu des d'un fosc racó prop de l'entrada.
–Sí –va respondre
ràpidament Qui-Gon. El destí de la nau li sonava d'alguna cosa.
–
Bitllets? –va preguntar la veu.
–Dos, si
us plau –va respondre Qui-Gon.
–Ja és
massa tard per adquirir-los –va dir el capità amb aplom, sortint d'entre les
ombres i evidenciant davant els Jedi el seu mal alè i les seves dents trencades–.
Si no els heu comprat ja, haureu de pagar el doble.
–Crec que
preferim pagar el preu normal –va respondre Qui-Gon mirant fixament al pilot
als ulls.
–Bé, llavors
que siguin dos a preu normal –va dir el capità. Es va ficar la mà a la butxaca
de la túnica i va treure dos greixoses fitxes–. Haureu de seure al fons.
Obi-Wan
va donar uns quants crèdits al capità mentre Qui-Gon buscava a Murk Lundi entre
la multitud. No s'asseia amb els altres passatgers, però, havent-hi tantes
mirades fixes en ell, el Jedi no es va atrevir a seguir-lo buscant. Almenys no
en aquest moment.
Obi-Wan
i Qui-Gon es van obrir pas fins a l'última fila i es van asseure. En seure, Qui-Gon
es va adonar que el seient de davant estava massa a prop, obligant-lo a adoptar
una còmica postura de genolls flexionats. No hi havia lloc perquè l'enorme Jedi
s'acomodés. Diversos dels estranys passatgers que tenia davant es van girar per
mirar-los amb odi.
Aquest no és el típic grup de viatge
organitzat,
va pensar Qui-Gon. Els passatgers semblaven més malhumorats que els típics
viatgers de plaer de Coruscant. Jocasta Nu els havia advertit que qualsevol
podria ser membre de les sectes Sith, i que això dificultaria poder reconèixer-los
en plena multitud. Tot d'una, Qui-Gon es va preguntar si no s'haurien ficat
enmig de la secta. Per què li sonava tant Lisal?
El
capità, no sense esforç, va tancar les portes de la nau. Després de prémer i donar
cops a diversos botons, va arrencar el panell de control i es va posar a
empalmar els cables espurnejants de l'interior.
–Espero que
el motor estigui en millors condicions –va comentar Obi-Wan, el que va
aconseguir que els miressin encara més.
Qui-Gon
va desitjar haver tingut una mica més de temps per reflexionar sobre el caire
que estava cobrant la missió i en què s'estaven ficant el seu aprenent i ell.
Tot passava massa de pressa. Aquell matí havien anat a vigilar un influent
professor, i, de sobte, estaven abandonant el planeta.
En el
fons del seu ésser, Qui-Gon tenia l'estranya sensació que aquell viatge no era
el que semblava. Tot d'una, va tenir un pressentiment. Podia ser un parany.
Es va
posar dret. Potser encara estaven a temps de sortir d'allà, però abans de poder
decidir el que anava a fer, les malediccions del capità es van convertir en
crits d'ira. Algú cridava el nom del doctor Lundi i intentava colar-se per
l'escletxa de la porta.
Qui-Gon
va trigar un segon a reconèixer al noi que volia pujar a bord. Era Norval,
l'alumne bru de la primera fila.
El
capità va fer el que va poder per expulsar l'intrús per la porta mig tancada.
Diversos passatgers es van amuntegar per contemplar l'escena. No sabia si
volien ajudar a Norval a entrar o al capità a fer-lo fora. Tot d'una, les
portes es van obrir després d'una pluja d'espurnes del tauler de control, i
Norval i altres passatgers van anar a parar a terra.
–Hauràs
a pagar el triple! –va exclamar el capità, assenyalant a Norval i ruixant-lo de
saliva al costat d'altres passatgers.
–No es
quedarà –va dir una veu tranquil·la i coneguda des de darrere del capità. Era
el professor. Amb aquell caos, Qui-Gon no l’havia vist aparèixer.
–Si us
plau, porti’m amb vostè –va suplicar Norval. Va agafar la túnica del doctor
Lundi per les vores–. Em necessita –xiuxiuejà–. Ningú coneix els seus textos
millor que jo. Els he estudiat paraula per paraula. Ha d’ensenyar-me a
utilitzar el...
–
Seguretat! –va cridar Lundi de sobte–. Seguretat, emporteu-vos aquest noi
immediatament.
Dos
enormes guàrdies de l'hangar van aparèixer a la plataforma i van hissar a
Norval pels aires.
– És
vostè massa vell per utilitzar-lo sol! –va continuar cridant Norval mentre el
treien de la nau i l'arrossegaven per la rampa–. Em necessita!
Murk
Lundi no es va moure. Quan les súpliques d’en Norval es van perdre en la
llunyania i el capità va aconseguir tancar les portes, ell va seguir
contemplant l'escotilla de duracer.
Qui-Gon
va veure llavors l'oportunitat d'abandonar el seu seient. Es va obrir pas entre
els distrets passatgers, tirant d'Obi-Wan darrere seu. No anaven a abandonar la
nau. La missió era més important del que havia cregut.
Tot
indicava que existia un holocró Sith, i que Murk Lundi anava a buscar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada