Vol d'expansió (XIX)

Anterior

19

–Catorze naus –va declarar l’Almirall Ar'alani, els seus brillants ulls escombraven el camp de restes que s'estenia davant d’ells–. Possiblement tretze, si les dues seccions de runes a la dreta formen part d'una sola nau que es va partir abans d'explotar.

–Aquest és el nombre correcte, Car'das? –va preguntar Thrass.

–Sí, això sona encertat –va estar d'acord Car'das, els seus músculs es van relaxar un xic amb alleujament. La quinzena nau, la nau de combat intacta de la Federació de Comerç, no estava a la vista. Només esperava que hagués estat Thrawn el que l'havia mogut, i que no hagués aconseguit escapar per si mateixa–. Per descomptat, jo només era un observador –els hi va recordar–. No vaig tenir accés a la informació dels sensors.

–A més hi havia un nombre considerable d'aquests –va continuar Ar'alani, assenyalant les seccions socarrimades de dos caces droides que van passar surant davant el parabrisa del pont–. Massa petits per ser pilotats.

–Són dispositius mecànics anomenats droides –va dir Car'das–. Aquests en particular es diuen caces droide.

Thrass va grunyir.

–Si el camp de batalla és indicatiu de les seves habilitats de combat, diria que tenen el nom equivocat.

–No s'enganyi amb les habilitats de combat del seu germà, Syndic Mitth'ras'safis –va advertir-lo Ar'alani–. Si aquests droides fossin tan inútils com suposa, ningú gastaria el temps ni l'esforç construint-los.

–He vist informes d'ells en combat –va confirmar Car'das–. Contra la majoria d'oponents, són considerablement formidables.

–Així i tot no veig evidència que aquestes armes o dels seus amos ataquessin primer –va assenyalar Ar'alani.

–Jo només puc repetir el que he dit abans, Almirall –li va dir Car'das–. El mer acte de llançar els caces era un clar acte d'agressió. El Comandant Mitth'raw'nuruodo va respondre de l'única manera que va poder per protegir les seves forces.

–Potser –va dir Ar'alani–. Això ho decidirà un tribunal militar.

Car'das va sentir encongir el seu estómac.

–Va a presentar càrrecs contra ell?

–Això també ho decidirà el tribunal –va dir Thrass–. Però primer necessitem examinar els enregistraments de la batalla i entrevistar els guerrers que van estar presents.

–En aquesta batalla així com en l'anterior assalt contra els vagaari –va afegir Ar'alani.

–Entenc –va dir Car'das, amb el cor bategant-li una mica més ràpid. Aquí estava l'oportunitat que havia estat buscant.

–Parlant dels vagaari, els meus companys i jo esperàvem poder resoldre la qüestió del tresor que se'ns va prometre com més aviat millor perquè puguem posar-nos en camí–. Les celles d’Ar'alani es van arquejar. –Ara, tot d'una, teniu pressa per tornar a casa?

–Som comerciants –li va recordar Car'das–. Aquest ha estat un viatge interessant i productiu, però la càrrega que portem té un gran retard en el lliurament.

–Una càrrega que us agradaria incrementar amb un saqueig pirata robat.

–Sí, però només perquè els nostres clients exigeixen penalitzacions per retards en el lliurament –va explicar Car'das–. No hi ha manera que les paguem sense els objectes que el Capità Qennto va sol·licitar.

–Hauríeu d’haver-ho pensat abans de decidir quedar-vos –va dir Thrass–. En qualsevol cas, l'assumpte del tresor haurà d'esperar fins que el tribunal hagi pres la seva decisió. Si es troba que el meu germà ha violat la doctrina militar txiss, no tindrà l'oportunitat d'interferir per vosaltres en l'assumpte.

–Entenc –va dir Car'das apesarat–. Quan sol durar aquesta audició?

–Això depèn de la rapidesa amb què pugui reunir els detalls de les dues batalles –va dir Ar'alani–. Una vegada que ho hagi fet, sol·licitaré que un tribunal es reuneixi. Setmanes, en altres paraules. Possiblement fins i tot mesos.

–I quina serà la posició del Comandant Mitth'raw'nuruodo fins llavors?

–Jo supervisaré les seves operacions i inspeccionaré totes les seves ordres –va dir Ar'alani. Va inclinar el cap imperceptiblement cap a Thrass–. A petició del Syndic Mitth'ras'safis.

Car'das mirà a Thrass, amb un formigueig a la seva coroneta. Novament, l'anàlisi d’en Thrawn havia resultat ser correcte. Li ha fet això al seu propi germà?

Els músculs a les galtes d’en Thrass es van tensar, però va ser Ar'alani la qual va respondre.

–Ni el Syndic Mitth'ras'safis ni jo som incompassius amb el Comandant Mitth'raw'nuruodo –va dir francament–. Només volem protegir-lo dels seus propis excessos d'entusiasme i habilitat.

–Del seu excés d'habilitat? –esbufegà Car'das–. Això és nou.

–És un Comandant i un tàctic agraciat –va dir Ar'alani–. Però sense les restriccions adequades finalment aniria massa lluny i acabaria els seus dies a l'exili. Quin bé li farien aquests dons a ningú?

–I mentrestant, els vagaari estan lliures per destruir i matar?

Ar'alani va mirar cap a un altre costat.

–Les vides d'altres éssers no són cosa nostra per interferir-hi, per bé o per mal –va dir–. No podem confiar ni confiarem en qualsevol sentiment de compassió que puguem tenir per les víctimes de la tirania.

–Llavors confiïn en Mitth'raw'nuruodo –s’apressà a dir Car'das–. Tots dos estan d'acord que és un tàctic superdotat; i ell està convençut que els vagaari són una amenaça amb la que finalment hauran d’enfrontar-se. Quan més esperin, més tecnologia i armament alienígena els deixaran robar, i més forts seran.

–Llavors ja ens hi enfrontarem–va dir Thrass amb fermesa–. I com Syndic de la Vuitena Família Regent no puc escoltar res més d'això –va assenyalar amb un dit a la massacre de l'exterior del finestral–. Ara. Descriu aquesta batalla per a nosaltres.

***

Hi havia passat mitja hora des del canvi de torn, i la sala comuna número 3 del C-Quatre estava abarrotada mentre Lorana entrava en ella. Apartant-se amb un pas llarg de l'entrada i de la gent que entrava i sortia, va buscar entre la multitud al Mestre Jedi Ma'Ning.

Però no el va trobar enlloc. Fent-li un últim cop d'ull a la sala, va començar a girar-se cap a la porta.

–Ei! -la va cridar la veu d'un nen sobre el brunzit de la conversa de fons–. Ei! Jedi Lorana!

Era Jorad Pressor, agitant la seva forquilla per sobre del seu cap per atreure la seva atenció.

Els seus pares, al contrari, tenien els seus ulls fermament clavats en els seus plats mentre continuaven menjant. Ignorant-la deliberadament i no era difícil suposar per què. Dos dies abans el Mestre Ma'Ning havia pres el control de la badia de manteniment de l’hipermotor d’en Pressor per ensenyar a alguns joves candidats Jedi, i un dels nens se les havia apanyat per buidar un envàs d'acoblaments inversos per tot el terra. Pressor havia tingut unes paraules amb Ma'Ning sobre això, fins al punt on C'baoth havia intervingut i li havia descomptat a Pressor dos dies de paga.

Seria millor si els deixava sols fins que es recuperessin, va decidir Lorana. Agitant la seva mà i somrient-li a Jorad, es va girar per anar-se'n.

I gairebé es va xocar amb Chas Uliar quan ell entrava a la sala comuna.

–Visitant els barris baixos, oi? –va preguntar ell, ni va intentar amagar la seva fredor.

–Estic buscant el Mestre Ma'Ning –va dir ella, determinada a no respondre igual a la seva oberta animositat. C'baoth havia volgut enviar a Uliar al calabós del C-Quatre pel seu intent d'entrar a la força a l'escola Jedi alguns dies enrere, i només amb enorme tacte i diplomàcia el Capità Pakmillu havia aconseguit dissuadir-lo–. Li has vist?

–Oh, ell mai ve per aquí –va dir Uliar–. Els oficials i l’altra gent important mengen en una de les sales comunes més agradables.

Els ulls de la Lorana van fer un ràpid cop d'ull a la sala, centrant-se aquest cop en la decoració. A ella li semblava adequada.

–Oh, estic segur que aquesta és com les que teniu al C-U –va seguir Uliar–. Però podia haver estat molt més interessant si vosaltres els Jedi tinguéssiu un centímetre cúbic d'estil i creativitat entre vosaltres.

–Què té a veure el nostre estil o creativitat amb això? –va preguntar Lorana.

Durant un moment, els ulls de l’Uliar van examinar la seva cara com si busquessin una mentida. Després els seus llavis es van contreure.

–Suposo que realment no ho saps –va dir a contracor–. Volíem decorar aquesta habitació com un dels nivells inferiors de Coruscant, ja saps, de la classe d'un de mala fama a prop de la superfície. Els companys situats més endavant ja havien decorat les seves sales comunes amb estils temàtics.

–I?

–I el teu dur–com–el–permacret Mestre Ma'Ning no ens va deixar –va dir Uliar asprament–. Alguna bajanada sobre cultures de baixa volada promovent actituds rebels.

Lorana es va estremir. Ara que ho esmentava, ella havia escoltat alguna cosa sobre aquest debat. Tot i que no havia tingut molt sentit per a ella.

–Deixa'm parlar amb ell –es va oferir–. Potser el pugui convèncer perquè canviïn d'idea. Alguna idea d'on pot estar?

–Podries provar a la sala de reunions dels oficials superiors –va dir Uliar, i ella va poder sentir una petita esquerda en el seu animositat–. He sentit que passa molt de temps allà quan no la fan servir.

–Gràcies –va dir Lorana–. Tornaré per explicar-te el que m’hagin dit respecte la decoració.

Va trobar a Ma'Ning sol a la sala de reunions, assegut en una de les cadires mentre mirava pel petit finestral cap al cel hiperespacial que passava surant.

–Mestre Ma'Ning? –li va cridar amb indecisió mentre la porta es tancava darrere d'ella.

–Jedi Jinzler –va dir sense girar-se–. Què et porta a C-Quatre?

–No responia al seu comunicador –va dir–. El Mestre C'baoth em va demanar que vingués a buscar-lo.

–Estava meditant –li va explicar–. Sempre apago el meu comunicador en aquests moments.

–Ja veig –va dir Lorana, estudiant-li detingudament mentre es col·locava al seu costat. La seva cara i la seva actitud semblaven estranyament tenses–. Està bé?

–No estic segur –va dir–. Digues-me, què penses sobre el que el Mestre C'baoth està fent?

La pregunta la va agafar per sorpresa.

–A què es refereix?

–Saps que ha suspès l'autoritat del Tribunal del Comandant per a intervenir en les ofenses?

–No, no ho sabia –va dir ella–. Quin sistema ha planejat utilitzar en el seu lloc?

–Nosaltres –va dir Ma'Ning–. Fins on puc imaginar, essencialment vol que ens encarreguem de supervisar cada aspecte de la vida a bord del Vol d'Expansió.

–Com la manera en la qual la gent decora les seves sales comunes?

Ma'Ning va fer una ganyota.

–Has estat parlant amb Chas Uliar i el seu comitè.

–Vaig parlar amb Uliar –li va confirmar Lorana arrufant les celles–. No sabia que tingués un comitè.

–Oh, és només un grup de gent que no els agrada que altres els hi diguin el que han de fer –va dir Ma'Ning, movent la mà rebutjant la idea–. La majoria són tècnics del complex de reactor i gent de suport. La majoria de les seves queixes són trivials, com tot això de les sales comunes.

–Amb el degut respecte, Mestre Ma'Ning, per a nosaltres fins i tot involucrar-se en la decoració del Vol d'Expansió sembla una mica ridícul –va dir Lorana.

–No m'ho diguis a mi –va admetre Ma'Ning–. Però el Mestre C'baoth va ser inflexible, va dir que la idea de decorar el lloc com un cau de criminals promouria actituds antisocials que no ens podem permetre en una comunitat tan unida. El fet és que estic sentint un ressentiment creixent cap a nosaltres de la gent en general. Estic preocupat per què el Mestre C'baoth pugui estar portant les seves anomenades reformes massa lluny.

–Tot i així és difícil argumentar amb la seva premissa bàsica –va dir Lorana, sentint-se clarament incòmoda per parlar sobre C'baoth a la seva esquena d'aquesta manera–. La gent en connexió amb la Força hauria de ser més capaç de repartir justícia i mantenir la integritat que aquells que no ho estan. Però també és difícil veure què té a veure això amb com decori la gent les seves pròpies sales comunes.

–Exacte –va estar d'acord Ma'Ning–. Però sembla que no puc fer-li veure aquesta distinció. Creus que podries fer-li entendre?

Lorana va fer una ganyota. Primer Uliar li havia demanat que parlés amb Ma'Ning, i ara Ma'Ning li estava demanant que parlés amb C'baoth. L'havia declarat algú mediadora oficial de l'Orde Jedi quan no estava mirant?

–Dubto que em presti més atenció a mi que a vostè –li advertí–. Però puc intentar-ho.

–Això és tot el que demano –va dir Ma'Ning, sonant alleugerit–. I no t’infravaloris. Hi ha un llaç especial entre Mestre i Padawan, un llaç que pot ser més profund que qualsevol altra relació. Pots ser l'única persona a bord del Vol d'Expansió a la qual escoltés.

–No estic segura d'això –va dir–. Però faré el que pugui.

–Gràcies –va dir Ma'Ning–. Vas dir que el Mestre C'baoth està intentant contactar amb mi?

Lorana va assentir.

–Volia que tots els Mestres Jedi es reunissin aquest vespre a les vuit a la sala de reunions dels oficials superiors del C-U.

–Més reformes, sens dubte –va grunyir Ma'Ning mentre s’aixecava–. Parla aviat amb ell, d'acord?

–Si, si, que vagi més lent serà suficient –va dir Lorana–. Mentrestant, què li dic a Uliar?

Ma'Ning va sospirar.

–Digues-li que pensaré sobre això. Potser el Mestre C'baoth estigui finalment tan saturat amb tants altres assumptes que no s'adoni de com està decorat el Vol d'Expansió.

Lorana va mirar cap al cel hiperespacial.

–D’alguna manera, no ho crec.

Ma'Ning va agitar el cap amb força.

–No, jo tampoc.

***

Havia estat un dia llarg i esgotador, però l'últim grup de caces droide finalment s’havia descarregat i desplegat a través del paisatge accidentat de l'asteroide. Ara, el seu rugent estómac li va recordar a Doriana com de tard que era, es va dirigir cap al menjador d'oficials Superiors del Fosca Venjança per aconseguir alguna cosa de menjar.

Kav ja hi era, assegut sol en una de les taules del racó, la seva expressió desafiava qualsevol a interrompre’l. Doriana va enxampar el missatge i va dirigir al droide de servei cap a una de les taules al costat oposat de la sala. El Vicelord havia estat d'un humor eixordador tot el dia, el que era gairebé divertit en una espècie tan covard com els neimoidians. Però ningú més a bord havia gosat riure, i Doriana no ho intentaria tampoc. Fins i tot els covards podien ser empesos massa lluny.

Estava a la meitat del seu sopar quan Kav es va posar dret sobtadament i va travessar l'habitació.

–Aquest Mitthrawdo –va dir sense preàmbuls mentre s'asseia al davant d’en Doriana–. Creu que és un geni, oi?

–Li considero un Comandant i tàctic militar altament efectiu –va dir Doriana mirant a l'altre. D'on havia tret això? –. No puc assegurar les seves habilitats en l'art o la filosofia.

–Molt divertit –va grunyir Kav–. Però ell ni tan sols és un bon tàctic. Ell és, en canvi, un babau –traient un datapad de l'interior de les seves robes, el va posar a la taula davant Doriana–. Miri la reprogramació que ha ordenat per als meus caces.

Doriana va mirar a la pantalla del datapad, coberta amb símbols de llenguatge droide.

–No llegeixo tècnic –va dir–. Què tal si m'ho diu en Bàsic?

Kav va esbufegar despectivament.

–Ha programat els caces per a atacs d'aproximació propera.

Doriana va arrufar en celles mirant el datapad.

–Com de prop?

–Crec que el terme és fregant el casc –va dir Kav, colpejant la pantalla–. El cap programador m'ha informat que l'atac ha estat fixat a no més de cinc metres sobre el casc.

Doriana es va gratar la galta pensativament. Tàcticament, tenia sentit colar-se tan a prop de les naus d'un enemic. Això col·locava a l'atacant dins dels punts defensius de l'armament del defensor, així com permetia la classe de punteria que facilitaria la destrucció eficient d'equip vulnerable i de les línies de connexió de les planxes del casc.

El dolent, és clar, és que era enormement difícil introduir-se en aquests punts defensius en primer lloc.

–Suposo que ningú va pensar mencionar-li que els cuirassats estaran dotats de sistemes molt bons de punts defensius.

–Els programadors no van pensar que estiguessin en posició de discutir amb ell.

–I vostè tampoc?

–Jo? –Kav fingia innocència–. Vostè, entre tots, hauria de saber millor que ningú que no es qüestionen les ordres d'un geni militar.

Doriana va respirar profundament.

–Vicelord, li suggereixo contundentment que recordi el nostre objectiu final aquí. Ens han enviat a destruir el Vol d'Expansió. Sense l'ajuda d’en Mitth'raw'nuruodo, no tenim cap oportunitat de fer-ho.

–Tot i així un ésser de la seva genialitat és certament capaç d'entendre lectures tècniques –va dir Kav estovat–. Potser el seu pla sigui llançar els nostres caces contra el Vol d'Expansió en un sorprenent desplegament de metall desintegrant-se que espantarà al Capità Pakmillu fins a la submissió.

Doriana va deixar que la seva mirada s'endurís, completament disgustat per aquesta patètica excusa d'un Comandant militar.

–Així que l'únic que li preocupa és el seu orgull –va dir–. Ni tan sols li preocupa si Darth Sidious ens executa a tots dos mentre pugui trobar algun petit punt en el que pugui sentir-se superior a Mitth'raw'nuruodo.

–Calmi’s –va dir Kav, reacomodant-se confortablement en la seva cadira–. No hi ha raó per la qual el meu orgull i la meva victòria no puguin coexistir.

–Expliqui’s.

–No li he dit a Mitthrawdo l’error del seu pla –va dir el Vicelord amb rancorosa satisfacció–. Però li he donat instruccions al cap programador perquè creï un segon patró d'atac per als caces, el qual ha estat cobert pel patró primari d’en Mitthrawdo. Una vegada que s'hagi gastat la primera onada en el seu estúpid atac d'aproximació propera, prendré el comandament i seguiré una línia d'atac més efectiva.

Doriana va considerar la idea. Això probablement funcionaria, va decidir.

–Tot i així ens deixa sense una onada completa d'atacants –li va recordar a Kav–. Sense esmentar l'element sorpresa.

–Quina sorpresa? –Es va mofar Kav–. Tan aviat com vegin el Fosca Venjança es prepararan per als caces droide.

Doriana va pressionar les puntes dels seus dits. Segurament fins i tot un Vicelord neimoidià no podia ser així de maldestre.

–Suposo que no se li ha ocorregut que Mitth'raw'nuruodo podria haver descarregat els caces precisament perquè no pretén deixar que el Capità Pakmillu vegi el Fosca Venjança –Va suggerir–. Que, de fet, no pretén que el Fosca Venjança participi en absolut en la batalla.

Aparentment, no se li havia ocorregut a Kav.

–Això és ridícul –va protestar eixamplant els ulls–. Cap Comandant militar rebutjaria tenir una nau de combat de tant poder en la seva flota.

–Excepte potser un Comandant que ja ha vist com de fàcil que pot ser destruir-la? –Doriana no va poder resistir-se a preguntar.

El cos sencer d’en Kav es va posar rígid.

–Percebo que ha caigut sota l'encís de Mitthrawdo, Comandant –va dir amb tranquil·litat–. Però no es deixi enganyar per les seves maneres instruïdes i la seva veu avessada. Segueix sent un salvatge primitiu... i no importa el resultat, al final haurà de morir.

Doriana va sospirar. Desafortunadament, ell ja havia arribat a la mateixa conclusió. Mitth'raw'nuruodo havia entrat en contacte amb Car'das i els seus companys de bord, i ell podria fàcilment tornar a tocar la vora de la República. Fins que tots els testimonis de la traïció d’en Darth Sidious al Vol d'Expansió no haguessin estat silenciats, la missió no estaria completada.

–No obstant això, de moment seguim necessitant-lo viu –va dir–. Com se les ha arreglat perquè manegem aquest segon nivell de la programació?

–Tindré un control de relleu –va dir Kav–. Una vegada que el fracàs d’en Mitthrawdo sigui evident, tindré els caces de nou sota el meu control, i completaré la nostra missió –Dreçà el cap–. A menys que tingui més objeccions.

Doriana va negar amb el cap.

–Encara que haurem d'assegurar-nos d'estar al seu pont quan la batalla comenci.

–Això li ho deixo a vostè –va dir Kav–. Ell també és un ximple en altres àrees. Sabia que ha agafat vint dels meus caces i els ha unit de dos en dos amb un dipòsit de combustible de recanvi entre ells?

–Quin bé farà això? –va preguntar Doriana arrufant les celles–. Aquests caces funcionen amb càrregues de combustible sòlid.

–M'imagino que s'ha inspirat en el disseny del Vol d'Expansió –va dir Kav despectivament–. Probablement lamenti que els seus tancs siguin massa petits per unir sis caces al seu voltant.

–Està segur que són tancs de combustible?

–Què més podrien ser? –va contestar Kav, aixecant-se–. Que tingui una tarda agradable, Comandant.

El neimoidià va marxar, i Doriana va tornar al seu menjar. D'alguna manera, el menjar no li feia tan bon gust com cinc minuts abans.

***

–Allà –va dir el Capità Pakmillu, assenyalant amb una mà aleta al planeta visible a través dels finestrals del pont del C-U. Roxuli, la nostra última parada a l'espai conegut. A partir d'aquest punt, entrem en territori mai vist abans al llarg de totes les edats de viatge estel·lar de la República.

–És de fet un moment històric –va estar d'acord Obi-Wan–. Amb el seu permís, Capità, m'agradaria enviar un senyal a Coruscant a través de la connexió de l'HoloRed de Roxuli.

–És clar –va dir Pakmillu assenyalant cap a popa–. La sala segura de comunicacions estarà a la teva disposició tan aviat com el nostre convidat acabi.

Obi-Wan va arrufar les celles. Menys d'una hora des que el Vol d'Expansió havia entrat en òrbita, i ja tenien un convidat?

–Un dels oficials locals?

–Difícilment –va dir Pakmillu secament, els seus ulls movent-se cap a les portes blindades de popa–. Ah.

Obi-Wan es va girar, i es va quedar amb la boca oberta. Res d'un oficial local. El seu visitant no era altre que el mateix Canceller Suprem Palpatine.

–Mestre Kenobi, –li saludà Palpatine mentre creuava el pont cap a ells–. Just l'home que necessito.

–És un honor inesperat, Canceller Palpatine –va dir Obi-Wan, intentant trobar la veu–. Puc preguntar-li que li porta per aquesta vora de la República?

–El mateix que ens mou a tots nosaltres a través de les estrelles aquests dies –va replicar Palpatine amb un lívid somriure–. La política, és clar. En aquest cas, problemes entre el govern central de Roxuli i les colònies mineres dels asteroides del sistema.

–Ha de ser seriós si ha vingut personalment –va comentar Obi-Wan.

–Realment, no em volen en absolut –va dir Palpatine secament–. Tot el que volen de mi és que els hi aconsegueixi els serveis de l'heroi de les negociacions de Barlok, el mateix Mestre Jorus C'baoth.

Obi-Wan va mirar a Pakmillu.

–No estic segur que el Mestre C'baoth estigui interessat en el treball –li va advertir a Palpatine.

–De fet, no ho està –li va confirmar el Canceller Suprem–. Ja he parlat amb ell, i es nega rotundament s'ha deixar el Vol d'Expansió.

–Podríem retardar la nostra partida fins que les negociacions hagin acabat –va oferir Pakmillu–. No hi ha raó per la qual no puguem passar alguns dies aquí.

–No, ja li he suggerit aquesta opció –va dir Palpatine sacsejant el cap–. Ell no canviarà l'itinerari del Vol d'Expansió. Ni ho deixarà per això –Mirà de nou a Obi-Wan–. Però hi ha una altra alternativa. Potser vostè estaria disposat a intervenir en el seu lloc.

Obi-Wan va parpellejar sorprès.

–Amb el degut respecte, Canceller Palpatine, no crec que aquesta substitució els satisfaci.

–Al contrari –va dir Palpatine–. Acabo de parlar amb ells, i estarien molt contents si els prestés la seva assistència –va somriure de nou–. Després de tot, hi va haver altres herois a Barlok a més del Mestre C'baoth.

Obi-Wan va fer una ganyota. Sota altres circumstàncies, hauria estat molt content d'ajudar. Però amb tot el que estava passant a bord del Vol d'Expansió, havia decidit demanar-li al Consell permís per prolongar el seu viatge. Ara, de sobte aquesta decisió estava sent suprimida per a ell.

Perquè si C'baoth no estava disposat a posposar la partida del Vol Exterior per a si mateix, certament no ho faria per Obi-Wan. Si ell i Ànakin se n'anaven ara, no podrien tornar a bord.

–Com de seriós és el problema? –va preguntar.

–Suficientment seriós –va dir Palpatine, les línies de la seva cara es van fer més profundes quan el seu petit intent de lleugeresa va desaparèixer–. Si la violència esclata, carregaments vitals de minerals per a la meitat dels sistemes en aquest sector es suprimiran. Depenent del mal que rebin les mines, l'escassetat podria durar anys.

–He de consultar-ho amb el Consell –va assenyalar Obi-Wan.

–Amb el temps tornant-se crític, ja m'he pres la llibertat de fer-ho –va dir Palpatine–. El Mestre Yoda ha donat el seu permís perquè abandoni el Vol d'Expansió aquí, en lloc de continuar.

I encara que estava suavitzada en termes de permís, Obi-Wan encara coneixia una ordre quan la sentia.

–Molt bé –va dir amb un sospir–. Suposo que portaré al meu Padawan també.

–Difícilment podria deixar-li anar fins a la següent galàxia sense vostè –va estar d'acord Palpatine, les línies es van allisar una mica, i Obi-Wan va poder sentir el seu alleugeriment–. Us portaré als dos en la meva nau. Després d'això, em temo que he de tornar a Coruscant, però deixaré a un dels meus guàrdies i la seva nau escorta per portar-vos de tornada quan hàgiu acabat.

–Gràcies –va dir Obi-Wan, preguntant-se breument si ell i Ànakin haurien de prendre en el seu lloc al Delta-12 Skysprite que Windu havia disposat per a ells en l'hangar del C-Tres. Però portaria temps activar-lo i preparar-lo, i el temps aquí semblava ser essencial.

A més, una nau escorta d’en Palpatine seria indubtablement més espaiosa i confortable, fins i tot si això significava col·locar-los amb un d'aquells homes seriosos que Palpatine sempre semblava contractar com els seus guàrdies aquests dies.

–Li diré a Ànakin que comenci a empaquetar. Estarem llestos en una hora.

–Gràcies Mestre Kenobi –va dir Palpatine, amb veu baixa i entusiasmada–. Mai sabrà quant significa això per a mi.

–És un plaer, Canceller –va dir Obi-Wan, sentint una punxada de penediment mentre treia el seu comunicador–. Nosaltres els Jedi només vivim per servir.

–Allà –Va murmurar Ànakin mentre la llançadora d’en Palpatine queia cap a la nebulosa atmosfera del planeta sota ells.

Obi-Wan va mirar cap amunt, però on havia estat el Vol d'Expansió ja no hi havia res més que espai buit.

–Han de complir un horari–va dir.

–Suposo –va dir el noi, i Obi-Wan va poder escoltar una mica del seu propi descontentament ressonant en la veu de l'altre–. M'agradaria que haguéssim pogut anar una mica més lluny amb ell.

–Qui? El Capità Pakmillu? –va preguntar Palpatine.

–No, el Mestre C'baoth –va dir Ànakin–. És un líder realment bo, sempre sembla aconseguir que es facin les coses. Travessa directament la confusió i troba la manera de què tothom faci el que és millor per a ells.

–Certament té aquest do –va estar d'acord Palpatine–. Hi ha molt pocs com ell en aquests problemàtics dies. Tot i així, la nostra pèrdua és el guany del Vol d'Expansió.

–Estic segur que estan encantats de tenir-lo a bord –va murmurar Obi-Wan.

–Però ell té la seva tasca davant seu, i nosaltres tenim la nostra –va continuar Palpatine, donant-li a Obi-Wan una targeta de dades–. Aquí està tot el que tinc de la disputa de Roxuli. Seria millor que es familiaritzés amb això abans que aterrem.

–Gràcies –va dir Obi-Wan, agafant la targeta i posant-la al seu datapad–. Sens dubte els propis implicats aportaran qualsevol detall que s'hagi deixat.

–Sens dubte –va dir Palpatine secament–. Simplement estudiï-ho, Mestre Kenobi. Probablement serà un dia llarg i esgotador.

***

El grup d'inspecció de l’Ar'alani va tornar a Crustai des del lloc de la batalla de la Federació de Comerç gairebé dues hores abans que Thrawn tornés del viatge de reconeixement al que li havia enviat l’Almirall. El seu informe, com és lògic, va ser ràpid, i estava de tornada amb Car'das i Maris per a una ràpida sessió de llenguatge menys d'una hora després. Si es va adonar que alguna cosa significativa havia succeït en la seva absència, Car'das no podia descobrir-lo en la seva cara o en la seva veu.

Els dos dies següents van passar lentament. Ar'alani va passar la majoria del seu temps a la seva habitació estudiant les dades que havia reunit del camp de batalla, sortint només per menjar o per vagar per la base buscant guerrers als quals preguntar. Fins ara no semblava haver trobat als dos que havia escoltat Thrawn anunciar les seves sospites sobre la tripulació del Caçador de Gangues, però Car'das sabia que era qüestió de temps el que ho fes.

El mateix Thrawn entrava i sortia molt aquests dies, prenent-se aparentment la il·legítima ordre d'inspecció de l’Ar'alani molt seriosament. Car'das només va tenir una autèntica conversa amb el Comandant durant aquest temps, una llarga xerrada nocturna a la cambra d’en Car'das just després de la inspecció del camp de batalla de l’Ar'alani. La fatiga d’en Thrawn i la tensió eren evidents, i quan per fi se'n va anar, Car'das va reflexionar llargament sobre si el Comandant podria haver-se sobrepassat finalment.

Durant aquests dies Car'das també va tractar de passar més temps amb Qennto i Maris. Però les seves converses eren fins i tot més depriments. Qennto estava començant a actuar com un animal engabiat, les seves amenaces estaven assaonades amb plans desgavellats que implicaven assalts a l'armeria i a la sala d'emmagatzematge seguits de fugides arriscades en el Caçador de Gangues. Maris, per la seva banda, seguia professant confiança en l'honor d’en Thrawn, però fins i tot ella estava començant clarament a tenir dubtes privats sobre la seva habilitat per protegir-los davant Ar'alani.

Una cosa havia de fer-se. I era Car'das qui hauria de fer-ho.

Hi havia pocs preparatius que pogués fer. El Caçador de Gangues estava massa ben guardat, i de totes formes no tenia intenció d'intentar pilotar el desmanegat vaixell de càrrega a través del túnel d'entrada amb els caces d’en Thrawn perseguint-lo. Però en l'altre extrem de l'àrea d'atracament hi havia una llançadora de llarg abast que els txiss semblaven ignorar en la seva major part. Unes quantes hores passades en els tutorials de vol del sistema central de la base, combinat amb el seu entrenament previ llegint símbols Txeunh, i hauria après les nocions bàsiques per pilotar-la. Després se les arreglaria per pujar a bord de la llançadora sense ser vist i passar una hora al seient del pilot, repassant mentalment les lliçons, llista de comprovacions i assegurant-se que sabia on es trobava tot. Quan arribés el moment, no volia que l’Almirall Ar'alani carregués contra la llançadora per trobar-li grapejant nerviosament els controls equivocats.

Aconseguir una còpia de les dades de navegació del Falcó Fogós de l’Ar'alani era d'alguna manera més problemàtic. El mateix Thrawn va proporcionar-li l'oportunitat per això, convidant a Ar'alani i a Thrass a un sopar formal la segona nit. El cilindre que l’Almirall li havia mostrat estava barrejat amb un munt de tubs similars que contenien les dades que havia recollit al lloc de la batalla, i li va portar uns quants tensos minuts localitzar l'adequat.

I amb això, els seus preparatius havien acabat.

Se'n va anar aviat al llit aquella nit, però no li va servir de res. Es va passar la major part de la nit pensant i preocupant-se, el seu somni va arribar de sobte, somnolències plenes de malsons. Com l'estranya calma abans de l'explosió d'una tempesta massiva, sabia que la tranquil·litat dels dos dies anteriors estava a punt de finalitzar.

A mig matí del tercer dia, va finalitzar.

–No –va dir Car'das fermament, mirant als brillants ulls de l’Ar'alani tan tranquil·lament com podíem–. No som espies. Ni de la República ni de ningú més.

–Llavors què volia dir exactament el Comandant Mitth'raw'nuruodo amb la seva acusació? –va contestar l’Almirall–. I no neguis que ho va dir. Tinc les declaracions jurades dels dos guerrers que estaven presents en aquell moment.

–No ho nego –va dir Car'das, mirant breument a Thrass. El Syndic estava dempeus silenciosament uns quants passos per darrere de l’Ar'alani, la seva expressió era fins i tot més dura que la de l’Almirall. Potser ell sabia millor que ella el que un càrrec d'albergar espies suposaria per a la carrera del seu germà–. Però també puc explicar-ho. Potser estava intentat confondre els Comandants de la Federació de Comerç.

–Comandants que aparentment s'han esvaït –va dir Ar'alani mordaçment –. Al costat d'una nau alienígena aparentment intacta.

–No es res sobre això, tampoc –va insistir Car'das–. Tot el que sé és el que ja li he dit: som mercaders que vam tenir un accident amb l’hipermotor i vam perdre el camí. Pregunti-li a la resta de la meva tripulació si no em creu.

–Oh, ho faré –li va assegurar Ar'alani–. Mentrestant, està reclòs a la seva habitació. Fora.

Durant un moment Car'das va estar temptat a recordar-li que ell estava encara sota l'autoritat d’en Thrawn, no la d'ella, i que ella simplement no podia donar-li ordres. Però només durant un moment. Girant-se, va sortir de l'habitació. Però no va anar a la seva habitació. Els guerrers txiss estaven acostumats a veure’l vagar lliurement per la base, i no semblava que Ar'alani anés a fer cap pronunciament oficial per prohibir-li-ho fins després que hagués interrogat a Qennto i la Maris.

Tenia tot aquest temps per escapar.

La llançadora seguia estant aparcada on havia estat el dia anterior. Hi havia uns pocs txiss treballant a l'àrea, però el moment del sigil feia temps que havia passat. Caminant com si fos l'amo del lloc, Car'das va entrar a través de l'escotilla a la llançadora, segellant-la, i dirigint-se cap endavant.

La nau era un model civil, amb un procediment d'encesa més simple i ràpid que el que hagués tingut una nau militar. En cinc minuts tenia els sistemes llestos i funcionant. Cinc minuts més, i s'havia desenganxat de les abraçadores d'atracada i avançava amb cura pel túnel.

Ningú li seguia. Va mirar al seu voltant mentre arribava a l'espai obert, mig esperant veure la nau de combat intacta de la Federació de Comerç amagada a l'ombra d'un dels altres asteroides. Però no estava a la vista.

No és que importés. Sabia on estava anant, i ara no hi havia ningú que pogués aturar-lo. Girant la llançadora en el vector adequat, va prémer el control de l’hiperimpuls i va saltar a la velocitat de la llum. La propera parada, assumint que hagués programat correctament les dades de navegació del Falcó Fogós, seria el sistema alienígena on ell, Thrawn i Maris havien presenciat l'atac vagaari fa cinc setmanes. Amb sort, la campanya hauria acabat.

Amb molta més sort, els vagaari encara estarien allà.

Sis hores després, va sortir de l’hiperespai per trobar que la batalla certament havia acabat.

Els defensors havien ofert una enèrgica defensa, com va veure mentre guiava la llançadora acuradament a través de les restes. Naus ennegrides per tot arreu, suraven al mig de trossos de casc, escotilles i motors. També hi havia cossos. Moltíssims cossos.

No és que el seu sacrifici els hagués servit per a alguna cosa. Hi havia dotzenes de naus vagaari orbitant el planeta, enganxades a ell com aus carronyeres al voltant d'un cadàver fresc. La majoria eren les naus de guerra amb bombolles en el casc que havien vist en el combat, però hi havia també un nombre de transports civils que havien estat esperant que acabés la lluita. Un flux constant de petites naus entrava i sortia de l'atmosfera, sens dubte portant el saqueig i els esclaus fins a les naus en òrbita i després tornant per un nou carregament. Breument, una imatge centellejà en la ment d’en Car'das: un corrent d'insectes de rusc apuntant cap a un trosset caigut de l'amanida del pícnic...

Un cos flotant va rebotar suaument contra el parabrisa de la llançadora, sacsejant-lo de tornada a la realitat. Si tenia una mica de seny, hauria donat la volta a la llançadora ara mateix i es dirigiria a Crustai per arriscar-se amb l’Almirall Ar'alani. O si no hauria d'abandonar a Qennto i a Maris completament i sortir corrent fins a l'espai de la República.

Maleint suaument en veu baixa, es va girar cap a la nau de guerra més gran que orbitava i es va dirigir cap a ella.

Fins i tot amb la major part de la seva atenció en el seu saqueig, els vagaari eren prou curosos per cobrir-se les esquenes. Mitja dotzena de caces lladres li va interceptar abans que hagués cobert una quarta part de la distància, i de sobte el seu comunicador crepità amb un llenguatge extraterrestre melodiós però maligne.

–No entenc el seu idioma –va replicar Car'das en Sy Bisti–. Parla el Sy Bisti?

L'única resposta va ser més llenguatge alien.

–Què tal amb Minnisiat? –va preguntar, canviant al seu idioma de comerç més nou–. Hi ha algú aquí que entengui Minnisiat?

Hi va haver una curta pausa.

–Exposa el teu nom, la teva espècie, i les teves intencions –retornà la veu, parlant el llenguatge comercial amb certa dificultat.

–El meu nom és Jorj Car'das –li va dir Car'das–. Sóc un humà d'un món anomenat Corèllia –respirà profundament–. Estic aquí per oferir-vos un tracte.

Següent