Invencible (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Com es diuen les tempestes de calamarsa a Hoth?

Estiu!

-Jacen Solo, edat 15

El calabós l'Ànakin Solo va demostrar ser tot el que la Jaina havia imaginat que seria. Una volta cavernosa de duracer, plena de passarel·les, posts de control i escàners d'identitat. Les cel·les de detenció estaven disposades a la part dreta del Túnel d'Accés Primari, apilades de cinc a tres llargues files. Hi havia d'haver un miler d'unitats, i el volum de la llum ambre que es vessava a través de les portes de transpariacer suggeria que la majoria estaven ocupades. Localitzar la cel·la de l’Isolder anava a ser un problema, i la Jaina no tenia temps per als problemes. Si esperava tenir alguna possibilitat de matar al seu germà, havia de trobar a Caedus abans que ell la trobés a ella... i ja tenia a la meitat dels equips de seguretat de l’Ànakin Solo buscant-la.

El Clank Clank dels talons de botes sobre la coberta d'acer feia ressò al passadís. Un parell de guàrdies va girar una cantonada prop de vint metres més endavant, emergint d'un curt passadís lateral etiquetat com CONTROL D'INFERMERIA. Jaina va tirar de la seva presonera, una agent de seguretat que ara portava el vestit de vol d’InvisibleX de la Jaina, per davant d'ella, al costat oposat als guàrdies.

-Aquí no hi ha cap opció valenta, C.C. -Jaina Parlava en veu baixa, dirigint-se a la dona per les inicials del primer i segon nom en l'uniforme de la GAG que la Jaina li havia tret-. Si tan sols els mires als ulls, els mataré a tots i encara faré el que vaig venir a fer. Entesos?

-Si hagués volgut fer alguna cosa estúpida, ho hauria fet en el centre de processament -va respondre C.C.-. Prefereixo viure.

-Bé -va dir la Jaina-. Preferiria permetre-t’ho.

C.C. era un parell de centímetres més baixa que la Jaina i també una mica més menuda. El vestit de vol de la Jaina li quedava una mica folgat, però només un pilot experimentat notaria que li quedava malament. L'uniforme de la GAG de C.C., d'altra banda, li quedava tan ajustat a la Jaina que ho sentia com una cosa que hagués fet servir l’Alema Rar: una cintura massa petita i atapeïda en tots els llocs incorrectes per a una dona que intentava evitar cridar l'atenció.

Quan els guàrdies es van acostar a la Jaina i la seva presonera, el thuboom que causava nusos a l'estómac d'un impacte al nucli va ressonar a través de la nau. Els llums van parpellejar i es van apagar, i després es van tornar a encendre, es van tornar a apagar i finalment van tornar a la normalitat. Els guàrdies van fer una mirada nerviosa al sostre, després van semblar treure’s l'ansietat i van tornar a encaminar-se pel passadís. Hauria estat una exageració dir que la tripulació s'havia tornat indiferent al so dels atacs turbolàser impactant al seu Destructor Estel·lar, però certament s'estaven acostumant. Hi va haver una pausa d'una mitja hora en les explosions després que la Jaina abordés, però després l’Ànakin Solo hi havia seguit al Megador i va començar a patir un degoteig constant d'impactes. Caedus podia ser moltes coses, però certament no era un covard.

Quan la distància s'havia reduït a menys d'un parell de metres, els guàrdies van fer enrere les espatlles i es van aturar. Jaina va començar a recórrer a la Força, usant-la per reforçar la impressió en les ments dels dos homes que ella era una cara familiar... algú amb la qual es creuaven de tant en tant. Era un compromís calculat. Si el seu germà la sentia convocant la Força, podria donar-li una pista de la seva ubicació. Però si un guàrdia sospitós informava que hi havia una estranya vagant pel calabós, el faria venir corrent... probablement amb tot un escamot de soldats de la GAG per recolzar-lo.

-Bon dia, capitana -va dir el guàrdia més alt, un home de cabell ros amb una mandíbula pesada i quadrada que li va recordar les faccions fortes d’en Zekk-. Podem veure el xip d'assignació de cel·la de la presonera?

-Si ho han de fer -va dir la Jaina, reforçant la seva imatge com una altra imperiosa oficial de la GAG. Va ficar la mà en una butxaca de la cuixa i va treure el xip que li havien donat uns minuts abans al centre de processament-. Faci-ho ràpid. No tinc molt de temps.

El guàrdia mirà el xip, llavors va dir:

-En aquest cas, té sort d'haver-nos trobat. -Va apuntar enrere pel passadís cap a una intersecció que la Jaina acabava de passar-. El bloc de dones està per allà. L’escortarem.

-No necessito una escorta. Ja sé on és el bloc de dones. -Jaina va usar un gest de la seva mà per desviar l'atenció del guàrdia del suggeridor to de la seva veu-. Primer duc a la presonera a la infermeria. Ha de ser examinada.

El guàrdia es va tornar cap al seu company.

-La presonera ha de ser examinada primer -va dir-. Escortarem a la capitana a la infermeria.

La Jaina es va empassar la seva frustració.

-No necessito una escorta. -Aquesta vegada, va distreure al parell assenyalant la sala des de la qual els dos havien sortit-. Puc veure on és la infermeria.

Els dos guàrdies van arrufar les celles, després el més baix, tenia el cabell un to més clar que el negre, va dir:

-Ella pot veure on és la infermeria, Dex.

Dex va sospirar, després li va tornar el xip.

-Gràcies, senyora. Vagi amb compte. -Va apuntar a una cúpula platejada penjant del sostre-. El sistema de vigilància està fora de servei.

-Gràcies per l'advertència. -A la Jaina va tenir una idea, i va afegir-: Igual que l'índex de presoners. Podrien indicar en quina cel·la està el príncep hapani.

Tots dos guàrdies van arrufar les celles i Dex li va preguntar:

-Per què li cal saber això?

-Perquè... –La Jaina va deixar inconclusa l'explicació, tractant d'aprofitar el seu uniforme atapeït mostrant un somriure suggeridor. Jugar al coqueteig li havia funcionat molt bé a la seva mare a Coruscant, i la Jaina no veia cap raó per la qual no hauria de funcionar amb ella aquí. Ella va alçar les celles-. He sentit que és tot un espectacle.

Dex va sacsejar el cap molest.

-No crec que pugui ajudar-la amb això, capitana.

Els dos guàrdies van marxar sense esperar un comiat adequat, deixant-la aquí parada preguntant-se què tenia la seva mare de seixanta anys que ella no.

-Això va ser suau -va observar C.C.-. Probablement hauries de limitar-te als trucs de la Força.

-Em vaig desfer d'ells, no? -Jaina va començar a avançar una altra vegada, arrossegant a la seva presonera a través del túnel cap al bloc d'infermeria en cas que els guàrdies tornessin a mirar-. I com saps que no va ser un truc de la Força?

-Si ho va ser, necessita més treball -va respondre C.C.

-Vigila -va advertir-la Jaina-. No és massa tard per matar-te.

C.C. va riure de l'amenaça, llavors li va preguntar:

-D’això és del que realment es tracta? Isolder?

-Per descomptat. -Jaina es va aturar a l'entrada del curt passadís cap al control d'infermeria i va fingir estar revisant les manilles als canells de C.C.-. Creus que els Jedi van irrompent a les presons per diversió?

-No, vaig pensar que estaves aquí per la mandaloriana -va dir C.C.-. Vaig escoltar que estava treballant amb una Jedi quan Caedus la va capturar.

-Mandaloriana? -li va preguntar la Jaina-. Va ser a Níquel U? -Quan C.C. va dubtar, la Jaina afegir-: Hi ha moltes maneres en què un Jedi pot fer-te mal... la majoria són tan dolentes que ni tan sols pots cridar.

-Està bé... tens raó. Ella va venir de Níquel U. Se suposa que està emparentada amb Boba Fett. -C.C. va apuntar amb la barbeta cap al post de control, on un guàrdia d'aspecte sospitós estava assegut a l'interior de la seva caseta de control, estudiant-les a través d'un panell de visualització de transpariacer-. Aquí endins. Vaig sentir que Caedus s'ocupa dels seus interrogatoris personalment.

La Jaina es va omplir de cop i volta amb tanta culpa i ira que es va sentir com si anés a esclatar. Mirta havia sobreviscut. I la Jaina l'havia abandonat... just com Fett havia insinuat quan va visitar-la a l'hospital. No importava que hagués semblat inconcebible que la Mirta estigués viva, o que la mateixa Jaina hagués estat tan ferida i atordida que no podia pensar amb claredat, o que qualsevol intent de recuperació gairebé segurament li hauria costat la seva pròpia vida.

Jaina havia deixat enrere a una camarada ferida. Per un comando mandalorià, això era tot el que importava... i a Fett, l'únic que li importava era que havia estat la Mirta.

-Kríffids mandalorians! -Jaina va colpejar el seu palmell contra la paret del túnel, ocasionant un nas arrufat de desaprovació del guàrdia a l'interior de la caseta de control-. No tinc temps per això!

-Uh, llavors lamento haver-ho esmentat -va dir C.C., sonant genuïnament espantada-. Però si vas darrere de l’Isolder, la meva empremta digital no et va a servir. Està en el bloc C, màxima seguretat, per la qual cosa hauràs d’obrir-te camí lluitant. Potser podries deixar-me a la meva cel·la primer.

-Potser podria –Va dir la Jaina. Va empènyer a C.C. pel passadís cap al post de control d'infermeria-. Si no estàs mentint sobre la mandaloriana.

El més intel·ligent hauria estat oblidar que C.C. havia esmentat a una presonera mandaloriana. Això era el que Fett hauria fet en el seu lloc, potser fins i tot la mateixa Mirta. Però la Jaina era una Jedi, no una assassina. No podia simplement donar-li l'esquena a un aliat... ni tan sols a una quasi-aliada.

Kríffids mandalorians. Eren com els hutts... una vegada que et posaven les urpes a sobre, mai et deixaven anar.

Al post de control, la Jaina va fer girar cap enrere a la seva presonera i va anar al panell de seguretat, arribant a l'escàner de polze amb la mateixa mà que sostenia el braç de C.C. Amb la Força i una mica de prestidigitació, va impedir que el guàrdia veiés de qui era el polze que va tocar el lector, i les seves sospites van semblar disminuir quan la caseta d'escaneig es va obrir.

Una vegada que van estar dins, va activar un intercomunicador i va preguntar:

-Autorització?

-No tinc cap -va dir la Jaina-. Només necessito que la revisin a la recerca de lesions per expulsió abans que la interroguem.

El guàrdia va fer que sí amb el cap i va iniciar l'exploració, només fent una ganyota quan l'explosió d'un altre petit impacte en el casc va ressonar a través de la nau. Cap dels elements al cinturó d'equip de la Jaina va semblar molestar-li, però va arrufar les celles i va assenyalar la butxaca de la cuixa on ella havia guardat el sabre de llum.

-Què és això?

-Barra lluminosa d'alta potència. -Jaina es va treure el sabre de llum de la butxaca i va empènyer el filtre emissor contra el transpariacer davant dels seus ulls-. Vol que l'hi mostri?

-No. -No volent ser encegat per la forta llum, el guàrdia va desviar ràpidament la vista i va colpejar un botó del seu panell-. Si us plau procedeixi, capitana. Ja sap on són les sales d'examen.

La porta de l'altre costat es va obrir lliscant, i Jaina va portar a C.C. a l'ala d'infermeria de la presó. Com l'altre costat del Túnel d'Accés Primari, era una cavernosa volta de duracer amb cinc pisos de passarel·les que ascendien a les tèrboles altures de dalt. Però cada nivell semblava tenir el seu propi propòsit.

El nivell més baix, uns tres metres per sota del balcó on Jaina i C.C. havien emergit, semblava ser una combinació de dipòsit de cadàvers i àrea de disposició de residus. Un únic droide negre de quatre braços amb una estructura esquelètica i brillants fotoreceptors verds estava treballant al pou, traient residus mèdics d'una corretja transportadora i ficant-los a la boca blanca d'un incinerador de fusió. A la paret davant de l’incinerador hi havia una línia d'una dotzena de metres de calaixos de cossos quadrats, tots tancats i presumiblement plens, ja que hi havia un parell de cadàvers en lliteres al llarg de la paret.

El principal nivell estava vorejat per sales d'examen, mentre que en el següent pis cap amunt hi havia massa assistents empenyent lliteres repulsores al llarg de la passarel·la perquè fos qualsevol cosa menys diagnòstics o cirurgia. Jaina va conduir a la presonera en un ascensor i va trobar dues possibilitats en el panell de control: CEL·LES DE PACIENTS en el nivell quatre i NOMÉS ACCÉS AUTORITZAT al nivell 5.

Jaina encara estava pensant en les seves possibilitats quan C.C. va dir:

-Cel·les de pacients. El personal mèdic regular no està permès al nivell d'interrogatoris, i la teva amiga necessita atenció. No serà difícil de trobar.

En no detectar cap indici d'engany en l'aura de la Força de la C.C., Jaina va pressionar CEL·LES DE PACIENTS, i van ascendir al nivell quatre. La passarel·la estava modestament atrafegada, amb un grapat d'infermeres i droides mèdics entrant i sortint de cel·les, generalment sols però de vegades en companyia d'un escorta brandant un bastó atordidor. A l'altre extrem de la passarel·la, un parell de guàrdies de la GAG amb rifles blàster estava parat davant d'una porta tancada.

Suposant que podrien estar custodiant la cel·la de la Mirta, Jaina es va encaminar cap endavant, empenyent a la seva presonera per davant d'ella. Van passar diverses cel·les obertes on les infermeres o els droides estaven inclinant-se sobre el panell d'accés baixat d'un llit de contenció quadrada i gris, atenent als seus pacients. Un parell de vegades, van passar al costat de guàrdies-escortes recolzats contra les portes, balancejant els seus bastons atordidors i amb aspecte avorrit.

Ningú li va donar a la Jaina una segona mirada mentre passava amb la seva presonera... en part perquè havien passat gairebé cinc minuts des que un impacte al nucli havia ressonat a través de la nau. O la batalla s'estava tornant a favor d’en Caedus o l'Ànakin Solo ja estava tan maltractat que ja no valia la pena disparar-li. I la Jaina no anava a apostar per l'última possibilitat.

Per quan havien recorregut tres quartes parts del camí per la passarel·la, es va sentir segura que ningú els prestava atenció. Va estirar la seva consciència de la Força cap a la cel·la i va trobar una presència enutjada i descoratjada jaient dins.

Encara que la Jaina realment no podia sentir el llit en el qual jeia la Mirta, sabia que havia de ser-hi. Va visualitzar un llit de contenció quadrat i gris similar als que havia vist en altres cel·les, i després el va agafar amb la Força i va tirar fort.

Un crit de sorpresa va sonar per la porta de la Mirta i els guàrdies perplexos van mirar la porta i l'un a l'altre. Jaina va tornar a agafar el llit en la Força, aquest cop aixecant l'extrem inferior del pis i deixant-lo caure. Un fort impacte va sortir per la porta, seguit per un altre crit de sorpresa.

El guàrdia més proper va pressionar el polze al lector de seguretat i després va entrar a la cel·la mentre la porta encara s'estava obrint. L'altre li va arrufar les celles a la Jaina i C.C., que es trobaven a uns pocs metres de la porta de la cel·la i encara s'aproximaven.

Es va avançar, movent-se per bloquejar la seva aproximació.

-Senyora, ho sento, però...

Jaina el va llançar amb la Força a través de la porta i va empènyer a C.C. a la cel·la darrere d'ell, llavors els va seguir i va bufetejar el control interior de la porta. Els guàrdies sobresaltats recentment s'estaven recuperant, girant per apuntar els seus rifles blàster. Jaina va fer petar els dits, i l'arma del guàrdia més proper va volar des de les seves mans i va xocar amb la culata a la templa del més allunyat. Ella va seguir aquest atac amb un cop de peu ràpid a la mandíbula del guàrdia més proper, i els dos homes es van esfondrar en munts inconscients.

C.C. s'havia esmunyit darrere d'ella i es movia cap a la porta. Jaina va pivotar el braç cap enrere, assenyalant a la dona i advertint-la:

-No.

Es va tornar per trobar a C.C. parada un metre darrere d'ella, amb un braç mig estirat cap a un panell de control a la paret. Hi havia controls etiquetats INTERCOMUNICADOR, LLUMS, EMERGÈNCIA DEL PACIENT i ALARMA.

Fins i tot abans que la Jaina caminés cap a ella, C.C. va baixar el braç i va dir:

-Això deixarà un morat, veritat?

-Probablement.

La Jaina va estavellar un cop de puny en l'articulació de la mandíbula de la C.C., llavors la va atrapar quan els ulls se li van posar en blanc i se li van doblegar els genolls.

-La noble jetiise -va dir una veu sorda darrere d'ella-. Gentil fins i tot en la victòria.

Jaina va posar a C.C. al pis al costat del segon llit buit de la cel·la, i després es va tornar per veure la Mirta Gev a través del panell d'accés de transpariacer del primer. No semblava ser la mateixa dona que la Jaina havia conegut a Mandalore. Els seus ulls estaven enfonsats i vorejats de morat, la seva pell estava pàl·lida, i el seu cabell castany arrissat estirat, aplanat i brut en el seu cap.

-Hola, Mirta -va dir la Jaina. Mentre parlava, recol·lectava les armes i comunicadors dels dos guàrdies que havia deixat inconscients-. És bo veure't. M'alegra que estiguis viva.

Mirta va esbufegar i va apartar la mirada.

-Si vols dir-ho així.

Jaina va arrufar les celles davant l'amargor en la veu de la Mirta. Encara sostenint les armes i comunicadors que li havia tret als guàrdies, es va acostar al llit i va accionar el control d'accés amb el genoll. Quan el panell va lliscar cap avall, va veure que la Mirta jeia sota una prima manta, les seves cames estaven esteses rectes i el seu braç dret descansava immòbil al seu costat. El seu braç esquerre estava una mica doblegat, i la Jaina podia veure la silueta d'un pesat grilló al voltant del seu canell.

Jaina va recolzar les armes i comunicadors al peu del llit de la Mirta, alhora que deia:

-Mira, lamento el que va succeir a Níquel U. –Apartà la manta i va descordar el grilló-. Però vaig pensar que estaves morta.

-Hauria estat agradable si ho haguessis comprovat -va dir la Mirta-. Podries haver posat una sageta a través del meu cap i estalviar-me això.

Mirta va aixecar la mà i va indicar el seu cos immòbil, i llavors la Jaina va comprendre per què només tenia un grilló en una mà. El cor li va fer un salt.

-Ah... Mirta. Em sap tant de greu. -Jaina va sacsejar el cap. Estava tan trista que amb prou feines podia forçar-se a tornar-li la mirada, i tan frustrada que volia disparar-li a algú-. No puc treure't d'aquí.

Mirta va fer que sí amb el cap.

-Ja sé per qui vas venir -va dir-. L'única cosa que no puc entendre és què estàs fent aquí.

-Podria haver estat manipulada. -Jaina assenyalà a C.C. amb el polze, preguntant-se si la capitana de la GAG havia sabut tot el temps que la Mirta no podia ser rescatada i havia estat tractant de consumir el temps que la Jaina no tenia. Va treure la resta dels grillons del compartiment d'emmagatzematge sota el llit de la Mirta i va començar a lligar als guàrdies inconscients al llit buit-. Si ho aconsegueixo, vaig a tractar de tornar a per tu.

-Si ho aconsegueixes, estaré tan feliç que no m’importarà -va dir la Mirta, el seu cap es va girar per veure la Jaina treballant-. Però hi ha una cosa que hauries de saber. Podria ajudar-te amb Caedus.

-Gràcies -va dir la Jaina. Va arrossegar a C.C. més a prop dels guàrdies i va utilitzar els grillons del llit buit per amarrar-la amb ells-. Acceptaré tota l'ajuda que pugui.

Mirta no va continuar, i Jaina la va mirar per trobar la mandaloriana estudiant-la.

-Has de fer algunes coses per mi -va dir la Mirta-. Si sobrevius, vull dir. Has de prometre-ho.

-Potser -va dir la Jaina amb cautela. Sabia que no era prudent fer un acord a cegues amb un mandalorià-. Què tens en ment?

-Has d’advertir a Ba'buir -va dir la Mirta, utilitzant la paraula en Mando'a per al seu avi-. Els Moffs van prendre una mica de la meva sang... han dissenyat un nanoassassí per a ell.

Jaina va fer que sí amb el cap.

-Puc fer això.

Els ulls de la Mirta es van tornar tan morts i freds com els d’en Fett.

-I has de... -La seva veu es va tornar més tensa i cascada, i Jaina va poder notar que ella estava lluitant una mena de batalla interna-. Has de dir-li que s'ho mereix. Que ell... em va fer això.

Jaina va arrufar les celles.

-Està bé, també puc fer això, Mirta -va dir-. Però no sones com tu mateixa. Estàs segura que vols que ho faci?

Mirta va negar amb el cap.

-No... Però no puc evitar-ho... només tinc aquesta fúria... perquè el teu germà almenys té raó en una cosa. Ell em va fer això!

-Caedus et va fer això? -va preguntar la Jaina. No entenia què li havia fet a Mirta el seu germà, però podia notar que va ser alguna cosa lletja-. O Fett?

-Ba'buir. -Mirta va apartar la mirada, i es va tornar obvi que no es podia raonar amb ella-. Va ser... Ens va enviar a una missió suïcida. Promet-m’ho!

-Està bé, si ho aconsegueixo -va dir la Jaina. De totes maneres, Fett voldria saber la veritat i sempre podria estovar-la dient-li les sospites que tenia d'ella-. Ho prometo.

-Bé. -Quan la Mirta va tornar a mirar cap a la Jaina, una certa pau trista havia tornat a la seva cara, però no semblava agraïda. Ni molt menys. Ella va aixecar l'únic braç que podia moure, assenyalant un dels rifles blàster que la Jaina havia posat als peus del llit-. I l'última cosa. És fàcil.

Jaina va mirar el rifle blàster i va saber que no podia fer el tracte.

-No, Mirta, no faré això -va dir-. Fins i tot si no ho aconsegueixo, no crec que el teu avi realment cregui...

-Jaina, no és per això. -Mirta va assenyalar als tres presoners que la Jaina havia lligat al llit-. Quan despertin, vaig a necessitar una manera de mantenir-los callats per a tu.

Jaina va deixar escapar un sospir d'alleugeriment, després va col·locar els rifles blàster i comunicadors sobre el llit on la Mirta pogués assolir-los.

-Bon punt. Gràcies.

-De res -va dir la Mirta-. Ara, el que et cal saber sobre el teu germà... ell et subestima.

-Aquesta no és realment una notícia, Mirta -va dir la Jaina-. Potser ni tan sols sigui veritat. Ell és força més fort que jo en la Força. L'únic avantatge que jo tinc són cinc setmanes d'entrenament de comando mandalorià.

-I això és suficient per fer la feina. -El to de la Mirta era de reprimenda, com un pare renyant a un fill que volia un tercer plat de frezgel-. Però el que vull dir és que la seva debilitat és més delirant. Està convençut que tu no vas poder haver-li tallat el braç, almenys no per tu mateixa. Creu que Luke estava amb nosaltres.

Jaina va fer una pausa, recordant la confusió d’en Caedus al final de la batalla. També va recordar la seva pròpia condició, com l'estranya onada en els seus poders de la Força s'havia esvaït de cop i volta just abans que Caedus hagués reorientat el foc dels soldats d'assalt.

-Potser Luke hi va ser.

Mirta va negar amb el cap.

-No hi va ser. Jo vaig estar conscient la major part del temps... i no el vaig veure. -Va apuntar amb el canó del blàster cap a la porta-. Ara, surt d'aquí. Només tens una hora abans dels meus propers medicaments... i sense ànim d'ofendre, però no et vull com a companya d'habitació.

-No hi ha problema. Probablement ens mataríem entre nosaltres. -Jaina li va donar uns copets al braç a la Mirta, després es va tornar cap a la porta-. Que la Força t'acompanyi, Mirta.

-Sí, és clar, Jedi -va dir Mirta-. Dispara dret i corre ràpid.

Jaina va lliscar fora de la cel·la i va tancar la porta darrere d'ella. Va usar les ungles per ratllar el lector d'empremtes digitals de la consola de seguretat, a continuació, es va encaminar per la passarel·la cap al turboascensor.

Jaina no havia donat tres passos quan l'apagat so d'una descàrrega de blàster va sonar des de dins de la cel·la de la Mirta. Es va aturar, el seu cor va caure de sorpresa i incredulitat... llavors va sentir altres dues descàrregues i es va adonar que no era per la Mirta per qui s'hauria d'haver preocupat.

Kríffids mandalorians.

Vist a través de la igualitària lent del transpariacer d'un sol sentit d'una cel·la de detenció, el famós Príncep Isolder no es veia tan diferent dels altres homes. Era una mica més alt, potser, amb les espatlles més quadrades i les dents més rectes. I hi havia alguna cosa en el seu port dret, fins i tot assegut sol en una atapeïda cel·la de duracer, que deixava entreveure la seva indestructible autoconfiança... una tranquil·la dignitat que semblava donar-li forces, fins i tot en les més desesperades i difícils circumstàncies.

Aquest era un home que s'havia casat per amor en una cultura que es reia de l'amor, un pare que havia criat una filla Jedi en una societat que es burlava dels Jedi, un príncep que sempre havia servit als seus súbdits primer i a la seva vanitat després. Era, en definitiva, un home dels millors, un home amb la saviesa per seguir al seu propi cor, i un cor prou gran com per fer que el viatge valgués la pena.

I a Caedus li hauria agradat creure que aquests eren els motius pels quals es trobava a si mateix tan poc inclinat a matar l'home... però sabia que no. La raó per la qual estava dubtant era perquè no estava segur que fos el correcte.

El curs lògic era deixar que Lecersen i els Moffs es divertissin amb el seu nanoassassí. Eliminar la Tenel Ka i l’Allana sens dubte no anava a perjudicar les possibilitats de l'Aliança per guanyar la batalla, i fins i tot podria ajudar. Però, com podria Caedus sacrificar a la seva pròpia filla perquè tots els altres fills de la galàxia poguessin créixer amb seguretat? El camí dels Sith era el camí del dolor, ho sabia, però no veia com podria deixar que els Moffs matessin a la seva filla sense convertir-se en un monstre encara pitjor que Palpatine o Exar Kun.

Podria la vida de l’Allana ser el preu que la Força exigia per a la pau? Per fer que la seva visió del tron ​​blanc es fes realitat?

No, va comprendre Caedus. Allana havia estat un dels éssers en la visió. Sense ella, no podria haver-hi cap tron ​​blanc.

El nus de por que havia estat lligant les entranyes d’en Caedus es va afluixar, i, amb una nova claredat, va veure el que havia de fer. Havia de parar el pla dels Moffs a qualsevol cost. Si volia portar la pau a la galàxia, havia de salvar l’Allana... no sacrificar-la.

El thuboom que causava nusos al seu estómac per un impacte al nucli reverberà a través de la nau. Els llums van parpellejar i es van apagar, i després es van encendre, es van tornar a apagar i finalment van tornar a la normalitat. Dins de la seva cel·la, Isolder va fer una mirada nerviosa al sostre, després va semblar treure’s la seva ansietat i va tornar a recolzar-se contra la paret.

Caedus va obrir la porta de la cel·la, però es va quedar parat fora. Isolder va mirar, els seus ulls no delataven res de la sorpresa que Caedus sentia a la Força.

-Jacen Solo -va dir Isolder, deliberadament sense aixecar-se -. Em preguntava per què encara no havia estat interrogat. Òbviament, t'has reservat la diversió per tu mateix.

-Ara és Caedus, Príncep Isolder -va dir Caedus-. Darth Caedus. I la raó per la qual no has estat interrogat no té res a veure amb la diversió. Tenim altres mitjans per localitzar la base Jedi, així que no vaig veure la necessitat de ficar-me en la teva dignitat.

Ara Isolder sí va permetre que la seva sorpresa se li veiés als ulls.

-Què considerat de la teva part -va dir-. No hi hauria esperat això d'una escòria roba-nenes com tu.

Caedus es va regirar davant l'insult.

-Tots cometem errors -va dir, empassant-se la ira. No es guanyaria res amb represàlies, i Isolder no mereixia cap càstig per dir la veritat segons ell la veia-. Estic segur que arribaràs a apreciar-ho amb el temps. Ara, si tens l'amabilitat d'acompanyar-me.

-No ho crec -va dir Isolder-. El que sigui que...

-No ho estava demanant. -Caedus va usar la Força per tirar l’Isolder del llit, i després el va arrossegar donant tombs a través de la porta-. Si us plau, no consideris que el meu respecte és una debilitat, Príncep Isolder. Seria un d'aquells errors que acabo d'esmentar.

-És clar -va respondre Isolder, recuperant la seva dignitat alhora que es posava dret-. Sembla que estic per satisfer les vostres necessitats. Puc preguntar on em portes?

-A reunir-te amb la teva tripulació a bord del Raig Corredor -va dir en Caedus-. Em temo que hauran de partir al mig d'una batalla, però gairebé l'hem acabat. Una vegada que s'apartin de nosaltres, haurien d'estar bastant segurs.

Isolder es va aturar i es va girar.

-M’estàs alliberant? Per què?

-Perquè la meva única altra alternativa és matar-te -va dir Caedus-. I realment preferiria no fer-ho.

Isolder semblava més que escèptic... semblava obertament desconfiat.

-Perquè pugui guiar-te a la base Jedi.

-Ja sabem on és la base -va dir Caedus-. Anem a saltar a Shedu Maad tan aviat com ens lliurem de la flota de la teva filla.

La cara de l’Isolder no va delatar res, però Caedus va poder notar per la decepció en l'aura de la Força del príncep que els seus analistes havien endevinat correctament el destí final dels transports que havien fugit de l'Estació Uroro.

-Vas a quedar lliure per anar a qualsevol lloc que vulguis, sempre que no permetis que et tornin a capturar -va continuar Caedus-. És just advertir-te que el Corredor explotarà al primer frec d'un raig tractor.

Isolder va arrufar les celles, òbviament, tractant d'esbrinar el que estava fent Caedus, llavors, abruptament, va dir:

-Això és sobre el nanoassassí, oi?

Caedus realment es va sorprendre.

-Molt bé, Príncep. Em temo que els Moffs estan molt interessats en usar-lo contra la Tenel Ka.

Isolder va fixar la mirada en ell amb les celles arrufades, i Caedus va poder sentir una intenció assassina ajuntant-se a la Força.

-No ets tan llest com creus, Jacen -Isolder va escopir en els ulls d’en Caedus-. Prefereixo morir que caure en la teva estratagema.

Caedus va sospirar i es va netejar la saliva, preguntant-se si hi havia alguna manera de convèncer al príncep que aquesta no era una estratagema. Clarament, Isolder creia que Caedus estava tractant d’enganyar-lo perquè inadvertidament portés el nanoassassí a la Reina Drac... i sens dubte era una suposició raonable. La pregunta era, podia Caedus convèncer-lo de la veritat? I valia la pena l'esforç... sobretot quan hi havia tant més que fer, una batalla a guanyar, bregar amb la seva germana... matar al Luke.

Per desgràcia, la resposta era òbvia.

-Temia que diguessis això. -Mentre Caedus parlava, va agafar-lo amb la Força-. I la mort és sens dubte una opció.

Caedus va fer un moviment de rotació amb la mà, tirant violentament cap enrere el cap de l’Isolder. Hi va haver un fort espetec que va fer que a Caedus se li regirés una mica l'estómac, i el príncep es va ensorrar als seus peus, mort abans de colpejar la passarel·la.

Caedus va sospirar de nou, després va treure el comunicador de la butxaca del seu pit i va aconseguir obrir un canal ple d'estàtica amb el seu ajudant, Orlopp.

-Em temo que el Príncep Isolder no podrà reunir-se amb la seva tripulació a bord del Raig Corredor -va dir-. Digueu-li que hauran de partir sense ell.

-... Segur de si ho faran -va venir l’entretallada resposta-. Són... lleials.

Per descomptat que no ho farien. Isolder havia estat un gran home, un bon líder. Cap tripulació decent en la galàxia l’abandonaria.

-Llavors haurà de fer esclatar la nau en el seu lloc d'atracada. -Caedus va usar la Força per levitar el cos de l’Isolder, llavors es va encaminar per la passarel·la cap a la infermeria, i el seu incinerador de fusió-. I buidi l'hangar quan estigui fet. No podem córrer cap risc en això.

Següent