Vol d'expansió (IX)

Anterior

9

–El Mestre del Gremi Gilfrome està aquí –va dir suaument la veu d'Ànakin des del comunicador d'Obi-Wan–. Està pujant les escales cap a la porta est.

–El Magistrat Argente està aquí també –li va dir Obi-Wan mirant des de la porta oest de l'edifici administratiu com Argente pujava les escales d'aquest costat, la seva gent s'agrupava protectorament al seu voltant–. I veig al Mestre C'baoth i la Lorana aproximant-se a través del mercat.

–Llavors ja està? –va preguntar Ànakin

Obi-Wan es va gratar la galta pensativament. L'esperat atac sobre el Magistrat Argente no havia tingut lloc durant la nit, ni en el trajecte fins a la sala de conferències.

Ara, amb el representant dels miners en escena, l'última oportunitat dels conspiradors havia desaparegut, almenys fins que els negociadors fessin una pausa per dinar.

–Al menys per ara, de tota manera –va dir a Ànakin–. Però segueix alerta.

Argente i la seva gent van arribar al cim de les escales i Obi-Wan es va inclinar saludant.

El grup el va sobrepassar sense la més mínima mirada de reconeixement i va desaparèixer a l'interior. Suprimint una espurna de contrarietat, Obi-Wan va dirigir la seva atenció cap a C'baoth i Lorana mentre pujaven les escales. Va notar que Lorana estava una mica pàl·lida, els seus passos eren una mica vacil·lants. Però la seva expressió era decidida, i quan van arribar al cim de les escales li va somriure una mica feixugament.

–Mestre Kenobi –va dir assentint–. No vaig tenir l'oportunitat d’agrair-li el que Ànakin i vostè van fer per mi ahir.

–I aquest tampoc és el moment –va intervenir C'baoth. Tot i així, hi va haver una espurna d'aprovació en els seus ulls mentre els dos Jedi assentien–. Encara hi ha perill, per als negociadors així com per a les mateixes negociacions. Queda't aquí amb el Mestre Kenobi i observa la multitud a la recerca de cares familiars.

–Sí, Mestre –va dir Lorana.

Amb un altre assentiment cap a Obi-Wan, C'baoth passà a través de la porta, deixant-los sols.

–Com et sents? –va preguntar Obi-Wan.

–Molt millor, gràcies –va dir Lorana–. Encara que, realment no entenc quin bé puc fer aquí –va afegir girant-se cap al mercat que s'estenia davant seu als peus de l'escala–. Només vaig veure a tres dels conspiradors.

–Aquests són tres més que la resta de nosaltres –va assenyalar Obi-Wan–. Sense comptar els que ja estan sota custòdia, és clar.

–Potser el seu arrest va espantar els altres.

–Potser els ha espantat com per no atacar amb un míssil, però no van a rendir-se simplement i a anar-se'n –va dir Obi-Wan–. Semblen estar obsessionats amb el que ells veuen com un intent de l'Aliança Corporativa de robar la riquesa del seu planeta, i una vegada que una persona està obsessionada, ell o ella no escolta la lògica mai més. Un moment difícil els ajudarà a seguir la resta del camí fins al final.

Lorana va capcinejar.

–Em temo que no entenc aquesta mena de raonament.

–Necessites aprendre a entendre-ho –li va dir Obi-Wan–. L'obsessió és una cosa que li pot passar fins i tot a la persona més forta, i pel millor dels motius –va fer un gest –. Així i tot, amb tu i amb mi en aquesta porta, Ànakin i Riske en l'altra i la policia i la seguretat de l'Aliança Corporativa vigilant el cel, hauríem de ser capaços d'aturar qualsevol cosa que ens llancin.

–Espero que tingui raó –va murmurar Lorana–. Si no, el Mestre C'baoth mai ens deixarà escoltar el final de tot això.

***

Assegut al bacó del seu hotel, Doriana somreia a l'escena que passava sota d'ell.

Els actors estaven preparats, i aquest era el moment de començar l'actuació.

Agafant el seu comunicador, va marcar i teclejar el codi d'activació adequat. Llavors, deixant el comunicador a un costat, es va acomodar per mirar.

***

Fins i tot estenent-se amb la Força, l'única advertència que va captar Lorana va ser un esclat de commoció en la vora de l'esquerra del mercat, un moviment sobtat de venedors mentre es dispersaven d'una de les parades.

–Alguna cosa està passant –li va avisar, assenyalant.

Les paraules tot just havien sortit de la seva boca quan la parada va entrar en erupció amb una fogonada de llum i una explosió de fum.

–Compte! –va bordar Obi-Wan, el sec xiuxiueig del seu sabre làser va sonar darrere d'ella.

Lorana va treure el seu propi sabre làser, encenent-lo mentre intentava perforar el núvol de fum en expansió. Fins on ella podia dir, semblava no estar passant res més.

–A la dreta! –li va advertir Obi-Wan.

Lorana es va girar; i per al seu horror va veure un cilindre platejat movent-se a gran velocitat des d'una altra de les parades, volant a un metre escàs sobre el sòl.

Venint directament cap a ells.

–El tinc –va dir ella saltant al mig de la seva trajectòria i aixecant el seu sabre làser en la posició d'atac número tres. Defensa contra objectes remots imminents era un exercici en el qual C'baoth l'havia entrenat hora rere hora. Darrere d'ella, va sentir a Obi-Wan movent-se cap a la seva dreta en posició de suport. Va regular la seva respiració, mirant el míssil aproximant-se, intentant no pensar en el que passaria si el seu atac detonava el cap explosiu...

Estava gairebé a sobre d'ella quan sense previ avís, la punta del con va explotar en un núvol de fum rutilant, i un con de tèrbol líquid negre la va ruixar.

Va tancar els ulls fermament, saltant instintivament cap a un costat mentre ho feia.

Va sentir el míssil sobrepassar-la, i va enfonsar el seu sabre làser tan fort com va poder en aquesta direcció.

Però el seu pas lateral l'havia desequilibrat, i fins i tot mentre la seva espasa tallava l'aire sabia que arribava massa tard. Darrere d'ella, va escoltar el so del sabre làser d’Obi-Wan canviar mentre ell li donava la seva pròpia espasada. Però el rugit del míssil va canviar quan propulsors nous es van encendre, i mentre la calor del tub d'escapament del míssil passava sobre ella, va saber que ell també havia fallat.

–Som-hi! –va cridar ell. Una mà va agafar el seu braç, i de sobte estava corrent entre la calor i el fum que es dissipava en l'estela del míssil. Ella va parpellejar obrint els ulls, ignorant la picor mentre el líquid negre gotejava dins d'ells, per veure el míssil fent ziga-zagues d'un costat a un altre per l'ample corredor central com un droide buscant un objectiu. A través de l'edifici a la llunyana porta va veure a Ànakin i a Riske envestint des de l'altra porta, el sabre làser de l’Ànakin resplendia a la mà, el blàster d’en Riske disparava inútilment. Deixant anar el braç de la Lorana, Obi-Wan va posar el seu sabre làser en manera permanent i el va llançar cap al míssil.

Però fins i tot mentre l'espasa verda girava acostant-se, la punta del míssil es va enfonsar i va fer un gir brusc a l'esquerra. Podia sentir a Obi-Wan estenent-se amb la Força, intentant portar el seu sabre làser de tornada a l'objectiu. Però també podia sentir que no ho faria a temps.

El que només els deixava una cosa que poguessin fer. Tancant els ulls, es va estendre amb la Força, centrant els seus pensaments en el seu Mestre. Mestre C'baoth, va enviar urgentment cap a l'habitació més enllà de l'entrada. Perill. Perill. Perill. El míssil va desaparèixer a través de l'entrada, i ella es va unir als altres corrent pel passadís darrere d'ell. Va arribar fins a Obi-Wan just quan aquest arribava a l'obertura i va girar la cantonada amb ell.

I es va trobar enfront d'una visió extraordinària.

Asseguts en costats oposats de la taula, els representants miners i els de l'Aliança Corporativa s'havien girant en les seves cadires per mirar amb una barreja de sorpresa, fascinació, i terror el míssil que s'havia introduït en els seus solemnes processos. Entre ells, mig aixecat de la seva pròpia cadira, C'baoth mantenia el palmell de la mà estesa cap al míssil, els seus ulls flamejaven.

Però el míssil ja no es movia. Estava congelat enmig de l'aire, a mig camí entre l'entrada i la taula, els seus propulsors escopien foc inútilment mentre intentava dirigir-se cap endavant, contra l'adherència de la Força d’en C'baoth.

–No es preocupin –entonà el Mestre Jedi, la seva veu ressonava amb poder i autoritat –. Així que certes faccions creuen que saben millor que nosaltres el que és correcte i just per a Barlok, oi? Que matar-nos els donarà el que desitgen? Que la influència de la violència reemplaçarà a l'autoritat de la justícia?

Els propulsors van fer un espurneig final i es van quedar en silenci, i així i tot el míssil romania en l'aire.

–Gràcies, Mestre C'baoth –va dir Obi-Wan avançant cap al míssil.

–Quedi’s aquí, Mestre Kenobi –li va ordenar C'baoth bruscament–. Això és el que creuen els nostres atacants, Magistrat Argente; Mestre Gilfrome –va dir, fent una dura mirada a cada extrem de la taula–. Creuen el mateix?

Argente va trobar la seva veu primer.

–No, és clar que no –va dir, la seva veu tremolava, els seus ulls estaven fixats en el míssil que havia estat a punt de portar-los una violenta i sobtada mort a tots ells.

–Llavors per què persisteix a soscavar els legítims drets de la gent de Barlok? –demanà C'baoth.

–I vostè –va afegir girant-se cap a l'extrem de la taula d’en Gilfrome–. Per què persisteix a negar el temps i la despesa que l'Aliança Corporativa ha emprat en recursos de desenvolupament que d'altra manera haurien jagut per sempre inútilment entre el sòl del vostre món?

Gilfrome es va encrespar.

–Miri, Mestre C'baoth...

–No, miri vostè –li va tallar C'baoth, mirant de nou a Argente–. Mirin tots dos. He escoltat els vostres arguments, les vostres posicions i la vostra baixesa egoista. Això s'acaba aquí.

Deliberadament, va tancar la seva mà estesa. Amb un espurneig aspre de metall en tensió, el cos del míssil es va encongir sobre si mateix.

–La gent de Barlok exigeix ​​una decisió justa i imparcial –va dir més tranquil·lament ara mentre li feia un gest a Obi-Wan–. Us diré quina serà aquesta decisió.

L'habitació estava en silenci mentre Obi-Wan avançava cap a l'arma mutilada, estenent la seva mà per suportar el seu pes en lloc d’en C'baoth. Subjectant-lo amb la Força davant seu, es va girar i es va dirigir cap a l'entrada. Lorana li va llançar una mirada interrogativa a C'baoth, rebent un microscòpic assentiment en resposta, i va marxar amb Obi-Wan.

Va ser només llavors quan es va fixar en Ànakin dret sota l'entrada, amb els ulls plens d'admiració mentre mirava a través de l'habitació cap a C'baoth.

–Els ha dit això –va murmurar mentre ella i Obi-Wan se li acostaven.

–Anem –va dir Obi-Wan, el seu front estava arrugat lleument quan va mirar al noi –. Portem aquesta cosa a l'equip d'eliminació de la policia.

***

–Informa –va ordenar la veu sorrenca d’en Darth Sidious, la seva cara encaputxada sobrevolava sobre l’holoprojector.

–L’Operació Barlok ha estat un complet èxit, senyor –va dir Doriana–. Tots dos costats de les negociacions estaven tan commocionats per l'atac que C'baoth va ser capaç de forçar-los a arribar a un acord.

–I per descomptat s'ha emportat tot el mèrit?

–Coneixent a C'baoth, no hi ha cap dubte al respecte –va dir Doriana–. Afortunadament, el planeta sencer sembla molt feliç que així sigui. Un altre dia o dos, i serà l'heroi del sector sencer. Donem-li una setmana, i probablement estarà organitzant la seva pròpia desfilada de la victòria a través dels nivells intermedis de Coruscant.

–Ho has fet bé –va dir Sidious–. I què hi ha de la imprevista interferència de Kenobi i Skywalker?

–Insignificant –va dir Doriana, meravellant-se de nou de la velocitat i l'amplitud del coneixement del Lord Sith. Ell ni tan sols havia esmentat la inoportuna arribada de Kenobi a Barlok, i així i tot aparentment Sidious ho sabia tot sobre això. Clarament, tenia excel·lents fonts d'informació.

–Tot el que vaig haver de fer va ser afegir un atomitzador de líquid per assegurar-me que no serien capaços de detenir-lo fins que arribés a la càmera de conferències, on C'baoth podria realitzar la seva obra dramàtica de tribuna.

–I ni ell ni Kenobi sospiten de la teva manipulació dels esdeveniments?

–En absolut, senyor –li va assegurar Doriana–. Kenobi no és del tipus que cerca reconeixement públic. C'baoth certament no és del tipus que li oferiria compartir-lo.

–Llavors tot segueix d'acord amb els meus plans –va concloure Sidious amb satisfacció –. L'oposició del Senat i del Consell Jedi al projecte mascota d’en C'baoth es fondran ara davant el foc de la seva alçada recentment realçada.

–I si no, tinc altres plans de contingència per a elevar-la fins i tot més –va dir Doriana –. Tot el necessari són les paraules adequades en les oïdes d’en Palpatine.

–Sí –va dir Sidious–. Parlant d’en Palpatine, serà millor que abandonis Barlok i tornis als teus assumptes oficials. També vull que trobis la manera de convertir-te en el vincle personal del Canceller Suprem amb les preparacions finals de Vol d'Expansió.

–Això és fàcil, senyor –li va assegurar Doriana–. Palpatine aquesta tan ocupat amb altres assumptes que agrairà l'oportunitat de delegar això en mi.

–Excel·lent –va dir Sidious–. Ho has fet bé, amic meu. Contacta amb mi quan tornis a Coruscant i discutirem els detalls finals.

La imatge es va esvair, i Doriana va tallar la connexió. Un home més simple, va reflexionar, fins i tot un mestre del Costat Fosc com Lord Tyranus, podria haver intentat eliminar a C'baoth directament mitjançant un autèntic assassinat, utilitzant un atac més potent d'uns conspiradors més competents.

Però com el mateix Sidious havia assenyalat, Doriana era més subtil que això. Després de tot, per què desfer-se’n simplement d'un poderós agitador com Jorus C'baoth quan podries eliminar-lo a ell i tants altres Jedi amb els quals parlaria perquè l'acompanyessin en el Vol d'Expansió?

Somrient per si mateix, Doriana va començar a desmuntar el seu holoprojector. Jorus C'baoth, Mestre Jedi i amenaça potencial al pla de Darth Sidious per la República, estava mort.

Només que ell encara no ho sabia.

***

Havia estat un dia llarg i frustrant al Centre de Preparació, un més en una sèrie interminable d'ells estenent-se fins al principi dels temps, i mentre Chas Uliar obria la porta del seu apartament es va preguntar de nou si tot això alguna vegada valdria la pena.

Acabava d'acabar l'escola quan se li van aproximar els reclutadors del Vol d'Expansió, i entre l'excitació i l'optimisme de la joventut havia signat instantàniament per formar part. Però ara, després de dos anys de preparacions lentes i retards allargats, la brillantor havia començat a desaparèixer. L'últim rumor era que el Comitè d'Assignacions del Senat havia decidit retirar a totes les famílies del viatge, el que convertiria al Vol d'Expansió essencialment en poc més que una extensa missió militar de reconeixement.

El que, per descomptat, faria desaparèixer l'única cosa que feia que tot aquest projecte fos únic. Però llavors, què els importava als corruptes buròcrates de Coruscant una cosa tan trivial com la història o la glòria o fins i tot una visió del futur de la República?

Les plaques lluminoses de l'habitació comuna estaven apagades, però mentre les encenia va veure una escletxa de llum que sorgia per sota de les portes de cada un dels dormitoris. Almenys dos dels seus tres companys d'habitació eren a casa, llavors.

Els planificadors havien col·locat deliberadament als reclutes estretament junts, per simular d'aquesta manera les estretes habitacions que existirien a bord del sis cuirassats una vegada que el Vol d'Expansió comencés la seva missió. Algunes persones, majoritàriament dels mons escassament poblats de la Vora Mitjana, no havien estat capaços de manejar la manca de privadesa i havien abandonat, però el mateix Uliar no havia tingut cap problema.

Encara que si totes les famílies eren apartades com el Senat volia, pensava amargament, probablement aconseguiria una habitació d'aquesta mida tota per a ell.

Estava mirant al rebost, intentant decidir que sopar, quan una de les portes es va obrir darrere d'ell.

–Ei, Chas –li va saludar Brace Tarkosa des d’enrere–. Has sentit les notícies?

Uliar va sacsejar el cap.

–He estat al C-Cinc tot el dia intentant arreglar un problema al circuit de combustible –va dir girant-se–. Deixa’m endevinar: el Senat ha decidit cancel·lar l'operació completament?

–Gairebé encertes –va dir Tarkosa somrient. Era un home de constitució forta, dos anys més gran que Uliar, i suposadament un dels cent primers en haver-se unit al projecte–. No només no l'han cancel·lat, sinó que han restituït el finançament complet, autoritzat l'acoblament final dels cuirassats i han canviat d'opinió en això de retirar a les famílies.

Uliar el va mirar.

–Estàs fent broma? –va dir–. Heu menjat algú a Coruscant marisc en mal estat i ha començat a sentir veus?

Tarkosa va sacsejar el cap.

–El rumor és que ha estat tot obra del Mestre Jedi C'baoth. Va tornar rugint d'alguna sessió de negociació fa dos dies amb ímpetu suficient per aconseguir tot això del comitè –va aixecar un dit–. I sembla que també tindrem alguns Jedi més.

–Quants?

–No ho sé –va dir Tarkosa–. Tants com C'baoth vulgui, aparentment.

–Això seria perfecte –va murmurar Uliar amb un vestigi d'esperança a penes perceptible. Els rumors per aquí eren tan barats com els problemes amb la maquinària, i certament, ell no estava preparat per a creure-se'ls literalment. Però si els Jedi s'havien apuntat realment al projecte, potser les coses comencessin finalment a moure’s. Després de tot, el vent solar bufava a totes les espelmes, i tothom sabia que els Jedi sempre tenien el millor de tot.

–Llavors quan se suposa que passarà tot això?

–Qualsevol dia a partir d'avui –li va assegurar Tarkosa. Va somriure burleta–. Ei!, tingues una mica de fe. Va, anem a buscar a Keely i anem al caf a sopar.

–Vés davant –li va dir Uliar, girant-se cap al rebost i traient una ració empaquetada de viatgers. Guardaré les meves celebracions fins que els Jedi estiguin realment aquí.

***

–Sis d'ells? –va repetir Obi-Wan amb incredulitat.

–Incloent al propi C'baoth, sí –va confirmar Windu, amb l'esquena rígida mentre mirava per la finestra de la Cambra del Consell cap a l'horitzó de nit de Coruscant–. I onze Cavallers Jedi s'han apuntat per anar també.

Obi-Wan va fer una ganyota. Sis Mestres Jedi, més onze Cavallers Jedi, no era un nombre insignificant en aquests dies cada vegada més foscos.

–Pensava que vostè i el Mestre Yoda li havien dit que no podia portar més que altres dos Jedi.

–Això va ser abans de Barlok –va dir Windu tristament, girant-se per mirar-lo–. Després de Barlok... bé, diguem simplement que ni tan sols el Consell és completament immune a la pressió.

–Sí, alguna cosa he sentit –Va dir Obi-Wan, assentint–. Ha estat exposant els seus arguments a qualsevol que li escoltés.

–I pot ser molt persuasiu quan s'ho proposa –va dir Windu–. No esperava que contagiés a tants la seva excitació.

Obi-Wan va sentir com s'arrugava el seu front. El Mestre Jedi Windu, tan estretament harmonitzat amb la Força com cap Jedi a la República... i tot i així no havia previst una cosa tan dràstica?

–No poden denegar-los el permís?

–És clar que podríem –Va dir Windu–. Però em temo que això en aquest moment causaria més dissensions. No ens ho podem permetre, no en aquests temps de confusió. I per ser honest, hi ha bons arguments per tenir un forta presència Jedi a bord del Vol d'Expansió –va fer una pausa, estudiant la cara d'Obi-Wan–. Digues-me, van localitzar o identificar els investigadors de Barlok a l'humà que els conspiradors brolf asseguraven que els havia ajudat amb l'atac del míssil?

–No en el moment en què Ànakin i jo vam marxar –va dir Obi-Wan–. Tampoc he sentit res des d'aleshores. Per què?

–Em molesta d'alguna manera –va dir Windu–. Tenim a un humà ajudant a llançar un míssil, el qual és detingut en l'últim moment per un altre humà. Coincidència?

Obi-Wan va sentir les celles alçar-se pel seu front.

–Està suggerint que C'baoth va poder haver planejat tot això per si mateix?

–No, és clar que no –va dir Windu. Però no sonava absolutament segur–. Només un Jedi que s'hagués passat al Costat Fosc seria capaç de tal manipulació a sang freda. No puc creure que ell fes això, ni tan sols per alguna cosa en la que creu tan fermament.

–Per altra banda, sospitem que pot haver un Sith en algun lloc allà fora –va assenyalar Obi-Wan–. Potser... no. No, tampoc m’ho puc creure.

–Tot i així, no ens podem permetre córrer riscos –va dir Windu–. Per això et vaig demanar que vinguessis aquesta nit. Vull que tu i Ànakin trobeu a C'baoth i li demaneu anar amb ell. No tot el camí fins a la propera galàxia –es va afanyar a afegir mentre Obi-Wan sentia com la seva mandíbula queia–. Només a través de la part de l'exploració de les Regions Desconegudes.

–Això podria portar mesos –va protestar Obi-Wan–. Tinc feina a fer a Sulorine.

–A vegades la tasca més important d'un Jedi és mantenir-se dret i esperar –va argumentar Windu suaument–. Suposo que li has esmentat això a Ànakin en alguna ocasió, oi?

Obi-Wan va fer una ganyota.

–No més de dues vegades al dia –va concedir–. Té algun suggeriment sobre com convèncer a C'baoth de donar la volta quan arribem a la vora de la galàxia i ens porti de tornada?

–Aquesta seria una conversa interessant –va dir Windu secament–. Però no, la meva idea era col·locar una Delta-12 Skysprite a bord d'un dels cuirassats per a tu. És una versió més gran de dos seients de la Delta-7 Aethersprite amb la qual has estat entrenant, només que sense armes. Sistemes Kuat està desitjant treure-les al mercat civil en algun moment dels propers mesos.

–Sense hipermotor intern, oi?

Windu va sacsejar el cap.

–Usa el mateix anell hiperimpulsor TransGalMeg que l’Aethersprite.

–No ho sé –va dir Obi-Wan dubtosament, fent càlculs en el seu cap–. Estem parlant d'una distància terrible per a una cosa d'aquesta mida. Especialment amb dues persones a bord.

–Serà atapeït, però realitzable –li va assegurar Windu–. Especialment atès que tots dos, Ànakin i tu, podeu fer servir la hibernació Jedi per allargar els subministraments d'aire i menjar.

Obi-Wan va estendre les mans.

–Si això és el que el Consell desitja, Ànakin i jo estem preparats per obeir. Si C'baoth ens admet, així serà.

–Només troba la manera de pujar a bord –va dir Windu mentre els seus ulls s’enfosquien–. De qualsevol manera que hagis de fer-ho.

Següent