Traïcions (XVIII)

Anterior

Capítol 18

Obi-Wan va sol·licitar que es permetés a Ànakin esperar amb ell en la seva cabina. Després d'un moment d'indecisió, el primer guàrdia va accedir. La porta es va tancar amb un xiuxiueig, i tots dos van quedar a soles.

– De veritat anem a marxar? –va preguntar Ànakin.

–Ens queda una hora –va dir Obi-Wan–. Hauríem de ser capaços d'esbrinar alguna cosa en aquest temps. Tant de bo Uni no ens hagués tret els intercomunicadors. Estava esperant la trucada de Tnani explicant-me això de l'historial d’en Kern.

– Però què farem aquí tancats? –va preguntar Ànakin.

–No ens han tret els sabres làser –va assenyalar Obi-Wan–. Crec que sabien que no els entregaríem tan fàcilment. Podem sortir d'aquí si volem, però no crec que sigui necessari fer un forat a la porta.

Ànakin va somriure.

– Den?

Obi-Wan va fer que sí.

–Estic segur que ens ajudarà. Bé, quines conclusions has tret d'aquesta última trobada?

Ànakin es va asseure i va procurar concentrar-se.

–Vox tenia por –va dir a la fi.

Obi-Wan va fer que sí.

–Bé.

–És difícil distingir la por de la ira –va prosseguir Ànakin lentament–, però vaig percebre por alimentant la ira.

–No sabem si pot esbrinar que buscàvem informació sobre Kern –va dir Obi-Wan–. Caldrà suposar que Den va ser prou llest per esborrar el seu rastre. Però Vox sabia que estàvem buscant els fitxers de text, i amb això n'hi havia prou per posar-lo nerviós. És bon senyal. Den tenia raó. Una cosa passa aquí. Alguna cosa més?

–En el moment en què hauria d'haver-se posat nerviós, no ho va fer –va dir l’Ànakin–. Qualsevol en la seva situació s'hauria preocupat pensant com reaccionaria el Senat si expulsava a dos Jedi de la seva nau. Després de tot, no tenien proves que estiguéssim involucrats en el robatori dels documents. Uni semblava preocupat. Però aquesta semblava ser la menor de les preocupacions d’en Vox.

–Molt bé, padawan –li va felicitar Obi-Wan–. No podria demanar una interpretació més fidel dels fets.

Ànakin el va mirar de reüll.

–I si sóc tan perceptiu, per què no confies en mi?

Sorprès davant la sobtada pregunta, Obi-Wan es va asseure davant l’Ànakin. Recordava que Qui-Gon també li havia ocultat coses, i ara entenia les prevencions del seu Mestre. Però també va recordar com la decisió d’en Qui-Gon de compartir el seu passat amb ell va contribuir a millorar la seva relació. I això era el que ell volia per a l’Ànakin i per a ell.

Era hora d'explicar al seu padawan això d’en Bruck.

Es va prendre el seu temps. Li va explicar allò del sabotatge del Temple, la seva història amb Bruck i l'agonia de veure morir a una persona coneguda. Li va explicar el que va passar a la vista que es va celebrar al Senat, però no li va explicar la sensació de culpa que tenia. Tampoc tenia per què conèixer tots els detalls.

Ànakin, sense poder-s’ho creure, va negar amb el cap quan Obi-Wan va acabar d'explicar-li la història.

–Però com van poder sospitar de tu?

La mirada d'Obi-Wan es va ennuvolar.

–Bruck i jo mai ens vam portar bé. Després de la seva mort, jo em vaig preguntar si vaig ser totalment fidel als meus principis Jedi. En lloc d'afrontar la seva ira amb la meva, hauria pogut absorbir-la sense queixar-me?, podria haver-me detingut a entendre les causes?, hauria canviat això en alguna cosa la vida d’en Bruck?

La seva mirada es va anar aclarint, i es va posar en Ànakin amb la seva amabilitat natural.

–Ara entendràs per què els Mestres Jedi del Temple solen parlar-te de la ira i de la por, Ànakin. Perquè saben el que poden causar. I jo també.

–I jo –va dir l’Ànakin–. O no recordes que vaig ser esclau i fill d'esclava? Jo no vaig créixer al Temple envoltat de fontetes, pau i amabilitat. Crec que sé millor que ningú el que poden provocar la por i la ira.

La veu de l'Ànakin va sonar aspra de sobte. Obi-Wan es va aturar, deixant que el to se suspengués en l'aire entre ells.

–No ho he oblidat, Ànakin –va dir lentament–. I tu tampoc hauries. És part del que ets. Però si aquest record et segueix provocant ràbia, hauries d’intentar trobar la forma d'enfocar-ho d’una altra manera.

Algú va trucar a la porta amb suavitat.

–Esteu aquí? –va dir Den en veu baixa.

Obi-Wan es va acostar ràpidament.

–Ens han tancat. Pots treure'ns d'aquí?

Den va riure.

– Que si puc? Que si puc, dius? Com que si puc?

–D'acord, Den –va dir Obi-Wan des de l'altre costat de la porta–. Però primer caldrà un intercomunicador. He de trucar al Temple.

–Sense problemes –va murmurar en Den–. Tornaré abans que us adoneu. No us mogueu d'aquí.

Després van sentir els seus passos allunyant-se.

–Tornem a Vox Chun –va dir Obi-Wan–. Si tots dos ens hem adonat que li era igual això del Senat, convindria reflexionar sobre la causa.

–No se m'acut què pot ser –va confessar l’Ànakin.

–Hi ha dues opcions –va dir Obi-Wan, pensatiu–. Una és que Vox tingui un poderós aliat al Senat que aplani el camí al Biocreuer. L'altra, i aquesta és encara més inquietant, que Vox estigui aliat amb una organització encara més poderosa que el Senat. –Obi-Wan es va aixecar i va començar a caminar per l'habitació–. La galàxia ha canviat. Hi ha molt crim organitzat, i algunes de les seves organitzacions són molt poderoses. I, amb el Senat sumit en les seves eternes polèmiques, no els ha costat molt controlar-ho tot. Fins i tot el Canceller Palpatine es veu incapacitat per frenar el seu creixement.

–Si la segona opció és certa, creus que una organització tan poderosa podria estar interessada en el Biocreuer? –va preguntar Ànakin.

–És una nau que compta amb unes bones arques –va mussitar Obi-Wan–. Però atacar una nau d'aquesta mida té molts problemes logístics. Probablement no vulguin destrossar-la perquè perdrien els diners. Potser hi ha una altra raó, quelcom que encara no sabem.

Van escoltar una sèrie de xiulets procedents de la porta, que es va obrir de sobte. Den va entrar ràpidament i la porta xiuxiuejà en tancar-se darrere d'ell. L'home va lliurar un intercomunicador a Obi-Wan.

– Veus? Jo sempre puc treure't d'un problema –va dir amb un ampli somriure.

–Ets tu qui ens ha ficat en un problema –va indicar Obi-Wan–. Vox i Uni van saber que algú va entrar en els seus arxius.

–Què dius! –va exclamar Den, portant-se una mà al cor–. Ho vaig fer el millor que vaig poder. Ningú és perfecte.

Obi-Wan va cridar a Tnani al Temple. Al cap d'un moment, es va sentir la seva veu a l'altre costat.

–Obi-Wan, t'he estat trucant. Algú va respondre, però no va utilitzar la freqüència codificada.

–Em van confiscar l'intercomunicador –va explicar Obi-Wan–. Què has esbrinat?

–L’historial d’en Kern pot passar per normal fins a cert punt –va dir Tnani–. Però investigant més a fons vaig esbrinar que era una identitat fictícia. El tal Kern va morir fa vuit anys. I el més curiós és que era un agent del Senat.

–Un sense-nom –va dir Obi-Wan.

–Així els diuen. Generalment, aquests noms es retiren, però algú ha ressuscitat aquest.

–Gràcies, Tnani –Obi-Wan es va girar cap als altres–. Si Kern està aliat amb Vox, serà perquè planegen alguna cosa. I si sospiten que podem arribar a desemmascarar-los, pot ser que avancin els seus plans.

–Ara mateix hi ha una reunió general a la sala gran, dos pisos més avall –els hi va dir Den–. És obligatori que assisteixi tothom excepte els serveis mínims. L'habitació d’en Vox està buida –va alçar el petit dispositiu que emprava per trencar el sistema de seguretat de la porta–. Puc entrar-hi.

Ànakin es va aixecar d'un salt.

– A què esperem?

No es van trobar amb ningú camí de les estances d’en Vox. Den tot just va trigar tres segons a obrir la porta. El dormitori era acollidor i confortable, gairebé el doble de gran que el de l’Uni. Obi-Wan, Ànakin i Den es van posar a investigar l'estada, repassant els holoarxius d’en Vox. No van veure res sospitós.

–Però, lògicament, mai deixaria a la vista res que pogués incriminar-lo –va dir en Den, repassant amb la vista la sala–. Vegem. Cada un sol ocultar les coses segons la seva naturalesa. Vox és vanitós i mandrós, mai li he vist ajudar en res a la nau. I és un dèbil. –Den es va acostar al llit i es va estirar a manera d’experiment–. Ho veieu? Ho té tot a mà per no haver d’aixecar-se. L’intercomunicador, el monitor, la llum, el mirall... Ja us vaig dir que era un vanitós... –Den es va acostar als botons de la consola per veure'ls de prop–. I això per què té tants botons?

Den va prémer un i es van obrir les portes de l'armari. Un altre, i es va encendre la llum del lavabo. Va prémer botons, palanques i rodetes, obrint diverses portes i activant les llums. Va prémer un botó i de sobte es va escoltar música estrepitosa. Ànakin es va tapar les orelles.

–M'encanta comprovar que segueixes sent igual de discret –va cridar Obi-Wan per fer-se sentir, mentre Den queia del llit en intentar apagar la música.

El soroll es va aturar de sobte. El silenci era total. Den no es va moure del terra.

– Den?

–Vaja, vaja. I això què és? Un altre panell de control –Den va estendre el braç i va prémer un botó que estava just sota el somier, on arribava fàcilment algú que estigués tombat.

La gruixuda calaixera de sota el llit va sortir lliscant i va donar a Den al cap. Van poder veure un calaix secret, astutament ocult sota el llit.

– Ai! –va cridar, fregant-se el front.

Obi-Wan es va acostar ràpidament.

– Què és?

Den es va ajupir per mirar dins el compartiment i va deixar escapar un xiulet d'admiració.

–Sembla que algú no lliura la seva xavalla a la tresoreria –va dir–. Mira tot aquest vèrtex cristal·lí. Vàlid en tota la galàxia. –Den va alçar les mans plenes de la divisa–. Us imagineu quina cara posaria si això desaparegués? –Den va imitar la cara llarga i ossuda d’en Vox i va afegir una ganyota d'horror.

–Deixa-ho aquí –li va dir Obi-Wan amb severitat.

–Estàs de broma, oi? –li va preguntar Den, esperançat.

– He de recordar-te que ja no ets lladre? –va indicar Obi-Wan.

Den va sospirar i va deixar que el vèrtex li caigués entre els dits, de tornada al calaix.

–A veure què passa amb el següent botó. Aquesta vegada mantindré les distàncies –Den va saltar sobre el matalàs per protegir-se, va prémer el botó i va aparèixer un altre compartiment secret.

Obi-Wan es va acostar ràpidament.

–Aquí també hi ha un holoprojector. Ara sí que estem arribant a algun lloc –Obi-Wan va activar ràpidament el dispositiu i va entrar al directori d'arxius–. Vegem –va murmurar el Mestre Jedi–. Aquí tenim un itinerari de les parades que farà el Biocreuer en els propers sis mesos.

–Què estrany –va dir en Den–. Jo pensava que les parades no es planejaven amb antelació. Que simplement avançàvem fins a tenir algun problema, i llavors buscàvem el planeta més proper. O almenys és el que volen que pensem.

–I aquí hi ha un pla d'evacuació de la nau –Obi-Wan va obrir el arxiu–. Sembla rutinari. Però què li importen a Vox Chun els procediments de seguretat?

–Vaja, vaja. Jo vaig pertànyer al primer comitè que va dissenyar el pla. Ell mai va venir a les reunions. I això què és? –Den va assenyalar una icona a la part inferior del pla. Obi-Wan el va tocar i es va obrir un altre arxiu. Es titulava: Cercle trencat, però estava en blanc.

–Potser estigui codificat –va dir en Den–. Els holoarxius poden aparentar estar en blanc si no s'introdueix la contrasenya. No us preocupeu, amics, no ha nascut codi que jo no pugui desxifrar. Només em fa falta una mica de temps –Mirà el crono de la taula d’en Vox–. Però serà millor que tornem. La reunió ha acabat. Però això ens ho portem amb nosaltres –Den es va ajupir, va agafar la petita unitat d’holoprojecció i se la va ficar dins de la camisa.

–Però Vox s'adonarà que no està –va dir l’Ànakin.

– I què? –va dir en Den amb un somriure maliciós–. Quan se n'adoni, tots dos estareu a mig camí de Coruscant.

Ja estaven al costat de la porta quan Obi-Wan es va fixar en una llum que parpellejava en el panell de control principal d’en Vox.

– Què és això?

Den es va aproximar per esbrinar-ho.

–Una nau s'acosta a l'hangar. Podria ser la vostra?

–Sí que ho és, més ens val tornar a les nostres cabines –va dir l’Ànakin... just abans de sentir passos al costat de la porta.

Següent